El Govern diu que les faltes ortogràfiques dels vals escolars que s’han repartit aquests dies són culpa de “l'empresa subcontractada” i que “no els reimprimirà”. Repassem-les, primer de tot. N’hi ha una que vull creure que és tipogràfica. Comergos per comerços. Tot i que al teclat la G és molt lluny de la Ç. La segona també sembla tipogràfica. Allà on hauria de dir adherits diu acherits. La C i la D són a prop. Les altres dues són faltotes grosses. Bescanvials per Bescanvia’ls. Aquí l’autor no entén res de la llengua que escriu. No entén que hi ha un pronom. I ens trobem també amb un trobaras que hauria de dur un accent: trobaràs. Aquest error és incomprensible. Cap corrector passa per alt qualsevol d’aquests quatre nyaps, tret, esclar, que no sigui filòleg o que no sigui catalanoparlant. En un ordinador, qualsevol robot et subratlla aquestes paraules.

Les famílies de tots els alumnes de primària i secundària dels centres públics i concertats van rebent aquests dies, per correu, dos vals de 30 euros per comprar material escolar. La sorpresa ha estat que contenen faltes d'ortografia garrafals (com ara, bescanvials sense apostrofar i trobaras sense accent) i errors de tipografia (comergos en comptes de comerços i acherits en comptes d'adherits). El Govern ha afirmat que l'error és de l'empresa subcontractada i descarta reimprimir-los

Ara sí que sí. Després d'anys de propostes i esborranys, aquest dimecres més de 44.000 alumnes d'arreu de Catalunya estrenaran el nou model de selectivitat. Unes noves PAU que busquen ser unes proves més competencials –per tant, menys memorístiques– i que ja han generat polèmica abans de començar.

L’anècdota, que conec de primera mà, és estrictament certa. A mitjans dels anys 1960, l’historiador Jordi Nadal, professor d’història econòmica de la Universitat de Barcelona, va suspendre una alumna perquè, a l’examen, havia escrit extranjero amb g. Avui dia, que una alumna de la Facultat d’Econòmiques suspengués una prova per una falta d’ortografia ens semblaria una exageració i provocaria, fins i tot, un petit escàndol. La pregunta, naturalment, és per què. Per què no es pot exigir a qualsevol estudiant universitari que escrigui amb correcció? Per què hi ha qui sosté que les normes ortogràfiques no són pas tan importants? La resposta és que l’ortografia no és més que un símptoma, una manifestació, d’una cosa molt més profunda i transcendent: el domini de la llengua, que passa per la gramàtica i el lèxic, i per l’ortografia, esclar.

Quan Euclides va presentar els seus Elements, una de les grans construccions intel·lectuals de la humanitat, a Ptolemeu I, rei d'Egipte, la resposta que va rebre va ser: “¿No hi ha camins més planers per a la geometria?” “No, no hi ha camins reials per a les matemàtiques”, li va etzibar Euclides.

Finalment, les faltes sí que restaran punts a les proves de selectivitat on el pes de l'escriptura sigui important. El Govern s'ha fet enrere d'un anunci fiasco que havia generat alhora alerta i confusió, tant entre els alumnes com en els docents i les famílies. Des del departament d'Universitats, dimecres es va dir que l'ortografia només restaria punts en els exàmens de llengua i literatura, però l'endemà, aquest dijous, després de la reacció de l'opinió pública, ràpidament s'han escudat en una confusió per tornar a la casella de sortida. Quan falta menys d'una setmana per a les PAU, un xou així resulta lamentable. De manera que, d'entrada, qui suspèn és la selectivitat mateixa: els responsables de la seva organització. Una badada així no ajuda gens a prestigiar la prova i sobretot crea inseguretat tant en els alumnes com en els examinadors.

Amb independència de la rectificació d'última hora del Govern, la dimissió del sistema educatiu amb les faltes d’ortografia diu moltes coses de nosaltres, i cap de bona. La primera és l’espectacular baixada de l’exigència acadèmica, que és l’extensió escolar de l’encoixinament de la canalla per part dels pares, i la incapacitat per trobar el punt mitjà entre el benestar emocional dels alumnes i l’esforç que han de fer per aprendre. La canalla petita està àvida d'aprendre i trobarà normal el nivell de domini de l’ortografia que els adults considerem normal. 

Em sembla perfecte. A les PAU, hi ha guerra. Els correctors (anomenats “persones correctores” pel departament corresponent) restaran 0,1 punts per falta d’ortografia en els exàmens de català, castellà i literatura. Amb un topall, eh? 2 punts. En llengües estrangeres, es descomptarà en expressió escrita fins al 10% de l’exercici si és deficient. En la resta de matèries, sembla que finalment sí que es penalitzarà l’estudiant per l’ortografia. Tornem, doncs, al que es va dir a l’octubre: que “es valoraria la coherència, la correcció gramatical i ortogràfica i la presentació dels textos amb un descompte que pot arribar al 10% de la nota total”.

Quina sort la nostra, catalans. El Govern envia als instituts els criteris per a la correcció de les proves de català de segon d’ESO. Al text, per cert, es parla de les “persones correctores”, suposo que per no fer servir el masculí genèric (“les persones correctores no han d’utilitzar el model per buscar la perfecció en la resposta...”), cosa que està bé, perquè així les distingim de les “màquines correctores”. Llegim que, entre els criteris, “els errors ortogràfics no s’han de tenir en compte llevat que dificultin seriosament el significat de la resposta”. Manel, baixa.

Les universitats espanyoles volen que les faltes d’ortografia o les de coherència en un text escrit a l’examen de selectivitat restin fins a dos punts. Bona sort als promotors.

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

El Consell Interuniversitari de Catalunya ha enviat un document en què ens explica que a cal batxiller hi ha novetats. I perdonin-me, sisplau, per la paràfrasi. Es veu que per a les proves d’accés a la universitat del 2025 de llengua i literatura catalana i castellana “ja no hi haurà lectures obligatòries”. És una notícia coherent i valenta.

Llegeixo un missatge a X de @sergidelmoral, professor, que diu així: “Aquesta moguda vostra de les faltes d’ortografia, és, de fet, d’un classisme un pèl ranciet. Prioritzar exacerbadament la forma per davant dels fons; cosa de bona casa. Al tantu, que si aquest tuit us sembla frívol us delateu”.

La conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca valenciana, que comanda amb mà de ferro el dirigent de Vox José Luis Aguirre, ha esborrat un tuit per culpa d’algunes crítiques malintencionades i cruels. Al tuit, que per culpa de tots aquests ja no podem gaudir, hi havia una frase en castellà i la seva traducció en valencià, que contenia (segons la mirada ortograficopatriarcal) quatre faltes d’ortografia en tretze paraules.

Hi ha guerres i guerres, però les que afecten l'ortografia solen ser especialment cruentes. Als Països Catalans encara hi ha laments per la supressió dels accents diacrítics i Víctor Català mai va acceptar les normes de Fabra. I a Alemanya hi ha encara institucions objectores als canvis aprovats fa més de dues dècades. En el cas de l'espanyol, la guspira que ha encès el foc ha estat un accent gràfic, una tilde. La guerra ja fa deu anys que dura, però ha esclatat aquesta setmana arran de l'enfrontament públic entre l'acadèmic i escriptor Arturo Pérez-Reverte i l'acadèmic que controla el perfil de Twitter oficial de la RAE.

Juny és el temps de les cireres i de la selectivitat. Molts col·legues meus es preparen per corregir els exàmens d’enguany i la queixa habitual és que els alumnes “no saben escriure”, sense preguntar-se, però, quines responsabilitats individuals i col·lectives hi ha darrere d’aquest fet.

L'accentuació és el punt feble dels estudiants a l'hora d'escriure en català. La plataforma Dictapp, un projecte de diversos filòlegs i docents, ha comptabilitzat 1.181.380 faltes d'ortografia entre el setembre del 2019 i el desembre del 2021 i les ha classificat en quinze categories diferents. Més d'una tercera part dels errors, un 36%, corresponen a problemes d'accentuació: una cinquena part de les faltes d'ortografia detectades (el 20,4%) corresponen a errors en l'accentuació en general, és a dir, a col·locar o no l'accent en el lloc que pertoca; un 8,9% són errors en el grau d'obertura dels accents (obert o tancat), i un 6,7% són errades en l'accentuació de diacrítics.