Amb el sacseig geopolític que ha suposat l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, l'auge de l'extrema dreta a Europa i la guerra a Ucraïna, un eix franco-alemany políticament fort és més necessari que mai. Totes les esperances del president de França, Emmanuel Macron, estan posades en el nou canceller alemany, Friedrich Merz. El conservador, del mateix partit que l'excancellera Angela Merkel, la CDU, és un europeista convençut i Macron sembla tenir-hi molta més sintonia que amb el seu predecessor, Olaf Scholz. És habitual que el primer viatge oficial a l'estranger d'un nou canceller sigui a França, però Merz s'ha desplaçat a París menys de 24 hores després de ser nomenat. És tota una declaració d'intencions.

La campanya s'endureix a França a mesura que s'acosta la data de la cita electoral que decidirà el futur del país. El 7 de maig, els francesos votaran a la segona volta d'unes presidencials marcades per un canvi de paradigma que haurà de dur a l'Elisi Marine Le Pen o Emmanuel Macron. Malgrat que les enquestes donen la victòria al candidat del moviment En Marxa, Marine Le Pen no dona el seu braç a tòrcer i basa la seva campanya en un discurs que busca clarament el suport de les classes populars.

Era la primera vegada a la història de la televisió francesa que es feia un exercici com aquest. Mai abans la totalitat dels candidats a unes eleccions presidencials havien debatut prèviament a la primera volta d’aquests comicis. Amb 11 candidats en escena, les intervencions van ser considerablement curtes –cadascun d’ells va tenir uns 17 minuts en més de tres hores d’espectacle– així que els presidenciables ja portaven preparats des de casa els missatges clau que volien fer passar als teleespectadors. I la primera a fer-ho va ser Marine Le Pen. “Tinc un projecte clar i precís, no estic ni en la confusió ni en la mentida”, va assegurar la líder del Front nacional en la seva primera intervenció. Dues fletxes que anaven dirigides a Emmanuel Macron i François Fillon, malgrat no anomenar-los, i que marcaven el to del debat d’ahir, més animat –i amb més interacció entre els presidenciables– que el primer, del 20 de març, on només van participar els cinc candidats més ben posicionats a les enquestes.

Fa una setmana que es va destapar l'afer sentimental que el president francès, François Hollande, manté amb l'actriu Julie Gayet. Quan la relació va sortir a la llum pública la parella sentimental del president, la periodista Valérie Treirweiler, va ingressar en un hospital parisenc, on encara continua, afectada d'una crisi nerviosa. Aquest dijous va rebre, per primera vegada, la visita d'Hollande, la imatge del qual ha patit un fort revés segons confirmen les últimes enquestes.

La presumpta relació sentimental entre l'actriu Julie Gayet i el president francès, François Hollande, ha obert el debat sobre el futur i el rol de la seva parella oficial i, per tant, primera dama. Valérie Trierweiler va ingressar dissabte a l'hospital per un atac d'ansietat després que una revista va fer públic l'afer del seu marit. Oficialment, Trierweiler s'està sotmetent a una "cura de repòs".

Sota un fort cordó de seguretat –un soldat cada 100 metres–, el president francès, François Hollande, ha visitat aquest dissabte Tombouctou, a Mali. Només sis dies després que l'Elisi anunciés l'alliberament d'aquesta històrica ciutat, el líder francès ha volgut aterrar-hi per donar suport a l'operació contra els radicals del nord. Es tracta de la primera visita al país des que les tropes franceses van unir-se a l'ofensiva de l'exèrcit malià contra els jihadistes que controlaven les províncies septentrionals de Kidal, Gao i Tombouctou des de feia deu mesos i que pretenien estendre el seu domini cap al sud.

Al president sortint de la República francesa, Nicolas Sarkozy, li queden poques hores per acomiadar-se del Palau de l'Elisi, que finalment canviarà de color aquest dimarts. El nou mandatari, el socialista François Hollande, serà investit en el càrrec al Palau de l'Elisi, on tindrà lloc el traspàs de poders amb Sarkozy.

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } França ha girat full en la seva història i ha escollit el primer president d'esquerra que arriba a l'Elisi en els últims 17 anys. Un líder amb un perfil atípic en la política francesa, aliè al faraonisme de molts dels seus antecessors i a la qualitat d'home providencial que tants s'han esforçat a exhibir. François Hollande es va convertir ahir en el nou cap d'estat francès després d'imposar-se en la segona volta de les eleccions presidencials amb el 51,7% dels vots, superant el 48,3% que va apostar pel president sortint, Nicolas Sarkozy.

Els primers resultats oficials d'aquesta jornada no es coneixeran fins al tancament de les urnes a les vuit del vespre, però, segons han publicat les versions digitals del diari suïs 'La Tribune de Genève" i el belga 'La Libre Belgique', diversos sondejos apunten que el candidat socialista, François Hollande, guanyaria les eleccions amb un 53% dels vots, davant el 47% que obtindria el president i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy.

França tanca avui un llarg cicle electoral amb la celebració de la segona volta de les presidencials en què François Hollande i Nicolas Sarkozy s’enfrontaran en un duel que els últims pronòstics anuncien que serà especialment ajustat. Els socialistes francesos es preparen per tornar a ocupar la Bastilla amb una gran celebració popular que recordi la que va acompanyar la victòria de François Mitterrand el 1981. Però la dreta del president sortint confia en un resultat que invalidi la derrota que auguren tots els sondejos i li permeti “donar la sorpresa”, com va explicar divendres el mateix Sarkozy.

"El poble s'ha convidat a la taula de les elits". Amb aquesta frase, Marine Le Pen resumia dilluns el seu apoteòsic resultat a la primera volta, que va acollir amb eufòria inèdita. I tenia raons de sobres per fer-ho. El resultat del Front Nacional no només contradiu l'estancament que apuntaven tots els sondejos, sinó que supera la marca històrica del seu pare, Jean-Marie Le Pen, que el 2002 va superar el socialista Lionel Jospin, un capítol traumàtic en la memòria de molts francesos.

Un dels fills de Nicolas Sarkozy, Louis, de 15 anys, va llançar dijous un tomàquet a una policia que estava de guàrdia davant de l'Elisi, el palau presidencial. Louis estava jugant a llançar boles de paper i tomàquets al pati de l'Elisi amb dos amics quan l'oficial de policia es va convertir en l'objectiu de les seves bromes.

La dona de Nicolas Sakozy, Carla Bruni, fa un petó ràpid al president francès abans de l'inici de la primera entrevista com a candidat a l'Elisi al canal TF1 dimecres. La versió de Youtube a Rússia, RuTube, l'ha difòs a la xarxa. Els internautes debaten ara si es tracta d'una estratègia de campanya del candidat francès, perquè les imatges prèvies a una entrevista no acostumen a difondre's. El diari francès 'Le Monde' en fa ressò i destaca que Bruni col·loca bé el pin de la Legió d'Honor que porta el president.

La gestió de la crisi del deute europeu ha passat una dura factura al president francès, Nicolas Sarkozy, però sempre es pot esperar un as a la màniga d'aquest candidat inquiet. Els seu principal escull és un poc sonat fins ara François Hollande. El candidat socialista s'ha trobat de cop l'opció d'entrar a l'elisi després de l'escàndol sexual de Dominique Strauss-Kahn. Però un tercer actor pot irrompre fort en escena. El partit d'extrema dreta de Martine Le Pen pot convertir-se en una alternativa a Sarkozy, com també la candidatura del centrista François Bayrou.