L’impuls dels migrants a l’economia: des del 2018 ocupen el 97% dels nous llocs de treball

BarcelonaLa immigració s’ha convertit en un dels pilars fonamentals del mercat laboral català, que sosté el creixement econòmic en un context de sobreenvelliment i pèrdua de població nativa en edat de treballar. Entre el 2018 i el 2024, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), dels 450.000 nous llocs de treball –és a dir, feines que no existien prèviament– generats a Catalunya, prop d'un 97% els van ocupar persones nascudes fora d'Espanya. Així ho explica l'estudi Transició demogràfica, immigració i envelliment a Catalunya 2024-2050 elaborat pel catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver i presentat aquest dimarts al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

La seva recerca incideix en el fet que "sense aquesta absolutament extraordinària aportació" de la immigració, i tenint en compte quina és l'estructura productiva del país, l'alça del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català o dels ingressos públics d'Espanya dels darrers anys "no hauria estat possible". "Són xifres que, simplement, reflecteixen una realitat que fa anys que es coneix: per al país receptor, els immigrants són un bonus", exposa Oliver. En la seva definició d'immigrant, l'acadèmic només té en compte les persones nascudes fora d'Espanya i residents a Catalunya, sigui quina sigui la seva nacionalitat, per excloure fenòmens com les persones amb doble nacionalitat o aquells que accedeixen a un procés de nacionalització després de residir un temps al país.

D'aquesta manera, l'economista assegura que els treballadors estrangers ja aporten més del 29% de tota l’ocupació a Catalunya, quan el 1995 amb prou feines representaven el 3%. Cal tenir en compte que el gruix de persones vingudes de fora d'Espanya –ara són un 25% de la població– hi arriben en edat de treballar. El 2024, dels prop de dos milions d'immigrants residents a casa nostra, un 44,3% tenia entre 25 i 34 anys. En comarques com el Barcelonès, aquest percentatge ja voreja el 59% del total de persones d'aquesta edat, i en d'altres com la Segarra (49%), l'Alt Empordà (47,6%) o la Garrotxa (47,1%) també se supera la mitjana catalana.

Aquest fort creixement de les persones nouvingudes a Catalunya ha compensat, precisament, la disminució dels nadius en edat de treballar. Entre els anys 2000 i 2025, mentre que en la franja de 15 a 44 anys hi ha hagut una pèrdua de població nascuda a Espanya de més de 800.000 persones; es van guanyar vora un milió de migrants d'aquestes edats (800.000 dels quals d'entre 25 i 44 anys).

Com explica Oliver, aquesta mancança de nadius també s'ha traduït en un increment del pes de la immigració en determinades feines, sobretot en sectors que requereixen un nivell formatiu més baix i que ofereixen pitjors salaris. Això explica el 55% d'ocupats estrangers a l'hostaleria, el 40% a les activitats recreatives, el 37% a la construcció o el 36% a les manufactures alimentàries. "Xifres tan extraordinàriament elevades apunten al fet que amplis sectors de la nostra economia simplement no podrien funcionar sense la contribució de la immigració", incideix l'economista.

Beneficis macro i tensions micro

Per a Oliver, des del punt de vista macroeconòmic "no hi ha discussió", el fet migratori és un "benefici enorme". Així i tot, l'acadèmic avisa que mentre el PIB i el mercat de treball s'han aprofitat d'aquesta bonança, al mateix temps també es poden produir problemes a nivell "micro". Es refereix, per exemple, a les tensions en el mercat de l'habitatge, el sistema educatiu o la sanitat en aquells territoris de Catalunya on es concentra més la població nouvinguda. En aquest sentit, proposa desviar més recursos precisament a aquestes zones per evitar que es generi una situació de "competència" amb els nadius, que alimenta el discurs de l'extrema dreta.

Davant d'aquest escenari, Oliver també es pregunta: quanta demanda de treballadors tindrà Catalunya en el futur i qui l'omplirà? Segons els seus càlculs, l'any 2035 hi haurà un dèficit de mà d'obra de prop d'1,1 milions d'empleats. Alhora en aquest mateix horitzó les previsions situen l'arribada de nous immigrants entre els 1,5 i 1,8 milions de persones.

L'Idescat pronostica que d'aquí a una dècada les persones nascudes fora d'Espanya suposaran més del 30% de la població, alhora que l'envelliment seguirà avançant. Si ens traslladem al 2050, al Principat hi haurà un milió més de persones de 65 anys o més (fins als 2,5 milions) i es duplicaran els de 85 anys o més fins al prop de mig milió. "Només s’hi pot fer front de dues maneres: o amb més productivitat, de tal manera que es puguin compensar les necessitats de mà d’obra no cobertes, o incrementant més intensament les entrades netes d’immigrants del que preveuen els escenaris de l'Idescat", conclou Oliver.