L'estudi Harquitectes viu un moment esplèndid, amb sis grans projectes públics en curs, dos dels quals són les ampliacions del Macba i el MNAC. Pocs dies després de presentar el projecte del MNAC reben l'ARA a la nova seu de Prodis, la fundació de Terrassa dedicada a l'assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental, paràlisi cerebral o trastorn de l'espectre autista. Per aquesta obra, fruit de la rehabilitació d'unes antigues naus industrials que formaven part de Vapor Cortès, Harquitectes són finalistes del premi Mies van der Rohe d'arquitectura europea. "Sens dubte el premi ens fa molta il·lusió, sobretot quan veig la il·lusió que els hi fa a la gent de Prodis, que amb l'edifici han experimentat una gran transformació", afirma Roger Tudó, un dels fundadors de l'estudi, juntament amb Xavier Ros, David Lorente i també Josep Ricart, que no participa en aquesta entrevista.

"Un cementiri no és una tomba... no és aquesta relació amb el paisatge i amb l’oblit... Sembla com si les morts de tothom ens deixessin immòbils...", van escriure els arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós quan van projectar el cementiri nou d'Igualada, una de les obres més importants nacionalment i internacionalment dels anys noranta. "En el paisatge aquest camí és un núvol d’arbres que repeteix el perfil existent... es camina sota aquests arbres i els enterraments són a les parets d’aquest tall", van dir també. Diumenge va fer un dia rúfol, i els núvols baixos accentuaven el fet que el cementiri, que va quedar inacabat a mitjans dels noranta, està enterrat en una antiga riera. A més, al llarg dels anys, el formigó ha envellit i la capella, inacabada, té un caràcter monumental i alhora un punt inquietant. "Descendint, sota els arbres, sortint del tall cap al riu: una cosa semblant a un passeig i uns arbres existents t’han dut a una altra banda", van dir Miralles i Pinós.

La primera gran fita de la Capital Mundial de l'Arquitectura, Barcelona, ja és aquí. L'alcalde, Jaume Collboni, i l'arquitecta en cap, Maria Buhigas, han presentat la maqueta Pla de Barcelona 2026-2035, una miniatura puntera de la ciutat que quedarà exposada de manera permanent a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili, que és la seu central de la capitalitat. "Volem retre homenatge a l’arquitectura i a l’urbanisme com a instruments poderosos per millorar la vida de les persones i expressar uns valors, una idea de ciutat", afirma Jaume Collboni, que també ha estat acompanyat del delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro. La maqueta, que està a escala 1/1.500, abasta la part central de l’àrea metropolitana de Barcelona, coneguda com el Pla de Barcelona, delimitat per la serra de Collserola al nord, el curs inferior del riu Besòs a l’est, el riu Llobregat i el seu delta a l’oest, i el mar Mediterrani al sud, amb un total de 14 quilòmetres de façana litoral.

L'arquitecte Josep Lluís Mateo (Barcelona, 1949) va assolir una de les primeres grans fites internacionals a mitjans dels anys 90 amb una nova seu del banc central d'Alemanya a Chemnitz. El concurs era un desafiament, i Mateo es va imposar amb un projecte de molta volada. Després de descobrir els arbres fossilitzats que hi ha al Museu de Paleontologia de la ciutat, Mateo va concebre l'edifici, que està ubicat al Parc de les Víctimes del Feixisme –on hi ha un bosc centenari–, com "un arbre petrificat", tal com es pot veure en l'exposició que el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) li dedica fins al 22 de febrer, gràcies als fons que Mateo va donar a l'arxiu històric de la institució.

Mentre que aquest cap de setmana el Festival Llum BCN dona el tret de sortida popular a la Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura, l'institucional arribarà el 12 de febrer coincidint amb Santa Eulàlia. La programació de la capitalitat, que acabarà el 13 de desembre coincidint amb Santa Llúcia, inclourà més de 1.500 activitats, 500 de les quals són rutes i visites guiades. També es faran 300 debats i conferències, 143 exposicions i 140 tallers. Aquests són alguns dels imprescindibles.

Per a l'arquitecte Jaume Bach (Sabadell, 1943), el caràcter cívic del seu ofici és clau. "Es tracta de donar una nova manera de mirar a una societat que potser està massa entotsolada, i la idea que l'arquitectura és una qüestió pública, del que pertany a tothom", afirma Jaume Bach, que ha enllestit l'auditori cinema del Museu Reina Sofia juntament amb el seu fill Eugeni i la seva jove, Anna Bach. L'obra és fruit de la rehabilitació de l'antic auditori que hi va fer amb Gabriel Mora als anys 80. La inauguració coincideix amb la publicació de Jaume Bach arquitecto (Puente Editores), una monografia amb algunes de les seves obres principals, amb fotografies d'Eugeni Bach i textos d'arquitectes més joves entre els quals hi ha Jaume Mayol i Bet Capdeferro. Això últim és un senyal de com s'ha convertit en un referent de les noves generacions, i de la vocació d'atemporalitat de les seves obres.

L'Ajuntament de Barcelona comença a desvelar les activitats de la capitalitat mundial de l'arquitectura de Barcelona el 2026. Durant deu mesos, entre els dies de Santa Eulàlia i Santa Llúcia, Barcelona serà l'"epicentre mundial de l'arquitectura" amb més de 200 propostes i unes 1.500 activitats, entre les quals destaquen una cinquantena d'exposicions, 268 rutes i visites guiades, i 85 esdeveniments als barris, segons han anunciat aquest dimecres l'alcalde Jaume Collboni i l'arquitecta en cap Maria Buhigas. "Volem que tothom es posi les ulleres d'arquitecte per mirar al seu voltant i pensar una ciutat en què es garanteixin drets com el de l'habitatge, basada en la mobilitat sostenible, i amb infraestructures adaptades a la nova realitat climàtica", ha dit Collboni. Així mateix, l'alcalde ha recordat com els actes recolliran les zones de Barcelona que estan en plena transformació amb l'horitzó del 2035, entre les quals hi ha l'estació i el barri de la Sagrera, la muntanya de Montjuïc i el litoral, des del port de Barcelona fins al Fòrum.

L'arquitecte Manuel Gausa (Barcelona, 1959 - 2025) ha mort aquest dissabte de manera inesperada als 66 anys, segons ha pogut saber l'ARA per fonts pròximes. A Catalunya, Gausa és conegut com a arquitecte i teòric transgressor que va abordar la disciplina des de la idea de "l'arquitectura entorn", és a dir, no com un objecte formalista sinó, com va dir ell mateix, "com a escenaris en una cruïlla, entre escales i llocs, entre tensions i demandes, entre límits i fronteres, més enllà de vells precintes i dicotomies". Així, Gausa plantejava abordar la ciutat i el territori "més enllà dels vells paradigmes de l'urbanisme tradicional". Al contrari d'això, el seu plantejament admetia aportacions del món de l'art i d'àmbits com la física, les matemàtiques, la computació, la biogenètica, la literatura i la filosofia. El fruit de tot això són unes "arquitectures reactives" capaces de reaccionar davant el medi.

L'arquitecte Emili Donato (Figueres, 1934) va fer 91 anys al març i es manté amb una vitalitat envejable. Donato és tot un caràcter i no s'està de rebel·lar-se i jugar amb la fotògrafa de l'ARA. El seu col·lega i editor Francesc Pernas li ha dedicat al segell 47-61 Editor una monografia titulada senzillament Emili Donato que es pot considerar un esdeveniment, perquè, tot i que Donato és un dels arquitectes catalans més actius durant la segona meitat del segle XX, és dels que ha tingut menys difusió. Així, com diu Pernas al pròleg, aquesta monografia és "un acte de justícia".

Una idea de consens entre els arquitectes és que la millor manera de conservar un edifici al llarg dels temps és mantenir-lo en ús. I si l'ús no canvia gaire, és probable que l'edifici no hagi d'experimentar transformacions radicals. En el cas del complex de les Llars Mundet, propietat de la Diputació de Barcelona i cedit a la Universitat de Barcelona (UB), ha estat així amb les intervencions que hi van fer Francesc Labastida i Manuel Ribas Piera als anys 90. Però ara el projecte de la UB d'instal·lar el Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN) dins l'antic teatre ha aixecat suspicàcies.

En la relació de la Sagrada Família amb el seu entorn sovint sorgeixen friccions, sobretot per l'afluència abassegadora de turistes, que es mengen els espais dels habitants del barri. ¿Convertir la futura entrada per la façana de la Glòria en un bosc serviria per reconduir la relació entre els uns i els altres? Aquesta és la proposta que l'arquitecte José de Villar com a tutor d'un dels grups de la nova edició dels tallers d'estiu d'arquitectura, paisatge i fotografia que organitza l'estudi RCR d'Olot del 4 al 19 de juliol. Amb aquesta proposta, la natura esdevé "la mediadora" entre la basílica i la ciutat. De Villar ho concreta introduint l'entorn amb una topografia més natural. "Es tracta d'aconseguir confort urbà aplicant com funciona un bosc", diu l'arquitecte.

Antoni Gaudí no va tenir gens de por amb el seu treball de revàlida: hi va presentar el projecte d'un paranimf circular, tot i saber que al tribunal hi havia Elies Rogent, el director de l'Escola d'Arquitectura, aleshores ubicada a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Rogent era precisament l'autor del paranimf de la UB, fet absolutament d'una altra manera, amb una nau longitudinal ubicada al cor de l'edifici. De tot plegat en queda constància a l'exposició Pedagogies transhistòriques.150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, que es pot veure a partir d'aquest dijous i fins al setembre a la seu barcelonina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i que serveix per commemorar el 150è aniversari de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). La nota que va obtenir Gaudí va passar a la història: va aprovar per la mínima i Rogent va pronunciar aquella frase mítica: que no sabia si havia donat el títol d'arquitecte "a un geni o a un boig".

Els estudis catalans tornen a brillar en els premis impulsats pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSACE). Concretament, dues de les vuit obres guanyadores són d'arquitectes establerts a Catalunya. Es tracta del museu d'art Kunstsilo, a la ciutat noruega de Kristiansand, de Mestres/Wåge, Mendoza/Partida i BAX Studio; i de la restauració fluvial del riu Manzanares, del despatx Aldayjover.

Bufen aires de renovació en l'arquitectura catalana. Segons el president de l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AJAC), Albert Nogueras, els arquitectes menors de 40 anys reconeguts fa uns dies en la 14a edició dels Premis AJAC comencen a marcar un canvi en "la seva qualitat tectònica i risc formal", després "d’una etapa de crisi i letargia que s’ha arrossegat massa temps després de la crisi". Nogueras destaca que aquests professionals, entre els quals hi ha estudis com Nua, Bajet Giramet, Metrònom, H3o, Sarquella Torres i Cierto Estudio, reflecteixen la "polivalència" d'aquesta nova generació d'arquitectes perquè "davant d’un panorama minvant en el sector de la construcció", han sabut posar-se "a disposició d’altres disciplines i de la societat".

Quatre mesos després que la comprés l'Estat, el futur de la Casa Gomis com a equipament cultural es comença a concretar: l'habitatge dissenyat per l'arquitecte Antonio Bonet Castellana serà una casa museu gestionada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Està previst que obri les portes el 2026 coincidint amb el fet que Barcelona serà la capital mundial de l'Arquitectura de la Unesco i que la capital catalana acollirà per segona vegada el Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes. Tal com han fet públic el ministeri de Cultura i el museu amb un comunicat aquest divendres, l'equip del MNAC es farà càrrec de la programació cultural de la Casa Gomis, que està catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). D'altra banda, el ministeri de Cultura es farà càrrec de "les obres de reforma i manteniment" que calgui fer.

L'arquitectura catalana més puntera és arrelada i, al mateix temps, global, experimental i radical. I molt sovint els seus autors, més que en les formes, pensen en l’impacte social dels seus treballs. Una vegada més, la Biennal d’Arquitectura de Venècia serà l’aparador global de l’excel·lència d’un reguitzell d’arquitectes catalans i balears de diferents generacions, en àmbits entre els quals hi ha el pavelló català dins els anomenats esdeveniments col·laterals, l’exposició central, comissariada per l’arquitecte i enginyer italià Carlo Ratti, i el pavelló espanyol, on els arquitectes catalans seran majoria, i finalment, el pavelló del Vaticà. “Cal expandir la idea de sostenibilitat”, adverteix l’arquitecta Mireia Luzárraga, fundadora amb Alejandro Muiño de l’estudi Takk, que seran els responsables, juntament amb la també arquitecta Eva Franch, de Parlaments d’aigua, el pavelló català, impulsat per l’Institut Ramon Llull, dins els esdeveniments col·laterals, tot i que també estaran representats al pavelló espanyol. “És evident, com acabem de veure amb l’apagada que vam patir dilluns –subratlla Luzárraga– que el context contemporani i el futur ens posaran reptes contínuament a causa de la crisi climàtica, de les qüestions geopolítiques i de l’esgotament dels combustibles fòssils. Com a arquitectes, tenim la responsabilitat d’assumir un paper protagonista en aquests temes i d’intentar oferir futurs on aquests reptes es puguin abordar amb facilitat”.

La terra és un material de construcció ancestral que s'ha fet servir arreu del món. Des de fa uns quants anys, cada vegada guanya més pes als despatxos d'arquitectura per tots els avantatges que ofereix. "En realitat, sempre hem construït amb terra, però la vam abandonar després de la revolució industrial", explica Manuel Bouzas, arquitecte i comissari del pavelló espanyol de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia juntament amb el seu company Roi Salgueiro. "Potser fa deu anys ens hauria sorprès força, però avui dia ja no tant, i és perquè ens hi estem acostumant. La fusta, per exemple, ja està força consolidada. Avui en dia, qualsevol edifici públic o concurs d’habitatges, fonamentalment, són tots de fusta. S’ha fet popular. La qual cosa també exigeix pensar què vindrà després", diu Bouzas. Així doncs, preveu que els altres materials també esdevindran molt més comuns. "D’altres materials, com la pedra i la terra, potser no són tan populars, però comencen a ser-ho. I el potencial de creixement en els pròxims anys és elevadíssim. Entre altres coses perquè és material omnipresent", afegeix.

Intervenir en un edifici d'autor acostuma a ser una qüestió molt delicada. Un d'aquests casos més recents és el de l'Institut Francès de Barcelona, una de les obres més emblemàtiques de Josep Antoni Coderch (1913-1984). El propietari, el ministeri francès d'Exteriors, té en marxa un projecte de rehabilitació i reforma l'abast del qual divideix el sector de l'arquitectura barcelonina. Hi ha consens en el fet que cal fer-hi obres de manteniment per posar l'edifici al dia i millorar-ne l'eficiència energètica, però la voluntat del ministeri de traslladar-hi el consolat francès a Barcelona i instal·lar-hi una cafeteria està aixecant polseguera, encara que les autoritats franceses i els responsables del mateix institut estan portant amb discreció el projecte, obra de l'estudi Freaks Architecture, que va guanyar el concurs corresponent el 2023.

El barri de Roquetes de Barcelona creix: des de fa pocs mesos hi viuen les disset persones que formen La Morada, un "projecte transfeminista d'habitatge cooperatiu impulsat per bolleres, trans i altres identitats dissidents", tal com diuen elles mateixes. Entre elles hi ha Maria Salvador i Maria Berzosa. Obren la porta a l'ARA i a l'arquitecta i divulgadora Núria Moliner (Barcelona, 1991), perquè la van allotjar quan ella preparava el llibre Deu cases deu nits (Ara Llibres). Moliner ha triat aquest edifici per fer-se retratar, i mentre posa per al fotògraf, Salvador i Berzosa expliquen per què van triar aquesta fórmula d'habitatge, que en el seu cas està impulsada per la Fundació La Dinamo.

Per novè any, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Girona (COAC) vol que la ciutadania participi en els Premis d’Arquitectura, que aquest any celebraran la 27a edició. S’han presentat setanta-set obres dins les categories d'Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, i es poden votar a la pàgina web www.premisarquitecturagirona.cat fins al 23 d’abril. Concretament, a Arquitectures hi ha quaranta-sis obres, dotze a Interiors, set a Paisatges i dotze a Efímers. El projecte guanyador per vot popular s'emportarà el Premi de l’Opinió.