Quan vaig començar, ara aviat farà trenta anys, la càrrega burocràtica a què estàvem sotmesos era més petita i em permetia compaginar la feina de la terra i el bestiar amb la de la paperassa. Les coses em van anar raonablement bé i l’empresa va anar creixent i diversificant-se a un ritme assumible. S’hi van incorporar els meus pares i la meva parella i, amb ells, la possibilitat d’elaborar i de fer venda directa dels nostres productes. Continuàvem essent una granja petita, esclar, però hi havia feina per a tots i, com que treballàvem sota els preceptes del lema que ha regit totes les cases de pagès des de fa segles, doncs ens n’anàvem sortint.

Un dels grans drames del sector primari català és la greu manca de relleu generacional. Malgrat que la demanda laboral en aquest món és molt alta, la burocràcia i les difícils condicions en què treballen pagesos i ramaders sembla impedir que les noves generacions vulguin dedicar la seva vida professional al camp. El relleu a les empreses agràries familiars es troba en un moment crític. Almenys així ho certifica un dossier tècnic redactat per la direcció general d’Empreses Agroalimentàries l’any 2024 que indica que els agricultors menors de 40 anys representen tan sols l’11% de les explotacions agràries de la Unió Europea (UE), mentre que a Catalunya aquest índex es desploma al 7%. “Una suma de factors socials, econòmics, ambientals i culturals afecta la salut del sector agrari i posa en una situació d’alerta moltes de les explotacions agràries actuals, que no preveuen un relleu natural de la seva activitat”, argumenta aquest mateix estudi. I quin és aquest relleu natural? El dels fills, que no continuen amb la tasca dels pares.

La dita catalana tradicional es manifesta a Lleida en la seva forma més explícita. Gairebé mai havia plogut tant. La demarcació ha viscut un hivern insòlit. Segons l'Aemet, els índexs de precipitació acumulada a Lleida des de l’1 de desembre ha fregat els 200 mm, una quantitat que quadruplica la mitjana històrica. Gairebé la totalitat del sòl de Ponent està saturat d’aigua i tots els embassaments de la conca de l’Ebre estan tècnicament plens. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha peritat per a aquest any un total de 280 hm³ més d’aigua que procedirà del desgel de la neu, una quantitat absolutament descomunal si la comparem amb la que es va registrar l’any 2023, que per culpa de les altes temperatures i de l’evaporació es va reduir a només 20 hm³.

Recórrer tres supermercats per trobar raïm produït relativament a prop no hauria de ser normal en un territori ple de vinyes. I, tanmateix, és el que em va passar l’any passat. El producte que omplia els prestatges venia majoritàriament de fora, mentre la pagesia d’aquí veu com cada cop li és més difícil sobreviure. Aquest exemple quotidià explica millor que cap informe què està passant amb el sector primari. La pagesia fa anys que arrossega una burocràcia feixuga, normes cada cop més estrictes i costos creixents. Ara, a tot això, s’hi afegeix l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, que agreuja encara més una situació ja molt delicada.

El principi de preferència comunitària és un concepte fonamental que es refereix a la prioritat que es dona als productes i serveis originaris de la Unió Europea en el mercat comunitari. Els estats membres han de donar preferència a les produccions europees per sobre de les de tercers països. L’objectiu és fomentar el comerç intracomunitari i la integració econòmica europea, protegir la indústria i l’economia i promoure la cohesió econòmica i social dins la Unió Europea. S’hauria d’aplicar en les compres públiques, la contractació de serveis, les ajudes estatals i el comerç exterior.

Maria Carme Plana Perxachs (Vallgorguina, 1983) és ramadera i silvicultora de la granja Can Plana de Vallgorguina, que data de principis del segle XII. Forma part de Revolta Pagesa, que va néixer fa dos anys, i és presidenta de l’Associació de Pastors del Montnegre i el Corredor, a més de formar part de la Junta del Consorci Forestal de Catalunya, Dones del Món Rural i d’altres grups de pagesia i ramaderia.

Es calcula que a Catalunya hi ha uns 200.000 porcs senglars, distribuïts pel territori de forma desigual. Des de fa dues dècades hi ha un programa de seguiment en què es constata les diferències de densitat: hi ha més de quinze exemplars per quilòmetre quadrat a l'Alt Empordà i les Gavarres, menys de tres exemplars als Ports de Tortosa-Beseit i entre tres i sis exemplars al litoral o el parc de Collserola, on es focalitza el brot de pesta porcina africana que ha fet aixecar totes les alertes. Una pluviometria generosa, l'abundància d'alzines, roures o fagedes i les extensions de conreus de regadiu afavoreixen la proliferació d'aquests animals, que segueixen en línies generals una tendència demogràfica ascendent. De fet, el programa de la Generalitat assenyala que "les poblacions de senglar no sembla que estiguin a prop de tocar sostre, i tenen potencial per seguir creixent".

–Hello, my name is Jordi and I have a question. He vist que al seu hotel s’hi admeten mascotes, oi? Pet friendly, diu al web.

El sector català del vi ja ha encetat la campanya de la verema en algunes zones del país amb perspectives clarament més positives que les últimes tres temporades. Les pluges de la primavera i el fet que les temperatures de l'estiu estiguin sent, de mitjana, més baixes que els últims anys han facilitat la regeneració de les vinyes: "Serà molt millor que l'any passat i que fa dos i tres anys", assegura Josep Marrugat, responsable de vinya i vi del sindicat agrari Unió de Pagesos.

Són quarts de sis del matí, faig un cafè amb llet, agafo la motxilla i el bastó i obro la porta del corral per anar a pasturar abans que el sol i la calor no ens facin fora dels rostolls acabats d’estrenar.

La presa de possessió del nou Govern de Salvador Illa, l'agost passat, va situar Òscar Ordeig al capdavant del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Gairebé un any després i, per tant, poques setmanes abans de celebrar el primer aniversari en el càrrec, el conseller rep l'ARA al Parlament per fer balanç i, també, per parlar tant de les polítiques a llarg termini com dels esdeveniments més recents dels últims mesos, com els incendis i la recent proposta de Brussel·les de retallar els fons de la política agrària comuna (PAC).

Fer-se pagès? No és tan fàcil. Entre els urbanites, qui més qui menys té una imatge arcàdica del món rural. I un rave!, et responen els de poble. Si fos tan fàcil, les ciutats estarien buides i els llogarets plens a vessar. El cap de setmana s’hi està molt bé, a muntanya, amb la llar de foc encesa, fent la passejadeta, llegint un llibre i allargant la vetllada amb un gintònic. Però posa’t el dilluns a remenar la terra, posa’t a patir per si plou massa o massa poc, tingues cura del bestiar o del sembrat o de la vinya. O, sí, també del negoci de turisme rural. Feinada! Feinada dura, física, sense festius, sense gaires incentius.

Hi ha una activitat que és mirar obres, però n’hi ha una altra, més de quilòmetre zero, que és mirar camps, amb pagès inclòs. Els turistes s’aturen, aparquen allà on nostre senyor els dona a entendre (el gual de la primera casa que troben, el camí de pas, la zona dels contenidors) i es posen a comentar la jugada.

Aquest 8 de març vull recordar la lluita de Dones d’Unió de Pagesos per aconseguir que, al món rural i agrari, la igualtat d’oportunitats sigui una realitat tangible, sense distinció de gènere. Hem de seguir treballant per un accés equitatiu a tots els recursos i serveis, per garantir que el nostre sector agrari sigui accessible per a tothom i per aconseguir que les dones siguem vistes no com a figures complementàries, sinó com a líders al mateix nivell que els nostres companys.

La pagesia al Camp de Tarragona viu una situació crítica davant la competència de la importació massiva de productes de fora, sovint amb menys controls de qualitat i costos de producció més baixos. Aquesta realitat posa en perill l'economia local, agreuja l'abandonament del camp i amenaça la sobirania alimentària. La viabilitat del sector s’ha de garantir amb més suport institucional i amb mesures urgents per protegir els productes de proximitat. La pagesia n’està farta i capgirada.

Entesa entre pagesos i Govern. El Gremi de la Pagesia Catalana ha anunciat que desconvoca les mobilitzacions previstes a partir de demà. Després de dos dies de negociacions els representants de la pagesia catalana han arribat a un acord amb el Govern. L'Acord per la Pagesia Catalana recull dinou mesures, entre elles la desburocratització i la creació d'una taula de treball per fer seguiment dels acords. La darrera mesura de l'acord és desconvocar els talls de carretera.

El dia de l'any que tenia més son era el més feliç. El primer cop vam arribar a quarts de cinc de la matinada. Era negre de catàleg de pel·lis de por. Feia fred de festival de pel·lis de calamitats àrtiques. I jo era tan petit que no sabia si estava perdut en un malson o si m’entrenaven per formar part d’un cos d’elit per destruir el món. Enmig del no res es va obrir la porta de la corralina-garjola. Era allà: “Pesa gairebé 200 quilos”. I la por la tenia ell.

Durant el febrer del 2024, ara fa un any, milers d'agricultors i ramaders de tot Catalunya van sortir en massa a les carreteres per protestar i reclamar millores immediates per al sector. Van deixar per uns dies la feina dels conreus i el bestiar per desplegar centenars de tractors, barricades i campaments que van bloquejar diferents punts de connexió del país, com l'autopista AP-7 a l'altura de Pontós, prop de Figueres, on van tallar el trànsit durant més de 24 hores, organitzant barbacoes, arrossos i concerts. Fins i tot van arribar a la capital catalana, en una jornada històrica que es va acabar davant del Palau de la Generalitat. D'aquestes mobilitzacions, convocades en un primer moment de manera gairebé espontània, reunint treballadors del camp a través de grups de WhatsApp, en va sorgir el moviment Revolta Pagesa, que es va encarregar de la gestió de les assemblees durant els talls i les reunions amb la Generalitat. Al setembre Revolta Pagesa es va constituir com a Gremi de la Pagesia Catalana, consolidant-se així com un nou interlocutor del sector, que se suma a Unió de Pagesos, fins avui el sindicat majoritari, que també va ser present a les manifestacions.

Imma Puigcorbé Sabata (Les Llosses, 1988) recorda que quan era una nena ja volia curar totes les bèsties de casa. Veterinària rural, neta i filla de pagesos, aquest any ha publicat el seu primer llibre, Vaques, històries d'una veterinària rural, amb el segell de Cossetània Edicions en el qual parla amb passió d'aquests animals i d'una feina arrelada al territori. Actualment viu a Begudà (la Garrotxa), on amb la seva parella també fan de pagesos i és una de les cares visibles de Revolta Pagesa des que el febrer van començar les mobilitzacions del sector.

A Cambrils, fa 10 anys, els pagesos de Verdcamp Fruits no se’n sabien avenir. Els seus camps de síndria patien sistemàticament plagues de pugons. Per combatre-les, els tractaven amb fitosanitaris intensivament i de manera repetitiva, sovint cada setmana, i res. No tan sols no aconseguien controlar-les, sinó que la situació semblava empitjorar. I per si no tenien prou maldecaps, l’aparició de la plaga coincidia amb un moment crucial per a aquesta fruita, el de la pol·linització.