MOVIMENTS SOCIALS
Societat 31/03/2014

Comença el judici a l'Audiència Nacional contra els acusats pel setge al Parlament

Dinou ‘indignats’ s’enfronten a més de cinc anys de presó

Ara / Acn
4 min
El 15 de juny del 2011, una protesta del moviment 15-M va intentar impedir l’accés dels diputats al Parlament.

MadridL'Audiència Nacional ha començat aquest dilluns el judici contra els 20 acusats del setge al Parlament el 15 de juny del 2011. En les qüestions prèvies, les acusacions han demanat fins a vuit anys de presó –és la pena que demana Manos Limpias– per delictes contra institucions de l'Estat, mentre que les defenses han demanat la lliure absolució i han reclamat que s'aparti el sindicat Manos Limpias i la Generalitat de Catalunya del cas.

Aquest dilluns i dimarts és el torn de les declaracions dels acusats, que previsiblement rebutjaran respondre cap pregunta, mentre que dimecres ho farà per videoconferència la presidenta del Parlament Núria de Gispert i dijous el president de la Generalitat, Artur Mas.

El judici ha començat quan passaven pocs minuts de l'hora prevista, les deu del matí, i els acusats han arribat acompanyats d'amics i familiars que els han donat suport. A la sala només hi seuen 19 acusats perquè n'hi ha un que es troba en recerca i captura.

A dins, i durant les qüestions prèvies, les acusacions han confirmat les peticions de penes i les defenses s'han queixat que les imatges que s'han aportat han estat tallades i el tribunal no ha tingut accés als originals de les gravacions que van servir per imputar els 20 joves.

Les defenses també han demanat que s'aparti del cas a Manos Limpias, que es va personar com a acusació, i a la Generalitat de Catalunya, i han recordat que els tribunals no van portar a judici els detinguts pels aldarulls durant la mobilització d'Ocupa el Congrés que van tenir lloc a Madrid.

Les acusacions han confirmat les seves peticions. Al seu escrit el Parlament detalla que les protestes dels 'indignats' pretenien impedir la tasca legislativa i enumera tots els diputats que van veure alterat el seu recorregut i van haver de ser protegits pels Mossos perquè van rebre insults i van ser assetjats per alguns dels manifestants.

Per las seva banda, la Generalitat diu que alguns dels més de 600 manifestants que intentaven bloquejar el parc de la Ciutadella van llençar objectes contundents contra deu diputats, els van insultar i pretenien "atemorir-los". De fet, descriu que un "atac coordinat de diverses persones" va impedir al president de la Generalitat, Artur Mas, accedir en cotxe al Parlament.

Demanen fins a vuit anys de presó

La fiscalia demana cinc anys i mig de presó per als 20 manifestants en considerar que van provocar "un fundat temor en la seguretat" dels diputats que intentaven entrar a la cambra. Per la seva part, el sindicat Manos Limpias sol·licita per a ells, com a acusació popular, vuit anys i mig de presó, ja que hi afegeix el delicte d'atemptat a l'autoritat.

El Parlament deixa la petició de pena en tres anys, igual que el Govern, que tot i així limita la petició de presó als quatre acusats que van detenir el vehicle del president Mas. La pena de tres anys és el mínim que correspon per als delictes que s'apliquen a aquest cas: un delicte contra les institucions de l'estat (article 498 del Codi Penal) en concurs ideal amb un delicte d'atemptat a l'autoritat (articles 550 i 551.2, aplicats segons la norma que marca l'article 77).

Fins ara, l’Audiència Nacional havia aconseguit rebutjar diversos intents del govern del PP perquè instruís els casos de protestes al voltant del Congrés de Diputats. El Codi Penal considera un delicte contra les altes institucions de l’Estat, del qual és competent l’Audiència Nacional, el fet d’utilitzar “força, violència, intimidació o amenaça greu” per impedir accedir-hi a un membre d’aquestes institucions.

En els casos rebutjats, els jutges van al·legar que els disturbis al voltant del Congrés no havien alterat que funcionés de manera normal. Amb el conegut com a setge al Parlament del 2011, l’Audiència Nacional es va inhibir en favor d’un jutjat de Barcelona, a petició d’alguns advocats dels acusats, però el Tribunal Suprem va resoldre finalment que la cambra autonòmica és una d’aquestes altes institucions de l’Estat.

L’escrit d’acusació de la Fiscalia descriu com un miler de persones es van manifestar contra les retallades, coincidint amb el ple en què el Parlament havia d’aprovar els pressupostos. La sessió va començar amb onze minuts de retard i es va haver d’interrompre una altra mitja hora per esperar els parlamentaris que havien tingut dificultats per accedir a la cambra.

Els fets descrits per les acusacions van ser gravats pels mitjans de comunicació: insults , empentes, escopinades... Els parlamentaris van aconseguir accedir, finalment, a l’edifici “gràcies a l’acció policial”, que fins i tot va recórrer a un helicòpter per traslladar-los, diu la fiscal, Teresa Sandoval.

Entre els acusats hi ha l’individu que, vestit amb una bata de metge, va pintar amb esprai una creu a l’esquena a la diputada del PSC Montserrat Tura, i el que va tallar el pas al convergent Josep Maria Llop i Rigol, “tot i ser conscient” que el diputat és invident.

Els dinou acusats no tenen antecedents penals, però s’arrisquen a entrar a la presó per les altes penes que comporten els delictes contra les altes institucions de l’Estat. Un dels acusats no serà jutjat perquè està en cerca i captura.

stats