"El Restaurant de La Mola forma part de l'edifici històric del Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt (S. X), situat en el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt". Així es descriu al seu web l'històric restaurant La Mola, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i així és per a molts dels catalans que alguna vegada han pujat la Mola. I és que, segons la propietària del restaurant, Gemma Gimferrer, el local té més de mig segle de vida i ja fa 57 anys que està en funcionament. Ara, però, la Diputació de Barcelona, propietària del parc natural, estudia canviar el model de l'equipament. Això faria que a principis de 2024, quan acaba la concessió improrrogable que actualment ostenta el restaurant, hagués de tancar.

En la confluència de les rieres de Tenes i el Rossinyol, que es precipiten en cascades, Sant Miquel del Fai va ser durant dècades destí de turisme sobretot familiar. Als anys seixanta i setanta s'omplia de Seat 600, i molts vehicles van acabar portant l'adhesiu d'aquest lloc tel·lúric on es llegia “Sant Miquel del Fai. Una meravella de Catalunya”. La singularitat de la seva església troglodita del segle X, excavada a la roca, considerada la millor i més gran de Catalunya, i un entorn abrupte dominat pels cingles calcaris de Bertí que formen grutes i coves, va atreure autors com Víctor Balaguer i Josep Pla. Tanmateix, el lloc, que en els darrers anys sobretot atreia celebracions de bodes i bateigs, es va anar degradant i, finalment, el va comprar la Diputació de Barcelona el 2017 per 1.315.000 euros. Després de cinc anys d'obres i una inversió entre la compra i les reformes de 5.371.736 euros, la finca de 70,5 hectàrees obrirà les portes, renovada, el març del 2023. L'entrada serà gratuïta, amb reserva, i hi haurà un aforament de 200 persones de manera simultània. La previsió és que diàriament visitin el lloc unes 1.000 persones. Els primers mesos només obrirà els caps de setmana i, entre setmana, es faran visites escolars.

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona és formada per 13 espais naturals d’alt valor paisatgístic, ecològic i cultural que abasten més de 100.000 hectàrees de la província de Barcelona. La gestió de la Xarxa garanteix l’equilibri territorial i ambiental als 100 municipis del seu àmbit geogràfic, que representen el 22% del territori i el 70% de la població de Catalunya.

“La natura ens dona la platja i el riu. Els artistes posen la música. La màgia la crearem entre tots”. És el lema del festival Norai, que ha organitzat aquest cap de setmana el càmping Nàutic Almata, situat al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En total, han estat 36 hores de concerts en tres escenaris diferents, i amb més d’un miler de persones, segons els impulsors. La festa, que és el primer any que s'ha celebrat, ha posat en alerta els ecologistes, que adverteixen que “l’afluència de gent” i les “grans quantitats de soroll” perjudicaran les espècies protegides que estan en plena època de nidificació. “És inacceptable i completament incompatible la celebració d’un esdeveniment de tals magnituds en ple parc natural i a tocar de la reserva integral de les Llaunes”, denuncia un dels portaveus de la Iaeden, Raúl Domínguez. 

La gota que ha fet vessar el vas ha sigut l'extrema sequera de la passada primavera i estiu, que ha deixat el Parc dels Aiguamolls de l'Empordà amb els seus estanys i recs completament secs, cosa que ha fet que moltes aus aquàtiques no hi hagin pogut nidificar i que a la tardor les que hi arriben del centre d'Europa per hivernar-hi s'hagin desplaçat a altres zones. Però la situació crítica en què es troba aquest ecosistema, que en els últims anys ha perdut biodiversitat i, per tant, atractiu per als visitants, preocupa des de fa temps els que van estar al capdavant de la seva gestió en els inicis, entre ells el primer director del Parc, Jordi Sargatal. Asseguren que l'espai compta amb mesures per poder garantir uns mínims d'aigua en èpoques de sequera, però que no s'utilitzen de manera eficient ni programada, i acusen l'actual director, Sergi Romero, d'inoperància en la conservació i manteniment d'aquest parc natural. També apunten a la Generalitat i li demanen que garanteixi "un canvi de rumb urgent" en la seva gestió per evitar que "s'entri en una dinàmica catastròfica per a uns ecosistemes humits de vital importància", especialment en un futur immediat en què "caldrà recuperar les seves funcions de regulació hídrica per apaivagar els efectes del canvi climàtic".

Provocar un incendi és relativament fàcil. El que és difícil és enxampar la persona que l’ha originat. “És complicat perquè, quan comença el foc, el piròman ja no hi és”, admet el subcap dels Mossos d’Esquadra de l’àrea bàsica de La Bisbal d’Empordà, el subinspector Francesc Nieto. Per aconseguir-ho, cal dur a terme una investigació “complexa” amb seguiments, vigilàncies i entrevistes a testimonis. Tot un conjunt d’actuacions que han portat la policia a detenir un veí de Torroella de Montgrí, de 54 anys, com a suposat autor de dotze incendis entre el juliol, l’agost i l’octubre d'enguany al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Segons la interlocutòria de presó, en total es van cremar 763.138 metres quadrats de matolls i bosc; el gran gruix el 22 de juliol, quan les flames van arrasar 75,71 hectàrees del massís i van obligar a desallotjar 150 persones d'una casa de colònies. Els bombers van aconseguir controlar-lo en 26 hores, però van necessitar dotze dies per extingir-lo. 

S’hi volia construir una urbanització que era tres vegades més gran que Empuriabrava. Però un grup de nois d'entre 18 i 20 anys van aconseguir aturar el projecte constructiu i que el Parlament aprovés per unanimitat una llei per protegir els Aiguamolls de l’Empordà. I això que no va ser fàcil: els va costar set anys de lluita, una denúncia dels promotors i algunes topades amb la Guàrdia Civil. 

“Per als veïns és collonut però per als comerços és una porcada. Som un poble turístic, ens agradi o no, i si no deixem que hi vingui la gent… no sé de què viuran!” Amb aquesta frase resumeix en Cisco, un veí de Cadaqués, la rebuda al poble de les noves restriccions per accedir amb cotxe o moto al cap de Creus. Des de l'11 de juny només s’hi pot entrar a peu, amb bici o amb el bus llançadora, del qual ja hi ha força queixes pel servei: no estan clars els horaris i costa 8 euros per adult. Des de l’Ajuntament admeten que hi ha aspectes que cal millorar, com per exemple la senyalització, però creuen que la mesura és fonamental per preservar el parc natural i evitar imatges com les de l’any passat, amb pics de 1.500 cotxes aparcats en qualsevol racó de l’espai.

Saps quins són els millors llocs de Catalunya per observar ocells? Probablement saps que n’hi ha força al delta de l'Ebre, als aiguamolls de l’Empordà, a l’estany de Banyoles... Però coneixes la muntanya d’Alinyà o l’estany d’Ivars i Vila-sana, dos paratges naturals on hi ha aus abundants i ben singulars? El llibre Anem a veure ocells! ofereix un recorregut per 30 d’aquests espais- amb textos i fotografies de les aus i dels paisatges-. Per saber-los identificar, va molt bé endur-se aquesta guia (i uns binocles!). L’autor d’Anem a veure ocells! és Jordi Longás Mayayo, fotògraf, alpinista i pedagog. Diu que no és ornitòleg però és com si ho fos, perquè d’ocells en sap un niu.

A conseqüència de les restriccions derivades de la pandèmia, l’estiu passat es va produir molta massificació en espais naturals de tot el país. Per exemple, es van arribar a registrar 1.500 vehicles en un sol dia a la punta del cap de Creus; 550 furgonetes d'acampada passant la nit a la platja del Trabucador del delta de l’Ebre, o 200 persones al mateix moment al cim del Pedraforca. Arran d'aquestes xifres, la Generalitat ha decidit restringir l’accés de vehicles als parcs naturals durant els tres mesos de més calor. Així, per exemple, per anar al cap de Creus caldrà agafar un bus llançadora, per accedir a la collada de Fontalba s’haurà de demanar hora i per anar al delta de l’Ebre s’hauran de complir les limitacions d’accés de vehicles que hi haurà a la platja i a la barra del Trabucador. 

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha donat suport al projecte del Museu de Camins amb dues subvencions de 20.129,51 euros. El Museu de Camins, impulsat per les associacions País de Terra Roia i Balmes Blancs, és un museu a l'aire lliure que integra la xarxa de camins del Pirineu mantinguts i recuperats a la Vall de Siarb, al Pallars Sobirà.

Paisatges Vius i el Parc Natural de l'Alt Pirineu han realitzat durant l'any 2020 diverses actuacions per a la conservació del gall fer en aquest territori. L'objectiu és reduir algunes de les amenaces existents a zones prioritàries pel gall fer al Parc Natural. Aquesta és una les espècies més emblemàtiques del Pirineu, però també de les més amenaçades. Tot i que al Parc Natural de l'Alt Pirineu hi resideix el gruix de la població pirinenca (aproximadament un 20% dels mascles), entre el 2005 i el 2015 es va detectar una davallada significativa d'efectius, passant de 150 mascles a 120. La conservació d'aquestes poblacions és clau com a punts de dispersió d'individus cap a poblacions properes, que estan patint reduccions molt més alarmants.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Natural del Cadí-Moixeró han acordat iniciar el procés per adherir-se a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). La Carta Europea de Turisme Sostenible en espais naturals protegits és una iniciativa de la Federació EUROPARC, organització que reuneix Espais Naturals Protegits de 38 països europeus. EUROPARC és l'entitat gestora que concedeix l'adhesió a la CETS als espais protegits, en els quals verifica que hi ha un compromís per aplicar els principis del turisme sostenible.

El fins ara president de la Junta Rectora del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Joan Ordi, ha comunicat als membres d'aquest organisme que deixa el càrrec, després de gairebé cinc anys desenvolupant-lo. Ordi va ser nomenat pel conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull i ratificat per la Junta el 20 de maig de 2016, i des del departament asseguren que "la seva activitat ha estat intensa i exemplar".

El Parc Natural de l'Alt Pirineu preveu implementar aquest estiu noves mesures de regulació de l'ús públic dels seus espais per evitar problemes de massificació, especialment en zones emblemàtiques com la capçalera de la Vall Ferrera -on hi ha la Pica d'Estats-, la vall de Bonabé, Boavi, la Vall de Tavascan, la Mollera d'Escalarre o Sant Joan de l'Erm, entre altres. Així s'ha acordat en la darrera Junta Rectora del Parc celebrada aquest dimecres.

Les obres de millora de la Mollera d'Escalarre, al Parc Natural de l'Alt Pirineu, ja s'han completat amb la col·locació de la senyalització informativa. Els treballs de millora d'aquest indret singular s'executen des d'octubre de 2020, i han suposat una inversió global de 33.500 euros. El parc natural ha aportat 30.165 euros, mitjançant un ajut FEADER, i l'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu ha assumit la resta.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha obert aquest dimecres el període d'inscripcions per a una nova edició del curs de Bon/a Coneixedor/a del Parc (antic curs de Guia-Intèrpret). L'objectiu del curs és formar personal especialitzat en el coneixement i la divulgació dels valors del Parc i s'adreça, principalment, a les persones que s'hi dediquen professionalment o s'hi volen dedicar. Es tracta de la quarta edició d'aquest curs, que l'any passat finalment es va haver de suspendre a causa de la situació de pandèmia.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu i l'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu, al Pallars Sobirà, fa més d'una dècada que lluiten contra una planta aquàtica invasora a l'embassament de la Torrassa. Es tracta de l'Elodea (Elodea canadensis) originària d'Amèrica del Nord que des de la seva introducció no ha deixat de propagar-se per tots els marges de l'embassament. Aquesta planta ha desplaçat les altres plantes aquàtiques existents i ha posat en perill la salut de l'ecosistema aquàtic. Enguany ja ha començat una nova campanya de neteja i operaris amb rascles, forques i carretons eruga treballen per retirar aquesta planta. Es preveu que en retirin unes 20 tones.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu vol reivindicar el seu passat glacial i per fer-ho ha editat un pòster que reprodueix l'extensió de la glacera més important del sud dels Pirineus, la de la Noguera Pallaresa, que va arribar al seu màxim fa més de 40.000 anys, amb 63 quilòmetres de longitud i 600 metres de gruix. La glacera anava des del pla de Beret fins a gairebé Sort. Havia arribat a tenir un gruix màxim de 730 metres a Bonabé, 600 a Esterri d'Àneu i 365 a Llavorsí. El pòster permet descobrir altres curiositats, com ara la formació de l'estany de la cubeta d'Esterri d'Àneu. Aquell estany va arribar a ser el més gran del sud dels Pirineus, amb 6,5 km de longitud i 400 m de profunditat.

Més d'una quarantena de persones han fet aportacions dins la primera fase del procés participatiu organitzat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu per dissenyar el pla d'accions per posar en valor i conservar la qualitat acústica i lumínica d'aquest espai natural. L'actuació s'emmarca dins del projecte que el parc natural impulsa des de fa dos anys per a obtenir el distintiu de Punt de referència i àrea d'influència de protecció lumínica i de Zona d'especial protecció de la qualitat acústica que atorga la Generalitat.