El 12 d'agost del 2022, Salman Rushdie (Bombai, 1947) va estar a punt de morir per culpa de les diverses ganivetades que el jove Hadi Matar li va clavar a la cara, al tors i a les extremitats. L'autor va explicar l'atac, que el va deixar cec d'un ull i sense mobilitat a la mà esquerra, a Cuchillo (Penguin Random House, 2025), un "relat de terror i supervivència" que va esperonar el novel·lista a tornar al seu món preferit, el de la ficció. El resultat, La penúltima hora (Penguin, 2026), acaba d'arribar a les llibreries amb la gran expectació que provoca cada novetat de l'escriptor.

L'home que va apunyalar l'escriptor britànic Ahmed Salman Rushdie ha estat condemnat a 25 anys de presó i a cinc anys més de llibertat vigilada. Aquest divendres el jutjat del comtat de Chautauqua, a Nova York, ha emès la sentència contra Hadi Matar, de 27 anys i originari de Nova Jersey, més de tres mesos després que fos condemnat per intent d'assassinat de segon grau i agressió a principis de l'any passat. D'aquesta manera, el jutge ha imposat a Matar la pena màxima que demanava la fiscalia, a la qual cal afegir 7 anys per haver agredit el moderador que acompanyava el novel·lista en un escenari de conferències a Nova York l'agost del 2022. A conseqüència de l'atac, l'escriptor es va quedar cec d'un ull, va patir lesions al fetge i una mà li va quedar paralitzada a causa de lesions als nervis del braç.

L’escriptor Salman Rushdie ha concedit la primera entrevista televisiva des que va ser víctima d’un greu atac, l’agost del 2022. Un home li va clavar més de quinze ganivetades quan participava en un festival literari a prop de Nova York. Es consumava la fàtua que va proclamar l’aiatol·là Khomeini el 1989 per com va representar Mahoma i l’Alcorà a Els versos satànics. Una condemna a mort que el va perseguir durant més de tres dècades i de la qual es va salvar tot i l’acarnissament del criminal. Rushdie ha perdut l’ull dret i té seqüeles de les ferides. I ara promociona Knife, el llibre que ha escrit per parlar d’aquest fet.

Emotiu i colpidor testimoni del premi Nobel de literatura Salman Rushdie. En la segona jornada del judici que se segueix a l'estat de Nova York contra Hadi Matar, de 27 anys, l'home acusat d'intentar assassinar-lo l'agost del 2022, l'escriptor ha assegurat aquest dimarts, en termes molt gràfics, que va experimentar un gran xoc quan va caure a terra, a conseqüència de l'atac i de les múltiples ganivetades que va rebre –fins a una dotzena–. Ha recordat que es va adonar que hi havia "un llac de sang [al seu voltant, a l'escenari on era], que era clarament la meva pròpia sang. Estava sagnant molt, i em va quedar clar que m'estava morint".

Les novel·les de Salman Rushdie (Bombai, 1947) l'han convertit en una de les grans figures de la literatura universal, potser en un dels ferms candidats al Nobel, però el seu nom també va lligat a la polèmica que va néixer amb la tristament famosa fàtua que va emetre el règim de l’aiatol·là Khomeini en aquell llunyà 1989 contra els seus Versos satànics, i que li va retornar com el pitjor dels bumerangs en l’intent d’assassinat que va patir l’estiu del 2022, quan es disposava a intervenir en un acte públic a l’estat de Nova York. Aquest fet és la clau de volta de Cuchillo, escrit des de la ratlla que separa la vida de la mort amb totes les ganes de viure que es poden desprendre de la superació d’un episodi així. Ben bé que reprèn el fil allà on l’havia deixat la monumental Joseph Anton, una de les autobiografies d’escriptor més apassionants que es poden llegir: després de més vint anys de vida clandestina, amb comportaments com el d’un refugiat o espia, semblava que la vida als Estats Units li havia comportat la pau definitiva. S’havia enamorat de nou d’una dona, amb qui compartia el que li semblava l’última gran història d’amor de la seva vida i vivia en un estat de llibertat no vigilada gairebé ingenu.

El maig de l'any passat, nou mesos després d'un apunyalament que gairebé el va matar, Salman Rushdie (Bombai, 1947) va fer una aparició sorpresa a la gala literària del PEN America. Parlava amb una veu feble i estava força més prim. Duia un dels vidres de les ulleres negre, perquè havia perdut la visió de l'ull dret en l'assalt. Però si algú es preguntava si l'autor encara mantenia el seu jo exuberant, de seguida es va tranquil·litzar quan va començar el parlament amb una broma improvisada. Era el clàssic Rushdie, desplegant el seu ràpid enginy literari en una ocasió solemne, en aquest cas l'acceptació del Premi al Coratge. També va ser un senyal triomfant que la seva topada amb la mort —més de tres dècades després que l'aiatol·là Khomeini, de l'Iran, emetés una fàtua demanant l'assassinat de Rushdie per la novel·la Els versos satànics (1988)— no havia esmorteït ni el seu esperit ni la seva determinació de viure lliurement.

El món cultural fa temps que s'ha desfet de la virtualitat motivada per la pandèmia de covid. Així i tot, encara hi ha alguna excepció, com la que s'ha viscut aquest dimecres al CCCB. Els assistents a la conversa estel·lar de la primera jornada del festival Kosmopolis s'han hagut de conformar amb veure Salman Rushdie (Bombai, 1947) a través d'una gran pantalla durant poc més de mitja hora.

L'escriptor Salman Rushdie és a la fira de Frankfurt, una de les cites editorials anuals més importants del món, per rebre el premi de la Pau dels Llibreters Alemanys aquest diumenge. "He passat un any difícil, però estic content d'haver-me'n sortit", ha afirmat aquest divendres en relació a l'atac que va patir el 22 d'agost del 2022 durant un acte públic a Chautauqua, als Estats Units, i que li ha fet perdre la visió d'un ull. Així i tot, l'atac ha mantingut intactes les ganes d'escriure de l'autor d'Els versos satànics. "L'escriptura és, per a mi, una forma d'optimisme", ha dit dies després de l'anunci d'un nou llibre, Knife, per la primavera que ve, on recull el relat autobiogràfic de l'atac i el calvari pel qual va passar.

Ningú s'ho esperava perquè la seva presència no havia estat anunciada i les 700 persones que formaven part del públic van respondre dempeus i emocionades. Dijous a la nit, a la Gala Literària del PEN Amèrica, l'escriptor Salman Rushdie va reaparèixer per rebre un premi honorífic de l'organització que va presidir i que defensa els drets dels escriptors. Es tracta del PEN Centenary Courage Award (el premi al coratge). Era la primera vegada que l'escriptor feia una aparició pública des que a l'agost va ser víctima d'un atac amb un ganivet que gairebé li va costar la vida. Feia nou mesos que no parlava davant una audiència. El cèlebre escriptor, de 75 anys, va presentar-se a la gala del Museu d'Història Natural de Nova York, amb ulleres i una lent negra que li tapava l'ull dret.

La por és un clàssic de l’art de la manipulació política i una arma de control social. Explotar la inseguretat, la por a la incertesa, a la pobresa o a l’exclusió social han sigut instruments tradicionals de la pitjor enginyeria. Es tracta d’antigues males arts que es remuneren bé políticament perquè activen els nostres sentiments més profunds, connecten amb una emoció bàsica i universal, i condicionen la nostra resposta. La por dona vots. La por acoquina en la gestió de conflictes i expectatives i ens acosta al nostre jo tribal. 

A Victory City, la nova novel·la de Salman Rushdie (Bombai, 1947), una narradora i poeta talentosa crea una nova civilització a través del poder de la seva imaginació. Beneïda per una deessa, la dona viu gairebé 240 anys, prou temps per ser testimoni de l’auge i la caiguda del seu imperi a l’Índia del sud, però el seu llegat perdurable és un poema èpic. "Tot el que queda és aquesta ciutat de paraules", escriu Pampa Kampana al final del poema. Després l’enterra en una olla perquè serveixi de missatge per a generacions futures: "Les paraules són les úniques vencedores".

Hadi Matar, l'home de 24 anys acusat de l'intent d'assassinat de Salman Rushdie el 13 d'agost, abans de la intervenció pública de l'escriptor en un centre cultural del nord de Nova York, ha parlat per primera vegada amb la premsa.

"A la Biblioteca Pública de Nova York vam quedar en estat de xoc quan vam tenir notícia de l'atac a Salman Rushdie el dia 12 d'agost –explica la institució nord-americana en un comunicat–. L'escriptor ha estat un ferm defensor de la llibertat d'expressió, i la seva obra, que inclou novel·les, articles i assajos, ofereix al món una mirada de gran valor".

L’atac salvatge i gairebé fatal perpetrat a ganivetades contra Salman Rushdie el 12 d’agost en una zona tranquil·la de l’estat de Nova York ha colpit molta gent. Els fets han tingut una gran repercussió, no només entre els escriptors de tot el món. Quan l’autor estava a punt de parlar, la violència més descarnada va irrompre en un acte literari. Es va colar brutalment en el món de les paraules, el pensament i l’expressió imaginativa, espais normalment dedicats a la reflexió en què la violència s’analitza, es qüestiona, tal vegada se'n fa mofa, s’eludeix, s’entén.

L'Iran dona per gairebé tancat l'acord que limitava el seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions econòmiques, però insisteix que encara queden serrells i demana "flexibilitat" als Estats Units. Abans de la mitjanit, les autoritats iranianes han respost a la proposta que va presentar la UE per salvar el pacte nuclear del 2015 i esperen una nova resposta en dos dies, segons informen mitjans iranians i recull EFE.

Salman Rushdie pot parlar i ja no necessita respiració assistida. "Ha començat el camí cap a la recuperació", ha dit aquest diumenge el seu agent, Andrew Wylie, en un correu electrònic enviat a l'agència Reuters. Per tant, les males notícies que el mateix Wylie havia anunciat divendres ja no són tan dolentes. Tanmateix, serà un procés "llarg" perquè "les ferides són greus, però el seu estat evoluciona favorablement". Rushdie continua ingressat en un hospital d'Erie (Pennsilvània), on va ingressar divendres amb diverses ferides provocades per deu ganivetades.

Un jove de 24 anys, que no ha conegut en vida l’imam Khomeini, ha estat capaç d’atemptar contra la vida de l’escriptor Salman Rushdie seguint la fàtua llançada pel líder xiïta fa trenta-tres anys. De ben segur que, interrogat per les raons que l’han portat a cometre aquesta acció, deu haver respost –com la resta dels que han intentat assassinar Rushdie anteriorment– que calia reparar l’honor del profeta de l’islam i del conjunt de la comunitat musulmana. Al llarg de la història mai han faltat defensors de l’islam, cosa que explica la pugna secular per l’autoritat religiosa i política en el món musulmà. És en aquest context que calia situar l’èxit que va tenir en el món sunnita la fàtua del xiïta Khomeini l’any 1989, tot just una dècada després del triomf de la Revolució Islàmica a l’Iran, i en la seva permanent disputa amb l’Aràbia Saudita per ocupar el títol de paladí defensor de l’islam. I és el que explica, també avui, no només la vigència de l’edicte (que mai ha estat derogat, i sí incentivat econòmicament), sinó també el fet que hi hagi persones disposades a fer complir la condemna.

Quan el febrer de l’any 1989 va llançar una fàtua contra Salman Rushdie acusant-lo de blasfèmia contra l’islam per la publicació de la novel·la Els versos satànics, apareguda el setembre de 1988, l’aiatol·là iranià Khomeini va fer una cosa encara més terrible que amenaçar l’escriptor angloindi, coartar els seus moviments, posar en risc la seva integritat física i obligar-lo a viure entre unes mesures de seguretat asfixiants i sempre al caire de la paranoia. El que va fer Khomeini va ser diluir la condició de literat de Rushdie, desplaçar i interferir el propòsit central de la seva existència, negar la seva voluntat i la seva ambició de ser conegut bàsicament com un home que escriu llibres, que fa literatura, que aspira a ser un dels millors del món fent literatura.

Des que l'aiatol·là iranià Ruhollah Khomeini va emetre el 1989 la fàtua que cridava a assassinar Salman Rushdie, l'escriptor ha defensat la llibertat d'expressió amb una consciència i una determinació que no tenia abans. "Si abans de l’atac a la novel·la Els versos satànics m’haguessin preguntat si estava a favor de la llibertat d’expressió, hauria dit «Sí», però no hi havia pensat gaire", admetia Rushdie en el discurs inaugural del diàleg El valor de la paraula organitzat pel PEN Català en el marc del Fòrum Barcelona 2004. "Tampoc n’hauria parlat gaire, perquè quan hi ha prou aire per respirar sembla que no tingui cap interès comentar que és necessari tenir prou aire per poder respirar. Aleshores algú comença a tallar el subministrament d’aire i t’adones força ràpidament de la importància de tenir aire per respirar, i comences a fer-ne enrenou. I, certament, això és el que em va passar. Vaig tenir la necessitat de parlar sobre la respiració d’aire intel·lectual i d’adonar-me que només era una de les moltes persones que començaven a sentir-se asfixiades", afegia l'autor d'Els fills de la mitjanit.

"Les notícies no són bones", ha dit aquest dissabte l'agent de l'escriptor Salman Rushdie, Andrew Wylie. "En Salman probablement perdrà un ull. Els nervis del braç van patir talls i el seu fetge ha quedat afectat per les ganivetades", ha afegit Wylie. Rushdie està connectat a un respirador a l'Hospital Eire, a Pennsilvània, on va ser traslladat després de ser apunyalat deu vegades divendres durant un acte cultural a Chautauqua, a l'estat de Nova York. L'atac es va produir a l'inici d'un acte en què Rushdie havia de conversar amb Henry Reese, el fundador de City of Asylum, una organització sense ànim de lucre que protegeix els escriptors perseguits.