Desbandada a la direcció de l'ANC

BarcelonaL'ANC torna a dessagnar-se. La majoria de membres del sector crític que quedaven a la direcció van comunicar aquest dilluns que deixen el secretariat, segons ha pogut saber l'ARA. La seva sortida es produeix després que la setmana passada els socis validessin la reforma dels estatuts que va abanderar la direcció capitanejada per Lluís Llach per evitar el bloqueig a l'hora de prendre decisions que exercia aquest corrent. No debades, la reforma ha eliminat el requisit dels dos terços per elegir un càrrec orgànic, permet el retorn d'antics secretaris i impedeix que l'entitat pugui presentar batalla electoral. Uns plantejaments que els crítics rebutjaven perquè consideren que fa perdre a l'Assemblea el seu caràcter transversal i la recerca del consens.

Després d'una derrota sense pal·liatius amb el suport del 75% dels associats a la reforma estatuària a l'Assemblea General Ordinària (AGO), algunes de les figures més representatives d'aquest sector han decidit fer un pas al costat i han enviat cartes de dimissió individuals a la resta de membres del secretariat. És el cas d'Albert Llorenç, Roser Campí, Àngels Digon, Chus Castillo, Roger Civera, David Miñana, Francesc Sabater, Núria Macià o Joan Mollà, l'ideòleg de la llista cívica. No seran els últims en dimitir, segons confirmen a l'ARA fonts d'aquest corrent, que recorden que en els últims dies també han plegat altres dirigents com Iolanda Alcàzar o Daniel Lucas, també crítics.

A aquestes baixes cal sumar-hi la sortida d'algunes de les cares visibles del nou partit independentista que es va presentar ara fa un mes, Dempeus per la Independència, que agafa el relleu de la frustrada llista cívica que van tombar els socis per la mínima. Parlem de Mariana Muchnik o Josep Punga, que va ser qui va disputar la presidència de l'ANC a Lluís Llach, que va necessitar dues rondes per ser escollit perquè no va obtenir precisament els dos terços que ara han caigut amb la reforma.

La força que tenien llavors els crítics, però, ja és cosa del passat. Ara per ara només resisteixen una desena de la trentena de secretaris alineats amb l'antiga direcció comandada per Dolors Feliu. Un d'ells és Uriel Bertran, un dels homes forts durant l'anterior mandat i gran valedor de la llista cívica. També segueix Josep Costa, l'exvicepresident de la mesa del Parlament per Junts, que tot i no ser del pinyol dels crítics, sempre s'ha mostrat molt reticent a les decisions de la direcció de Llach. És qüestió de temps, però, que l'exdiputat juntaire també faci les maletes després de ser relegat de la direcció –malgrat ser el segon candidat més votat pels socis– i de diverses topades les últimes setmanes amb el comitè permanent de Llach, l'òrgan de govern reduït de l'Assemblea.

Una baixa també del sector de Llach

Ara el comitè permanent ja estava íntegrament controlat pel sector del president de l'ANC, Lluís Llach, que va apostar des d'un principi per copar tots els càrrecs de la direcció per evitar divergències. "Tot o res", sentenciaven membres d'aquest sector a les portes de les eleccions al secretariat. I el desenllaç va ser exactament aquest. Més enllà dels quatre càrrecs orgànics que es van escollir l'any passat amb Llach com a president i Noemí Zafra com a vicepresidenta, els altres nou coordinadors són secretaris que es van posicionar en contra de la llista cívica.

Paradoxalment, però, abans de la reforma dels estatuts de la setmana passada, es va produir una sortida d'una de les membres del comitè permanent. Es tracta d'Elisenda Romeu, la coordinadora de Mobilització. La que va ser portaveu de la sectorial de Persones Represaliades de l'Assemblea durant l'anterior mandat ha presentat la renúncia, segons ha confirmat a l'ARA, al·legant motius personals. Des del sector dels crítics, tanmateix, apunten a desavinences amb la direcció, tot i que ella ho nega i subratlla que continuarà com a secretària nacional i treballant a la seva comissió.