Una sentència recent del Tribunal Constitucional ha tornat a posar de manifest un problema jurídic del nostre ordenament: ¿les meses dels Parlaments tenen l'obligació de dur a terme un control material, amb caràcter general, de la inconstitucionalitat de les propostes de resolució presentades per diferents grups parlamentaris?

El futur de la legislatura encara és incert, però al Parlament ja s’arremanguen per deixar organitzats els grups i les cúpules parlamentàries abans de les vacances. La mesa ampliada, on tenen presència tots els partits, ha fixat aquesta setmana les normes que regularan les retribucions dels assessors dels grups parlamentaris –càrrecs de confiança que cobren del Parlament– i de les direccions de cada formació a dins de la cambra catalana. La principal novetat és que s'apuja el sou màxim que pot tenir un assessor: abans era de 69.922,125 euros l'any i ara és de 78.449,35 euros –5.603,525 euros en catorze pagues– perquè s’hi ha incorporat una categoria més pel tram alt de la taula retributiva, segons es desprèn dels acords de la mesa ampliada del 2023 i el 2024 consultats per l'ARA. Està per veure, però, si algun dels grups fitxa algú per aquest preu.

Avui la notícia és al Parlament de Catalunya, que ha de triar mesa i president. A l’hora del matí que els parlo, Junts i Esquerra asseguren que “els resultats d’ahir a les europees no tenen res a veure amb les decisions d’avui, perquè són coses diferents”, i ahir a la nit asseguraven que aquest matí encara estarien negociant.

Queden menys de 24 hores perquè es constitueixi el Parlament i el més calent és a l'aigüera. Ara per ara no hi ha cap acord públic que permeti saber de quin color acabarà sent la majoria de la mesa i la presidència de la cambra catalana, la segona autoritat del país. Ara bé, hi ha un grup que té la clau per decantar majories: Esquerra, ja que alineant-se amb Junts o amb el PSC té la clau perquè hi hagi una majoria de la mesa independentista, "antirepressiva" o d'esquerres. Segons les fonts consultades, els republicans prendran la decisió aquest dilluns al matí, però aquest diumenge a la nit han reunit ja l'executiva per "informar" sobre les negociacions. Sobre la taula tenen dues opcions ara per ara: podrien tenir la presidència de la cambra gràcies als vots socialistes i dels comuns o formar part del bloc independentista perquè tingui la presidència Anna Erra (JxCat). Sigui com sigui, la incògnita es mantindrà fins al final.

Des de l'any 2012 la mesa del Parlament -i la presidència- està pilotada per l'independentisme, però el resultat de les eleccions del 12 de maig obre un nou escenari i això pot canviar.

El Parlament s'ha quedat aquest dijous definitivament sense presidenta. La cambra ha decidit retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna del març passat per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Era una decisió cantada des de feia setmanes que s'ha acabat prenent avui, quan el Tribunal Suprem ja no ha donat més marge per seguir dilatant-la. L'alt tribunal espanyol ha notificat aquest dijous a la cambra que rebutjava les últimes mesures cautelars que s'havien demanat per posposar la decisió contra Borràs. Per tant, si avui no es prenia la decisió, els membres de la mesa corrien el risc d'incórrer en un delicte de desobediència. I desobeir ja fa molt de temps que no és una opció per als partits independentistes. S'ha convocat un ple per al divendres 9 de juny a les 12 hores per escollir qui substituirà Borràs.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a condemnar per desobediència la mesa del Parlament de l'1-O. L'octubre del 2020 el tribunal ja va condemnar Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó a un any i vuit mesos d'inhabilitació, però el Tribunal Suprem va suspendre aquesta pena i va obligar a repetir el judici per falta d'imparcialitat de dos dels magistrats que havien dictat sentència. Ara el TSJC imposa quatre mesos d'inhabilitació als processats, una cinquena part de la primera pena. Ara bé, cal tenir en compte que durant tots aquests anys els quatre exmembres de la mesa no s'han pogut presentar a cap procés electoral perquè la Junta Electoral Central considera qualsevol condemna –sigui ferma o no– com una "causa d'inelegibilitat".

Sensació de déjà-vu aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A les 10 hores ha començat el segon judici per desobediència als membres sobiranistes de la mesa del Parlament durant els moments àlgids del Procés el 2017: Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Si hi ha hagut un nou judici és perquè el Tribunal Suprem va anul·lar el primer després d'apreciar falta d'imparcialitat en dos dels tres jutges que hi van participar. En l'inici de la sessió aquest dimarts, els advocats de la defensa han formulat diverses queixes. La principal i més nova, el "greu perjudici" que consideren que s’ha causat als quatre acusats que fa anys que esperen un desenllaç definitiu a la seva situació judicial que no acaba d'arribar.

La mesa del Parlament, presidida en funcions per Alba Vergés, mantindrà els premis de jubilació per a tots els treballadors de la cambra, incloent-hi els alts funcionaris que poden arribar a cobrar més de 100.000 euros quan pleguen. Així ho han decidit en la reunió d'aquest dimarts, en què han pres nota de la publicació de l'ARA que xifra en 3,9 milions d'euros el cost d'aquests subsidis per a les arques públiques. "Són fruit de la negociació col·lectiva", han assegurat fonts parlamentàries en sortir de la reunió, asseverant que aquesta figura s'ha "racionalitzat", malgrat que la cúpula de l'administració podrà seguir percebent més de 100.000 euros de premi quan es retiri. Fins i tot podrien ser més diners en funció dels triennis que hagin acumulat i els complements per direcció que hagin consolidat al llarg de la seva carrera. I és que la regulació actual només restringeix l'accés a aquesta figura (s'han de portar 15 anys treballats), però no posa límit en les quanties: manté el cobrament d'un any sencer de sou.

El TSJC ha absolt l’expresident Roger Torrent i altres membres de la mesa de l’anterior legislatura del delicte de desobediència al TC. És una excel·lent notícia per als afectats i també per al Parlament com a institució. No fa gaire temps vaig escriure en aquest mateix espai un article titulat "Una mesa perseguida", en el qual explicava el despropòsit que comporta sotmetre la mesa d’un Parlament al tipus penal de desobediència quan la mesa exerceix la seva funció d’admissió a tràmit de les iniciatives que presenten els grups parlamentaris. En les relacions entre els Parlaments i els tribunals constitucionals resulta molt forçat concebre la idea de desobediència, amb conseqüències penals, per la naturalesa política dels Parlaments, així com les funcions que exerceix la jurisdicció constitucional. 

A diferència de la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, els diputats d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó han esquivat la suspensió com a parlamentaris al Parlament. Ho ha decidit aquest dimarts la majoria independentista de la mesa —ERC, Junts i la CUP—, que ha tombat la petició de Vox d'apartar-los preventivament com a diputats arran de l'obertura de judici oral pels preparatius de l'1 d'Octubre. Jové i Salvadó s'asseuran al banc dels acusats per delictes de malversació, prevaricació i revelació de secrets, però la majoria independentista de la mesa ha considerat que es tractava de "persecució política" i que, per tant, el seu cas no s'havia de vehicular a través de l'article 25.4 del reglament. El PSC, per la seva banda, s'ha abstingut després d'haver demanat un recés en plena reunió per acabar de fixar la posició.

El trencament del Govern també tindrà conseqüències al Parlament. I no només perquè ara mateix l'executiu monocolor d'ERC tingui el suport de 33 diputats, molt lluny de la majoria absoluta, sinó també perquè fa que s'enquisti el conflicte que hi ha ara mateix a la mesa. L'òrgan director de la cambra està en situació d'interinitat des que la seva presidenta, Laura Borràs, va ser suspesa al juliol. Ara el divorci entre Junts i ERC encara complicarà més que es pugui trobar una sortida. Aquest dilluns ha tornat a quedar clar.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no troba magistrats disponibles per jutjar l’anterior mesa del Parlament els dies 5, 6 i 7 d’octubre, després d’haver acceptat apartar els jutges Carlos Ramos i Jesús Maria Barrientos per dubtes sobre la seva imparcialitat.

Amb la sortida de Laura Borràs de la presidència del Parlament, la mesa de la cambra d’aquesta tretzena legislatura ja és la més inestable de tota la història. En poc més d’un any i cinc mesos –o el que és el mateix, 511 dies–, ja han marxat cinc membres de la mesa en una situació excepcional que mai s’havia produït fins ara. La mesa amb més canvis sobtats havia sigut l’anterior, amb un total de quatre. El primer dels cinc canvis que ha viscut l’actual mesa va ser el de Jaume Alonso-Cuevillas per Aurora Madaula en la secretaria segona. 

Gir de guió, almenys temporal, en la causa contra l'anterior mesa del Parlament per haver permès el debat i votació de resolucions a favor del referèndum i en contra de la monarquia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat la recusació del president del TSJC, Jesús María Barrientos, plantejada per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa. Això vol dir que el tribunal aparta aquest magistrat de la causa i, automàticament, també ajorna el judici –previst inicialment per als dies 12, 13 i 15 de juliol– perquè se substitueixi Barrientos per un altre magistrat. El TSJC admet la recusació pel fet que Barrientos es va aixecar i va marxar d'un acte en què es denunciava la situació "dels presos polítics". Era el 23 de febrer del 2018 al Col·legi d'Advocats i qui parlava era el llavors president del Parlament, Roger Torrent, que està imputat en la causa. Costa esgrimia que aquesta acció denotava la seva parcialitat i el tribunal també creu que "no és un acte neutral, sinó una manifestació en forma pública i contundent del desacord amb la persona".

El pressupost del Parlament per al 2022 estava fet amb la idea que al mes de gener hi hauria un acord entre els grups parlamentaris per reformar el sou dels diputats. De fet, el reglament de la cambra preveu des de fa temps que progressivament es vagin incorporant els diners que cobren en concepte de dietes de desplaçament, i que estan lliures de tributació, a la resta del sou, tenint en compte que tothom accepta que no deixa de ser un concepte més del salari. Tanmateix, el desacord entre els partits sobre la fórmula per fer-ho ha fet que saltin pels aires les previsions comptables i aquest dimarts s'hagi decidit modificar els comptes del 2022: els 815.000 euros que s'havien de destinar al capítol primer, el de les remuneracions de personal, han de tornar al capítol segon, de béns i serveis, que és d'on es cobren les indemnitzacions dels diputats per desplaçar-se.

La diputada del PSC Assumpta Escarp es convertirà, si no hi ha sorpreses d'última hora, en la nova vicepresidenta segona del Parlament, una plaça que ha quedat vacant després que aquest dijous el ple aprovés la designació d'Eva Granados com a senadora autonòmica. Tot i que des del grup socialista mantenen que "no hi ha cap decisió presa", Escarp és l'opció que més sonava des de fa setmanes i, segons ha pogut saber l'ARA, el seu nom ja s'ha traslladat a representants de la majoria independentista a la mesa.

L'arrencada de les negociacions després de Setmana Santa és més lenta del que es preveia. El primer dia laborable després de Pasqua, dimarts, no hi va haver una trobada formal entre els negociadors d'ERC i Junts, i aquest dimecres a la tarda tot just hi ha hagut una una reunió al Parlament que ha durat poc més de dues hores. Segons fonts coneixedores de les converses, han abordat el programa de govern, però encara no han entrat a parlar de l'estructura que ha de tenir l'executiu i del repartiment de carteres.