Els veïns de Sant Climent Sescebes, una petita localitat alt-empordanesa d'uns 700 habitants, estan acostumats a conviure en el seu dia a dia amb ràfegues de trets i explosions a la llunyania. A menys d'un quilòmetre de distància tenen la base d'entrenament de l'exèrcit espanyol, l'única de Catalunya on els militars fan pràctiques de tir i maniobres amb material explosiu. Cada setmana els soldats realitzen algun exercici amb munició i, de tant en tant, a les 1.300 hectàrees que ocupa el camp, també hi venen a fer pràctiques altres cossos com la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra o, aquests últims mesos, fins i tot esquadrons d'elit de l'exèrcit ucraïnès.

Fa poc més d’un any, quan el Sense ficció va estrenar la primera part del documental Et faran un home, ja es veia a venir que en caldria una continuació. El crític de cinema Àlex Gorina, que apareixia entre els testimonis per explicar els abusos que va patir durant el servei militar, va dir: “No em puc creure que jo sigui l’únic”. Darrere seu i de tots els entrevistats que van participar-hi n’han vingut molts més, amb històries que fan estremir i amb un element en comú: els fets van succeir ja en l’etapa democràtica. El documental va prioritzar quatre casos, en què els joves protagonistes van morir en unes circumstàncies molt greus i mai aclarides mentre complien el servei militar. El dolor profund i la impotència dels familiars recordant els fets era escruixidor.

El president valencià, Carlos Mazón, ha destituït aquest dimecres al vespre la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, tres setmanes després de la DANA, segons ha informat la Generalitat en un comunicat. L'ex subdelegat del govern espanyol Juan Carlos Valderrama Zurián assumirà la Conselleria d'Emergències i Interior, i l'advocada i professora de dret a la Universitat catòlica de València Nuria Martínez Sanchis serà nomenada consellera de Justícia, en substitució de Pradas, que fins ara pilotava les dues àrees. El president valencià conclou així la remodelació de l'executiu anunciada divendres passat fent fora Pradas i Nuria Montes, les dues conselleres més assenyalades, i ampliant el Consell amb dos departaments més, un encarat a la reconstrucció i un altre a millorar la gestió d'emergències.

La picabaralla política per la gestió de la DANA que enfronta el PP i el PSOE ja esquitxa fins i tot l'exèrcit. Després que el president valencià, Carlos Mazón, s'espolsés les responsabilitats en la gestió de l'emergència en la compareixença a les Corts Valencianes aquest divendres, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha anat un pas més enllà. En un acte del partit, la dirigent del PP ha suggerit aquest dissabte que l'Estat va retardar intencionadament el desplegament de l'exèrcit el 29 d'octubre al País Valencià, on la xifra de morts per la DANA ja s'enfila fins als 217. “No sé si no han volgut enviar l’exèrcit a temps perquè això que anomenen els Països Catalans no vegin que tenen al costat una gran institució com és l’exèrcit d’Espanya, que sempre hi és quan se’l necessita”, ha dit.

El pilot d'un avió de combat F-18 de l'exèrcit espanyol ha mort en estavellar-se amb la nau al municipi aragonès de Peralejos, a Terol. La víctima és el tinent coronel Pablo Estrada Martín, destinat a l'Ala 12 de l'exèrcit de l'aire, amb base a Torrejón de Ardoz (Madrid). L'accident ha passat aquest divendres al migdia a uns 500 metres de la petita localitat de Terol quan el caça sinistrat volava al costat d'un altre de la mateixa companyia, segons ha explicat el delegat del Govern a Aragó, Fernando Beltrán. Per esbrinar les causes de l'accident, el jutjat d'instrucció número 1 de Terol s'ha fet càrrec de les investigacions i ha ordenat ràpidament l'aixecament tant de les restes de l'avió com del cadàver "per evitar que quedin exposades innecessàriament durant un temps". La Guàrdia Civil ha establert un dispositiu de vigilància i custòdia de les restes de l'avió.

En el punt de la història moderna en què ens trobem, en què l'espiral de la simplificació s'ho ha empassat pràcticament tot, descobrir personatges complexos és un autèntic plaer. Un plaer superlatiu. Com quan et trobes una làmina de tòfona entremig d'uns pici tartufati. Si, a més, resulta que aquest personatge complex és també proveïdor de fantasia undeground, doncs ja tens més del que podies esperar d'uns temps tan grisos com els actuals. Espanya està d'enhorabona perquè hi ha nascut una estrella. Una estrella que, a sobre, és ni menys que un tinent coronel de l'exèrcit espanyol, un col·lectiu que mai hauria imaginat jo que acabaria apareixent en aquesta nostra pàgina dominical, en la qual tenim el deure d'aplaudir les figures llegendàries, però també les estrelles emergents.

Jo em pensava que, després d'aquell vergonyós esperpent del 23-F, la "remor de sabres" havia desaparegut de la col·lecció de marxes militars. Però hi ha certes tradicions, com el masclisme, que es resisteixen a desaparèixer.

Un grup de militars espanyols retirats té un pla: que l’exèrcit destitueixi el president Pedro Sánchez i es convoquin noves eleccions. La proposta no especifica què fer amb el president deposat ni quin resultat electoral seria acceptable, tot i que no costa gens d’imaginar. El pla, però, té un inconvenient, i és que això és un cop d’estat. Adeu Constitució i adeu al fet que Espanya continuï sent un estat membre de la Unió Europea.

L'exèrcit ja ha acabat la investigació interna sobre el sorteig dels serveis d'una prostituta que van fer alguns militars de la caserna del Bruc de Barcelona amb motiu de la Puríssima. El ministeri de Defensa ha confirmat a l'ARA que s'han identificat els responsables de la rifa que va avançar aquest diari i que s'han pres mesures respecte a aquests militars. No obstant això, Defensa no ha volgut confirmar ni quantes persones s'han considerat responsables dels fets ni tampoc quin tipus de decisions s'han adoptat. L'ARA ja va explicar que els primers missatges sobre el sorteig els van enviar el 22 de novembre un caporal i un sergent, promotors de la rifa entre una setantena de militars.

Arran de la notícia destapada per l'ARA, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anunciat que els militars de la caserna del Bruc responsables del sorteig dels serveis d'una prostituta hauran de ser expulsats de l'exèrcit. En efecte, no hi ha cap altra sortida. Una institució pública no pot tolerar realitats com aquesta en el seu si, tinguin cobertura oficial o no. El fet, a més, que es tracti d'una tradició tolerada i que ve de lluny ja dona a entendre la magnitud del problema. El càstig, doncs, ha de ser exemplar amb l'objectiu d'erradicar pràctiques vergonyoses com aquesta.

“Militars de la caserna del Bruc sortegen una prostituta amb motiu de la Puríssima”. El titular, d’aquest mateix diari, és d’una brutalitat descomunal. Ens volen puríssimes però ens sortegen. En temps de guerra les dones són el botí, i en temps de pau, també. Ens poden vendre i comprar, ens poden jutjar des de tots els angles, menystenir totes les hores del dia. No només els militars tenen aquest hàbit, però el més trist d’aquesta notícia és que no sorprèn perquè de l’exèrcit en general, i de l’exèrcit espanyol en concret, no te n’esperes cap de bona. I encara menys relacionada amb les dones. No ens sorprèn perquè cada dia hi ha un titular que ens recorda que totes som carn de canó. Les dones som la tropa que llencen per ser devorades pel pitjor enemic dels homes: el masclisme. Ara que ja sabem com ens afecta a nosaltres des que naixem fins que morim, és el moment que comencin a saber com els afecta a ells des del principi i fins al final. En la deshumanització. En la destrucció. En la perversió. En l’abús. En la representació d’una masculinitat que potser no els representa a tots però que només les dones s’han atrevit a qüestionar d’una manera radical i públicament. "No és cert que els homes no estiguin disposats a canviar", escriu bell hooks a La voluntat de canviar: Homes, masculinitat i amor. "El que és cert és que molts homes tenen por de canviar. El que és cert és que moltíssims homes ni tan sols han començat a observar com el patriarcat els impedeix conèixer-se a si mateixos, estar en contacte amb els seus sentiments, estimar. Per conèixer l’amor els homes han de ser capaços d’abandonar el desig de dominar. Han de poder escollir la vida per sobre de la mort. Han d’estar disposats a canviar". Uns quants militars d’aquesta mateixa caserna (se m’ha avançat la consciència i m’ha sortit primer escriure caverna) són els que han decidit parlar d’aquesta iniciativa repugnant. Són homes que no volen perpetuar conductes i pretenen canviar una institució rovelladíssima com la de l’exèrcit. Són homes que han decidit denunciar-ho però també amagar-se en l’anonimat perquè temen les represàlies. En un món feminista, els únics que haurien de tenir por de les conseqüències són els militars implicats en el sorteig d’una persona. Però són els que se senten més protegits. El món en què vivim els donarà la raó. No han fet res que no s’hagi fet abans. La prostituta cobra. Ells paguen. És una transacció comercial com una altra. Si hi hagués una guerra, ens violarien a totes sense pagar. No ho dic jo. Ho diuen les guerres.   

Són una setantena de participants en el xat, tots militars. El 22 de novembre, un caporal i un sergent van proposar a la resta d’integrants d’una de les companyies de fusellers participar en un sorteig per passar una estona amb una prostituta. Són militars del regiment I/63 de la caserna del Bruc de Barcelona que, oferint els serveis d’una "dama de companyia", tal com la definien ells mateixos en un cartell penjat a la cantina, volien recaptar diners per les festes de la companyia. La principal se celebra precisament el dia de la Immaculada Concepció, la Puríssima, patrona d’infanteria. Al xat de la companyia, els missatges —als quals ha tingut accés l’ARA— són més pujats de to i desqualifiquen i vexen la noia amb comentaris masclistes i denigrants.

La Torre Massorrà de Sant Andreu de Llavaneres havia de ser una escola pública el 1936, però va acabar sent, després del triomf de les tropes franquistes fins avui, la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit, un càrrec que actualment ocupa el tinent general Manuel Busquier. Tot plegat, però, podria canviar els pròxims mesos, després de 47 anys de democràcia. Interpel·lada per la senadora d'ERC Mirella Cortès, la ministra de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles, en el debat al ple del Senat celebrat dimarts, es va mostrar disposada a negociar amb l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres que la casa de l'exèrcit pugui passar a ser d'ús públic. La intenció del consistori és utilitzar-la com a escola de música. "Aquest mateix matí [dimecres], el tinent general m'ha trucat per dir-me que està d'acord en què la casa ha de passar a tenir un ús social. Ells mateixos reconeixen que no li donen cap ús públic", assegura l'alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Nani Mora Buch, d'ERC. "Entre tots buscarem la fórmula legal per fer-ho possible, el ministeri, de moment, tan sols parla d'ús però nosaltres també en volem la titularitat", afegeix.

L’avançament de 1.000 milions d’euros per al ministeri de Defensa anunciat la setmana passada ha donat ales a les associacions de militars per reclamar al govern espanyol que una part repercuteixi en el seu sou. L’exèrcit manté una reivindicació per millorar les seves condicions, com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que reclamen l’equiparació salarial amb els Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza i les policies locals. El PSOE, que no és un partit gaire estimat a les urnes per policies i militars, ha procurat millores per a aquests funcionaris des que va arribar al govern. Amb tot, consideren que és insuficient i que no n’hi ha prou amb lloances públiques si no s’omple la butxaca.

Habituat en els últims anys a ser només notícia cada cop que algun grup de militars o exmilitars apareix en algun acte d’exaltació del franquisme o de caràcter colpista, la guerra a Ucraïna ha tornat a posar el focus a Espanya sobre l’exèrcit. La pressió de l’OTAN per accelerar el compromís de destinar un 2% del PIB al pressupost de Defensa ha reobert el meló sobre la despesa militar a l’Estat. Però quina és la situació actual de l’exèrcit? Quins recursos s’hi dediquen? ¿S’està realment tan lluny d’aquest objectiu del 2%? ¿O, com defensa l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau Pere Ortega, la despesa real ja la voreja? A continuació fem una radiografia de l’exèrcit ara que es torna a debatre el model de Defensa a l’Estat.

El govern espanyol ha decidit enviar vaixells militars al Mediterrani oriental i al mar Negre per unir-se a la flota permanent de l'OTAN, com a part de l'estratègia dissuasòria en un moment de tensió creixent a la zona, amb les tropes russes amenaçant la frontera amb Ucraïna. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha explicat aquest dijous que un vaixell dragamines ja està en ruta des de dilluns, i que la fragata Blas de Lezo, amb 215 mariners a bord, salparà d'aquí "tres o quatre dies". L'executiu de Pedro Sánchez també ha ofert enviar avions de combat a Bulgària.

“Aquest dia del 1936, oficialment, comença a tot Espanya un alçament civicomilitar en què participa la majoria de l’exèrcit. És un dia important en la història de la nostra pàtria que mereix ser recordat perquè les generacions futures evitin que es produeixin les circumstàncies que van propiciar l’enfrontament bèl·lic”. Aquesta efemèride va aparèixer el 18 de juliol del 2017 a l’ordre de l’agrupació de suport logístic número 61 de l’exèrcit de terra, amb seu a Valladolid, i va motivar la compareixença urgent de la llavors ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. “Des del 2005 que es publica amb el mateix text”, va explicar l’ex secretària general del PP al Congrés. Qui havia denunciat els fets havia sigut Julio Rodríguez, llavors diputat de Podem i cap de l’estat major de la Defensa entre el 2008 i el 2011. S’havia estat publicant mentre ell era un dels màxims responsables de l’estament militar.

"Evitar qualsevol ús o exhibició de simbologia que vulneri les normes, els principis i valors constitucionals". És una de les instruccions que el ministeri de Defensa ha donat a les escoles militars després que les últimes setmanes hagin proliferat diversos episodis en què s'han vist membres i exmembres de les forces armades donant suport a tesis feixistes. La ministra, Margarita Robles, havia intentat minimitzar els fets i circumscriure'ls al xat de militars retirats que defensaven afusellar 26 milions d'espanyols –durant la Pasqua Militar va parlar d'una "minoria insignificant"–, però s'ha acabat veient amb l'obligació de remetre una instrucció a tots els centres docents de l'exèrcit.