Durant els anys àlgids del Procés, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser capaç de treure milions de persones al carrer i es va convertir en un actor decisiu per marcar el full de ruta dels governs independentistes. La paràlisi del Procés, però, l'ha afectat com a la resta d'entitats i formacions independentistes que van treballar per fer possible el referèndum de l'1-O. Ho demostra el nombre de candidatures que s'han presentat a la direcció de l'ANC. Per primer cop, el nombre de candidats al secretariat nacional és inferior al de places disponibles. Així, s’han presentat 64 aspirants per ocupar els 77 llocs que han de configurar la cúpula de l'entitat, tal com estableixen els estatuts. Es tracta de la xifra més baixa de la seva història.

La travessa de Lluís Llach per convertir-se en el president de l'ANC es va fer ben costeruda. En l'assemblea més accidentada de la seva història, el cantautor va necessitar dos plens per fer-se seu el tron de l'organització en una situació que no s'havia produït mai i que evidenciava la divisió interna. A l'espera de confirmar si es presenta a la reelecció, en els seus dos anys de mandat, Llach ha acabat amb la dissidència i ha picat molta pedra per reactivar el moviment independentista, que ha admès que es troba en un procés de "depressió absoluta". Aquest és el balanç del seu mandat:

Rodalies no funciona. Els retards d'entre 20 i 60 minuts que registraven les línies aquest dissabte coincidint amb la jornada de manifestacions convocades a Barcelona en són l'exemple paradigmàtic. Després de setmanes de caos ferroviari, però, l'expectativa que havien generat les manifestacions no ha acabat de complir-se. Al matí, la convocatòria independentista ha aplegat unes 8.000 persones al centre de Barcelona segons la Guàrdia Urbana, en un recorregut que evidenciava que no es tractava només d'una protesta pels trens (entre el monument de Rafael Casanova i la plaça Sant Jaume). A la tarda, la policia barcelonina ha xifrat en 3.000 els manifestants convocats per les plataformes d'usuaris de Rodalies. Bona part de la indignació dels usuaris, que es fa evident dia rere dia a les estacions del país, s'ha quedat a casa. Els organitzadors, que no van ser capaços de coordinar-se per fer una única convocatòria unitària, han tirat llarg en el recompte i han apuntat a 30.000 manifestants al matí i 40.000 a la tarda. El Govern ha reaccionat a les mobilitzacions des de Tremp, on el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha garantit que "agafaran el bou per les banyes" i treballaran per "arreglar d'una vegada per totes" el servei de Rodalies a Catalunya.

Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.

No és cap sorpresa constatar que a Lluís Llach no li agrada Aliança Catalana. El cantautor i president de l'ANC aprofita qualsevol ocasió per deixar-ho clar: aquest dimecres ha estat en una entrevista a La 2, en què ha considerat que el partit que lidera Sílvia Orriols no és més que "una creació per bloquejar l'independentisme". Amb Aliança Catalana en l'equació, la suma independentista al Parlament es fa més complicada, perquè ni ERC, ni la CUP ni Junts estan disposats a pactar-hi. "Hi ha molta gent a qui pot interessar Aliança", ha prosseguit en la mateixa línia. A més d'evitar sumes parlamentàries, Llach també ha recordat el que diu la demoscòpia. "Tot el que guanya Aliança o ve de Vox o ve de Junts, i fer mal a Junts és molt rendible", ha destacat, pensant en les elits polítiques, econòmiques i també mediàtiques de l'Estat –i de Catalunya, ha dit– que, segons ell, treballen per frenar l'independentisme. La lectura de Llach s'assembla molt a la que fan altres dirigents polítics: el president d'ERC, Oriol Junqueras, fins i tot ha arribat a apuntar que Aliança Catalana podria ser una creació dels serveis secrets espanyols.

Fa deu anys que el sobiranisme enyora Muriel Casals, economista i activista independentista que, al capdavant d'Òmnium Cultural, va convertir-se en un dels símbols del Procés. Casals no va arribar a veure l'1-O perquè va morir més d'un any abans en un accident al topar amb una bicicleta, però el seu lideratge va ser clau en els esdeveniments que en van ser l'antesala, des de la consulta del 9-N fins a la llista de Junts pel Sí, de la qual va formar part. Coincidint amb els 10 anys de la seva mort, la seva figura ha estat reivindicada aquest dimarts en un homenatge organitzat per l'entitat que va presidir entre el 2010 i el 2015, que ha comptat amb la presència de familiars de l'activista i de nombrosos polítics com el president del Parlament, Josep Rull, els expresidents Quim Torra i Artur Mas, a més del secretari general de Junts, Jordi Turull, el diputat d'ERC Juli Fernàndez i el president de l'ANC, Lluís Llach.

No hi ha hagut entesa i finalment hi haurà dues manifestacions pel caos de Rodalies. L'ANC acusa la Xarxa de Plataformes d’Usuaris de Tren de Catalunya de contraprogramar-los amb una marxa alternativa, però la coordinadora treu ferro al fet de cridar a la mobilització el mateix dia i creu que ha de ser ella qui lideri la mobilització i no l'independentisme. “Els vam dir que ens mostràvem oberts a col·laborar i donar suport a la seva manifestació sempre que no convoquessin el mateix dia”, ha denunciat aquest divendres, el president de l'ANC, Lluís Llach.

El caos de Rodalies no es convertirà en una gran manifestació unitària com la del 2007. Llavors milers de persones, 200.000 segons la policia i 700.000 segons els organitzadors, van respondre a la crida de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) i van col·lapsar el centre de Barcelona per protestar pel mal funcionament de les infraestructures, especialment pel desori de Rodalies per l'arribada de l'AVE.

Argentona té un carrer amb dos noms. No és que la via canviï de nom per la seva longitud. El passeig de la República té exactament la mateixa ubicació que el passeig del Baró de Viver. No cal dir que això fa anar de corcoll els repartidors que han de portar algun paquet a un veí que hi viu. Però aquest no és el motiu que ha portat el regidor de Patrimoni a acabar amb aquesta duplicitat i que ha obert la caixa dels trons al municipi maresmenc.

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat aquest dilluns en un jutjat de Barcelona que el Tribunal Suprem va autoritzar els serveis d'intel·ligència de l'estat espanyol a espiar els expresidents de l'ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie. El consell de ministres va desclassificar la setmana passada una part dels documents reservats relacionats amb aquest espionatge, fet que ha permès a Casteleiro, que dirigeix el CNI des del 2022, explicar davant del jutjat d'instrucció número 23 de Barcelona que Sánchez i Paluzie van ser espiats des del 2019. Tot i que Casteleiro només ha reconegut l'espionatge a partir del 2019, els Mossos van detectar intrusions al mòbil de Sànchez des del 2015, quan teòricament encara no hi havia autorització per espiar-lo. El dirigent independentista va ser candidat de Junts al Parlament el 2018 i al Congrés el 2019, i secretari general del partit entre 2020 i 2022.

Lluny queden les Diades de les manifestacions independentistes massives, aquelles que acabaven marcant el curs polític i generant un punt d'inflexió en el paradigma català i també estatal. Catalunya s'ha situat des de fa almenys un any i mig –quan l'independentisme va perdre el govern de la Generalitat després de les eleccions del 12-M– en el post-Procés i la Diada d'aquest any ho certifica. Ara bé, tot i que és cert que la mobilització d'aquest Onze de Setembre ha tingut encara menys participació –unes 41.500 persones entre Barcelona, Girona i Tortosa– que fa un any –70.000 a tot Catalunya–, els carrers continuen omplint-se d'incondicionals que evidencien que el moviment no ha desaparegut. No té el poder institucional que ostentava fins fa un any, amb la Generalitat com a màxim exponent, però els partits independentistes continuen condicionant les legislatures catalana i estatal. De fet, en tenen la clau. I com passava abans del 2010, quan el Procés tot just arrencava, ara ja no marca l'agenda política el camí cap a un estat propi, sinó qüestions del dia a dia però que també vertebren una nació. El català n'és l'exemple més clar i s'ha convertit en punta de llança aquesta Diada.

Sílvia Orriols serà a la manifestació de la Diada a Barcelona. La líder d'Aliança Catalana no hi havia assistit des que va assolir l'alcaldia de Ripoll i posteriorment va ser escollida diputada al Parlament. Aquest any, però, ha decidit baixar a la capital catalana, segons han confirmat fonts de la formació a l'ARA, tot i que tant l'ANC com Òmnium, els principals organitzadors de la mobilització, s'han desmarcat de la formació pels seus postulats xenòfobs.

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya arrencarà el 10 de setembre amb una novetat, l'acte solemne d’hissada de la senyera al Parlament, que presidiran els presidents del Parlament i de la Generalitat, Josep Rull i Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. La bandera onejarà tot l'any a tocar del Palau del Parlament. A la tarda, l’ANC, Òmnium, el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen impulsen la tradicional manifestació de la Diada per denunciar, aquest any, l’espoli fiscal, la minorització de la llengua catalana i la desnacionalització de Catalunya. 

Pocs dies abans de la celebració de la Diada, el president de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Lluís Llach, reivindica la necessitat que la societat civil prengui la iniciativa a l'hora de pressionar els partits per assolir la independència.

Hola, com estan?

Nova baixa a la direcció de l'ANC. I no una baixa qualsevol. Qui va ser el segon candidat més votat pels socis després de Lluís Llach també abandona el vaixell. L'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha deixat de ser secretari nacional de l'entitat com ja han fet la majoria dels membres del sector crític després de l'aprovació de la reforma dels estatuts que redueix les majories a l'hora de prendre decisions. En una carta signada amb altres secretaris que ja han dimitit i a la qual ha tingut accés l'ARA, Costa no es mossega la llengua a l'hora de criticar la direcció encapçalada per Lluís Llach i es desvincula de l'entitat. Costa, que havia demanat el vot en contra a la reforma dels estatuts que va ser aprovada pels socis de manera incontestable, ja havia tingut diverses topades les últimes setmanes amb el comitè permanent de Llach, l'òrgan de govern reduït de l'Assemblea.

L'ANC torna a dessagnar-se. La majoria de membres del sector crític que quedaven a la direcció van comunicar aquest dilluns que deixen el secretariat, segons ha pogut saber l'ARA. La seva sortida es produeix després que la setmana passada els socis validessin la reforma dels estatuts que va abanderar la direcció capitanejada per Lluís Llach per evitar el bloqueig a l'hora de prendre decisions que exercia aquest corrent. No debades, la reforma ha eliminat el requisit dels dos terços per elegir un càrrec orgànic, permet el retorn d'antics secretaris i impedeix que l'entitat pugui presentar batalla electoral. Uns plantejaments que els crítics rebutjaven perquè consideren que fa perdre a l'Assemblea el seu caràcter transversal i la recerca del consens.

La direcció de l'ANC s'ha sortit amb la seva. La cúpula comandada per Lluís Llach volia reformar els estatuts per evitar que el sector crític seguís bloquejant la presa de decisions i l'elecció de càrrecs i els socis han validat la modificació amb un 73% de suport, segons ha pogut saber l'ARA. L'aval a la direcció, que requeria el sí de dues terceres parts dels votants, és incontestable: 2.496 socis han votat a favor de la reforma i només 859 ho han fet en contra. La participació, això sí, ha estat molt baixa.