Per primer cop sembla que ens arriba una bona notícia de la consellera de Feminisme: que el Govern està treballant per abolir la prostitució. Són intencions, és clar, i veurem en què queden, però ja és molt més del que hem tingut a Catalunya en els últims anys: unes polítiques regulacionistes que ens volen presentar l’anomenat ofici més antic del món com una sortida laboral més, una feina com qualsevol altra. Ada Colau va facilitar la feina als proxenetes adoptant aquest posicionament i venent-lo com a obert i inclusiu. Al comú dels mortals els pot semblar que aquest tema no va amb ells, que no hi tenim res a dir els qui no coneixem aquest món, però l’existència de xarxes d’explotació sexual i la impunitat amb què actuen representen una de les vergonyes més grans amb les quals convivim mentre ens omplim la boca d’igualtat i drets humans. ¿Podem treure pit de sensibilitat social mentre hi hagi persones que són comprades i venudes, llogades per hores i sotmeses a pràctiques denigrants i vexatòries? El PSOE ja fa temps que es va comprometre a avançar en l’abolicionisme tal com li han exigit les organitzacions feministes, però la cosa va lenta perquè, segons deia Ana Redondo, tocar el tema de la prostitució sempre genera polèmica. Els polítics que posen frens a aquests avenços tan necessaris en matèria d’igualtat ja ens explicaran per què se solidaritzen tant amb els proxenetes. És clar que els casos de corrupció que s’han destapat recentment on no falten mai les “señoritas” demostren que les resistències a posar fi a aquesta ignomínia deuen venir de dins mateix del partit. En tot cas benvinguda sigui la iniciativa de la consellera Eva Menor i esperem que els resistents pensin en les condicions en què viuen les prostituïdes i no pas en els seus principis ideològics i que no utilitzin aquesta qüestió per marcar perfil partidista.

Una estimada feminista es preguntava, a l’inici d’un capítol del llibre Alianzas rebeldes: "A qui allibera el feminisme?" La Núria Alabao partia d’aquesta pregunta per analitzar a quins interessos responien algunes de les configuracions actuals del feminisme. Els excessos reguladors podrien ser una d’aquestes configuracions que, sospitem, no només no estan responent als interessos de la majoria de dones, sinó més aviat al sosteniment d’un ordre de coses que les perjudica. Si una cosa ha demostrat el cas del futbolista Alves ha estat, entre d’altres, que avui en dia ja queden poques esferes de la vida que no estiguin fortament regulades. “Els protocols antimasclistes funcionen”, es va dir. D’acord, però per a què i en benefici de qui?

"Dones, joves i migrants: els tres col·lectius més colpejats per la pandèmia", deia dilluns un titular d'aquest diari fent-se ressò d'un informe de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). Aquesta percepció contradiu la realitat d'una manera que considero ofensiva: els qui han mort són, majoritàriament, homes, vells i del país, com es pot observar en totes i cadascuna de les estadístiques oficials fetes públiques des del març, sense excepcions. No és cap secret, això; recordin què ha passat a Tremp, i a tot arreu. Insisteixo que aquesta distorsió resulta vexatòria per a la memòria dels qui han estat veritablement "colpejats" per la pandèmia: els que ja no hi són, els morts. No m'agrada fer aquest tipus de comentaris perquè, en general, només tenen un biaix emocional. En aquest cas, però, em sento moralment obligat a expressar-lo.

El director general de la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), Mauricio García de Quevedo, ha denunciat avui un excés de normes autonòmiques que regulen el sector alimentari a Espanya, que ha considerat com a essencial per al creixement de l’economia. En unes jornades convocades a l’escola de negocis Iese, el directiu ha assegurat que “la unitat de mercat [a Espanya] està trencada” a causa de la profusió de normes i condicions, cosa que ha qualificat com “una catàstrofe” per al seu sector.

Els accionistes d’una empresa tindran dret a opinar sobre les remuneracions dels seus directius. Així ho ha aprovat el Parlament Europeu amb una àmplia majoria a favor, després de quasi tres anys des que l’Executiu comunitari proposés la normativa.

L’Ajuntament de Barcelona prepara una regulació pionera per als patinets elèctrics, les plataformes, els 'segways', les rodes i els tricicles. L’objectiu amb què es vol legislar sobre aquests nous vehicles és delimitar per on, qui i a quina velocitat poden circular aquests vehicles. Especialment, el consistori vol aconseguir que es prohibeixi l’ús de 'segways' als menors de 16 anys, limitar la velocitat d’aquests vehicles i delimitar les zones per on poden passar, lluny de les voreres. L’Ajuntament espera poder aprovar-la durant el primer trimestre del 2017 atès que “està molt treballada amb el sector”, segons la regidora de Mobilitat del consistori, Mercedes Vidal. A partir d’aquesta norma comuna, cada districte la podrà endurir segons la pressió turística a què es vegi sotmesa la zona, ha afegit. Al juliol ja es va prohibir l'ús de 'segways' a Ciutat Vella.

La Defensora del Poble, Soledad Becerril, considera que la Fiscalia ha de tenir en compte que els assalts als supermercats andalusos en què està implicat l'alcalde de Marinaleda (Sevilla) i diputat d'IU, Juan Manuel Sánchez Gordillo, són un "robatori amb violència fonamentalment cap a dones".