Poques vegades la història judicial ofereix l'oportunitat de saber el que podia haver passat si s'hagués aprovat un projecte de sentència que es va obligar a guardar en un calaix i de la qual ara coneixem els arguments a través d'un vot particular. És el cas de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre els cinc recursos d'empara sol·licitats arran de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar cinc persones a les quals l'Audiència Nacional havia absolt pels fets del setge al Parlament, els dies 14 i 15 de juny del 2011.

Finalment ha sigut amb quatre vots particulars, però el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat aquest dimecres la condemna a tres anys de presó per a vuit manifestants que van participar en l'anomenat setge al Parlament de l'any 2011. Set magistrats de l'alt tribunal han avalat la ponència d'Antonio Narváez, que desestima els recursos d'empara dels manifestants. La majoria del ple del TC considera que els fets de l'any 2011 no es poden emmarcar en l'exercici de la "llibertat d'expressió, reunió o manifestació" perquè creuen que van incloure "amenaces o intimidacions".

El Tribunal Constitucional confirma la condemna pels fets del setge al Parlament del 2011. En el ple d'aquest dijous els magistrats han avalat la ponència d'Antonio Narváez, partidari de desestimar els recursos dels vuit manifestants que van veure com el Tribunal Suprem revocava l'absolució dictada per l'Audiència Nacional. El ponent de la nova sentència va ser el president de la sala segona, Manuel Marchena, que va condemnar-los a tres anys de presó.

Els vuit manifestants absolts per l'Audiència Nacional i més tard condemnats per la sala segona del Tribunal Suprem a tres anys de presó estan a l'espera, deu anys després dels fets, del tancament del seu cas. I, també, d'un indult. Una sol·licitud que va evitar l'entrada a la presó.

A la tercera va anar la vençuda. Però en aquest cas contra la seva pròpia ponència. El magistrat Cándido Conde-Pumpido va cedir ahir la ponència en el recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els participants en el setge al Parlament el 2011. El magistrat Antonio Narváez, d'orientació conservadora, serà ara el ponent d'una sentència que s'espera que es dicti durant el mes de juliol.

Una dècada després del setge al Parlament el 15 de juny del 2011, el Tribunal Constitucional (TC) s'inclina per mantenir la condemna sobre uns fets que els últims anys han dividit la justícia espanyola: l'Audiència Nacional va absoldre el 2014 els 19 acusats –només en va condemnar un, i per un delicte menor de danys– per considerar la prevalença de la llibertat d'expressió, mentre que el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència ni un any després i va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó per atemptat contra les institucions de l'Estat que fins ara no s'han executat per haver demanat l'indult.

La mesa del Parlament ha expressat aquest dimarts el suport a la possibilitat que sigui indultat un dels vuit condemnats pel setge contra la cambra del 15 de juny del 2011. Segons han explicat fonts parlamentàries, l'òrgan que presideix Roger Torrent considera que la pena de presó de tres anys contra José María Vázquez és "desproporcionada" i per això es mostra "a favor" que se li concedeixi la mesura de gràcia. El total de condemnats per aquells fets és de vuit persones, però el Parlament només s'ha posicionat en relació amb una. Es deu al fet que el ministeri de Justícia, que tramita l'indult, només ha demanat a la cambra el posicionament sobre un dels nois. Tot i això, les mateixes fonts expliquen que preveuen posicionar-se en el mateix sentit pel que fa als set restants.

La detenció, aquest dilluns, dels cinc investigats per cremar fotografies del rei Felip VI durant la Diada d'aquest any ha estat l'enèsima topada entre l'esquerra independentista i els Mossos d'Esquadra, unes desavinences que vénen de lluny. Els desacords es remunten a fa gairebé dues dècades, tot i que han guanyat notorietat mediàtica des que la CUP és al Parlament.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'empara dels vuit condemnats pel setge al Parlament, la manifestació davant de la cambra del 15 de juny de 2011. Els manifestants van ser absolts inicialment per l'Audiència Nacional, però la Fiscalia ho va recórrer i el Tribunal Suprem els va imposar tres anys de condemna i va ordenar el seu ingrés a presó.

El Tribunal Suprem ha emès un informe de vuit pàgines en què s'oposa a l'indult que havien demanat els vuit condemnats a tres anys de presó pel setge al Parlament del juny de 2011. La sala segona del Suprem considera que la protesta va afectar "l'exercici pacífic de les funcions legislatives per part dels legítims representants del poble català" i va ser "un atac a un pilar de la nostra estructura democràtica" que va vulnerar "valors essencials" de la Constitució. La decisió final la té el govern espanyol de Mariano Rajoy.

La ministra de Foment, Ana Pastor, ha demanat aquest dijous als càrrecs públics catalans que respectin la independència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la mateixa manera que es va demanar respecte per al Parlament català quan va ser "encerclat" el 2011 durant la protesta per les retallades que aplicava la Generalitat.

L'exconseller Ernest Maragall ha declarat aquest dijous davant el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Marlaska que considera que el procés que se segueix contra els 20 imputats pel setge al Parlament és "desmesurat". "Crec que podríem estar parlant de faltes en el pitjor dels casos, però no de delictes com els que es formulen i de conseqüències com les que es pretenen", ha dit, perquè aquesta qüestió s'hauria hagut de resoldre "per la via del diàleg i la mediació" amb els afectats. En aquest sentit ha recordat que fa pocs mesos ja es va manifestar a favor que el cas no acabés a l'Audiència Nacional. Maragall ha fet aquestes manifestacions en la seva declaració per videoconferència en l'última jornada de les vistes del judici als 20 acusats, per als quals la fiscalia demana 5 anys i mig de presó com a autors de delictes contra una institució de l'Estat.

Els imputats pel setge al Parlament del 15 de juny del 2011 s'han negat a declarar aquest dilluns durant la primera sessió del judici que té lloc a les dependències de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Un a un, els 19 imputats presents a la sala han anunciat que no tenien intenció de respondre a les preguntes de cap part. El jutge ha rebutjat les peticions de la defensa d'inhibir-se del cas o d'apartar del judici les acusacions particulars del Parlament, la Generalitat i Manos Limpias.

Els advocats dels acusats en el judici pel setge al Parlament del 15 de juny del 2011 han demanat que el pseudosindicat Manos Limpias sigui expulsat com a acusació del procediment. Una de les defenses també ha reclamat que es rebutgi el paper del Govern com a acusació particular, ja que els fets que es van produir durant la protesta contra les retallades pressupostàries que s'havien d'aprovar aquell dia no van afectar l'executiu sinó la cambra legislativa.

L'Audiència Nacional ha començat aquest dilluns el judici contra els 20 acusats del setge al Parlament el 15 de juny del 2011. En les qüestions prèvies, les acusacions han demanat fins a vuit anys de presó –és la pena que demana Manos Limpias– per delictes contra institucions de l'Estat, mentre que les defenses han demanat la lliure absolució i han reclamat que s'aparti el sindicat Manos Limpias i la Generalitat de Catalunya del cas.

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha pres declaració avui al Palau de Justícia de Barcelona a vuit dels diputats que van ser assetjats pels indignats, el 15 de juny, quan intentaven entrar al Parlament. Les declaracions han transcorregut sota una gran expectació mediàtica -s'han acreditat més d'una cinquantena de periodistes- i fortes mesures de seguretat. Els mossos han blindat l'Audiència per evitar que els poc més de dos cents indignats concentrats al carrer –que han abandonat la protesta cap a les 14h– poguessin entrar.

L'ambient davant l'Audiència de Barcelona era de tranquil·litat a dos quarts de nou del matí d'aquest dimecres, una hora i mitja abans que comencin a declarar els testimonis citats pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco pels fets coneguts com el setge al Parlament del 15 de juny passat.