Pot ser que Viktor Orbán només governi un país de 9,5 milions d'habitants, però en els darrers anys s'ha convertit en una figura d'una rellevància global desproporcionada. En el transcurs d'una setmana, el primer ministre hongarès pot reunir-se amb Vladímir Putin, Xi Jinping i Donald Trump. També s'ha convertit en un model per als populistes de dretes d’arreu del món. El seu prestigi internacional es fonamenta en dues coses: les repetides victòries electorals al seu país i la confiança ideològica amb què ha guerrejat contra el corrent d’esquerres europeu. Orbán s'enfronta avui a un fet que no havia tingut al davant durant anys: una amenaça versemblant al seu poder. Les eleccions del 12 d'abril s'acosten, i la majoria de les enquestes mostren Fidesz, el seu partit, molt per darrere de Tisza, el grup emergent, liderat per l’exmembre de Fidesz Péter Magyar.

Viktor Orbán afronta probablement la setmana més decisiva de la seva carrera política. Després de governar Hongria des del 2010 amb majories absolutes, per primer cop s'enfronta a un contrincant que podria desbancar-lo. Orbán, que és el mandatari europeu que fa més temps que ocupa el càrrec, se'l disputarà aquest diumenge, 12 d'abril, amb Péter Magyar, un apòstata de Fidesz, el partit del govern, que s'ha convertit en l'únic opositor amb opcions reals de derrotar Orbán.

Si el 12 d’abril Viktor Orbán perd les eleccions, com prediuen les enquestes, Hongria se sumarà als països europeus on la ultradreta ha tocat sostre, com Marine Le Pen a les municipals de França, o com a Itàlia, on Giorgia Meloni ha fracassat en una convocatòria clau en el referèndum sobre la justícia. La possible derrota d’Orbán i el triomf de la dreta liberal de Péter Magyar s'afegiria al setge d’indicis i sospites que plana sobre el primer ministre hongarès, acusat d’haver filtrat a Vladímir Putin informació confidencial de la Unió Europea, a més de posar tota mena d’obstacles al suport europeu a Ucraïna. 

A Moscou han sonat les alarmes. Després de setze anys, perilla la continuïtat de Viktor Orbán al capdavant d'Hongria. Vladímir Putin tem perdre el seu gran aliat a la Unió Europea, una pedra a la sabata per al suport de Brussel·les a Kíiv i tossut comprador dels repudiats gas i petroli russos. Per mirar d'evitar-ho, diversos mitjans han advertit que el Kremlin ha posat en marxa una operació per influir en les eleccions del 12 d'abril. Accions que inclouen des del desembarcament d'espies a Budapest fins a campanyes de desinformació a les xarxes i, fins i tot, pensar en l’escenificació d’un fals atemptat contra l’actual primer ministre per rellançar-ne la popularitat.

Péter Magyar va irrompre en la política hongaresa de manera fulgurant ara fa dos anys. Era un desconegut, però en molt poc temps es va alçar en una mena de figura messiànica; en el polític en què es bolcaven totes les esperances d'aquells que somien en una Hongria sense Viktor Orbán al poder. Només dos mesos després que el seu partit, Tisza, fos registrat com a formació política, va quedar per davant de Fidesz, el partit del primer ministre, a les eleccions europees. Però llavors encara es veia massa lluny la gran cita, les eleccions legislatives a Hongria, i es percebia, entre ciutadans i analistes, un recel inevitable davant el nouvingut. Ara, quan falta menys d'un mes per als comicis, Péter Magyar ha consolidat la seva postura com a competidor a l'altura de Viktor Orbán, que per primer cop des del 2010 s'enfronta a una possibilitat real de perdre les eleccions.

La Unió Europea viu moments difícils, amb dos enemics poderosos que li fan la pinça i que intenten minar la seva autonomia en tots els àmbits. Un és la Rússia de Vladímir Putin, que des de la invasió d'Ucraïna no ha parat d'amenaçar fins i tot militarment l'espai europeu. L'altre són Trump i la seva administració, que no han parat de menysprear-la i també amenaçar-la econòmicament i fins i tot militarment tot i ser aliats històrics. I, per acabar-ho d'adobar, hi ha els enemics interiors, el principal dels quals és, i això no és gaire sorpresa, Viktor Orbán, el primer ministre hongarès, que no ha parat de posar bastons a les rodes a les iniciatives comunitàries, especialment les relacionades amb el suport europeu a la Ucraïna de Volodímir Zelenski.

Imatges gegants de Volodímir Zelenski omplen les tanques publicitàries de la campanya electoral a Hongria. El primer ministre, Viktor Orbán, ha decidit convertir les eleccions generals del pròxim 12 d’abril en un referèndum sobre la guerra d’Ucraïna i, de passada, alimentar la psicosi bèl·lica que ja li va garantir una forta majoria el 2022. El líder del Fidesz porta setze anys ininterromputs de govern, edificats sobre suposats enemics externs i interns. Des del 2010, Orbán i el seu partit —convertits en referents per a l’extrema dreta transatlàntica— han aconseguit edificar un enorme ecosistema mediàtic partidista, al centre del qual hi ha l'Oficina Nacional de Comunicació, sota l’atenta supervisió del primer ministre. Milers de milions d’euros invertits en campanyes de comunicació i una estratègia de coordinació de missatges a les xarxes socials se sumen a la creació de moviments d’activisme de base que s’encarreguen d’amplificar l’argumentari, les teories i les acusacions que dicta Fidesz.

Si el president dels Estats Units, Donald Trump, pogués votar a les eleccions legislatives del 12 d'abril a Hongria, és clar que ho faria pel seu amic, el primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, que es presenta a la reelecció. El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, ha expressat aquest dilluns el clar suport de Trump a Orbán, que s'enfronta a les eleccions més complicades des que va arribar al poder el 2010.

Un comentari racista d'un ministre hongarès sobre els gitanos, que suggeria que haurien de "netejar els vàters fastigosos" dels trens, podria passar factura a Fidesz, el partit del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, de cara a les eleccions parlamentàries del 12 d'abril. "La reserva d'aquest país és el poble hongarès, no els immigrants. La decisió de tancar la frontera significa que a Hongria s'ha de donar una oportunitat a tothom. No permetrem l'entrada al país a ningú que no sigui hongarès. Si no hi ha immigrants i algú ha de netejar els banys dels trens interurbans, perquè els votants hongaresos no estan disposats a netejar el vàter fastigós d'una altra persona, s'ha de recórrer a la reserva interna. I la reserva interna és la població gitana d'Hongria", va sostenir el ministre de Transports i Construcció, János Lázár, en un míting amb simpatitzants als afores de Budapest.

El vell Front Nacional de Jean Marie Le Pen ja fa molts anys que va veure en els obrers votants del Partit Comunista el seu principal graner de vots. Per atreure aquest segment de la població va adoptar un discurs que barrejava la justícia social amb la preferència nacional amb el conegut lema "Primer els de casa". Tampoc era un fenomen exactament nou. Ja als anys 20 i 30 del segle passat el feixisme a Itàlia i el nazisme a Alemanya també van adoptar polítiques de caràcter social i assenyalaven com a enemic el capital internacional, que sovint identificaven amb els jueus. A Espanya, la Falange primoriverista també s'autoqualificava de revolucionària i s'emmirallava en Hitler i Mussolini.

El millor –o el pitjor– de cada casa de la ultradreta global ha unit forces aquesta setmana per donar suport a un dels seus fars, ara en hores baixes, Viktor Orbán, el líder de la Unió Europea que més temps fa que és al poder. Amb una música tan repetitiva com anodina, el primer ministre hongarès, en el càrrec des del 2010, ha publicat al seu compte de X un vídeo en què apareixen la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni; Alice Weidel, d'Alternativa per a Alemanya, i l'espanyol Santiago Abascal, entre d'altres, encoratjant els hongaresos a votar-lo en les eleccions generals, que tindran lloc el 12 d'abril.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha lloat aquest dijous la nova estratègia de seguretat dels Estats Units i ha considerat encertades les crítiques del president nord-americà, Donald Trump, a la Unió Europea i el seu suposat declivi. "Els Estats Units tenen una comprensió precisa del declivi d'Europa. Veuen el declivi a escala de la civilització contra el qual hem lluitat a Hongria des de fa quinze anys. Per fi, no lluitem sols", ha dit, satisfet, Orbán en un missatge publicat a les xarxes socials.

La Unió Europea continua a la defensiva davant uns Estats Units que l’han deixat fora de qualsevol conversa transcendental sobre la seguretat continental. Ofesa però sol·lícita. Irada però sense veu pròpia. La credibilitat de la UE a Ucraïna es decideix a casa, amb els Vint-i-set dividits sobre com finançar el seu ajut a Kíiv i amb el díscol Viktor Orbán desafiant l’agenda europea un cop més. El primer ministre hongarès és dels que s’ofenen a Brussel·les i es mostren sol·lícits a Moscou.

El primer ministre hongarès Viktor Orbán arribava aquest divendres a Washington amb un objectiu: demanar a Donald Trump que l'eximís de les sancions per comprar petroli rus que Washington ha imposat per castigar la falta de voluntat de Moscou per resoldre el conflicte amb Ucraïna. I sembla haver-se'n sortit. Durant la trobada al Despatx Oval el president estatunidenc ha plantejat la possibilitat de fer una excepció amb el seu gran aliat a Europa i ha reconegut la dependència que té de l'energia procedent de Moscou. “Ho estem estudiant perquè li és molt difícil obtenir petroli i gas d’altres zones”, ha dit Trump als periodistes.

Resulta que Donald Trump no ha pogut posar fi a la guerra d'Ucraïna en qüestió d'hores, tal com prometia en campanya, ni tampoc frenar l'expansionisme del règim de Rússia. "El president Putin m'ha decebut molt", reconeixia fa unes setmanes el president dels Estats Units. La relació entre els dos dirigents ha canviat totalment des que el magnat novaiorquès va retornar al Despatx Oval i ara la Casa Blanca està negociant i coordinant-se amb la Unió Europea perquè el bloc europeu deixi d'importar d'una vegada per totes combustibles fòssils d'origen rus. Aquesta mesura, però, compta amb l'oposició de l'ovella negra del bloc europeu i amic del dirigent estatunidenc, l'Hongria de Viktor Orbán, que serà l'amfitrió de la trobada entre Trump i Putin a Budapest.

Amb la recuperació del càrrec de primer ministre pel magnat Andrej Babis, la República Txeca s’incorpora a la inquietant esfera trumpista i alhora putinista de la Unió Europea. Un cavall de Troia que creix i es fa més fort. Ves per on, Andrej Babis prové, com l’hongarès Viktor Orbán, de l’antiga nomenclatura comunista, i es pot entendre perfectament amb el primer ministre eslovac Robert Fico. Tots tres tenen els mateixos orígens i saben que impedir o bé obstaculitzar l’ajuda a Ucraïna és la millor manera d’aconseguir gas rus, encara que el preu a pagar sigui debilitar més i més la UE.

Es podria dir que Viktor Orbán, el dissenyador de les trinxeres il·liberals i autoritàries més enrevessades —tant putinistes com trumpistes— dins de la Unió Europea, comença a ensorrar-se, a esvair-se. Les enquestes atorguen al seu partit, l'ultradretà Fidesz, el nivell més baix de suport dels últims deu anys: una intenció de vot del 36%.

Andrea Rizzi (Roma, 1975) és periodista, corresponsal d'assumptes globals d'El Pais i autor de La era de la revancha (Anagrama), un assaig que aconsegueix, en poc més de 150 pàgines, fer una anàlisi exhaustiva de les transformacions geopolítiques, els problemes estructurals de les nostres societats i els escenaris de futur que poden comportar.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha intensificat la guerra contra el col·lectiu LGBTI. Hongria ha canviat aquesta setmana la seva Constitució per restringir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. La controvertida esmena constitucional, impulsada per Orbán i aprovada àmpliament pel Parlament (140 vots a favor dels 199 en total), reconeix només dos gèneres, el masculí i el femení. A més, Hongria també ha blindat la prohibició de les marxes de l'Orgull Gai a l'anteposar “la protecció a la infància” a drets fonamentals com el de reunió i la llibertat d'expressió.

La decisió d'Hongria d'abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI) després de rebre oficialment Benjamin Netanyahu no es pot entendre únicament com un episodi més de la política exterior o com una expressió de suport puntual a Israel. Aquesta retirada –més que simbòlica– representa un nou capítol en la consolidació d'una internacional de l'il·liberalisme, un entramat d'aliances que articula complicitats entre projectes autoritaris, profundament ideologitzats, que es reforcen mútuament en el menyspreu al dret internacional, als mecanismes multilaterals i, sobretot, als drets humans.