Noves rebaixes d'impostos i taxes. Aquest ha estat el principal anunci del president valencià Carlos Mazón, que ha aprofitat el debat de política general per avançar les mesures que el seu executiu pretén tirar endavant en el seu segon any de mandat, ja sense la presència de Vox, que al juliol va abandonar el Consell.

A cada reforma legislativa el català perd espais i altaveus al País Valencià, i ara encara més amb el Partit Popular i Vox governant. Aquest és el sentiment compartit per molts ciutadans després que, tal com estava previst, aquest dijous les Corts valencianes hagin aprovat tres lleis cabdals per al bipartit ultraconservador. Es tracta de les normes que preveuen la reforma de l'ensenyament, la reestructuració d'À Punt (la televisió pública valenciana) i el funcionament de l'Agència Valenciana d'Antifrau.

El Partit Popular i Vox han acordat la supressió del Premi Guillem Agulló que des del 2017 les Corts Valencianes concedien a persones i entitats per reconèixer la seva tasca en la lluita contra la xenofòbia i els delictes d'odi. El guardó portava el nom del jove antifeixista valencià assassinat l’any 1993 per un grup d’extrema dreta, i s'atorgava coincidint amb la commemoració del 25 d’Abril, diada tradicional del valencianisme polític i del Parlament.

El full de ruta de Vox passa per promoure el castellà i una versió secessionista del valencià que negui la unitat del català. Fins ara ja havien impulsat la doble denominació de la ciutat de València, en castellà i en valencià en una forma contrària a la normativa, i havien anunciat la modificació de la llei de plurilingüisme per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular de les escoles a les vuit comarques on històricament el català ha estat present residualment. Doncs ara s'hi sumen dues iniciatives més. Una és la proposta que l'Ajuntament d'Alacant sol·liciti a la Generalitat que la ciutat sigui inclosa entre les localitats on s'aplica l'exempció de català. I l'altra, una proposició no de llei perquè les Corts demanin a la conselleria d'Educació que reconegui els títols de valencià impartits per les entitats secessionistes de Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i que aquests siguin equivalents als oficials i serveixin per impartir classe en català als centres educatius.

Girat com un mitjó. Així és com ha quedat el País Valencià després dels comicis del 28 maig que van liquidar dues legislatures de governs progressistes. Un tomb del qual s'han beneficiat Vox i, especialment, el PP, que ha aconseguit la presidència de les principals institucions, incloent-hi la Generalitat, les tres corporacions provincials i els ajuntaments de totes les ciutats més habitades. Es tracta d'un domini que l'esquerra no va poder assolir en els seus últims vuit anys de govern, quan, primer la Diputació d'Alacant, i, després, l'Ajuntament d'Alacant, es van convertir en els bastions des dels quals els conservadors van organitzar la seva reconquesta del poder.

"El govern del canvi [de PP i Vox] eliminarà totes les ajudes a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans. S'ha acabat. Per justícia. Perquè tenim personalitat pròpia. Perquè som espanyols i valencians, castellonencs o alacantins". Així ho ha avançat aquest dijous Carlos Mazón en el ple de les Corts que l'ha escollit com a nou president de la Generalitat Valenciana amb els vots del Partit Popular i Vox. Les paraules del polític conservador han suposat una transparent defensa de la polèmica decisió presa per les dues formacions al municipi de Borriana (Plana Baixa) perquè es retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps i Enderrock.

L'antiavortista i ultracatòlica diputada de Vox Llanos Massó ja és la nova presidenta de les Corts Valencianes. Massó encapçala la segona institució del País Valencià en compliment del pacte de govern al qual van arribar la formació d'extrema dreta i el Partit Popular. En la votació celebrada aquest matí, la dirigent ultra ha obtingut 53 vots –els del PP i Vox– i la socialista Laura Soler 31 –els dels representants del PSPV–. També s'han comptabilitzat 13 paperetes en blanc –provinents dels diputats de Compromís– i un vot nul.

L'executiva de Podem al País Valencià ha dimitit en bloc a conseqüència dels mals resultats aconseguits en les últimes eleccions del 28 de maig quan la formació es va quedar sense representació en les Corts i en ajuntaments tan importants com els de València, Elx i Castelló de la Plana. Així ho ha anunciat aquest dilluns la seva coordinadora, Pilar Lima, que també abandona el càrrec.

"La classe política del franquisme va ser brillant, segurament la més culta i preparada que hem tingut en segles". Aquestes reflexions del dirigent de Vox Vicente Barrera (València, 1968) –difoses a Twitter pel periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos– mostren de manera transparent el posicionament ideològic de qui serà el pròxim vicepresident del govern valencià.

Tot i haver-se passat tota la campanya electoral ignorant Vox i remarcant que el seu objectiu era un govern en solitari del PP, Carlos Mazón va ser dels primers barons populars que es va posar en contacte amb la formació d'extrema dreta per posar-se a negociar. "Felicitats pel resultat: hem de parlar", va escriure al polèmic Carlos Flores l'endemà dels comicis. Després de vuit anys de calvari a l'oposició, els conservadors valencians estaven ansiosos de tancar l'acord que els permetés tornar a ocupar els despatxos del Palau de la Generalitat i no estaven disposats a permetre que l'anunci de Pedro Sánchez d'avançar les eleccions interferís en els seus plans.

"Pensem que una persona condemnada per violència de gènere no s'hauria de dedicar a la política", és "una línia vermella". Aquestes paraules del portaveu del comitè de campanya del Partit Popular i subsecretari de Cultura i Societat Oberta, Borja Sémper, en referència a la presència del líder de Vox al País Valencià, Carlos Flores, en un futur govern conjunt a la Generalitat, han posat sobre la taula un dels grans dilemes que haurà de resoldre el líder dels conservadors espanyols, Alberto Núñez Feijóo, durant els pròxims mesos.

Una derrota electoral no s'explica mai per una única causa. Tampoc la de l'esquerra valenciana d'aquest mes de maig del 2023, que posa fi a vuit anys de govern del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida. En el cas del Botànic, la davallada s'ha produït per quatre motius principals: l'onada dretana estatal i el seu monopoli del debat públic, la concentració del vot conservador en el Partit Popular –premiada per la llei electoral–, la incapacitat d’UP-EU per superar el llistó electoral del 5% i la desmobilització de part de l'electorat progressista, crític amb una gestió del Botànic menys transformadora del que haurien desitjat.

Fi al govern d’esquerres al País Valencià. Vuit anys després de la victòria del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida, el Partit Popular tornarà a presidir la Generalitat Valenciana. Per a fer-ho, ara haurà de pactar amb l’extrema dreta de Vox, un escenari inèdit que obre a la porta a polítiques encara més contràries a la normalització de la cultura i la llengua catalanes que les que van implementar els executius de Zaplana o Camps.

Un País Valencià amb mancances, però "molt millor" del que "hi havia ara fa vuit anys" perquè "veníem de la corrupció, l'atur i les retallades massives", o una autonomia que viu en un "infern fiscal" i amb uns serveis socials i una sanitat "saturada". Són les dues realitats que s'han dibuixat en el debat electoral entre els candidats a la presidència de la Generalitat retransmès per a À Punt dijous. Un debat amb pocs moments tensos i on s'han escenificat dues grans opcions: l'actual govern del Botànic del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida i el que el candidat d'UP-EU, Héctor Illueca, ha batejat com "les dretes unificades" del Partit Popular i Vox.

Podem i Esquerra Unida (EU) han reeditat el pacte per concórrer junts en les pròximes eleccions a les Corts Valencianes que tindran lloc el 28 de maig. Així ho han detallat aquest dimecres les dues formacions en una conferència de premsa celebrada al Teatre Micalet de València.

El cap del Consell, Ximo Puig, ha confirmat aquest dilluns que les eleccions a les Corts Valencianes tindran lloc el 28 de maig coincidint amb els comicis municipals.

La proposta socialista perquè la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 inclogui una bonificació del 99% de l'impost de successions a les empreses familiars que facturin més de 10 milions d'euros protagonitza un nou desencontre entre els quatre partits que conformen el govern valencià.

La fins ara portaveu adjunta de Ciutadans a les Corts Valencianes, Ruth Merino, ha estat elegida com a nova síndica de la formació taronja en substitució de Toni Cantó després que l'exactor abandonés el partit taronja per sumar-se a la candidatura de la popular Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. La designació de Merino, que és llicenciada en economia i que ha exercit com a tècnica d'Hisenda en l'administració de l'Estat, es produeix en compliment de la voluntat de la direcció estatal de la formació i ha rebut el suport dels 18 diputats del grup parlamentari. Després de ser escollida, Merino ha defensat que “el projecte de Ciutadans és més necessari que mai en aquests moments" i ha promès continuar treballant "des del centre liberal per a tots els valencians”.

La comissió de l'espai audiovisual de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dimarts una proposició no de llei que reclama que es faci efectiva la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3, ja sigui amb la concessió per part del govern espanyol d'un segon múltiplex, tecnologia que permet l'emissió de quatre canals en alta definició, amb l'aprofitament del múltiplex actual mitjançant la fórmula de comprimir els senyals o amb la revisió del compliment dels requisits de les llicències concedides a Mediterráneo TV i Las Provincias TV. La iniciativa, impulsada per Compromís, ha comptat amb els vots de la coalició valencianista, del PSPV i d'Unides Podem, i amb l'oposició del Parit Popular, Vox i Ciutadans.

Després de l'intent fallit de la legislatura passada, les formacions progressistes del País Valencià, PSPV, Compromís i Unides Podem, han decidit tornar a provar sort amb la reforma de la llei electoral valenciana i aquest dijous han registrat una proposició de llei per a la seva modificació. En aquest cas, sembla que inicien la jugada amb millors cartes que el 2018 després de la pèrdua de vots patida per Ciutadans durant els últims comicis estatals. La debilitat de la formació taronja podria abocar-la a donar suport a una norma que té com a eix la rebaixa del 5% al 3% en el percentatge de vots necessaris, tant a nivell provincial com autonòmic, per obtenir representació a les Corts. Aquesta modificació gairebé garantiria l'elecció de diputats de Cs al Parlament en la següent legislatura.