La filosofia dels Harquitectes que ampliaran el Macba

SabadellGuanyar el concurs de l’ampliació del Macba ha portat a l’estudi Harquitectes una atenció mediàtica a la qual no semblen acostumats. Roger Tudó (Terrassa, 1973) i David Lorente (Granollers, 1972), dos dels quatre socis, dubten sobre l'espai del seu estudi on s'han de fer les fotografies per a aquest reportatge, com si de sobte no els semblés prou fotogènic. Els altres dos socis, Josep Ricart (Cerdanyola del Vallès, 1973) i Xavier Ros (Sabadell, 1972), no han pogut assistir a l'entrevista per motius de feina i personals. “Treballem molt, i no tenim en compte res més”, diu Roger Tudó. “Això és un taller, és el que és”, subratlla David Lorente, mentre mitja dotzena d’arquitectes del seu equip treballen en silenci i aliens a la presència dels periodistes. “El món de l’arquitectura és molt petit i té una difusió molt específica, i quan surt una notícia als mitjans generalistes comences a rebre felicitacions de parents i de gent que normalment no te n’envia”, explica Tudó.  

Harquitectes va guanyar el concurs d’ampliació del Macba amb els suïssos Christ & Gantenbein, després d’una primera col·laboració frustrada en el concurs d’ampliació del Museu de Belles Arts de Bilbao. Els Harquitectes es van formar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i estan considerats un dels estudis catalans més prestigiosos de la seva generació. Són coneguts tant per les cases que han fet com per projectes públics com ara el Centre Cívic Lleialtat Santsenca, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 2017 i el Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic 2019; i un centre de recerca de ciències ambientals i paleontologia a la UAB. Tots es caracteritzen per la importància que donen al rigor en l’ús dels materials i en la construcció, amb l'objectiu que els usuaris hi tinguin una experiència plena. "La nostra obsessió és la qualitat, la qualitat de l'experiència, que sigui màxima; encara que un tingui la sensació que la materialitat és austera. Perseguim una essència autèntica del que és l'experiència arquitectònica", diu Tudó.

La trajectòria dels Harquitectes està envoltada d'una llegenda urbana. Es diu que la seva visió de l’arquitectura va quedar marcada per un encàrrec d’una casa el propietari de la qual, de cop i volta, es va quedar sense el 65% del pressupost previst. “Ens va enganxar la crisi del 2008 quan començàvem a fer projectes més interessants i suposo que vam saber-ho llegir amb la mínima anticipació per saber trobar oportunitats”, diu Tudó. "Estem tan atents a l’arquitectura real que aquestes coses ens afecten: si hi ha pocs diners, la nostra arquitectura és de pocs diners. Si volies construir havies fer-ho amb un cost molt reduït, el nostre objectiu no era fer cases econòmiques, sinó construir”, subratlla Lorente. Malgrat tot, la materialitat dels edificis d’Harquitectes també està impregnada de grandesa i profunditat: “En molts dels projectes no escollim els materials per una qüestió de costos sinó per les propietats, perquè ens agrada que trasmetin una sensació verídica, i altres factors com la temperatura, el comportament estructutral de les coses, determinades connexions mentals que fem en un espai i que ens recorden altres coses que ja hem viscut...”, explica Tudó.

“Control absolut del procés"

L’organització de l’estudi dels Harquitectes va quedar establerta poc després de començar la seva trajectòria. EL’organització de l’estudi dels Harquitectes va quedar establerta poc després de començar la seva trajectòria: Roger Tudó, Josep Ricart i Xavier Ros lideren projectes des del començament fins al final, i David Lorente fa una feina transversal a nivell de gestió, coordinació i de processos de treball, i també com a arquitecte. De l’ampliació del Macba se’n farà càrrec Roger Tudó. “Tenim tendència a fer molt poca cosa i molt concentrada, perquè puguem tenir el control absolut sobre el procés, i la meva feina és assegurar que es pugui fer”, explica Lorente. Al llarg de la seva trajectòria les nombroses cases que han fet han sigut fonamentals. “De tots els encàrrecs les cases són els més personals; en altres encàrrecs no hi ha aquesta vinculació vivencial absoluta”, diu Lorente. 

En paral·lel a l’ampliació del Macba, tenen damunt la taula altres intervencions en edificis patrimonials: la rehabilitació del Teatre Arnau i el nou local d’entitats de la Teixonera a La Bòbila. “Amb el temps anem descobrint justament la idea de temps: quan treballes en edificis preexistents, o una part d’un edifici, s’estableix una prolongació del temps de l’edifici”, diu Tudó. “L’olor de cotxe nou no ens agrada, ens agrada una arquitectura que quan s’acaba d’estrenar fa dubtar de si és nova o si ja hi era”, explica. Tots aquests tres projectes són públics, i podrien marcar futures línies de treball de l'estudi. Ja estan pensant en traslladar-se perquè necessiten més espai i valoren fins a quin punt volen créixer com a estudi. És fàcil pensar que s'embarcaran en nous reptes amb la mateixa dedicació que destinen als seus edificis: "Sempre pensem el que volem ser, però al final no hi ha tantes decisions preestablertes sinó il·lusions pròpies, com ho va ser el concurs del Macba", conclou Lorente.

D'una casa a un museu: la versatilitat dels Harquitectes

En la trajectòria de l’estudi conviuen els habitatges unifamiliars amb els encàrrecs públics

Casa 1014 a Granollers

Un nou habitatge al nucli antic de Granollers, la façana del qual és la de la vella casa que hi havia al solar. El pati d’accés vol aportar privacitat a la casa allunyant-la del carrer i alguns dels espais exteriors també poden funcionar com una estança. L’estructura marca les característiques dels espais.  

Centre de recerca a la UAB

Els Harquitectes van concebre aquest centre de recerca en ciències ambientals i paleontologia com una infraestructura flexible els usos de la qual poden canviar. La pell de l’edifici està feta amb un sistema industrialitzat d’hivernacle per regular la llum i la ventilació. I al centre té quatre patis per connectar els espais i garantir-ne la ventilació. 

Centre Cívic Lleialtat Santsenca

Un nou atri, fruit de buidar una part de l’antiga cooperativa que dona nom a l’edifici, millora la connexió entre les diferents parts i aporta llum i ventilació a tot el conjunt. Els Harquitectes van intentar reaprofitar tot el que van poder i les traces històriques de l’edifici dialoguen amb els elements sobretot de maó vist que hi van introduir.

Celler Clos Pachem a Gratallops

El punt de partida d’aquest celler va ser un mur irregular que històricament havia sigut un frontó i que en alguns punts feia 10 metres d’altura. També que el comportament ambiental de l’edifici havia d’anar en consonància amb els processos biodinàmics d’elaboració dels vins que s’hi produeixen.

Projecte d'ampliació del Macba

Harquitectes i Christ & Gantenbein van fer un gir durant la redacció del projecte i, en lloc d’un gran volum damunt la plaça dels Àngels, van guanyar el concurs d’ampliació del Macba traslladant l’entrada a la Capella, amb una galeria diàfana i posant les noves sales d’exposició en un pla menys invasiu.