El 29 de gener de 1981, al consell de ministres, el president del govern Adolfo Suárez dimiteix. “Me’n vaig sense que m’ho hagin demanat [...] Me’n vaig perquè no s’interrompi abruptament aquest sistema de llibertats, pel qual he patit un gran desgast [...], però ha valgut la pena. Si el meu sacrifici va servir un dia per construir la democràcia, aquest d’ara ha de servir pera què no la destrueixin." "He perdut la confiança dels poders fàctics, he perdut l’acceptació de la premsa, he perdut la legitimitat davant l’oposició, he perdut la credibilitat d’una bona part del nostre electorat, he perdut el meu propi partit [...]”. El moment és solemne. El ministre de Defensa, Agustín Rodríguez Sahagún, inoportunament, demana la paraula i anuncia el nomenament del general Alfonso Armada com a segon JEME (cap de l'estat major de l'exèrcit). El president Suárez el fulmina amb la mirada.

El 29 de gener de 1981 va dimitir el president Suárez. “Me voy porque las palabras parecen no ser suficientes y es preciso demostrar con hechos lo que somos y lo que queremos”. El 23 de febrer, quan el govern i els parlamentaris de tots els partits eren a les Corts per votar Leopoldo Calvo-Sotelo com a nou president, hi va haver un intent de cop d’estat que, com sabem, va fracassar. No van ser ni els partits d’esquerra, ni els de dreta, els que van portar Suárez a la dimissió; van ser els poders de l’Estat profund, i els executors, els militars. Va dimitir per evitar el que s'acabaria produint el 23-F: “Mi marcha es más beneficiosa para España que mi permanencia como presidente”.

Imaginem-nos que d’aquí uns anys un historiador vol escriure sobre com es van prendre les decisions polítiques a l’entorn del Procés. Fem-nos més preguntes. Quin paper va tenir Aznar en la invasió de l’Iraq? Què s’escrivien Felipe González i els presidents de les comunitats autònomes? Què es deien Leopoldo Calvo Sotelo i els líders sindicals? Ens podríem fer moltes més preguntes, però serà molt complicat trobar respostes als arxius púbics espanyols. El motiu és que no és gaire fàcil localitzar segons quins papers dels expresidents espanyols. Al final, moltes coses no les sabem fins que alguns d’aquests ex alts càrrecs decideixen publicar les seves memòries. Esclar que aleshores ells fan el triatge. “El problema de base és que no hi ha cap llei general estatal dels arxius”, lamenta Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.

José Pedro Pérez-Llorca, un dels pares de la Constitució espanyola, ha mort aquest dimecres a Madrid a causa d’una malaltia pulmonar a l’edat de 78 anys, segons ha informat el seu bufet d’advocats. Pérez-Llorca (Cadis, 1940) va ser diputat a la legislatura constituent i a la primera legislatura, i va ocupar els càrrecs de ministre de la Presidència, d’Administració Territorial i d’Exteriors als governs de la UCD. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha tramès el condol a la família i ha avançat que la cambra li farà un homenatge els dies vinents.

Mariano Rajoy no està disposat que Albert Rivera li robi la figura d'Adolfo Suárez. Després que el candidat de Ciutadans s'hagi reivindicat en diverses ocasions com a successor del seu esperit, aquest divendres, el candidat del PP a les eleccions del 20 de desembre ha triat Àvila, ciutat natal de Suárez, per fer-hi el míting del dia. En un discurs de poc més de deu minuts al costat del fill de Suárez –Adolfo Suárez Illana– i d'una estàtua de l'expresident, Rajoy ha apel·lat a l'esperit de la Transició que va impulsar. "Un patriota", segons Rajoy.

El col·lectiu català de catòlics de base Església Plural considera que les afirmacions del cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco Varela, que aquest dilluns va comparar l'actual situació de tensió política amb la viscuda durant la Guerra Civil espanyola, són "d'una gravetat i una perversitat immensa que no poden ser passades per alt".

El Congrés dels Diputats acull aquest dilluns la capella ardent de l'expresident del govern espanyol Adolfo Suárez, mort aquest diumenge a la clínica Cemtro de Madrid als 81 anys. A les 12 del migdia s'han obert les portes perquè els ciutadans que ho desitgen puguin retre-li l'últim homenatge. Des d'hores abans, llargues cues de persones que volien acomiadar-se de Suárez han envoltat el Congrés. El seguici fúnebre amb el fèretre de Suárez hi ha arribat a les 10.00 hores.

El clàssic ha homenatjat la figura del primer president del govern de la democràcia, Adolfo Suárez, mort aquest diumenge a Madrid als 81 anys, amb un minut de silenci en memòria seva a l'estadi Santiago Bernabéu.

El president de Ciutadans (C's), Albert Rivera, ha presentat aquest dissabte al matí a l'hotel Auditorium de Madrid la candidatura de la seva formació a les eleccions europees. Ho ha fet davant de més d'un miler de persones, sota el lema de la campanya 'La força fa la unió'. Durant l'acte, Rivera ha recordat l'expresident espanyol Adolfo Suárez i ha reivindicat el seu "gran valor". "Això és el que fa falta avui, gent que pensi més en el seu país i menys en les seves cadires", ha afegit referint-se al primer president electe de la Transició. A la presentació s'hi han presentat els candidats a les europees de C's, encapçalats per l'advocat Javier Nart.

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Josep Maria Terricabras, ha desinflat les lloances que rep aquests dies l'expresident espanyol Adolfo Suárez en motiu del seu decés imminent. "Jo estava d'acord amb la ruptura, no amb la transició", ha apuntat, i ha recordat que "no va ser una època tan idíl·lica" i, a més, el líder d'UCD "va legalitzar el PCE però no ERC, que va considerar que era més perillosa". Així, per presentar-se a les eleccions estatals del 1977, els comunistes van poder-ho fer amb les seves sigles, però els republicans es van haver de coaligar amb els maoistes del Partit del Treball.