“Aquell cotxe passa cinc minuts després... i què hauria passat? Sense aquella cita amorosa...com seria el Barça?”, es pregunta Ramon M. Piqué (Lleida, 1980). Aquells petits detalls que ho canvien tot. Aquells moments estel·lars de la humanitat dels quals parlava Stefan Zweig, en què una porta mal tancada o una conversa aparentment poc important acaben per ser claus per canviar-ho tot. Qui va canviar el Barça va ser Johan Cruyff. I si el neerlandès va acabar al Barça va ser gràcies al fet que un català va aturar el seu Austin Morris 100 per fer-hi pujar una noia neerlandesa que feia autoestop a la Costa Brava l'estiu del 1968. Es van enamorar, esclar. Sense aquella parella, el Barça seria ben diferent.

"Totes les grans estrelles del Barça han estat xiulades. Quan el Barça de Guardiola vivia la seva era de glòria, tenia un munt de crítics aquí. Com sou, joder, eh?", diu John Carlin (Londres, 1956) amb ganes de jugar una mica. "Totalment d'acord. Però si dins la directiva hi havia gent que li deia el Dalai Lama! Alguns li deien que la seva àvia podia entrenar i guanyar amb un equip ple de genis, per llevar mèrits a en Pep", afegeix l'Antoni Bassas (Barcelona, 1961). Les converses sobre el Barça es van encadenant al voltant d'una taula, al Matos bar de vins & enoteca, on l'ARA ha reunit diferents generacions de barcelonistes per celebrar els 125 anys de vida del club.

Parelles que comparteixen paraigua sota el xàfec, amics que passegen els seus reflexos pels carrers molls de Barcelona... Malgrat la pluja, uns i altres han fet via cap a la sala La Paloma, al barri del Raval, per celebrar el Sant Jordi (una mica abans d'hora) amb un concert de Mishima en què han participat com a convidats especials els escriptors Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell i Pol Guasch. "Avui tindrem quatre veus privilegiades de la literatura catalana", diu David Carabén, el cantant del grup, al principi de la vetllada. Tot i que va arrencar l'any passat, La nit de les roses ja sembla una tradició perfectament instaurada en els actes literaris de Sant Jordi: bona part del sector cultural hi assisteix fidelment per fer la prèvia abans de passar el dia entre paradetes i activitats. Durant més de dues hores, el públic s'entrega a una festa primaveral que, per damunt de tot, serveix per reivindicar que les lletres de les cançons poden ser literatura i els poemes grans obres sonores.

Ara sempre (Temps Record, 2024) és un dels discos que caldrà recordar quan es triïn els millors de l'any. D'alguna manera, és la culminació artística d'Anaïs Vila (Santpedor, 1988), que amplia la paleta de la cantautora clàssica amb una dotzena de cançons (inclosa una de magnífica amb David Carabén) servides amb serena expressivitat i fugint de la urgència constant i les emocions superficials. Vila, que ha format part de la banda de la gira de Joan Dausà, presenta Ara sempre el 15 de febrer al Teatre Kursaal de Manresa. "És on he presentat tots els discos i per a mi és supercasa", diu.

Aquest cap de setmana, Albert Om conversa amb el músic i comissionat del 125è aniversari del Barça, David Carabén.

A David Carabén van der Meer (Barcelona, 1971) aquests dies se li ha girat feina, entre els concerts de Nadal amb Mishima –un clàssic de la banda– i el càrrec que acaba d’estrenar com a comissionat del 125è aniversari del Barça. El seu pare, Armand Carabén, és qui va portar Johan Cruyff (i una promesa de modernitat) a Barcelona, ara fa 50 anys. Tenien casa els uns al costat dels altres, a la urbanització El Montanyà. Futbol i música, a la vida del David, però també literatura, cinema, televisió i ràdio. Un home culte, divertit i d’una intel·ligència diguem que dispersa, com els seus cabells.

No em trec del cap la seqüència d’un home que avançava amb dificultat per aguantar-se dret, sota un aiguat, amb l’aigua fins als genolls, per un carrer inundat de la franja de Gaza. Als braços hi portava el cadàver d’una criatura, embolicat en un llençol. Fins i tot una cultura com la nostra, en què ens hem acostumat que els informatius siguin una competició per captar la nostra atenció a base d’una successió d’imatges dramàtiques (amb el consol que després de la pausa vindran els esports i podrem respirar), la tragèdia d’aquell home era especialment insofrible. Quina desgràcia més li podia passar? És comprensible que persones com aquella diguin que a vegades senten enveja dels morts pels bombardejos.

Qui ha anat a concerts de Mishima ha cantat algun cop allò de "Carabén, president!" Quin encert ha estat que ell sigui l'escollit per fer de comissionat dels actes del 125è aniversari del Barça. Durant els dotze mesos vinents, el club recordarà el seu passat amb una sèrie d'actes i iniciatives. El tret de sortida l'ha donat avui el president Joan Laporta, que per un cop ha tornat a ser el del passat, el que dona titulars i ataca a pit descobert. Si Laporta ha estat la rauxa, Carabén ha estat el seny. El seu discurs es podria emmarcar i posar-lo al museu del club.

Tant de bo sigui el principi d'una bella tradició de Sant Jordi, aquesta Nit de les roses amb què Mishima han omplert La Paloma de música, poesia i primavera. Primer, perquè si la història es repeteix, voldrà dir que la sala del Raval, tan màgica i singular, continuarà acollint concerts. Després, perquè és una iniciativa amb la qual el grup barceloní vol "reforçar el lligam amb la ciutat en una festa de la literatura, la música i les roses", tal com va explicar el cantant David Carabén a l'ARA. I, finalment, pel potencial d'un format que combina el recital poètic i l'actuació musical, i que està pensat per ser especial, en forma i contingut.

La relació entre músics i poetes ve de temps immemorials, amb èpoques de baixa intensitat i altres d'explosió, que a Catalunya es va viure amb força als anys 60 i 70 gràcies a la Nova Cançó. Es van establir relacions molt fructíferes, com la d'Ovidi Montllor amb Vicent Andrés Estellés, la de Raimon amb Salvador Espriu o la de Lluís Llach amb Miquel Martí i Pol, entre d'altres. Els músics i cantautors d'ara han estat acusats de menystenir els poetes, fins i tot de no fer-ne cas. Però la realitat és una altra: la poesia continua molt present a la música.

"Ens agrada cuidar el nostre públic", diu el cantant de Mishima, David Carabén. Amb aquest propòsit el grup barceloní organitza La nit de les roses, un concert especial de Sant Jordi el 21 d'abril a La Paloma, la sala del Raval que aquest any ha tornat a l'activitat musical. "Hi haurà sorpreses que encara no podem revelar", explica Carabén a l'ARA. Sí que pot avançar que l'aforament serà d'unes mil persones, que el públic serà rebut d'una manera especial relacionada amb les roses, que a l'escenari també hi haurà poetes i que comptaran amb associacions del barri. Tot plegat, a més a més, coincidint amb el primer aniversari del disc L'aigua clara. És una manera de "reforçar el lligam amb la ciutat en una festa de la literatura, la música i les roses". Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç a partir d'aquest dilluns.

Vivim en un món accelerat que poques vegades ens permet aturar-nos i pensar sobre el sentit de tot plegat. És l’ara i aquí. A tots els nivells de la vida. També en el futbol. Importa el resultat de demà. El fitxatge d’aquest estiu. És l’ara i res. Davant d’aquest tobogan infinit, el Barça necessita aturar el temps i repensar-se.

Cinc anys després d'Ara i res (2017), Mishima continuen remenant les complexitats de l'amor i de l'existència contemporània al disc L'aigua clara (The Rest Is Silence, 2022), el disc que es publica aquest divendres i que presentaran en directe en una gira que comença el 6 de maig a Girona. El quintet barceloní ha deixat al calaix la secció de vents de l'àlbum anterior, però manté les constants artístiques que han definit una trajectòria de més de vint anys. En parla David Carabén, líder del grup que comparteix amb Marc Lloret, Dani Vega, Xavi Caparrós i Alfons Serra.

L'estat d'alarma per la pandèmia va enxampar Mishima amb una agenda força plena de concerts, epíleg de les profitoses gires dels discos Ara i res (2017) i Ara i aquí (2019). Evidentment, aquelles actuacions es van haver de cancel·lar, i el grup ha estat sis mesos sense fer cap concert. L'absència deixarà de ser-ho aquest diumenge a les 20 h quan Xavi Caparrós, David Carabén, Marc Lloret, Alfons Serra i Dani Vega apareguin a l'escenari de l'amfiteatre del Parc del Fòrum, dins de la programació del cicle Nits del Fòrum, organitzat pel Primavera Sound. En parlem per telèfon amb David Carabén.

L'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) impulsa la primera edició del Club Circuit, un cicle de concerts que se celebrarà del 25 d'octubre al 16 de desembre a Barcelona, Calaf, Girona, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Vic. Totes les actuacions seran en locals d'aforament reduït. El propòsit de l'ASACC, que també organitza el cicle CurtCircuit, és que artistes que ja tenen una trajectòria consolidada recuperin l'esperit de l'inici de les seves carreres, quan actuaven en locals petits.

David Carabén va guanyar ahir el X Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura per l’adaptació del poema Tot són preguntes, de Joan Vinyoli, transformat en cançó al disc Ara i res de Mishima. De fet, el títol de l’àlbum del grup de Carabén prové d’un vers d’aquest poema sobre el desencís. El lliurament del premi, patrocinat pel Celler Vall Llach, havia de celebrar-se amb un concert dins del festival Músiques Sensibles, però finalment es va fer ahir al restaurant El Tros de Barcelona en un format més auster en protesta per la situació política a Catalunya. Lluís Llach, impulsor del premi, va excusar la seva absència en l’acte “per raons personals i complicades, en solidaritat amb els presos polítics”.

Artur Tort, col·laborador del cineasta Albert Serra, dirigeix el videoclip de 'Menteix la primavera', una de les cançons del disc 'Ara i res' de Mishima. Tort filma a un pam dels personatges, de vegades enganxant la càmera al clatell i d'altres envaint la intimitat etílica d'uns homes i unes dones que persegueixen sense èxit el fantasma de la joventut perduda.

Mishima publiquen avui Ara i res, un disc que pren el títol d’un vers de Joan Vinyoli i que mostra una banda que vol sonar més transparent. I també més terrenal. Si més no així són les lletres de David Carabén, líder i portaveu del grup, que completen Xavi Caparrós, Marc Lloret, Alfons Serra i Dani Vega.