Veneçuela és des d'aquest dimecres l'últim reducte de Telefónica a l'Amèrica Llatina. És l'únic país en què la teleco manté el negoci després d'arribar a un acord per desfer-se de la seva filial a Mèxic per uns 389 milions d'euros. En concret, Telefónica ha assolit un pacte amb el consorci Melisa Acquisition, integrat per Oxio i Newfoundland Capital Management, per la venda de la seva participació en la filial mexicana, segons ha comunicat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El Congrés dels Estats Units va aprovar dues resolucions formals el 2008 (la Cambra de Representants) i el 2009 (el Senat) demanant disculpes als afroamericans per l'esclavitud i la segregació racial. L'any 2022 Bèlgica també va demanar perdó al Congo pels abusos colonials. Alemanya, els Països Baixos, Portugal i el Regne Unit també han fet gestos similars. En canvi, a Espanya cada pas en aquesta direcció enerva la dreta. Això és exactament el que ha passat després que dilluns el rei Felip VI digués, en la inauguració d'una exposició sobre la dona indígena a Mèxic, que durant la colonització hi va haver "molt d'abús" i "controvèrsies ètiques".

La història recent va plena d'episodis d'intervencions dels Estats Units, així com d'altres grans potències, en països del sud global per influir en les decisions polítiques i econòmiques a favor dels seus interessos. A l'Amèrica Llatina i en el cas dels EUA, els exemples explícits més recents són el suport als cops d'estat i a les dictadures neoliberals de la segona meitat del s. XX. Després d'una suavització d'aquestes dinàmiques en les darreres dècades, des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, sobretot en aquest segon mandat, l'intervencionisme s'ha tornat novament més ferotge i menys dissimulat, i en els darrers mesos els casos d'ingerències s'han multiplicat.

La hispanitat ha obert un debat de fons en la dreta espanyola. En la pugna sobre la immigració, el PP vol prioritzar l'Amèrica Llatina per rebre nouvinguts, en detriment de nacions africanes o de matriu islàmica. Ha ideat el visat per punts, que premia la "proximitat cultural", i ho ha reivindicat Alberto Núñez Feijóo i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha dit que "la immigració hispana no és immigració". L'ofensiva obre incògnites com ara què implica la hispanitat i com pot impactar en el demos. És a dir, què és ser espanyol? L'espanyolisme mira cap als 48 milions d'habitants d'Espanya o cap als 600 milions que diu incloure la hispanitat?

El Congrés del Perú ha destituït aquest dijous a la nit de manera exprés la presidenta del país, Dina Boluarte, després de declarar la seva "permanent incapacitat moral" per fer front a la creixent inseguretat ciutadana i a l'auge del crim organitzat. La destitució es produeix quan falta mig any per a les eleccions generals del 2026. Els comicis es mantenen i fins llavors liderarà el govern el president del Congrés, José Jerí, que ha assumit el càrrec de cap de govern de forma interina.

"Cooperar sí, però sense sotmetre'ns". La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, no fa més que repetir aquesta frase mentre navega les erràtiques exigències de Donald Trump. L’afirmació entronca amb la memòria col·lectiva llatinoamericana i amb un temor que l'administració estatunidenca ha revifat ara amb la seva guerra contra el narco: Washington vol recuperar el pati del darrere. La promesa del secretari d'Estat, Marco Rubio, de dur a terme noves accions militars similars a l'atac de dimarts contra una embarcació que suposadament transportava droga al mar del Carib obre una nova fase en la campanya de la Casa Blanca per "recuperar l'hegemonia dels Estats Units a l'hemisferi", segons alerta Manuel Balcázar, investigador del Centre d'Estudis sobre Seguretat, Intel·ligència i Governança.

La LXVI Cimera de Presidents del Mercosur ha tingut lloc aquest dijous a Buenos Aires en un dels moments més incerts del bloc. El Brasil i l’Argentina, les dues principals economies de la regió, tenen visions dispars sobre el sentit i la utilitat de l'organització. En la reunió de caps d'estat a Buenos Aires s'han fet evidents les ja conegudes diferències entre el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i el seu homòleg argentí, Javier Milei, que li ha passat el relleu de la presidència de sis mesos del bloc.

De l'eufòria al desencís. Així es podria resumir el replegament de Telefónica de l'Amèrica Llatina més de 30 anys després de fer-hi la primera inversió. El seu desembarcament a la regió es va produir als anys noranta gràcies a la privatització del negoci a l'Estat, però també a l'altre costat de l'oceà Atlàntic, on molts països vivien processos de privatització dels operadors de telecomunicacions estatals. "Telefónica ha estat un dels motors per al desenvolupament de l'Amèrica Llatina i ho continuarà sent perquè estem convençuts que el desenvolupament de les telecomunicacions a la regió serà molt important els pròxims anys", defensava el 2004 l'aleshores president de la teleco, César Alierta.

El president de l’Equador, Daniel Noboa, ha renovat aquest diumenge el seu mandat en la segona volta de les eleccions al país amb gairebé el 56% del suport, davant la successora de Rafael Correa, Luisa González, que ha obtingut poc més del 44% dels vots i ha dit que no reconeix els resultats, al·legant frau electoral. La candidata progressista ha anunciat que demanarà al Consell Nacional Electoral (CNE) que es faci un recompte dels vots i que s’obrin les urnes: “L’Equador està vivint una dictadura”, ha dit des de la seu electoral, a Quito, i ha parlat del “frau més grotesc de la història”. La presidenta del CNE, Diana Atamaint, s’ha afanyat a confirmar els resultats que donaven Noboa per vencedor i ha dit que “la democràcia s’enforteix quan es respecta la veu del poble”.

De la plaça principal del centre històric de Ciutat de Guatemala, en surt una galeria comercial amb un terra de rajoles que fa un dibuix d’escaquer de color crema i negre. Entrar-hi sembla un viatge en el temps. Precisament aquí dins hi ha un restaurant que, si no es coneix, pot passar desapercebut: El Portal. Una casa de menjars senzills que s’amaga darrere una porta de fusta. Un cop a dins, una fotografia del Che Guevara ja situa aquest establiment en la història. Aquí el revolucionari argentí reclutava gent per assaltar Cuba. També en aquestes taules hi escrivia el premi Nobel de literatura guatemalenc Miguel Ángel Asturias, un prohom que tornarà a sortir més endavant. 

Les remeses des d'Espanya cap a l'estranger –les transferències de diners realitzades per treballadors– van suposar un 0,7% del PIB (uns 10.700 milions d'euros) l'any 2023, la qual cosa suposa 0,5 punts percentuals més que l'any 2000, amb l'Amèrica Llatina com el principal destí, amb el 60% del total, l'equivalent a uns 6.200 milions d'euros.

No hi ha mar, però es venen vaixells de luxe. És un símptoma més que alguna cosa grossa s'està movent des de fa temps a la milla d'or madrilenya, en ple barri de Salamanca. "No busquen un iot per al mar Carib, sinó per al Mediterrani", explica la Yleana Heckmuller, una mexicana establerta a Madrid i responsable de la boutique de iots de luxe Azimut Grande, que fa fa mesos va obrir les seves portes a la capital espanyola. Heckmuller es refereix als compradors potencials d'aquests vaixells d'alta gamma –els més econòmics costen un milió d'euros–, que principalment són grans patrimonis llatinoamericans, sobretot mexicans i veneçolans, establerts a Madrid.

Fins a aquest dimarts, només un president dels Estats Units havia aconseguit un segon mandat no consecutiu. Grover Cleveland va ser elegit per primer cop el 1884, va perdre la reelecció el 1888 i després va tornar a guanyar el 1892. Va ser el 22è i el 24è president dels Estats Units. Trump passarà a la història com el 45è i el 47è. El seu retorn a la Casa Blanca el gener del 2025, combinat amb un Senat i una Cambra de Representants liderats per republicans, era una possibilitat temuda pels aliats internacionals i, alhora, esperada per alguns dels enemics dels Estats Units. Els primers hauran de serrar les dents; als segons els costarà amagar l’alegria.

El general Juan José Zúñiga, fins fa poques hores màxim comandant de l'exèrcit de Bolívia, s'enfronta ara a la possibilitat de passar fins a 20 anys a la presó per l'intent de cop d'estat d'aquest dimecres, que va ser ràpidament sufocat i que va acabar amb la detenció del líder colpista. Se l'acusa dels delictes d'alçament armat contra la seguretat i sobirania de l'estat, seducció de tropes i atemptat contra el president i altres dignataris, segons ha detallat el ministre de Justícia, Iván Lima.

Una nova onada de protestes va esclatar diumenge passat a l’orient de Cuba. Centenars de persones van sortir als carrers corejant dues consignes: “corriente y comida” –referida als prolongats talls de llum i a la manca d’aliments que viu l’illa– i una de més profunda i dolorosa, “Patria y vida”, la contraposició al lema nacional “Patria o muerte”, derivat d’un discurs que Fidel Castro va pronunciar al poc temps del triomf de la Revolució de 1959.

Almenys 16 persones han mort en l'ensorrament d'una mina d'or il·legal a Veneçuela. Les imatges del moment de l'esllavissada s'han fet virals, captades per un mòbil just en el moment que la terra comença a caure sobre els miners.

Desenes de militars fortament armats han estat desplegats als carrers del Salvador, amb motiu de les eleccions d'aquest diumenge, en què Nayib Bukele aspira a un segon mandat burlant la Constitució. L'exèrcit i la policia han estat els dos pilars en què s'ha recolzat en la seva particular "guerra contra les bandes", per a la qual el Congrés va aprovar el març del 2022 un règim d'excepció que s'ha anat prorrogant mensualment, retallant les llibertats de la població. La seva política de seguretat s'ha traduït en 75.000 detencions i, malgrat que organismes nacionals i internacionals han denunciat violacions als drets humans, Bukele ha continuat inalterable amb la política de seguretat.

El president de l'Argentina, Javier Milei, ha enviat al Parlament del país un projecte de llei que declara "l'emergència pública" i que li permetrà prendre decisions sense necessitat de l'aval del legislatiu. L'anomenat projecte de llei de "bases i punts de partida per a la llibertat dels argentins" declara l'emergència pública i econòmica fins al 31 de desembre del 2025, termini que podrà ser prorrogat per l'executiu dos anys més, és a dir, fins al final del mandat de Milei.

Sergio Massa, el ministre d’Economia de l’actual govern argentí i candidat peronista a la presidència, ha guanyat la primera volta de les eleccions presidencials a l’Argentina. Quan gairebé la totalitat del país tenia assumida una victòria de l’anarcocapitalista Javier Milei, a qui les enquestes de les darreres setmanes col·locaven al capdavant dels tres candidats principals i deixaven en tercer lloc la conservadora Patricia Bullrich, el peronisme s'ha acabat imposant amb el 36,5% dels vots. Milei, que havia proclamat confiança per guanyar fins i tot en la primera volta, ha obtingut el 30% dels sufragis i s’enfrontarà a Massa en una segona volta el 19 de novembre. Bullrich ha quedat fora de la cursa amb un 23,8% de les paperetes.

L'Amazònia pateix una sequera històrica que està deixant episodis sense precedents. Més de 120 dofins han aparegut morts en els últims dies al llac Tefé, que sobresurt del riu Amazones. Els cadàvers han anat apareixent des del 23 de setembre, amb un pic de 70 cossos el 28 de setembre, un dia en què la temperatura de l'aigua va pujar als 39 ºC. Els biòlegs encara investiguen què va ser exactament el que va ocasionar la mort massiva d'aquests animals, però la combinació de factors extrems que han confluït en aquesta catàstrofe té una vinculació clara amb l'emergència climàtica.