L'extrema dreta no avança tant com voldria al conjunt de França, però suma nous ajuntaments i guanya força a la Catalunya Nord. Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ja va revalidar fa una setmana l'alcaldia de Perpinyà per la via ràpida, amb majoria absoluta en primera volta, i aquest diumenge ha vençut a la segona volta de les municipals a Ribesaltes i Cànoes, al Rosselló. L'ultra Steve Fortel, a més, ha aconseguit la victòria a Elna, i el també polític d'extrema dreta Gilles Foxonet ha revalidat el seu mandat a Baixàs. "És una lliçó per al futur per a Catalunya i Espanya: dient que són feixistes no n'hi ha prou", assegura a l'ARA l'exbatlle d'Elna Nicolas Garcia. "Els catalans no podem guanyar", afegeix el regidor de Forques Jordi Vera, que subratlla que el 60% de la població prové de fora de la Catalunya Nord.

La primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a França confirma l'avanç de l'extrema dreta. Fins al pròxim diumenge no es coneixeran els resultats definitius, però el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit passar a la segona volta en la gran majoria de municipis on es presentava i competirà per aconseguir guanyar en ajuntaments en els quals fins ara no governava com Marsella, la segona ciutat més gran de França, Niça o Toló. "És una victòria immensa per al nostre moviment", ha assegurat Le Pen en un missatge a X.

Els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

La líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, torna a seure a partir d'aquest dimarts al banc dels acusats en un judici que marcarà el seu futur polític. Le Pen va ser condemnada el març del 2025 a quatre anys de presó –només dos en ferm–, a cinc d'inhabilitació i a una multa de 100.000 euros per malversació de fons del Parlament Europeu en el cas del frau en els contractes dels assistents parlamentaris. A diferència de la pena de presó, el tribunal de primera instància va dictaminar l'aplicació immediata de la inhabilitació, encara que la sentència no fos ferma. De facto, la líder de Reagrupament Nacional (RN) quedava apartada de la carrera presidencial de les eleccions del 2027. Le Pen va recórrer contra la sentència i aquest dimarts comença el judici d'apel·lació, que s'allargarà un mes i que suposa la seva última oportunitat per poder optar a les presidencials.

Un cop més, la Unió Europea ha estat incapaç de teixir una posició unitària i sòlida davant una operació militar dels Estats Units a Veneçuela que trenca amb totes les regles de la legalitat internacional. Fins ara, la resposta majoritària ha estat la d'avalar d'alguna manera la captura de Maduro per a continuació demanar a la Casa Blanca que democratitzi el país al més ràpid possible, com si Donald Trump hagués actuat en nom de principis democràtics universals i no pel seu propi interès geopolític i econòmic. De fet, molts dels que dissabte es van afanyar a alegrar-se per la caiguda de Maduro avui assisteixen amb perplexitat al fet que Washington podria haver arribat a alguna mena d'acord amb la seva número dos, Delcy Rodríguez, perquè continuï al capdavant del país. De fet, la situació sobre el terreny a Veneçuela és aquesta.

El president de la República, Emmanuel Macron, es troba en el moment més crític des que viu a l'Elisi. Després de veure passar cinc primers ministres en només dos anys, la situació comença a ser insostenible. Fa dies que no parla públicament –les explicacions de tot el caos de dilluns, quan el primer ministre, Sébastien Lecornu, va dimitir, les va donar en una curta nota de premsa– però el seu entorn ha filtrat a la premsa que si els partits no es posen d'acord per formar un govern que no sigui censurat immediatament, "assumirà les seves responsabilitats". En altres paraules, convocarà eleccions legislatives anticipades.

El segon mandat d'Emmanuel Macron com a president de França s'està convertint en un calvari que, si no canvien molt les coses, pot acabar posant en safata la presidència a Marine Le Pen o a algú del seu partit. Ara mateix la situació al país és kafkiana. Macron està intentant que Sébastien Lecornu s'ho repensi i es faci enrere de la seva decisió de dimitir del càrrec de primer ministre només 24 hores després de presentar el seu govern i menys d'un mes després d'accedir al càrrec. Si es confirma la dimissió, Lecornu serà el cinquè primer ministre que li dimiteix a Macron en el seu segon mandat. Abans que ell han fracassat Élisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier i François Bayrou. Ara mateix França està immersa en una greu crisi institucional que sembla enquistada i de la qual no es veu la sortida.

El govern de François Bayrou té els dies comptats. Si el primer ministre francès encara conservava alguna esperança de poder superar el pròxim dilluns la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà a l'Assemblea Nacional, la líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, li ha deixat ben clar aquest dimarts que deixarà caure el govern. "No hi ha hagut miracle", ha dit el president de Reagrupament Nacional i mà dreta de Le Pen, Jordan Bardella, després de reunir-se, juntament amb Le Pen, amb el primer ministre.

L'aliança de la ultradreta global va tornar a fer ahir una demostració de força en el míting de suport a Marine Le Pen celebrat a París. L'acte, que va ser menys nombrós del que l'organització tenia previst, s'havia convocat en protesta per la sentència que condemna la líder de Reagrupament Nacional (RN) a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació per malversació per unes contractacions falses al Parlament Europeu, cosa que impediria que es pogués presentar a les pròximes eleccions presidencials. Si la setmana passada, tot just conèixer-se la sentència, Le Pen ja va rebre el suport incondicional de Donald Trump, Elon Musk i J.D. Vance, que insistien en la caça de bruixes contra la llibertat d'expressió que a parer seu es viu a Europa, ahir amb vídeos durant l'acte li van donar escalf Santiago Abascal, Javier Milei, Viktor Orbán i Matteo Salvini.

Per si no havia quedat prou clar al llarg dels últims dies, Marine Le Pen ho ha tornat a dir aquest diumenge: tot i la inhabilitació de cinc anys que difícilment li permetrà presentar-se a les eleccions presidencials del 2027, no pensa tirar la tovallola. "Estigueu tranquils: no em rendiré. Aquesta decisió [judicial] ha trepitjat el meu poble, el meu país i el meu honor", ha exclamat la líder del Reagrupament Nacional (RN) aquest diumenge davant milers de seguidors reunits a París per donar-li suport. "No ens resignem, no ens inclinem", ha advertit.

La sentència que condemna Marine Le Pen a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació –que difícilment li permetran presentar-se a les eleccions presidencials del 2027– ho ha canviat tot. Des que un tribunal de París va condemnar dilluns la líder d'extrema dreta per malversació de fons públics, Le Pen ha deixat enrere el seu discurs moderat i s'ha dedicat a atacar les institucions de l'Estat amb una vehemència i una còlera inèdites. La líder de Reagrupament Nacional (RN) acusava aquesta setmana "el sistema" d'haver fet ús de la "bomba nuclear" per evitar que pogués estar a la carrera presidencial i la formació feia una crida a la mobilització al carrer. "Si ells utilitzen una arma tan potent contra nosaltres, és que estem a punt de guanyar les eleccions", assegurava fent referència a la bomba nuclear.

L'endemà de la condemna de cinc anys d'inhabilitació immediata per a Marine Le Pen per malversació de fons públics, l'extrema dreta de Le Pen ha fet una crida a la mobilització "pacífica". La formació ha convocat per a aquest diumenge un gran acte al carrer, a París, en format de míting, obert als ciutadans. "Demostrem que la voluntat del poble és més forta amb una mobilització pacífica i popular", demanava Jordan Bardella, mà dreta de Le Pen i probable candidat a la presidència si la líder segueix inhabilitada després dels recursos a la sentència.

¿Ha arribat l’hora en què Donald Trump i l’extrema dreta europea es posen ja obertament en sintonia? La justícia francesa ha deixat fora de joc electoral Marine Le Pen, quan semblava que s’acostava a tocar el cel de la V República –la presidència– i els col·legues europeus de la candidata s’enfilen per les parets. El cas de malversació és tan evident –diners europeus per utilitzar a Brussel·les dedicats a contractes i despeses corrents del partit a França– que la crítica jurídica té poc recorregut, i l’extrema dreta ja ha saltat directament a la impugnació del sistema. Escàndol democràtic, cop d'estat institucional, és la cantarella que ressona per l’Europa d’Orbán –“Jo soc Marine”– i de les ultradretes que segueixen dia a dia el ritual trumpista de desautorització de la legalitat democràtica.

Campions de la democràcia com Putin, Orbán, Salvini, Elon Musk o aquesta trista figura anomenada Abascal van sortir en tromba a deplorar la sentència judicial contra Marine Le Pen, líder del partit francès Reagrupament Nacional. Immediatament van convertir Le Pen en una víctima del sistema: gasten paraules gruixudes com escàndol judicial, cop d'estat encobert o liquidació de la democràcia, com fa sempre l'extrema dreta quan topa amb la justícia o, simplement, amb les normes de la democràcia representativa. Són els mateixos que aplaudeixen o promouen el lawfare, la guerra bruta judicial contra adversaris polítics, a través de jutges o fiscals disposats a actuar de part: aleshores sí que troben que la justícia ha de ser inapel·lable, i que qualsevol debat sobre la prevaricació judicial és un atemptat contra la democràcia. De tot això, els súbdits del Regne d'Espanya en tenim experiència.

Avui, dues notícies de justícia, molt importants. A França, han inhabilitat Marine Le Pen per frau en la contractació d’assistents al Parlament Europeu. 

Dominique Sistach és jurista i sociòleg, professor a la Universitat de Perpinyà Via Domícia, expert en radicalisme polític. En una conversa amb l'ARA analitza les possibles conseqüències de la condemna a Marine Le Pen.

L’extrema dreta global ja té una nova víctima del sistema. “Jo soc Marine!”, declarava el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, després de saber-se la condemna per corrupció de la líder de Reagrupament Nacional i musa de l’extrema dreta, Marine Le Pen. Elon Musk deia a X que "quan l'esquerra radical no pot guanyar mitjançant el vot democràtic, abusa del sistema legal per empresonar els seus oponents"; i Matteo Salvini relacionava, des de Roma, la condemna per corrupció de la líder ultra francesa amb la prohibició a l’ultranacionalista Calin Georgescu de presentar-se a les eleccions presidencials que s’han de repetir a Romania. Fins i tot el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, condemnava la sentència com "una violació de les normes democràtiques".

La condemna i inhabilitació de Marine Le Pen per frau en la contractació d'assistents al Parlament Europeu suposa un nou terratrèmol en la política francesa, ja de per si prou afeblida en el seu sistema de partits i en la seva governança. I, de retruc, en l'europea, on l'auge de l'extrema dreta amenaça l'estabilitat i viabilitat de la Unió i posa en dubte el front anti-Putin. Si, d'una banda, sembla molt improbable que la sentència es pugui revertir per fer que la líder de Reagrupament Nacional (RN) tingui la possibilitat de presentar-se a les eleccions presidencials del 2027, de l'altra resulta evident que tant ella com el seu partit faran –ja han començat a fer– el que calgui per buscar un efecte bumerang. Encara que sigui evident que la seva líder ha quedat personalment tocada, és d'hora per donar per tocats i enfonsats tant Reagrupament com ella mateixa.

El Reagrupament Nacional ja havia anticipat una advertència: "Si Marine Le Pen fos declarada inelegible, arribaríem a un nivell sense precedent en el govern dels jutges". I efectivament, tot just sortir del Palau de Justícia, la patrona ja parlava “d’un atemptat molt violent a la democràcia”, sempre amb l’argument que l’única legitimitat és la que emana del poble sobirà, que, cal dir-ho tot, fins ara encara no li ha donat mai l’accés al poder. Acaba així –llevat que un potencial recurs salvés la condemnada– la nissaga Le Pen que ha liderat l’extrema dreta francesa, d'ençà que Jean-Marie, el pare de Marine, va desafiar el gaullisme.