Durant les protestes per Palestina d'aquest octubre, l'ús del conegut com a gas pebre que van fer servir els Mossos d'Esquadra va aixecar polseguera. L'esprai OC és una eina que fins ara el cos policial havia utilitzat en comptades ocasions, i durant aquells dies hi va recórrer en diverses situacions. Es va fer servir fins i tot contra manifestants asseguts a terra als voltants de l'estació de Sants de Barcelona, pocs minuts després que comencés la protesta. Per tot plegat, ERC, Comuns i la CUP van exigir al Govern que fes públic el protocol d'ús i van demanar la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, a la cambra catalana. Ara, aquest diari ha pogut xifrar l'augment en l'ús que s'apuntava aquells dies. Segons dades facilitades per Interior a través d'una petició de transparència, la policia catalana ha fet servir l'esprai pebre en set ocasions en el que portem del 2025, sis de les quals el mes d'octubre. Abans, des del primer ús l'any 2019 i malgrat tenir-lo reglat des del 2013, només l'havia emprat en tres circumstàncies.

L'esprai OC, fet d'extracte de pebre natural, és una substància que expulsa un núvol gasós que irrita immediatament els ulls i la gola de les persones que hi estan exposades. Es tracta d'una eina policial que els Mossos d'Esquadra fan servir cada cop més, i últimament s'ha utilitzat en les protestes propalestines convocades a Barcelona. Dimecres es va ruixar amb aquest esprai un grup de persones que estaven assegudes en un dels accessos de l'estació de Sants intentant evitar que avancés l'autocar de l'equip de bàsquet Hapoel de Jerusalem, que es dirigia a Manresa per disputar un partit.

Gairebé al mateix moment que el govern de Mariano Rajoy aprovava l'anomenada llei mordassa el 2015, en un context de mobilitzacions populars i protestes per les retallades, el llavors cap de l'oposició, Pedro Sánchez, va prometre que la derogaria quan arribés al poder. Això va passar el 2018 i, des de llavors, en les diferents campanyes electorals sempre ha sigut una promesa del PSOE que no s'ha materialitzat mai. Recordem que la llei, impulsada pel ministre Jorge Fernández Díaz, tenia com a objectiu protegir la policia atorgant una mena de carta blanca als agents per arrestar i multar manifestants.

El president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, ha demanat en una piulada que el Congrés prohibeixi l'ús de les pilotes de goma per part dels cossos de policia espanyols –Policia Nacional i Guàrdia Civil-, després que quatre persones hagin perdut la visió d'un ull durant els aldarulls. "El Parlament no en va prohibir l'ús a Catalunya, sinó que d'acord amb les seves competències només va poder fer-ho amb els Mossos", ha precisat en una piulada.

[Segueix l'última hora de les reaccions i totes les accions a la sentència del Procés]

Fins a 35 oftalmòlegs francesos de renom denuncien en una carta adreçada a Emmanuel Macron una “epidèmia mai vista de lesions oculars gravíssimes” produïdes pel llançament de pilotes de goma de les forces de seguretat des que van començar les mobilitzacions dels anomenats armilles grogues a França, al novembre. Els facultatius van enviar la carta a Macron fa un mes reclamant “amb insistència” una moratòria de la utilització d’aquesta “arma” dels agents. Davant la falta de resposta de Macron, els oftalmòlegs van acceptar que el diari Le Journal du Dimanche es fes ressò de la carta aquest diumenge amb l’objectiu que la seva petició sigui escoltada pel govern.

Un inspector de la policia espanyola ha admès que durant l'1-O va ordenar disparar pilotes de goma a la zona on Roger Español va perdre un ull, a prop de l'Escola Ramon Llull de Barcelona, per poder sortir del lloc, on assegura que els agents s'havien quedat "aïllats", després que una part del dispositiu marxés amb les urnes requisades.

Sis agents de l'Ertzaintza s'asseuran aquest dilluns al banc dels acusats pel cas del jove aficionat de l'Athletic de Bilbao que va morir fa més de sis anys després de rebre l'impacte d'una pilota de goma al cap al voltant de l'antic estadi de Sant Mamés. Els agents s'enfronten cadascun a penes de quatre anys de presó i la inhabilitació especial per seguir treballant com a policies. Els acusen d'homicidi amb impudència greu.

Un grup de pares d'alumnes de primària del Col·legi Lestonnac, de Lleida, han expressat la seva indignació després de tenir coneixement de la presència de pilotes de goma a l'interior del centre educatiu, que alguns alumnes "han estat utilitzant per jugar en hores de pati dins l'escola". A través d'un comunicat, asseguren que aquestes pilotes "van ser regalades mitjançant alguns dels mateixos policies de l'Estat que hi ha aquests dies de guàrdia al carrer de l'entrada del col·legi a almenys un alumne de primària de l'escola".

A l'home de 38 anys que, diumenge, va rebre l'impacte d'una pilota de goma se li va practicar una reconstrucció ocular a l'Hospital de Sant Pau, però a hores d'ara no se sap si recuperarà la visió. La seva família va acudir ahir al punt d'assessorament que ha activat l'Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el centre de defensa pels Drets Humans Irídia per agrair les mostres de suport que han rebut i per demanar a tothom que disposi de vídeos i fotografies que les faci arribar a l'adreça de correu electrònic que s'ha activat per atendre les víctimes: victimes1oct@bcn.cat. A diferència del que va passar en el cas d'Ester Quintana, que va perdre l'ull, a aquest ferit se li ha pogut reconstruir l'ull, però caldrà esperar l'evolució per saber si recupera la visió. L'Ajuntament es planteja personar-se com a acusació popular, però encara ho està estudiant.

Gairebé vuit anys després dels fets, el cas d'un noi que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma ha arribat a judici a l'Audiència de Barcelona. Es tracta d'Oscar Alpuente, un dels impulsors de la plataforma Stop Bales de Goma, que va quedar borni durant la celebració del triplet del Barça el 27 de maig del 2009 al passeig de Gràcia de Barcelona. El seu és el segon cas que arriba a judici després del d'Ester Quintana, que va acabar amb l'absolució dels dos mossos d'esquadra acusats de ferir-la. Precisament arran del cas Quintana, el cos va deixar d'utilitzar aquests projectils.

Ester Quintana no recorrerà la sentència de l'Audiència de Barcelona que a finals de maig va absoldre els dos Mossos d'Esquadra acusats de treure-li un ull amb una pilota de goma el 2012. La manifestant ha fet públic un comunicat per les xarxes socials, juntament amb les seves advocades, Laia Serra i Carla Vall, i la plataforma Ojo con tu Ojo.

L'Audiència de Barcelona ha absolt l'escopeter i el subinspector acusats de fer perdre l'ull esquerre a Ester Quintana amb una pilota de goma el 14 de novembre del 2012. El tribunal considera que no hi ha prou proves per determinar si el que va ferir Quintana va ser una pilota de goma o un projectil de precisió, i diu que no es pot descartar que fos un altre agent qui disparés. Quintana ha assegurat que "no s'ha fet justícia". La seva defensa estudiarà si recorren i ha demanat que es depurin responsabilitats polítiques.

Tres anys i mig després de perdre un ull en una manifestació al centre de Barcelona, Ester Quintana ha baixat per última vegada les escales de l'Audiència de Barcelona amb un somriure als llavis, "satisfeta", ha dit, d'haver acabat el judici contra els dos mossos d'esquadra acusats de ferir-la i d'"haver pogut aportar totes les proves perquè el judici es resolgui de la manera més justa possible".

Els mossos d'esquadra acusats de lesionar Ester Quintana el 14 de novembre del 2012, que s'enfronten a una pena de dos a nou anys de presó, han assegurat avui en la seva declaració al judici que a la zona on la dona va perdre l'ull esquerre només van disparar una salva "innòcua" i "proporcional al llançament d'objectes que s'estava produint", en paraules del subinspector processat. Seguint el guió de l'escrit de defensa, també han sembrat les sospites contra els agents de la furgoneta 414, no acusats, però sancionats per Interior per haver incomplert ordres aquell dia.

Els forenses que van examinar les ferides d'Ester Quintana han conclòs avui al judici que la dona va rebre l'impacte d'una pilota de goma a l'ull i consideren "improbable" la tesi de la defensa, que planteja que la manifestant podria haver quedat ferida per un projectil de precisió 'foam'.

Un comandament de la Guàrdia Urbana de Barcelona que ha declarat com a testimoni en el judici sobre la vaga general del 14 de novembre de 2012 ha reconegut davant del tribunal que va trobar un projectil de precisió foam a prop de la zona on Ester Quintana va perdre un ull.

Els dos responsables de la unitat d'assumptes interns dels Mossos d'Esquadra han posat en dubte al judici sobre la vaga general on va resultar ferida Ester Quintana que l'escopeter acusat pugui ser l'autor de la lesió que li va fer perdre l'ull, alineant-se amb la defensa dels agents.

Els diferents agents que aquest matí han declarat com a testimonis en la cinquena jornada del judici sobre la vaga general del 14 de novembre de 2012, en què Ester Quintana va perdre un ull, s'han contradit a l'hora d'explicar la posició que ocupaven les seves furgonetes en el moment i el punt on la dona va patir la ferida.

Manel Prat, el director dels Mossos d'Esquadra responsable de l'operatiu policial de la manifestació on Ester Quintana va perdre un ull, ha admès al judici les lesions de la víctima van ser fruït d'un "projectil policial", tot i que no han trobat "cap prova física" sobre "quin tipus" de bala podria ser la responsable de la ferida.