El govern espanyol defensa davant de Brussel·les la legislació espanyola en matèria de fusions bancàries, una part de la qual ha estat utilitzada en el marc de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. Aquest dimecres, el ministeri d'Economia ha enviat una carta a la Comissió Europea defensant la normativa espanyola, tal com confirmen fonts del ministeri a l'ARA. Amb aquest escrit, l'executiu de Pedro Sánchez dona resposta a l'expedient que Brussel·les va obrir a Espanya aquest estiu, enmig, precisament, de l'opa hostil. De fet, tenia fins aquest mes d'octubre per contestar.

"L'oferta és l'oferta", havia insistit en reiterades ocasions el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, quan se li preguntava sobre la possibilitat de millorar el que ofereixen als accionistes del Banc Sabadell perquè acceptin l'opa. Unes paraules, però, que aquest dilluns han quedat en paper mullat.

L'opa hostil del BBVA al Sabadell ha eclipsat el debat al voltant del procediment d'infracció obert per Brussel·les sobre la legislació que el govern espanyol ha utilitzat per intercedir en aquesta operació. En concret, el govern de Pedro Sánchez va fer ús de la llei de defensa de la competència del 2007 per imposar condicions addicionals a les de Competència, amb la incorporació de requisits a l'opa per raons d'interès general. La conseqüència d'aquestes condicions és que durant com a mínim tres anys, el BBVA i el Sabadell hauran d'operar de forma "autònoma". És a dir que, en cas que l'opa prosperi –necessita almenys que els accionistes es venguin el 50,01% dels títols del Sabadell–, hauran d'operar com si el segon banc fos una filial del primer. La veritat, però, és que Brussel·les va més enllà i també assenyala una norma que, de moment, el govern espanyol no ha hagut d'utilitzar en l'operació del BBVA sobre el Sabadell. Es tracta de la llei d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit aprovada el 2014 i desplegada el 2015, sota el govern de Mariano Rajoy (PP).

El BBVA ha remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) l'actualització del fullet de l'opa al Banc Sabadell, segons confirmen a l'ARA fonts coneixedores del procés. El banc d'origen basc manté la seva oferta tot i la venda de la filial britànica del Sabadell, TSB, al Santander, anunciada la setmana passada. El text incorpora tant les limitacions acordades pel govern espanyol a l'operació com la impossibilitat de dur a terme una fusió durant tres anys que poden arribar a ser cinc; i la venda de la filial britànica del Sabadell.

La junta d'accionistes de Kutxabank ha ratificat l'absorció de Cajasur decidida l'abril passat. També ha aprovat la incorporació de María José Armendáriz i Elena Nabal com a vocals independents del consell d'administració del grup financer.

Si tira endavant, la del BBVA sobre el Banc Sabadell no serà només la integració bancària més gran a Espanya després de l'absorció de Bankia per CaixaBank el 2021, sinó la primera opa hostil del segle en un sector en què les concentracions acostumen a ser pactades i amb el suport del govern i el Banc d'Espanya. El darrer precedent d'opa hostil va ser la de l'antic Banc de Bilbao (avui BBVA) a Banesto el 1987, que no va prosperar.

Un cop el govern espanyol ha establert les seves condicions davant d'una possible fusió del BBVA i el Sabadell, que congela durant un mínim de tres anys, arriba el torn dels accionistes de l'entitat financera catalana. Això un cop el banc d'origen basc decideixi si manté l'oferta o si la retira. El fet és que, per les seves característiques, una combinació d'intercanvi d'accions i de pagament en diners, molts dels que decideixin acollir-s'hi, especialment petits accionistes, podrien acabar pagant més impost de la renda (IRPF) a la declaració que es presentarà l'any que ve que la part d'efectiu que rebin.

A l'opa del BBVA encara li queda un llarg recorregut. "El ball encara no ha començat", ha dit el president del Banc Sabadell durant una trobada amb accionistes. Al costat del seu conseller delegat, César González-Bueno, durant una reunió que ha durat més d'una hora, Oliu s'ha mostrat convençut que el banc presidit per Carlos Torres Vila, tot i haver-ho negat per activa i passiva, millorarà l'oferta pel Sabadell. L'operació és ara damunt de la taula del govern espanyol, que ha de decidir si hi posa traves relacionades amb l'interès general, ja que la part relacionada amb la lliure concurrència ja va ser avalada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el passat 30 d'abril.

El Banc Sabadell analitza ofertes per vendre la seva filial britànica TSB, segons ha avançat el Financial Times i han confirmat fonts de l'entitat presidida per Josep Oliu. L'entitat vallesana treballa amb assessors per estudiar les ofertes i la possible venda, que es produeix en plena opa del BBVA. L'operació es troba sobre la taula del govern espanyol, que ha de decidir si hi posa traves relacionades amb l'interès general o no. La part de la lliure concurrència ja va quedar avalada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el 30 d'abril passat, tot i el clam empresarial i social que hi ha sobretot a Catalunya en contra de l'opa.

Espanya és un dels grans estats de la zona euro amb més concentració bancària. Les primeres cinc entitats financeres del mercat espanyol sumen un 69,5% de quota, per sobre de França (45,3%), Alemanya (33,4%) i Itàlia (48,7%), segons les dades del Banc Central Europeu (BCE) referides al 2023, les darreres disponibles. Aquests nivells de concentració són sense els efectes de la possible integració a conseqüència de l'opa llançada pel BBVA al Banc Sabadell, que es troba actualment sobre la taula del consell de ministres.

El conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, ha afirmat que l'opa del BBVA ha arribat a un màxim de prima negativa, amb el 7,5%. Això vol dir que als accionistes els sortiria més a compte vendre els títols ara al mercat que acudir a l'oferta del banc basc. L'operació no sortirà "perquè la societat no la vol", ha afegit.

Crida l'atenció la rapidesa amb què la Comissió Europea, de majoria del Partit Popular Europeu, ha llançat advertències al govern espanyol arran de la seva decisió de pronunciar-se sobre la possible fusió del BBVA i el Sabadell basant-se en l'interès general, previst a la normativa estatal. I abans de saber quina serà la decisió. Hi vol influir? No s'ha vist el mateix quan l'executiu conservador portuguès ha rebutjat que un banc espanyol, CaixaBank, compri Novo Banco; o quan el govern italià, de dretes, imposa condicions a l'opa d'Unicredit a BPM.

El sistema financer de Catalunya viu una nova etapa que pot suposar la pèrdua de l'únic dels grans bancs que hi té la seu social, la del Sabadell, recuperada el gener passat després de més de set anys a Alacant pel Procés i el referèndum. Ara, l'oferta de compra (opa) del BBVA i la posterior fusió prevista estan en les mans del govern espanyol. Un cop analitzades les respostes a la inèdita consulta pública convocada per l'executiu, el ministeri d'Economia té fins dimarts que ve, dia 27, per remetre l'expedient al consell de ministres. I aquest haurà de decidir si posa pegues a la fusió basant-se en criteris "d'interès general", ja que els de lliure concurrència els va resoldre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en un dictamen unànime el 30 d'abril.

El Cercle d'Economia destaca l'equilibri territorial com a principal impacte de la possible fusió que promou el BBVA amb Banc Sabadell. Aquest és un dels arguments d'"interès general" incorporats per aquest organisme a la consulta pública llançada pel govern central, que han presentat aquest dimarts el president del Cercle, Jaume Guardiola, i el director general, Miquel Nadal. L'entitat entén que les úniques opcions que hauria d'haver aprovat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per preservar la lliure concurrència eren o bé imposar la venda de part del negoci davant la possible concentració o bé, senzillament, impedir-la.

Si hi ha un element determinant a l'oferta (opa) del BBVA al Sabadell llançada fa un any, aquest és el preu. I els analistes i cases de borsa, que han revisat el preu que hauria de tenir el banc català en funció dels seus resultats, perspectives i remuneració als accionistes, el situen fins a més del 33% per sobre de l'oferta de l'entitat financera d'origen basc, fins als 3,5 euros per títol. De mitjana, calculen que hauria de vorejar els 3 euros per acció, gairebé el 9% més que el preu d'aquest dimecres i prop del 13% més que el preu de l'oferta.

Un banc global, el BBVA, amb filials de pes a Mèxic i Turquia, vol prendre el control d'un de molt arrelat territorialment, el Banc Sabadell. Són dos models de negoci molt diferents. I quan s'ha complert un any des de l'oferta de compra (opa) llançada i qualificada pel consell d'administració de l'entitat catalana com a hostil, es mantenen les incerteses. El mercat aposta perquè el grup presidit per Carlos Torres Vila acabarà millorant l'oferta, tot i que ho ha rebutjat públicament. De fet, no pot fer una altra cosa, ja que difícilment ho dirà amb antelació.

Pimec encapçala l'oposició a l'opa del BBVA al Banc Sabadell a través d'un manifest que diu comptar amb el suport de més de 30.000 empreses. El document, al qual s'han sumat diferents gremis i associacions, defensa "la competència al mercat bancari".

Els clients no acostumen a ser els fans d'un banc. Però la primera junta d'accionistes del Banc Sabadell a la ciutat en què va néixer fa 144 anys, un cop retornada la seu social, ha estat una excepció, amb l'ombra de l'opa del BBVA planant. Ja ho reflectien la primera i segona onada d'una enquesta d’ISPD/Netquest per a l'ARA: 4 de cada 10 clients marxarien del banc en cas que prosperés la fusió.

Al maig farà un any que el BBVA va llançar una opa sobre el Banc Sabadell, qualificada d'hostil pel consell del banc català. És la primera operació d'aquesta mena des que l'antic Banc de Bilbao (avui integrat en el BBVA) va provar de prendre el control del Banesto (avui dins del Santander) el 1987. La intenció del banc d'origen basc és fusionar-se amb el Sabadell, que, amb una maniobra sorpresa, va decidir fa unes setmanes tornar la seva seu social a la ciutat on va néixer fa 144 anys, després d'haver-la traslladat a Alacant el 2017.

Qui té una de les claus perquè l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell prosperi insisteix en una màxima: "Menys bancs no vol dir menys competència". L'afirmació l'ha fet la presidenta de la Comissió Nacionals dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, en plena anàlisi tècnica de l'organisme al voltant de l'operació. De fet, Fernández ha insistit que "actors més grans [...] a vegades poden competir millor", i ha recordat que, tot i que l'òrgan que presideix té la facultat de vetar una operació com aquesta, arribar a aquest punt és "excepcional", ha dit durant la segona jornada del curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo, i que patrocina el mateix BBVA.