Orbán, Putin i les autocràcies electorals
La Unió Europea continua a la defensiva davant uns Estats Units que l’han deixat fora de qualsevol conversa transcendental sobre la seguretat continental. Ofesa però sol·lícita. Irada però sense veu pròpia. La credibilitat de la UE a Ucraïna es decideix a casa, amb els Vint-i-set dividits sobre com finançar el seu ajut a Kíiv i amb el díscol Viktor Orbán desafiant l’agenda europea un cop més. El primer ministre hongarès és dels que s’ofenen a Brussel·les i es mostren sol·lícits a Moscou.
La visita d’Orbán, divendres passat, al president rus, Vladímir Putin, per buscar suport econòmic i subministrament energètic a llarg termini per part del Kremlin s’ha viscut com un doble desafiament a la Unió.
D'una banda, Hongria està sota pressió de la UE per posar fi a totes les importacions d'energia russa abans del 2027. El país rep encara més del 80% del seu petroli i gas, i el 100% del seu combustible nuclear, de Rússia. Després d’aconseguir a Washington una exempció de les sancions dels Estats Units per utilitzar petroli i gas russos –en contra de la política de la UE de limitar-ne les importacions–, Orbán va anar a Moscou a segellar l’acord.
Sobretot, però, la visita arriba en un moment de feblesa geopolítica d’una UE que intenta tenir una veu pròpia i audible en la negociació per aturar la guerra a Ucraïna. A més, la trobada de l’hongarès amb Putin ha tingut també un efecte regional col·lateral: ha sabotejat el renaixement del Grup de Visegrad, en la nova versió sobiranista que pretén liderar el president polonès, l’ultranacionalista Karol Nawrocki. El 3 de desembre estava prevista una reunió dels presidents d’aquest grup regional format per Polònia, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca, i l'endemà Nawrocki havia de viatjar a Budapest per reunir-se amb Orbán, però ha cancel·lat la trobada amb l’hongarès.
Ucraïna s’ha convertit en un element de divisió profunda entre uns països que sovint observem com un bloc però que encaren de manera molt diferent la pressió securitària que senten en la seva frontera oriental.
Dilluns, en una reunió de diplomàtics i experts dels països de la gran ampliació del 2004, celebrada a Praga, per debatre de les lliçons apreses d’aquell big bang polític i institucional, un politòleg hongarès criticava la voluntat uniformadora d’una UE que no respecta la “diversitat” dels seus estats membres. “Anar a Moscou a encaixar mans amb el responsable de l’assassinat de milers de persones, girant l’esquena als valors europeus i trencant amb la posició de la UE, no és diversitat, és una altra cosa”, li va etzibar un diplomàtic txec.
El Grup de Visegrad va viure el punt àlgid del seu poder durant la crisi migratòria de fa una dècada, quan els seus quatre primers ministres es van resistir als esforços de la UE per introduir un sistema de quotes obligatori per a la redistribució dels sol·licitants d'asil a tot el bloc. Però la invasió d'Ucraïna per part de Rússia el febrer del 2022 va posar fi a aquella cooperació –com a mínim a escala intergovernamental–, i ara Nawrocki en vol "restaurar la força".
Tanmateix, l’agenda d’Orbán és una altra. El líder del Fidesz comença a notar el desgast polític de regnar de manera incontestable fins a convertir-se en el primer ministre més veterà dels Vint-i-set. Encara falten mesos fins a les eleccions generals previstes per a l’abril de l’any que ve, però la precampanya interna ja s’ha enrarit. Orbán va per darrere del seu rival, Péter Magyar, a les enquestes, i el seu viatge a Moscou buscava, entre altres objectius, aconseguir resultats concrets per contrarestar el seu oponent. Per això, com més ha començat a trontollar la infal·libilitat del líder il·liberal més internacional de la UE, més ha anat alimentant una “relació especial” amb el Kremlin, que va començar com un reposicionament ambigu i s'ha anat endurint fins a convertir-se en la veu discordant de la UE respecte a Ucraïna. Ja a les eleccions del 2022, el Fidesz va explotar la guerra afirmant que l'oposició volia enviar soldats hongaresos al front. Des d’aleshores, Ucraïna s'ha convertit en un objectiu central de la comunicació política hongaresa, com ho ha estat durant tres lustres la “burocràcia de Brussel·les”. La propaganda retrata Volodímir Zelenski com un titella de la UE i un aliat del líder de l'oposició, Péter Magyar. Vídeos generats per IA mostren taüts, soldats hongaresos ensangonats i imatges apocalíptiques d'un país destruït si Orbán no és reelegit. El líder hongarès intenta salvar la seva “autocràcia electoral”, com la va qualificar el Parlament Europeu, enfonsant-se encara més en el menyspreu cap a la legalitat internacional, la veritat i la integració europea.
