Els comptes abans que es disputés el derbi al Metropolitano eren que, passés el que passés, tot anava bé al Barça. La teoria era la següent:

Setmana de resurrecció a l'Atlètic de Madrid, capaç de derrotar el Reial Madrid en un derbi preciós, amb ocasions a les dues porteries. La primera derrota de Xabi Alonso com a tècnic a la Lliga obre la porta al Barça, que podria pispar-li la primera posició a un equip que s'ha vist superat per la intensitat dels matalassers. Feia 75 anys que l'Atlètic no li feia cinc gols al Madrid, de fet. El darrer cop va ser el 1950 en un triomf 3-6 a Chamartin quan Helenio Herrera dirigia l'Atlètic. "Calia gaudir d'aquest partit" deia Simeone, qui respira. Si fa pocs dies l'Atlètic anava perdent 1-2 amb el Rayo Vallecano i semblava descartat de la lluita pel títol, ara s'enfila a la classificació gràcies a la remuntada contra el Rayo i al merescut triomf d'avui. Sis punts en dos derbis en cinc dies.

Quan Diego Pablo Simeone, més conegut com el Cholo, va aterrar a la banqueta de l’Atlètic de Madrid, el Barça de Guardiola era el vigent campió de la Champions, José Mourinho entrenava el Reial Madrid i Artur Mas governava a la Generalitat. El 23 de desembre farà catorze anys d’ençà que un argentí -ídol durant la seva etapa com a futbolista- sense gaire experiència a les banquetes (només havia entrenat equips argentins i una breu aventura a Itàlia) arribés a l’antic Vicente Calderón. Més d’una dècada després ha aconseguit canviar la manera de pensar dels matalassers i instaurar un estil de joc que ara està al centre del debat de l’afició. “El Cholo ja no és sagrat per a molts seguidors. El públic el continua ovacionant, però ja no és intocable”, confessa a l’ARA Fran Guillén, que ha narrat partits de l'Atleti a DAZN.

La temporada de consolidació de l'Espanyol a l'elit, la que trenca amb Rastar Group i deixa enrere una dècada amb una classificació europea i dos descensos traumàtics, va començar amb molt bon peu. Canvi de propietat, augment d'abonats, èxit de vendes de la nova samarreta (ahir la cua sortia de la botiga), imbatibilitat a la pretemporada... tot el hype que hi ha al voltant del club perico des de la marxa de Joan Garcia el va esbravar amb 37 minuts el rejovenit Atlètic de Madrid, de nou candidat a tot, amb un golàs de falta de Julián Álvarez. Però una acció d’estratègia executada per Edu Expósito i culminada per Miguel Rubio i un autèntic golàs de Pere Milla a les acaballes del partit va desfermar la festa a l'RCDE Stadium, en èxtasi amb l'actuació colossal dels de Manolo González, que van enviar Simeone al racó de pensar.

El Barça continua liderant la Lliga tot i la suspensió del seu duel de dissabte contra l'Osasuna. El triomf del Reial Madrid davant del Rayo Vallecano (2-1) significa que els dos equips queden empatats a punts, però amb els homes de Hansi Flick per davant amb un partit menys. L'Atlètic de Madrid, que tenia l'oportunitat de situar-se primer en solitari, ha perdut de forma sorprenent al camp del Getafe en un partit que guanyava per 0-1 a 15 minuts del final. La vermella a Ángel Correa, que no podrà jugar aquest pròxim cap de setmana precisament contra el Barça a la Lliga, ha estat l'inici de l'enfonsament dels matalassers, que han concedit dos gols en cinc minuts, tots dos de Mauro Arambarri (2-1).

Era el minut 91 quan Iván Martín va estripar-ho tot amb una paràbola a l'escaire. Tota la ciutat va celebrar el gol. Martín va córrer cap a la cantonada, genolls a la gespa, entre les rialles dels seus companys, que se'l tiraven al damunt sense pietat. I Montilivi va acabar botant d'alegria al signar un triomf brillant i al límit contra l'Atlètic (4-3) en una oda al futbol a Girona, una ciutat que s'havia quedat sense el títol honorífic de campió d'hivern però que mai no s'hauria imaginat que abans de començar el seu partit estaria pendent del resultat d'algú (en aquest cas ho va estar del Madrid) per saber si ho seria. Dos pals previs del Mallorca van provocar pensaments impurs, però Rüdiger, a dotze minuts del final, va recordar quina sol ser la realitat quan el conjunt blanc està implicat en la trama. En qualsevol cas, els de Míchel han tancat colíders una primera volta gairebé perfecta amb 48 punts, un menys que en tota la temporada passada.

El Barça va sumar contra l'Atlètic de Madrid un triomf que el col·loca líder en solitari de la Lliga gràcies a la derrota de dissabte del Madrid a La Ceràmica. Victòria, tot sigui dit, més treballada que lluïda. A continuació, uns apunts en calent.

Roberto Bolaño va escriure una vegada que "el mestre és el més allunyat que hi ha del silenci". Al terreny de joc, cada equip alça onze megàfons proclamant la seva identitat. Vint-i-dos portaveus simbolitzaran el xoc entre dos mons: el de Pep Guardiola i el de Diego Pablo Simeone. Des de fora s'utilitzarà l'eliminatòria per justificar quin model té la raó absoluta i quin fracassa. La línia que separa l'èxit de la devastació, a vegades, és el gest més natural del futbol: el gol. A Manchester, Simeone es va mostrar insensible davant la catarsi futbolística dels citizens vestint el seu ideari amb un rocós 5-5-0. I malgrat el resultat favorable per als de Guardiola (1-0), el duel arriba al Metropolitano (21 h, Movistar Liga de Campeones) lluny d'estar resolt.

Havia de ser Diego Pablo Simeone la víctima de la primera exhibició del Barça de Xavi. El tècnic argentí, que ideològicament viu als antípodes de l’entrenador del Barça, ha sortit escaldat d’un estadi que en algun moment s’ha tornat a sentir especial. Però ha sigut una obra inacabada, entre la vermella a Dani Alves i les decisions de Jesús Gil Manzano (4-2). Si Xavi ha aconseguit que el seu equip s’encarregués d’escriure el guió durant 70 minuts, al final ha tocat enfangar-se i entrar en el joc dels visitants, mentre la banqueta blaugrana deixava clar que no era un partit qualsevol i cridava de tot al col·legiat. Xavi ha acabat amonestat i el seu germà Òscar expulsat. No, no era un partit de Lliga qualsevol. Era com una final contra un rival directe. I era un partit per defensar els ideals.

"Amb el VAR hauríem guanyat la Lliga", es queixa Jorge Pautasso. En l'última jornada de la temporada 2013-14, el Barça i l’Atlètic de Madrid es jugaven el títol al Camp Nou. 90 minuts per decidir qui seria el campió. Un gol de Diego Godín i un error arbitral de Mateu Lahoz, que no va donar com a vàlida una diana de Lionel Messi, van fer que fos Diego Pablo Simeone qui sortís guanyador d’aquell duel entre tècnics argentins. Va ser l'últim partit de Gerardo Martino com a tècnic blaugrana. Hauria pogut acomiadar-se amb una Lliga, però va marxar amb la cua entre les cames. "El Tata ja havia decidit que marxaria del Barça aquell estiu, no hauria canviat res obtenir el títol. Però ens va fer mal. Vam plorar, aquell dia al Camp Nou", recorda Pautasso, membre del cos tècnic de Martino. Amb bona fama a l’Argentina, on és tot una llegenda al club del qual és aficionat Messi, el Newell’s Old Boys, Gerardo Martino sent que no el van tractar bé, al Barça. No en vol parlar gairebé mai, de fet. Pautasso, que després ha agafat un altre camí i ara treballa a Mèxic, no es treu de sobre la sensació que "aquella temporada tot anava tan malament al Barça que molts van assumir com a natural perdre la Lliga a casa amb una errada arbitral".

Leo Messi, criticat cada vegada que vesteix la samarreta de l''albiceleste', sembla viure un calvari sense final. En una gàbia sense sortida o un pou infinitament profund. El jugador blaugrana és el centre de totes les mirades en cada derrota argentina, i tot el pes dels errors col·lectius recau en la seva figura. La primera derrota, contra Colòmbia (0-2), en la Copa Amèrica que se celebra al Brasil ha tornat a provocar crítiques contra Messi. Futbolistes de gran renom com el colombià Radamel Falcao i entrenadors reconeguts com l'argentí Diego Pablo Simeone han sortit en defensa del capità de l'Argentina.

Diego Pablo Simeone ha repassat aquest dijous la temporada del seu Atlètic de Madrid en una entrevista al portal Goal. El tècnic valora el rendiment a la Lliga i els KO a la Lliga de Campions i la Copa del Rei des del seu particular punt de vista, contextualitzant el rol i les aspiracions del club matalasser. "Quan toca perdre amb un equip menor, apareixen les crítiques. Però, a la llarga, els equips arriben al punt que marca el seu pressupost. Dic tot això per deixar clar que ser campió no és fàcil. L'Atlètic va ser-ho el 96 i, 25 anys després, amb mi a la banqueta, va repetir títol de Lliga. El que espero és treballar per ser campió cada cinc o sis anys. Hem de treballar per ser segon, tercer, segon i tercer", explica.

El Comitè de Disciplina de la UEFA ha obert un procediment disciplinari a l'entrenador de l'Atlètic Madrid, l'argentí Diego Pablo Simeone, "per conducta impròpia" en el partit d'anada de vuitens de final que el conjunt matalasser va disputar davant el Juventus dimecres passat.

“Diego Costa ens genera entusiasme”. No diu gols. No diu lluita. Parla d’emoció, d’energia. És cert que entusiasme no sona gaire futbolístic però pot ser una paraula clau en un esport d’equip, i especialment en un club com l’Atlètic de Madrid. Diego Pablo Simeone beneïa d’aquesta manera l’arribada del seu davanter fetitxe, l’únic 9 a qui no ha de modelar a contracor, l’únic 9 que completa el seu pla de joc, per essència i per convenciment. Diego Costa és la seva torre fortificada, el punt des d’on construir l’Atlètic inexpugnable que competeix per tot, que ni permet als adversaris acostar-s’hi ni els perdona una distracció. Ell és el canó que protegeix l’estructura. I no és literatura, és una realitat numèricament demostrable: l’Atlètic és un altre des de la tornada del seu davanter al gener, i s’ha convertit, de totes totes, en el gran adversari del Barça a la Lliga, i més encara després de les últimes dues golejades contra el Leganés i el Sevilla.

Cholo Simeone ja ha estat presentat com a nou entrenador de l'Atlètic de Madrid. En un acte celebrat a l'estadi Vicente Calderón, el nou entrenador matalasser ha reconegut que "la responsabilitat de dirigir l'Atlètic de Madrid és enorme", però assegura que està preparat per afrontar-la.