Un any d’opa del BBVA al Sabadell: el preu marcarà la pauta

BarcelonaUn banc global, el BBVA, amb filials de pes a Mèxic i Turquia, vol prendre el control d'un de molt arrelat territorialment, el Banc Sabadell. Són dos models de negoci molt diferents. I quan s'ha complert un any des de l'oferta de compra (opa) llançada i qualificada pel consell d'administració de l'entitat catalana com a hostil, es mantenen les incerteses. El mercat aposta perquè el grup presidit per Carlos Torres Vila acabarà millorant l'oferta, tot i que ho ha rebutjat públicament. De fet, no pot fer una altra cosa, ja que difícilment ho dirà amb antelació.

L'oferta era sobtada, tot i que des de l'entorn del BBVA asseguren que el president del Sabadell, Josep Oliu, coneixia prèviament les intencions; per això era alta, sense buscar negociar el preu, segons fonts financeres. En tot cas, Moody's, un dels darrers a publicar un informe sobre l'opa, recorda que el BBVA pot millorar-la fins cinc dies abans d'acabar el període d'acceptació després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) n'aprovi el fullet. Això podria passar cap entre finals de juliol i el setembre.

El fet és que des del 21 de gener, als accionistes del Sabadell, més del 40% dels quals són particulars i, en molts casos, clients, els sortiria més a compte vendre els seus títols al mercat que acollir-se a l'opa. Divendres passat, darrer dia laborable, el Sabadell cotitzava al voltant d'un 4% més alt que el preu de l'oferta. Fonts del mercat destaquen que la correlació entre la cotització d'un banc i la de l'altre era del 60% i després de l'opa ha estat "més estable", al voltant del 90%. "Això vol dir que es dona per fet que l'operació tirarà endavant", asseguren.

Jaume Puig, director general de Gaesco Gestió, opina que el BBVA només pot tenir èxit si apuja el preu. "El context de mercat actual és totalment compatible amb una millora de l’oferta d’entre un 7% i un 8%" d'aquí a tres o quatre mesos, afirma. Tant podria ser augmentant la part en diners –de 0,70 cèntims a més d'1,2 o 1,3 euros– com modificant la relació d'intercanvi d'accions del Sabadell per cadascuna del BBVA, o amb altres solucions mixtes.

Molts petits accionistes, alguns de l'associació presidida per Jordi Casas, no voldran vendre les accions del Sabadell a un preu que creuen que no recull el seu valor real. L'entitat ha tornat a lluir resultats rècord el primer trimestre i a augmentar la retribució als accionistes. Altres, com l'asseguradora Zurich, que té un acord comercial amb el Sabadell i és el segon accionista després de Blackrock, amb el 4% del capital, és difícil que vengui perquè perdria negoci, segons algunes fonts.

Una altra cosa són les estratègies: el BBVA vol reduir l'exposició a mercats emergents com Mèxic i Turquia amb més negoci espanyol i la filial britànica TSB del Sabadell. Això l'empeny a aconseguir tancar l'operació. I el banc català aspira a créixer a Espanya i podria liderar una integració amb Unicaja, que és forta a Andalusia, o amb Abanca, a Galícia –o amb totes dues–, segons algunes fonts.

Malgrat que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) la va acabar avalant per unanimitat després d'imposr requisits especialment en matèria de crèdits a les pimes, els dubtes planen. El govern, que s'hi ha oposat des de l'inici –a Espanya no s'ha fet mai una integració bancària sense el vistiplau de l'executiu central–, va sorprendre aquesta setmana quan el president Pedro Sánchez va anunciar a la Reunió Anual Cercle d'Economia a Barcelona una consulta pública a través d'internet, una maniobra inèdita en aquesta mena d'operacions.

Amb tot, la mesura va ser ben acollida en general al món empresarial català, ja que la integració pot fer desaparèixer l'únic gran banc amb seu social a Catalunya, on va tornar en plena opa. I hi ha altres amenaces. La CNMC va rebre al·legacions de 40 entitats considerades afectades per l'operació, d'un total de 70 que aspiraven a fer-ho. Una és Foment del Treball, que va recorre a l'Audiència Nacional la decisió de la CNMC d'impedir-li presentar al·legacions i va demanar mesures cautelars. Encara espera la resposta judicial.

En aquest context, la patronal presidida per Josep Sánchez Llibre s'ha sumat a una carta enviada al president del govern on es reclama vetar la integració, juntament amb Pimec, Pimec Autònoms, les 13 cambres de comerç catalanes, la patronal vallesana Cecot, FemCat, Fira de Barcelona, el RACC, Barcelona Global i el Col·legi d'Economistes. Tots insten els seus associats a participar en la consulta i també faran una campanya dirigida al conjunt de la població i, en especial, a empresaris, pimes i autònoms.

Els particulars i entitats tenen fins al divendres 16 de maig per fer arribar les seves opinions, que no seran vinculants. Des del ministeri d'Economia afirmen que el procés és igual que amb les consultes per fer normatives, amb el corresponent filtratge de dades i comprovació de DNI. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va assegurar que el sistema permet rebre fins a 500.000 entrades simultànies. Després tindrà fins al dia 27 per decidir si eleva l'expedient al Consell de Ministres, que tindrà 30 dies hàbils per decidir sobre la fusió prevista i si posar-hi o no noves condicions.

Al mercat entenen que un cop amb el vistiplau de la CNMC per unanimitat és difícil posar pegues a l'operació. Les opinions ara han de tenir a veure amb l'interès general en supòsits molt taxats, tal com estableix la llei de defensa de la competència. Aquest són la de defensa i seguretat nacional, protecció de la seguretat o salut públiques, la lliure circulació de béns i serveis, la protecció del medi ambient, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològics i la garantia d'un adequat manteniment dels objectius de la regulació sectorial. Malgrat els dubtes, els opositors a l'opa esperen poder-hi encaixar motius de cohesió territorial i social.