Malgrat les bones xifres de l'economia i d'un atur baix, la pobresa ha crescut 0,8 punts en l'últim any a Catalunya. Es trenca així la tendència d'una tímida reducció que va arrencar el 2021 gràcies a la injecció d'ajudes de l'escut social aprovat arran de la crisi de la pandèmia. Segons l'última Enquesta de Condicions de Vida, publicada aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 24,8% de la població catalana és pobre i viu amb privacions materials. L'empitjorament social no ha sorprès les entitats i ONGs, que fa mesos que noten un augment de la demanda, fins i tot entre les persones que tenen una feina. El llindar de la pobresa es fixa en ingressos inferiors de 13.800 euros per a una sola persona i de 29.100 per a dos adults i dues criatures, i, de fet, la precarietat s'està acarnissant especialment entre els menors de 16 anys.

Una de cada deu persones que viuen avui a Catalunya (9,7%) fa menys de quatre anys que hi ha arribat, segons el cens de població i habitatges 2024 que ha fet públic aquest dijous l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Entre aquests nous veïns hi ha tant persones estrangeres que han migrat –la gran majoria– com ciutadans d'altres punts de l'Estat i, també, catalans que se n'havien anat a viure fora i han tornat a casa.

La realitat és la que és. En els darrers deu anys, Catalunya ha crescut en gairebé 700.000 habitants. Com bé explica el demògraf Andreu Domingo al dossier d'aquesta setmana, la sensació dels veïns que hi ha hagut un canvi fulgurant és cert. Ha passat. Catalunya ja té vuit milions d'habitants, i això exigeix un tipus de gestió i d'inversió diferent de la que hi havia fa deu o vint anys. Calen més recursos o, si més no, cal reorientar els esforços en funció de les noves necessitats. Aquest canvi fulgurant, però, no es deu només a la immigració, que sens dubte és un dels factors clau. Es tracta d'un canvi que té moltes casuístiques, moltes de mobilitat interna, que afecta més uns llocs que uns altres i, també, d'una manera en uns indrets i d'una altra manera en altres.

Sota mínims. La corba de la natalitat a Catalunya continua a la baixa, malgrat que hi ha un augment de la població resident. En aquest context hi juguen en contra dos factors: l'edat tardana de la maternitat i el fet que les dones tenen menys fills. Segons les dades fetes públiques aquest divendres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa de fecunditat ha tocat fons, amb 1,08 fills per dona, accentuant una tendència que s'arrossega des de fa anys, fins a arribar a l'índex més baix dels últims 50 anys. De fet, aquest indicador ha caigut ja per sota del darrer mínim històric (1995) i cal anar fins a l’any 1952, en postguerra, per trobar una xifra de naixements inferior (53.236).

El 16,5% de les famílies catalanes amb fills i amb feina estan en una situació de pobresa laboral, segons l'informe Comptes que no surten, presentat aquest dimecres per l'ONG Save The Children. L'anàlisi s'ha realitzat amb les dades extretes de l'Enquesta de condicions de vida (ECV) de l'Idescat, i la Mostra contínua de vides laborals (MCVL) de la Seguretat Social, incloent-hi també diferents entrevistes realitzades a famílies que col·laboren amb l'organització a Catalunya.

Llegeixo en una brevíssima nota a la premsa que la satisfacció global amb la vida dels catalans és de 7,3 sobre 10. Em sembla una nota molt alta vist l’alarmisme habitual que traspuen els mitjans de comunicació quan parlen de les nostres vides. La bona sorpresa augmenta en veure que la satisfacció amb la vida és exactament la mateixa entre els catalans amb nacionalitat espanyola i els que tenen nacionalitat estrangera. I encara més sorprenent és l’escassa diferència que hi ha entre la satisfacció global amb la vida entre la població sense risc de pobresa, que és de 7,4, i la que viu en risc de pobresa, de 6,8.

L'educació, la situació laboral o fins i tot l'edat o si ets home o dona. Tots aquests elements –i una infinitat de factors més– fan variar el nivell de satisfacció vital, que segons l'última enquesta de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) en el cas dels catalans és força alt. La valoració mitjana dels ciutadans de Catalunya respecte a la satisfacció amb la seva vida és de 7,3 punts sobre 10, és a dir, un notable.

L'economia catalana manté el creixement, segons les primeres estimacions del producte interior brut (PIB) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Així, aquest indicador, que mesura la mida d'una economia, va augmentar el segon trimestre un 0,8% respecte als tres mesos anteriors, i un 2,9% en comparació amb el segon trimestre de l'any passat.

La pobresa s’acarnissa amb els menors d’edat: fins a un 33% dels nens i nenes catalanes (400.000 en xifres absolutes) viuen al llindar de l’exclusió social. A l'altre extrem demogràfic, entre els jubilats, la pobresa afecta el 13% del col·lectiu, una dada inferior fins i tot a la dels treballadors, que se situa en el 16%. Atès que a Catalunya hi ha 1,44 milions de jubilats, pensionistes i retirats, hi ha 182.000 persones que ja no treballen i estan en risc de pobresa. A Catalunya, per tant, hi ha el doble d’infants que viuen en pobresa que persones jubilades en la mateixa situació, segons l’última enquesta de condicions de vida que elabora cada any l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), publicada aquest dilluns. 

Ja és oficial. Catalunya ha arribat aquest mes de novembre als 8 milions d'habitants. En 35 anys, doncs, des de la famosa campanya del Ja som 6 milions fins avui, la població catalana ha crescut en dos milions de persones. Més de la meitat d'aquest creixement es deu a la immigració estrangera que ha arribat en dues grans onades al llarg del segle XXI. La primera, que va començar poc després de l'eufòria olímpica i es va concentrar sobretot en la primera dècada del segle, va ser molt visible i va provocar nombrosos estudis i anàlisis, ja que coincidia en un moment de creixement econòmic i de cert optimisme en el futur de la globalització. Va ser el moment en què Catalunya començava a veure's a si mateixa com una societat diversa i oberta al món tot i les moltes dificultats que, ahir com avui, han d'enfrontar els immigrants de cultures, molts cops, distants a la del lloc d'acollida. La segona onada, més silenciosa però igualment nombrosa, va venir lloc poc després de la gran crisi del 2008 i només es va aturar per la pandèmia. Avui, fruit d'aquests grans canvis demogràfics, a Catalunya hi ha un 23% de la població nascuda a l'estranger quan a principis del 2000 no arribava ni al 2%.

Per primera vegada des del 1977, Marc ha deixat de ser el nom masculí més posat a Catalunya. L'any 2022, el nom que ha liderat els rànquings a Catalunya des que es van començar a fer estadístiques sobre els noms més populars va ser desbancat per dos noms propis: Leo i Nil. Segons les últimes dades publicades per l'Idescat, el nom que molts nadons catalans ja comparteixen amb l'astre de futbol argentí és, per primera vegada, el nom masculí més posat a Catalunya. Concretament, l'any passat fins a 433 nadons van rebre el nom de Leo, una vintena de nens més que el 2021, quan Marc liderava el podi amb 443 nadons. De fet, el nom de Leo ha crescut amb força els últims anys, perquè el 2020 ocupava el cinquè lloc a la llista i fins a l'any 2014 ni tan sols apareixia entre els 25 noms més posats a nadons nascuts a Catalunya.

Tot i la lleugera reducció de la pobresa, a Catalunya la meitat dels ciutadans tenen problemes per arribar a final de mes i una tercera part no disposen de prou diners per fer ni una setmana de vacances a l'any. Les dades estadístiques de l'Enquesta de les Condicions de Vida que cada any fa l'Idescat revelen que un de cada quatre catalans (el 24,7% per ser exactes) estan en risc d'exclusió social, és a dir, viuen en condicions de pobresa. Encara que no és cap consol, la xifra és inferior a la mitjana espanyola, que està en el 27,8%, però supera la mitjana dels 27 països de la Unió Europea, que es queda en el 21,7%. Ser pobre a Catalunya és ingressar menys de 986 euros mensuals en el cas d'un adult que viu sol.

L'economia catalana va créixer durant els mesos d'estiu més del que s'havia calculat inicialment. L'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat, ha revisat a l'alça la taxa de creixement del producte interior brut (PIB), l'indicador que mesura l'activitat econòmica, per al tercer trimestre del 2021. La millora registrada per l'Idescat és notable: segons l'avançament de les dades publicat el 5 de novembre, l'economia catalana va créixer un 0,7% entre els mesos de juliol i setembre, una xifra que l'ens estadístic situa ara a l'1,3%.

L’any 2008 van néixer a Catalunya 89.024 nadons. Era un rècord històric que arribava enmig d'un clima de prosperitat i confiança que ràpidament es va desplomar. La crisi va colpejar durament l'economia mundial i les famílies catalanes s'ho van començar a pensar abans de tenir fills. Així, des del 2009, el nombre de naixements registrats a Catalunya ha anat baixant progressivament, any rere any, i el 2020 el nombre de nascuts vius va ser de 57.889, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La xifra mostra un descens del 5,9% respecte a l'any anterior i més de 30.000 naixements per sota dels que hi havia fa tot just 12 anys. Sobretot, on més es nota aquesta caiguda és a les Terres de l'Ebre (-12,7%) i l'Alt Pirineu i Aran (-12,6%).

Les llars de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran són les que registren un major nombre d'incidències amb els seus proveïdors d'Internet. Així ho recullen les darreres dades fetes públiques per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Així, si al conjunt del país la proporció de llars catalanes que tenen incidències amb el proveïdor d'Internet és el 28,7%, a les cinc comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran aquest percentatge s'enfila per sobre del 35%. Les encapçala el Pallars Sobirà i segueixen el Pallars Jussà, Cerdanya, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i l'Aran.

L'economia catalana va caure el primer trimestre d'aquest any un 3,9% respecte al mateix període del 2019 i un 4,6% en comparació amb el trimestre anterior, l'últim del 2019, fruit de l'impacte de l'inici del confinament. Aquesta xifra representa la davallada més forta des del 2000 -des que hi ha dades disponibles-, superant fins i tot les registrades durant els anys de la crisi financera i de l'euro, entre el 2008 i el 2013, segons dades avançades publicades aquest dijous per l'Idescat, l'oficina estadística de la Generalitat.

La població a Catalunya arriba a cotes mai vistes: 7.543.825 persones vivien al Principat l’1 de gener d’aquest any, un 6% d’habitants més que l’any passat. Així ho diuen les estimacions que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va fer públiques aquest dijous, i que constaten el rècord històric d’habitants el 2018. La població creix i ho fa bàsicament nodrint-se de la immigració: en concret, van ser 43.108 estrangers el que van contribuir al creixement demogràfic català el 2017.

El turisme a Catalunya ha patit una lleu sotragada aquest any, impulsada sobretot pel comportament de Barcelona. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre de turistes estrangers fins al juliol ha caigut un 2% respecte a l'acumulat de l'any anterior, un comportament que ha tingut efectes sobre la rendibilitat dels hotels, sobretot els de Barcelona.