És un dels casos que ha deixat una de les imatges de més unitat del sindicalisme: l'entrada a la presó l'estiu passat de sis sindicalistes de la CNT de Gijón conegudes com Les Sis de La Suiza; i que aquest dimarts escriu una nova pàgina amb l'aprovació de l'indult per part del govern espanyol.

Isabelle Ferreras (Bèlgica, 1975) ha estat coordinant l’Informe sobre la democràcia en el treball. El text, presentat recentment per una comissió d’experts d’alt nivell que depèn del ministeri de Treball i que ella mateixa ha dirigit, qüestiona les estructures de poder en l’àmbit laboral: “Estan connectades amb la possibilitat de viure en una societat democràtica”, reflexiona Ferreras. La investigadora belga atén l’ARA a través d’una videotrucada, mentre el ministeri ha arrencat la negociació amb els sindicats, però sense les patronals, per fer passos endavant en aquesta matèria.

L'arribada de treballadors estrangers no només ha suposat un impuls per a l'economia espanyola i la catalana els últims anys, sinó que ha "facilitat" que les persones no estrangeres s'incorporin a feines més productives i més ben remunerades. Els primers, doncs, ocupen els llocs de treball que els treballadors d'origen no volen. Així ho constata el centre d'estudis i anàlisis Funcas a través de l'informe La immigració a Espanya: reptes, impacte i polítiques publicat aquest dijous, i en el qual xifra en un 47% l'aportació dels treballadors estrangers al creixement de l'economia espanyola des de l'any 2022. És a dir, gairebé la meitat de l'increment del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) dels últims cinc anys s'explica per l'arribada de població migrant.

Les baixes laborals per incapacitat temporal (IT), és a dir, quan un treballador pateix una malaltia o un accident que impossibilita que de manera temporal pugui fer la seva feina, s'han disparat des del 2017. Així ho ha constatat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) amb la publicació d'un estudi sobre l'evolució d'aquesta protecció laboral, posant el focus en l'impacte en la despesa, on recull cinc conclusions sobre el seu creixement. A grans trets, des del 2017 fins al 2024 les baixes laborals per incapacitat temporal s'han disparat un 60% en termes d'incidència, mentre que la seva duració ha crescut un 15% de mitjana, segons càlculs de l'Airef. En concret, el temps mitjà d'una baixa laboral ha incrementat de 40 dies a 46, tot i que en algunes patologies el creixement encara ha estat més fort: en baixes per salut mental, per exemple, s'ha passat de 67 dies a 99.

La causa de la mort del temporer que va morir dilluns a Alcarràs mentre treballava collint fruita va ser "una insuficiència cardiorespiratòria aguda en el context d'estrès per calor". Així ho indica un informe forense preliminar al qual ha tingut accés el diari Segre. La mort del treballador, de 61 anys i veí de Lleida, va tenir lloc entre les 16.24 h i les 16.50 h, segons aquesta primera autòpsia. Dilluns es van superar els 40 graus a la zona.

Els socis d'esquerra del govern espanyol mouen fitxa amb el cas conegut com "Les Sis de La Suiza". Aquest dimecres, ERC, Podem, EH-Bildu i el BNG han presentat al Congrés dels Diptuats una proposició no de llei en què sol·liciten a l'executiu de Pedro Sánchez que concedeixi l’indult a les sis sindicalistes asturianes que fa una setmana van ingressar a la presó de forma voluntària després que el jutjat número 1 de Gijón desestimés la petició de les defenses i de la Fiscalia de suspendre la condemna.

Les altes temperatures i les onades de calor són factors de risc afegits per a molts treballadors que hi estan exposats, sigui a l'aire lliure o en espais tancats. A més, són fenòmens cada cop més freqüents i intensos per l'emergència climàtica. Només durant l'estiu del 2024, el tercer estiu més càlid des que es tenen registres, es van notificar quatre onades de calor.

Els sindicats CNT Barcelona, CGT Catalunya i Comissions Obreres han convocat una vaga a les diferents empreses de Mediapro que s'encarreguen de les retransmissions dels partits de la Lliga per a les tres últimes jornades de competició. Entre els partits afectats que podrien no emetre's per televisió a causa de l'aturada hi figura el derbi entre l'Espanyol i el Barça, on els blaugranes es podrien alçar com a campions. Els treballadors que estan convocats a la vaga són els encarregats de la producció, realització i retransmissió dels partits, així com del muntatge, desmuntatge i transport dels equips audiovisuals.

M'apropio indegudament del cèlebre títol del llibre de Keynes de l'any 1919, advertint sobre com les imposicions a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial serien d'impossible compliment i derivarien en una futura crisi a Europa, per donar-los el meu punt de vista sobre el plantejament de pau que Trump volia proposar a Zelenski per aturar la guerra a Ucraïna.

–Mamà, mamà, al col·legi em diuen "autònom".

L'estira-i-arronsa per reduir la jornada laboral a Espanya a 37,5 hores setmanals no s'ha acabat i sembla que va per llarg. El que continua estant en disputa és el calendari de posada en marxa de la mesura i, de retruc, com s'ha d'implementar. Tot i que la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), ha afirmat que "el 31 de desembre del 2025 tots els assalariats, sense distinció, veuran reduïda la seva jornada laboral", des del ministeri d'Economia eviten ser igual de contundents i, de fet, insisteixen en un desplegament "transitori" de la mesura, en paraules del titular de la cartera, Carlos Cuerpo, durant una entrevista a La Sexta aquest dimecres en què ha obert la porta a aplicar-la el 2026.

Fins a 412 empreses afectades per la DANA ja han sol·licitat un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per força major, cosa que es tradueix en 9.087 treballadors beneficiats, segons dades actualitzades pel ministeri de Treball aquest dilluns al matí. Aquesta és només una de les mesures que companyies i empleats tenen a l'abast mentre intenten refer-se de la catàstrofe natural que, per ara, ja ha provocat 223 morts.

Després de més d'un any sense una foto d'un acord tripartit en el marc del diàleg social, és a dir, entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronal, aquest dilluns ha reaparegut. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat un acord amb els agents social pel reglament que desenvolupa l'article 15 de la llei trans i que persegueix l'adopció de mesures per assolir un entorn laboral més igualitari i segur per a les persones LGTBI. "És un acord tripartit", ha confirmat Díaz en una entrevista al migdia a La Sexta. Minuts després ho han confirmat els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, així com la patronal espanyola CEOE.

El malestar amb la legislació laboral francesa arriba als Estats Units. Els bancs de Wall Street han advertit que la seva pròxima onada de contractació a França es podria frenar si no afluixen els costos d'acomiadament dels comercials amb sous molt alts, una mesura insígnia que s'ha deixat fora d'un paquet de reformes destinat a reforçar París com a centre financer. 

La setmana passada Finlàndia va coronar, per setè any consecutiu, el rànquing de països "més feliços" del món, segons l'Informe mundial de la felicitat que publica anualment el Centre de Recerca del Benestar de la universitat d'Oxford. Aquest any, però, l'efemèride ha quedat entelada per una onada de vagues que fa setmanes que dura i que posa de manifest el creixent descontentament dels finlandesos amb el govern conservador de Petteri Orpo, que va prendre el poder l'any passat enarborant la bandera de l'austeritat econòmica.

Una altra jornada laboral. L'Amalia es desperta a les 5.30 h. Encara és negra nit. Ajaguda al llit pren un antiinflamatori i fa espetegar els dits un a un perquè desaparegui el formigueig. La grapa es va transformant en mà. Aconsegueix llevar-se quan ja clareja. Un autobús ple de gom a gom la deixarà davant la primera casa a la qual assistirà avui. És membre de Territorio Doméstico, un col·lectiu feminista que lluita per visibilitzar i dignificar el treball domèstic i de cura. Es donen suport col·lectivament davant les injustícies que viuen i vehiculen els seus clams a través de cançons: "Em fa mal tot el cos de no parar mai, no tinc ni un dia lliure ni per posar-me malalta. Si aquesta feina que fem és fonamental, per què la paguen tan malament?"

Amazon és coneguda arreu del món per la pressió i el control estricte sobre els seus treballadors, però França considera que algunes de les pràctiques que utilitza per establir aquest control són "excessivament intrusives" i il·legals. Per això ha decidit actuar i imposar una multa de 32 milions d'euros a Amazon France Logistique, la filial francesa de la multinacional nord-americana de comerç online, l'equivalent al 3% del seu volum de negoci. La Comissió Nacional d'Informàtica i Llibertats (CNIL), una mena de policia francesa de la vida privada a internet, acusa Amazon "d'haver posat en marxa un sistema de vigilància de l'activitat i el rendiment dels treballadors excessivament intrusiva".

Telefónica i sindicats han negociat a contrarellotge per poder assolir un acord definitiu sobre l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de la companyia abans de les festes de Nadal. Després d'una reunió celebrada aquest dijous al matí, la companyia i els representants dels treballadors han arribat a un "principi d'acord", segons han informat els sindicats. Finalment, l'ERO afectarà 3.421 treballadors i no 5.124, com s'havia plantejat inicialment. Es tracta, però, d'un 20% de la plantilla a tot l'Estat. Aquest acord estava lligat al desbloqueig del conveni col·lectiu de Telefónica, que caducava el 31 de desembre. Empresa i sindicats han negociat un nou conveni per als pròxims 3 anys.

El govern espanyol ha salvat les diferències i tirarà endavant la reforma dels subsidis d'atur, vinculada a l'arribada de fons europeus antipandèmia. Després d'una jornada maratoniana de negociació, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts els canvis d'una ajuda que actualment reben 716.500 persones a tot l'Estat, segons dades del SEPE del mes d'octubre. A partir d'ara, la prestació augmenta dels 480 euros al mes actuals fins a 570 euros durant els primers sis mesos, però es reduirà a mesura que els aturats l'esgotin.

Quan només falten tres setmanes perquè acabi el termini per negociar l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de Telefónica, la companyia ha mogut fitxa i redueix l'afectació de l'ERO en 1.165 persones. En concret, aquest dimecres Telefónica ha plantejat als sindicats passar dels 5.124 treballadors afectats inicialment a 3.959 empleats, segons han explicat els sindicats després d'una nova reunió entre l'empresa i el comitè. Es tracta, doncs, d'una reducció d'un 22% pel que fa a la plantilla afectada per l'expedient. De fet, la companyia ja va anticipar que la primera proposta era de "màxims" i que calia negociar-la.