La lluita per acabar amb el gran problema del mercat laboral

BarcelonaL'abril del 2022 va entrar en vigor la gran reforma laboral de Yolanda Díaz. La ministra de Treball va prometre que les noves mesures afavoririen una transformació profunda del mercat laboral espanyol i combatrien un dels seus problemes endèmics: l'alta temporalitat. Quatre anys més tard, però, ¿podem dir que la iniciativa ha aconseguit el seu gran objectiu? Segons Jordi Garcia, catedràtic en Dret Laboral i Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, no. "O almenys això és el que sembla amb les poques dades que donen", assegura. Diferents informes, com ara un publicat fa poques setmanes pel think tank liberal Fundación Civismo, coincideixen amb l'expert i diuen que els canvis han estat, realment, "estadístics".

La clau del projecte impulsat per la líder de Sumar era limitar els contractes temporals, restringint el seu ús a ocasions molt més justificades. Si bé fins llavors els contractes temporals d'obra i serveis eren molt populars, es buscava substituir-los per la figura dels fixos discontinus, un tipus d'indefinit que ja existia, però que es va ampliar per tal d'aglutinar els anteriors contractes temporals. Aquest tipus de relació laboral es basa en el fet que el treballador té una feina fixa, però és cridat a treballar o no depenent de les necessitats de l'empresa. Històricament, es feien servir, sobretot, per feines estacionals o de temporada, per exemple, els monitors d'esquí. Amb la reforma laboral, també es van començar a permetre en tipus de treballs intermitents i per a empreses de treball temporal (ETT).

El problema de comptar-los

Aquest canvi –en un inici– va disparar els contractes indefinits, elevant-los a màxims històrics. Però amb el temps ha anat sortint el dubte de quants d'ells es troben realment treballant. "Malgrat que s'ha demanat de manera reiterada que es xifrin la quantitat de fixos discontinus que es troben inactius, el ministeri de Treball encara no ha donat la dada", explica Jordi Garcia. De fet, l'única dada que fins ara ha guiat els experts sobre quants podria arribar a haver-hi seria la xifra de demandants de feina amb relació laboral, malgrat que tampoc seria fiable perquè inclou les persones que es troben en ERTO. Segons les últimes dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), a desembre del 2025, la dada se situaria en 892.933 treballadors, respecte als 301.316 que es van registrar el desembre del 2019, últim trimestre abans de l'impacte de la covid-19 i la reforma laboral.

Una altra polèmica sobre el recompte cau en les dades d'ocupació. Els fixos discontinus, malgrat que no es trobin treballant, no figuren com a persones aturades, si bé si han cotitzat prou poden cobrar la prestació. Això ha fet que l'oposició acusi el govern espanyol de mentir amb la dada d'ocupació. Per la seva banda, el catedràtic de la UB també es planteja com pot ser que "si segons les dades mensuals cada mes es fan centenars de milers de contractes indefinits" a llarg termini els aturats no baixin "en més proporció". "Com pot ser que diem que estem fent tants contractes indefinits i l'atur, en canvi, es mantingui en els mateixos percentatges?", es pregunta Garcia, que afegeix: "Hi ha una manca de transparència molt gran".

Un problema endèmic

L'expert en dret laboral expressa el canvi mitjançant un exemple: "Si tu abans treballaves tan sols un mes a l'any, la resta de mesos figuraves com aturat; ara pots continuar treballant un mes a l'any, però comptes com a empleat durant tot el cicle, malgrat que continues cobrant tan sols per un". Això hauria canviat la manera de recomptar-los, però, segons indica, continuaria prorrogant el problema de la intermitència del treball –si bé no la dels contractes–. Tot i això, Garcia també explica que durant els darrers mesos s'ha detectat un nou increment dels contractes temporals, que s'havien reduït molt des que es va implementar la mesura ara fa quatre anys. "Sembla que la tendència podria començar a reinvertir-se de nou", diu el catedràtic.

La preocupació per l'alt percentatge de contractes temporals, de fet, ve de lluny. Segons explica Garcia, "històricament, un dels punts que totes –o gairebé totes– les reformes que s'han fet a l'Estatut dels Treballadors han tocat ha estat la contractació temporal". I, en general, la línia dels legisladors i tribunals sempre ha estat intentar limitar la temporalitat per la via de posar-li limitacions, tant en les seves possibles causes com les opcions de durada o períodes.