Hi ha un reducte no poc important a l'Estat que es manifesta contrari a la democràcia com a sistema de govern. Segons un baròmetre del CIS publicat aquest dijous, el 18,5% dels espanyols no creuen que sigui preferible aquest règim. Per a un 8,6%, "en algunes circumstàncies" és millor un d'autoritari i a un 9,9% li és igual un com l'altre. Especialment, són els votants de Vox els que se surten del consens entorn del règim democràtic: només un 59,7% prefereixen la democràcia, mentre que un 30,3% defensen l'autoritarisme.

"Mentre no torni la mili...", es resigna una dona que llegeix el diari en una cafeteria. El rearmament a Europa copa ara el debat polític, i la seguretat és la principal preocupació dels governs. "No és que sigui el debat actual. És el debat més important de les generacions que avui estan vives", comentava un alt representant diplomàtic espanyol en una trobada recent, en la qual també apareixia el dubte sobre si el servei militar obligatori podria tornar a Espanya. No és una qüestió que estigui sobre la taula a la majoria de països del sud d'Europa, però la situació és molt diferent en els estats nòrdics, els bàltics i els de l'est d'Europa, que per motius geogràfics i històrics senten més a prop l’amenaça que suposa l’expansionisme del règim de Vladímir Putin. Sense anar més lluny, el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, va anunciar la setmana passada que el seu govern planeja una formació militar a “gran escala” per a “tots els homes adults” del país. “Encara que no entrin a l’exèrcit, seran soldats fets i drets en cas de conflicte”, va dir el dirigent en un discurs al Parlament polonès.

Gairebé tretze mesos després que l'ARA destapés el cas, l'exèrcit espanyol ha sancionat per una falta greu els dos militars de la caserna del Bruc de Barcelona implicats en el sorteig dels serveis d'una prostituta amb motiu de la Puríssima. El mes de gener va concloure la instrucció de l'expedient i, després del termini d'al·legacions, la resolució ja és ferma: es tracta d'una sanció d'arrest d'entre quinze i trenta dies. Se'ls sanciona administrativament per dur a terme "actes contraris a la dignitat militar susceptibles de produir descrèdit o menyspreu a les Forces Armades". L'instructor ha considerat que els dos militars, un caporal i un sergent, van atemptar contra el punt 27 de l'article 7 del Règim Disciplinari de l'exèrcit espanyol.

Alemanya disposa del carro de combat més car del món. Però no en pot fer gaire cosa. Almenys per ara. L’anomenat tanc Puma, que costa 17 milions d’euros cada exemplar, és el vaixell insígnia de la infanteria blindada de l’exèrcit alemany; un Fórmula 1 en la seva categoria militar. És prou lleuger per poder ser transportat per un Airbus A400 M, perfectament cuirassat, i molt precís en el tir. Una meravella si no fos perquè s’espatlla sovint.

La creació d'un exèrcit europeu és un dilema –fins ara més teòric i polític que pràctic– que la Unió Europea fa temps que arrossega. I si l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca va impulsar la reflexió sobre la necessitat de més autonomia al Vell Continent, la crisi de l'Afganistan ha revifat el debat sobre la dependència militar d'Europa. "L'Afganistan ha posat en evidència les nostres deficiències. Hem d'establir noves eines militars", ha dit el responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest dijous després de reunir-se amb els ministres de Defensa de la UE. Encara no hi ha consens, però després del fracàs per l'ocupació talibana de Kabul, la Unió explora la creació d'una força militar d'intervenció ràpida formada per 5.000 efectius que haurien de cedir els estats membres que hi estiguessin disposats.

Des de fa dos mesos el ministeri de Defensa sap que un important grup neonazi de Múrcia està infiltrat en les Forces Armades i té entre els seus membres oficials i suboficials que instrueixen cadets, segons detalla Público. La informació contrasta amb la versió oficial del departament de Margarita Robles, que davant els múltiples escàndols que vinculen l'extrema dreta amb l'exèrcit assegura que es tracta únicament d'opinions personals de militars retirats. Així ho reiterava en una resposta parlamentària a ERC el 22 de febrer.

El govern espanyol va anunciar la setmana passada que els ministeris de Defensa i Educació havien firmat un acord per incloure en el temari de les escoles i instituts uns continguts per destacar la imatge de l'exèrcit i de la monarquia. Reforçaven així el conveni segellat el 2015 per incloure en el currículum educatiu els símbols espanyols (l'himne, la bandera i l'escut) i explicar el paper de les forces armades. El portaveu adjunt d'ERC, Gabriel Rufián, ha preguntat aquest dimecres al president del govern espanyol durant la sessió de control sobre aquest tema, acusant-lo de voler "recuperar" l'educació franquista.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dimecres la seva decisió de prohibir que els transsexuals treballin a les forces armades del país. Tal com ha especificat ell mateix a través del seu compte de Twitter, ha comunicat la nova mesura després d'haver consultat els seus generals i experts militars.

Alts càrrecs militars s'han sorprès pel fitxatge, un partit que, consideren, "qüestiona la unitat d'Espanya i la Corona". Des de sectors de les forces armades, veuen "incoherent i contradictòria" la decisió del general, de qui haurien entès que se sumés al PSOE per les seves idees polítiques "d'esquerres o socialistes" i pel fet de ser un partit "constitucionalista".

El ministre de Defensa, Pedro Morenés, ha assegurat aquest dimarts que les forces armades no hauran de tenir cap paper en relació amb el procés sobiranista de Catalunya "si tothom compleix amb el seu deure". "Si tothom compleix amb el seu deure, li asseguro que no farà falta cap tipus d'actuació", ha dit en una entrevista a RNE recollida per Europa Press, preguntat pel paper que podrien tenir les forces armades en cas d'una declaració unilateral d'independència.

Els reis Felip VI i Letizia han estat aclamats amb aplaudiments i crits a Madrid en el primer Dia de les Forces Armades que han presidit com a monarques. La celebració, que ha tingut un cost de 140.000 euros, ha consistit fonamentalment en un acte solemne d'homenatge als soldats morts per Espanya i una breu desfilada militar amb una sola exhibició aèria, la de la Patrulla Águila, que ha dibuixat al cel els colors de la bandera espanyola. Centenars de persones amb banderes espanyoles han cridat visques a Espanya i a la Corona, a més de consignes a favor de la unitat d'Espanya com ara "Espanya una i no cinquanta-una".

El ministeri de Defensa ha informat aquest dissabte que aquest any ha convocat 3.990 places d'ingrés a les forces armades i la Guàrdia Civil, xifra que representa més del doble de les ofertes el 2013. En un comunicat, Defensa detalla que n'hi ha 3.520 que s'han ofert per a ingrés en els centres de formació per incorporar-se després a les escales de tropa i marineria, 400 per a quadres de comandament i 70 per ingressar a la Guàrdia Civil.

El rei Joan Carles passarà a ser capità general de les forces armades a la reserva quan, demà dimecres, signi la seva abdicació de la Corona espanyola, segons ha revelat aquest dimarts el ministre de Defensa, Pedro Morenés.

El rei Joan Carles i el príncep Felip han presidit aquest diumenge l'acte central del Dia de les Forces Armades que ha tingut lloc a Madrid, a la tomba del soldat desconegut. Ha estat l'últim acte castrense presidit pel monarca abans de la proclamació de Felip VI el dia 19 de juny al Congrés dels Diputats, i té lloc l'endemà que desenes de milers de ciutadans sortissin al carrer a prop d'una cinquantena de ciutats per demanar un referèndum sobre la monarquia. A l'acte d'aquest diumenge s'hi han sentit crits de "Visca Espanya", "Visca el rei" i "Visca l'exèrcit" per part del nombrós públic que s'ha concentrat a les immediacions de la plaça de la Lealtad i que portava també moltes banderes espanyoles.

El baròmetre del CIS apunta que la confiança dels espanyols en la monarquia no remunta. En l'enquesta de l'abril de 2013 –l'última en què va preguntar per la casa reial– la suspenia amb un 3,68, una xifra molt similar al 3,72 que apuntava un any més tard el baròmetre de l'abril de 2014, fet públic fa un mes. Unes dades que desmentirien les informacions aparegudes poc abans a 'El País' i 'La Razón' segons les quals la Zarzuela té sondejos que indiquen que la confiança en la institució recupera terreny.

Joan Carles I ha transmès aquest dissabte un missatge de "reconeixement, gratitud i afecte" a les Forces Armades, ha destacat la seva "extraordinària tasca a Espanya i més enllà de les nostres fronteres" i ha elogiat la seva "professionalitat "i la seva tasca" sempre en benefici de la seguretat i la llibertat de les persones ".