No hauria de ser extraordinari que el Govern indemnitzi d'ofici algú que ha perdut un ull per un projectil policial pel sol fet de participar en una protesta, sense haver comès cap delicte. Però Ester Quintana va haver de batallar-ho a fons als jutjats. El seu cas va marcar un punt d'inflexió, amb la prohibició el 2013 de l'ús de bales de goma per part dels Mossos d'Esquadra i la creació, l'any següent, d'un protocol per indemnitzar les víctimes d'actuacions de la policia catalana. Havia de ser un canvi de direcció que no ho va ser tant: el protocol no s'havia aplicat mai fins ara –els consellers Ramon Espadaler, Jordi Jané, Joaquim Forn i Miquel Buch no van crear mai la comissió que l'havia d'executar– i els projectils policials, ara de foam, continuen rebentant ulls. 

“L’impacte de la bala de goma va truncar la meva vida”, explica Ester Quintana, a qui van rebentar un ull en la vaga general del 2012 a Barcelona. Li han hagut de fer sis operacions a la cara, ha necessitat “molta força de voluntat” per l’afectació psicològica que també li va causar la lesió però mai ha sabut quin mosso d’esquadra li va disparar: van absoldre els dos agents investigats perquè no se sabia determinar. Aquesta falta de condemna no és una excepció. Segons un estudi d’Irídia i Novact que enumera les lesions d’aquesta arma, no hi ha cap escopeter policial condemnat per cap de les 40 víctimes de pilotes de goma dels últims 20 anys a Espanya.

Tercera nit seguida de greus incidents: aquestes són imatges de l’Eixample de Barcelona, però també hi ha hagut aldarulls a Tarragona, Sabadell i València. 

Nicola Tanno –el jove italià que va perdre l'ull per una bala de goma el 2010 en els avalots per la celebració de la victòria de la selecció espanyola al Mundial de futbol– no ha rebut una carta de disculpes de la conselleria d'Interior, n'ha rebut dues. I amb quinze dies de diferència. Abans d'ahir a la nit anunciava que havia pactat un acord per retirar les accions penals i per cobrar 200.000 euros de l'asseguradora del Govern. Aquest acord també incloïa una carta de disculpes de la conselleria d'Interior, però, per què en van caler dues?

Tal com va passar l'any passat amb el cas d'Ester Quintana, el Govern i la seva asseguradora han arribat a un acord amb Nicola Tanno per indemnitzar-lo amb 200.000 euros. Al jove, un dels impulsors de l'associació Stop Bales de Goma, li va rebentar un ull una pilota de goma durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola en el Mundial de futbol del 2010. "El Govern per fi ha admès la seva responsabilitat" ha dit Tanno a l'ARA, i ha afegit: "també ho podia haver fet el conseller d'Interior que hi havia el 2010". Feia referència a Joan Saura (ICV).

Ester Quintana reclama nou anys de presó al sotsinspector i l'escopeter dels Mossos d'Esquadra acusats de rebentar-li un ull amb una bala de goma durant els avalots de la vaga general del 14 de novembre de 2012. Segons l'escrit de l'acusació particular, signat per les advocades Laia Serra i Carla Vall, tots dos policies són autors d'un delicte de "lesions amb pèrdua de membre principal". A més de la presó, també s'hi reclama que els agents quedin inhabilitats nou anys per treballar al cos i que paguin les despeses del procés judicial.

La fiscal Marta Marquina reclama dos anys de presó per l’escopeter i el sotsinspector dels Mossos d’Esquadra que acusa d’imprudència greu per la bala de goma que hauria rebentat l’ull d’Ester Quintana. Segons l’escrit d’acusació de la fiscal durant les protestes per la vaga general del 14 de novembre de 2012 l’agent, seguint les ordres del sotsinspector, va disparar dues bales de goma seguides “sense adoptar les mesures de precaució necessàries per evitar afectar la integritat física aliena”.

Unes poques frases sobreimpreses són l’únic que prepara l’espectador abans que Ester Quintana, la manifestant que va perdre un ull enmig d’una càrrega policial a la manifestació de la vaga general del 14 de novembre del 2012, expliqui què li va passar aquell vespre. "Vaig sentir el cop i la detonació, i en aquell moment vaig saber que l’ull estava malament", explica Quintana, i un amic que era amb ella afegeix: "Em va mirar i em va dir: 'Lluís, tinc ull?' Vaig veure que la ferida era molt greu i que l’ull no es veia".