Sovint, Douglas Tompkins navegava en caiac pel llac General Carrera, entre l'Argentina i Xile, a la Patagònia. Tot i ser nascut a Ohio, als Estats Units, aquell paratge s'havia convertit en casa seva. Hi havia arribat feia dècades per explorar-lo i s’hi havia quedat per protegir-lo. Tompkins era un empresari apassionat de la natura que el 1968, amb la seva dona, Susie Tompkins, havia creat The North Face, la marca especialitzada en productes per fer muntanyisme. Durant molts anys, havia dedicat bona part de la seva fortuna a comprar terres d’alt valor ecològic per retornar-les a la natura. L'objectiu era blindar-les legalment perquè l’activitat humana no les tornés a degradar. Adquiria, restaurava, protegia i, finalment, cedia aquells espais perquè es transformessin en parcs naturals. 

Si no el vàreu llegir, és ben recomanable recuperar el dossier de diumenge de l'ARA, que duia per títol genèric una pregunta clara: “On vas, Israel?” De moment es troba (o més ben dit: ens ha dut) en un daltabaix ètic, afirmaven els filòsofs Victòria Camps i Santiago Alba Rico, que recordaven l'Holocaust i l'apartheid, i s'agafaven a Adorno per intentar comprendre l'esfondrament que suposa l'extermini perpetrat per Israel a Gaza, amb el consentiment tàcit d'Occident. Tàcit o explícit, en el cas de l'administració Trump. Un reportatge de Francesc Millan dona un testimoni incòmode de la guerra vista per ciutadans israelians que la justifiquen. Alguns són civils, d'altres militars en actiu. Des d'un goril·la de discoteca fins a un jove sergent israelià que combat a la Franja, passant per un home que s'acosta al periodista mentre passeja el gos, tots són d'un mateix parer, que es pot resumir així: “Hamàs ens odia i vol fer desaparèixer Israel. Nosaltres els hem de fer desaparèixer a ells per garantir el futur d'Israel”. És una exposició clara i concisa de l'odi, de com pren i com funciona. Com a argument, esgrimeixen els 1.400 morts i els centenars d'ostatges fets per Hamàs en la massacre del 7 d'octubre de 2023. Obliden mencionar els més de 50.000 morts a Palestina d'aleshores ençà, a més de l'ofec, la fam, la devastació i els crims de guerra comesos contra la població civil a Gaza. Hi ha odi (i el seu bon amic, el cinisme) assegurat per a unes quantes generacions més de conflicte.

Donald Trump i els seus seguidors MAGA estaven esperant aquest moment. Califòrnia representa tot el que més odien. És un estat clarament demòcrata, amb lleis favorables a les polítiques d'igualtat i diversitat, i que a més fa bandera de l'oposició al president. Les protestes contra la deportació d'immigrants –que a tot arreu s'està fent sense assegurar els drets dels detinguts i el respecte als drets humans– han estat l'excusa perfecta. Sense que hi hagués cap raó de pes, va ordenar el desplegament de les tropes de la Guàrdia Nacional a Los Angeles, un fet insòlit que no s'havia produït des de feia dècades. Ens hauríem de remuntar al 1992, quan George W. Bush va fer desplegar les tropes a la ciutat per restablir l'ordre després dels gravíssims aldarulls, que van costar una seixantena de morts, per l'absolució d'uns policies que havien matat un jove negre a cops. En aquell moment la situació era greu i, a més, el mateix governador havia demanat l'ajuda.

Un grup de ciutadans ha llançat una satírica petició en resposta a l'anunci de Trump que vol comprar Groenlàndia, l'illa rica en petroli que és una regió autònoma de Dinamarca. A través d'una pàgina web carregada d'ironia, han recollit més de 200.000 signatures per comprar Califòrnia i convertir-la en territori danès. "Alguna vegada has mirat un mapa i has pensat: «Saps el que necessita Dinamarca? Més sol, palmeres i patins». Tenim una oportunitat única de fer realitat aquest somni", diu la pàgina web de la petició, que es presenta com un micromecenatge per recaptar un bilió de dòlars. "Comprem Califòrnia a Donald Trump!" Entre les falses recompenses, des d'una nota d'agraïment personalitzada per la família reial danesa" fins a "una platja privada pròpia a Malibú."

Les flames de Los Angeles no només han calcinat boscos i edificis, també han devastat vides senceres. A Pasadena, un dels punts més afectats del comtat, Sandra Porras, una policia local d’origen guatemalenc, lluita per mantenir la calma mentre explica la tragèdia familiar que la colpeja. En una conversa amb l'ARA, relata que el seu pare, de 79 anys, ha perdut el pis on vivia des de feia més de dues dècades. "Tot ha quedat calcinat", diu amb un to serè, però amb els ulls plens de dolor. Ara el seu pare està allotjat en un hotel gràcies a les ajudes federals, però la família ja està considerant la possibilitat que torni a Guatemala per la impossibilitat de trobar habitatge a la zona.

Els incendis de Califòrnia estan assolant barris exclusius i fins i tot amenacen l'arxifamós rètol de Hollywood que anuncia la Meca del show business en un dels turons de Los Angeles. Més simbolisme, impossible. Si a Billy Crystal, Paris Hilton o Eugene Levy se'ls ha cremat la casa, aquí no hi ha ningú que es pugui sentir segur. Una prova més que les amenaces mediambientals i el canvi climàtic no admeten salvacions individuals.

Complint els presagis més funestos, l’any ha començat apocalíptic. Amb Donald Trump amenaçant amb enviar l’exèrcit per controlar Groenlàndia i el canal de Panamà. Això amb el pretext de la seguretat econòmica i estratègica (quina casualitat que sempre la seguretat dels mateixos depengui de la inseguretat de la resta), i dies després d’amenaçar (quina desgràcia mundial que aquest senyor amenaci algú cada vegada que obre la boca) amb crear “un infern a l’Orient Mitjà” si Hamàs no allibera els ostatges. Com si Gaza no visqués ja en un infern. Los Angeles, la ciutat dels somnis, viu el seu infern particular. Un malson entre somnis, i perdoneu-me el comentari fàcil, però els incendis que cremen incessants a la ciutat són realment la contraposició al que aquesta ciutat representa. I, ens agradi més o menys, bona part de la nostra cultura és la que s’ha generat i es genera en aquesta Califòrnia ara devastada pel foc. Ho veiem en la distància, però també en tots els llocs comuns que simbolitza. Impressiona moltíssim. Se’ns crema el nostre propi imaginari.

Les vendes de Tesla a Califòrnia han caigut durant aquest estiu per primer cop en la seva curta història. Segons apunta el portal especialitzat Automotive News, les vendes de la marca nord-americana van caure un 12% entre els mesos de gener i juny d’aquest 2024, però la caiguda ha estat especialment sensible al comtat de Santa Clara (Silicon Valley) on les vendes de la marca van caure un 21% al llarg del mes de juliol. Aquesta realitat contrasta amb les vendes globals de cotxes elèctrics a Silicon Valley i a tot l’estat de Califòrnia durant el primer semestre del 2024, en què, lluny de retrocedir, les vendes de vehicles elèctrics van augmentar lleugerament en tots els segments.

El Tribunal d'Apel·lació de Nova York ha perdut l'oportunitat de refermar la condemna a Harvey Weinstein, un dels grans magnats de Hollywood acusat per més de cent dones de tenir una conducta sexual inapropiada. D'aquesta manera, el màxim òrgan de l'estat no ha aprovat en segona instància la condemna que el jutjat de Nova York va dictar el 2020, quan va sentenciar el magnat a 23 anys de presó per delictes sexuals pel cas que va iniciar el moviment de Me Too. La revocació de la condemna ha estat aprovada per una majoria de 3 lletrats contra 4 al·legant que el jutge de primera instància que va presidir el cas va cometre un error crucial al permetre als fiscals citar com a testimonis dones que, tot i haver acusat Weinstein com a agressor, no formaven part dels càrrecs del cas.

Acabada d’arribar a Barcelona després d’una estada de tres mesos en una universitat estatunidenca, em trobo amb el cor encongit, amb una barreja d’indignació i d’impotència. L’any passat vaig rebre una invitació per part de la institució catalana encarregada de la difusió de la cultura catalana a l’estranger, a través de la qual se’m convidava a ocupar una càtedra de professora visitant en aquesta universitat.

Els instituts High Tech High (HTH), a Califòrnia, fa una dècada que van integrar l’ús dels smartphones en el seu model educatiu, orientat a projectes en comptes d’exàmens. Amb la idea que els telèfons intel·ligents, igual que els ordinadors, s’han convertit en una eina de treball imprescindible per a la majoria d’oficis i un fidel acompanyant per a milions de persones, van incorporar aquesta eina al sistema pedagògic dels centres. Però després de detectar casos d’assetjament, el centre ha decidit restringir els aparells tret que siguin imprescindibles per fer l’activitat de classe.

Qui més, qui menys, tothom ha fantasiejat alguna vegada amb el que faria si li toqués un premi gros a la loteria. Aquest és el beneït maldecap que un afortunat de Frazier Park, un poble de Califòrnia de 2.600 habitants, ha hagut d'afrontar en les últimes setmanes. El jugador ha decidit mantenir l'anonimat després de guanyar a l’octubre el segon premi més gros de la història: 1.730 milions de dòlars del pot principal del Powerball, que portava 35 rondes consecutives sense guanyador.

No és ni tan sols una ciutat, però qualsevol estrella amb cert caixet hi vol viure. Montecito, situat a l'est del comtat de Santa Barbara i amb les muntanyes de Santa Ynez a l’est i l’oceà Pacífic a l’oest, s’ha convertit en el refugi dels rics i famosos i una Meca de la vida relaxada. Potser per això, quan Meghan Markle i el príncep Enric van renunciar a la vida de palau van decidir instal·lar-s'hi, tot i que aquest estiu ha corregut el rumor que la parella reial estaria pensant en vendre la seva mansió, que els va costar quasi 15 milions de dòlars, i traslladar-se a Malibú. Un dels motius per abandonar la zona és perquè els sembla que Montecito és una àrea massa remota.

En un moment d’aquesta novel·la plena de bogeries divertidíssimes, baixades als inferns i elevació psicodèlica, el protagonista, un policia infiltrat en una comunitat d’addictes per mirar d’aturar el tràfic d’estupefaents, s’adona que, de tanta droga que ha consumit, s’ha convertit en un d’ells: “He anat a parar al mateix territori de paranoies i deliris que ells, l’he vist amb els seus propis ulls: amb una completa ofuscació. [...] la foscor del somni depriment on flotem tots”. Parla de la Califòrnia dels anys setanta, però podria estar parlant de l’ara i l’aquí, de la foscor que ens embolcalla en un món cada vegada menys comprensible com més sobresaturat d’imatges està. “Els morts són les nostres càmeres”, va escriure l’any 1977 un autor que, per molts anys que passin, no deixa de refulgir com un diamant col·locat dalt d’una muntanya pelada, perquè les intuïcions que va tenir es compleixen com profecies. L’acció es desenvolupa a una Los Angeles dels anys noranta que el llibre planteja com una societat basada en la paranoia del control, el desplaçament de la vida social a la ficció –xarxes socials, què heu fet?– i amb centres comercials i blocs d’edificis envoltats de tanques i vigilants on només es pot entrar si es té una targeta de crèdit o un codi secret.

En un experiment que toca la majoria de misteris de la física moderna, un grup d'investigadors han anunciat aquest dimecres que han simulat un parell de forats negres en un ordinador quàntic i han enviat un missatge entre ells a través d'una drecera en l'espai-temps anomenada forat de cuc. Els físics han descrit la fita com un altre petit pas en l'esforç per entendre la relació entre la gravetat, que dona forma a l'univers, i la mecànica quàntica, que governa el regne subatòmic de les partícules.

La conversa es va produir el 2021, però quan diumenge algú la va publicar al lloc Reddit va desencadenar un autèntic terratrèmol polític als Estats Units. Quatre regidors llatins de Los Angeles que tenen el suport del partit demòcrata desfermant durant una hora tota mena de comentaris racistes, discutint com podien preservar la seva influència davant l'auge dels afroamericans. A les portes de les eleccions legislatives de mig termini, l'escàndol no és una bona notícia per a Joe Biden. Nury Martinez, presidenta del consell municipal de Los Angeles, ha hagut de presentar formalment la seva dimissió aquesta matinada.

La sequera d'aquest estiu a l'oest d'Europa ha estat la pitjor en 500 anys, segons l'observatori Copernicus de la UE. Però l'anomalia va molt més lluny, perquè aquest estiu una sequera històrica ha colpejat tres continents al mateix temps: Europa, Amèrica i Àsia. Tot l'hemisferi nord que hi ha per sobre de les zones tropicals ha patit unes temperatures excepcionalment altes que han assecat la terra fins a nivells inèdits. I malgrat que per a molts estava clara des del principi la vinculació amb la crisi climàtica, fins a aquest dimecres no n'hem tingut constància científica.

Una dona ha denunciat la policia de San Francisco per haver utilitzat com a prova contra ella, en un delicte contra la propietat, ADN seu que tenia emmagatzemat com a part d'un cas de violació del qual va ser víctima fa anys. El kit de violació de la policia, que inclou proves d'ADN de la víctima, s'hauria fet servir per inculpar-la ara en un altre crim totalment desvinculat d'aquella agressió sexual. Quan es va conèixer l'actuació de la policia de San Francisco, el passat mes de febrer, les associacions de drets humans i d'advocats van posar el crit al cel pel que representava per a la privacitat de les víctimes d'agressions sexuals. La policia va acabar retirant els càrrecs contra la dona, però ara ella ha denunciat el cos.

Els demòcrates continuaran governant l'estat més poblat dels Estats Units. El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha superat amb un ampli marge el referèndum revocatori impulsat a l'abril per simpatitzants del Partit Republicà. Set de cada deu electors li han fet costat, segons els resultats preliminars: 5,5 milions han votat perquè continuï al càrrec, i 2,7 per la seva destitució. Bones notícies per al president Joe Biden.

A finals de desembre, uns científics de Califòrnia van començar a buscar mostres per investigar una nova variant de coronavirus que s’estava estenent ràpidament i que s’acabava d’identificar al Regne Unit. Però, en el procés, els científics van fer un altre descobriment no desitjat: Califòrnia havia produït una variant pròpia.