Política 08/10/2021

La CUP s'oposa a l'augment del sou brut dels diputats: "Ja cobrem una pasta"

El Parlament tira endavant el seu pressupost sense acord sobre la remuneració dels electes

5 min
Imatge d'una reunió recent de la mesa del Parlament

BarcelonaDes del 2015 que al Parlament hi ha un debat obert sobre el sou dels diputats, i en sis anys no s'ha aconseguit resoldre. Quant han de cobrar els parlamentaris? Ara mateix cadascun dels membres de la cambra té un sou fix, al qual s'hi sumen unes anomenades indemnitzacions –de menys o més quantia segons el lloc de residència–, que teòricament van destinades a despeses de desplaçament. Aquests diners, però, es cobren tant si hi ha mobilitat com si no, i a més estan exempts –d'acord amb la llei estatal– de l’impost de rendes de treball (IRPF). Aquesta situació en alguns casos propicia que un diputat ras de fora de Barcelona pugui cobrar gairebé la meitat del sou lliure d'impostos. Davant d'això, el 2015 es va acordar que progressivament s'incorporaria la part d'indemnització al sou fix perquè tributés –s'ha fet en petites parts el 2018 i el 2019–, però ara des de la mesa del Parlament que presideix Laura Borràs es planteja un canvi del sistema salarial perquè tributi tot. La proposta implica incorporar les indemnitzacions al salari i que, per tant, també paguin IRPF. Ara bé, sense que els diputats perdin poder adquisitiu, de manera que a la pràctica implica un augment del seu sou brut perquè quedi el mateix import que ara un cop descomptats els impostos. Sobre això no hi ha acord: la CUP i els comuns s'hi oposen.

Així ha quedat palès aquest dijous en el debat sobre els pressupostos del Parlament: ha tirat endavant el projecte de comptes per al 2022, que preveu un increment de les despeses de personal per poder assumir econòmicament aquesta reforma, però sense acord sobre quin ha de ser el sistema de retribució dels diputats. Alba Vergés, vicepresidenta de la cambra i encarregada dels temes econòmics, ha justificat l'increment dels comptes –un 4% superior a l'any passat, fins als 65,5 milions– per poder assumir la reforma del sistema salarial si hi ha acord. Ha constatat que no hi ha consens sobre aquesta qüestió, però que el pressupost necessàriament ha de preveure l'increment per si de cas s'arriba a un pacte. "És un màxim" de despesa, ha justificat. El capítol de remuneracions de personal dels comptes s'enfila fins als 41,3 milions d'euros: 11,1 milions destinats a la retribució dels alts càrrecs –és a dir, dels diputats–, 4,2 a la del personal eventual i 18,9, la més alta, a la dels funcionaris de la cambra. La resta de capítols dels comptes tenen a veure amb despeses corrents, de conservació i altres inversions.

A banda d'això, Vergés ha destacat la incorporació de la perspectiva de gènere als pressupostos –s'ha comptabilitzat la bretxa salarial– i dels objectius de la Unió Europea de sostenibilitat de l'Agenda 2030.

La vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, parlant amb la presidenta de la cambra, Laura Borràs.

Durant el debat al ple, la CUP i els comuns han expressat el seu desacord amb el canvi de model salarial. El diputat cupaire i secretari de la mesa Pau Juvillà ha denunciat que la nova proposta pot convertir-se en una "pujada de sou per darrere", i en lloc d'això ha demanat una reducció del salari dels diputats, perquè ja cobren "una pasta". El cupaire ha posat de manifest que el salari mitjà de les dones a Catalunya és d'uns 23.000 euros i el dels homes 29.000, de manera que creu que s'ha de tendir a tenir el mateix salari a la cambra. Ara, ha recordat, els diputats se'n van al voltant dels 70.000 euros l'any de mitjana.

L'esquerra anticapitalista està d'acord que les indemnitzacions comencin a tributar, però vol que sigui cada diputat qui assumeixi l'IRPF. És a dir, que es rebaixi el poder adquisitiu dels parlamentaris. "No volem que l'IRPF l'acabin assumint el Parlament i la resta de ciutadans", ha denunciat el cupaire. De fet, Juvillà ha recordat que la legislatura passada ja havien proposat que s'abaixés un 14% el salari dels diputats.

Pau Juvillà, secretari tercer de la mesa del Parlament i diputat de la CUP.

Els comuns també s'han expressat en la mateixa línia. La diputada Susana Segovia ha dit que no veuen clara la proposta de canvi del sistema salarial i ha demanat parlar més entre els grups parlamentaris. En tot cas, també s'ha mostrat favorable a regularitzar la part del sou que ara són indemnitzacions i no tributen.

Vox, al seu torn, hi ha votat en contra perquè el pressupost global preveu un augment de despesa i incorpora l'agenda "progre", en paraules seves, de la Unió Europea.

La proposta, a debat

Avui el sou base d'un diputat ras és de 2.921,82 euros. A aquesta base s'hi han de sumar complements de representació en funció del rol: la presidència del grup té 2.936,30 euros més, un portaveu cobra un complement de 2.803,12 euros, i un president d'una comissió parlamentària 732,58 euros addicionals. I, a més a més, existeixen les indemnitzacions per despeses de viatge i desplaçaments, que no tributen: els diputats que són de l'àrea metropolitana cobren 16.975,5 euros anuals més lliures d'impostos per aquest concepte; els parlamentaris que viuen en municipis a 80 km de l'àrea metropolitana, 22.070,76; els d'entre 81 i 190 km, 23.694,48, i els que resideixen a més de 191 km de l'àrea metropolitana, 23.895,12 euros a l'any.

La nova proposta de la mesa per reformar el sou és incorporar la indemnització al sou fix perquè comenci a pagar IRPF, però sense perdre poder adquisitiu. És a dir, que a la pràctica hi hauria un augment del salari brut que assumirien els pressupostos públics del Parlament –es calcula que suposaria entre un i dos milions euros més de pressupost.

Ara bé, no tots els diputats consolidarien en el sou la indemnització que ara cobren. Segons fonts parlamentàries, s'incorporaria l'import al sou fix que ara cobra un diputat de dins de l'àrea metropolitana: 16.975, 5 euros anuals, que se sumaria al salari bàsic mensual de 2.921, 82 euros. És a dir, els parlamentaris que són d'un municipi de més de 190 km de Barcelona no consolidarien la xifra de 23.895,12 euros anuals extres al seu sou. En sumarien al voltant de 16.975, i per cobrar despeses de desplaçament les haurien de justificar. És a dir, igualment seguirien cobrant dietes a part malgrat sumar les indemnitzacions al sou fix que ara en teoria anaven destinades a pagar-les.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, sortint d'una reunió de la mesa.

Per aquest motiu l'oposició a la proposta de la mesa de Parlament no només ve d'alguns grups parlamentaris –la CUP i els comuns–, sinó també dels diputats de fora de Barcelona de tots els partits. L'opinió que tenen els parlamentaris varia en funció del punt de residència, i això fa que dins de cada grup hi hagi posicions diferents: els de municipis que no són de l'àrea metropolitana tendeixen a estar en contra d'aquesta reforma perquè no consoliden el que cobren fins ara. Amb tot això, fonts pròximes a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, expliquen que la mesa es dona un marge de tres mesos, fins al gener del 2022, per intentar arribar a un acord –pronostiquen que acabarà sent un punt intermedi entre l'opinió de tots els grups– i resoldre de manera definitiva un debat que fa molts anys que s'arrossega a l'hemicicle.

stats