Quedar-se a dinar al menjador de l'escola serà més car el curs que ve. En concret, uns vint cèntims més car cada dia, perquè el Govern ha decretat que el preu màxim del servei de menjador passi dels 6,33 euros actuals a 6,54 euros diaris el curs que ve en aquells centres públics en què l'espai del migdia dura dues hores i mitja. Als centres on el temps de menjador és de dues hores, el topall del preu serà de 6,18 euros diaris. Per als alumnes que es queden només alguns dies al menjador (comensals esporàdics) el preu es podrà incrementar fins un 10%, i se'ls podrà cobrar 7,19 euros com a màxim si el menjador dura dues hores i mitja i 6,80 si en dura només dues.

Quan els comerços del carrer Santa Anna i el Portal de l'Àngel van obrir per la desescalada de l'estat d'alarma, la cua de la parròquia, on s'entreguen cada dia 250 bosses amb esmorzars i àpats, ja hi era. Durant els mesos de confinament la fila de persones ha anat creixent, a mesura que es tancaven els negocis i els veïns anaven perdent les feines –informals o no–, o bé no rebien la paga estatal corresponent a l'ERTO. La cua, amb més de 90 persones a dos quarts de deu del matí, s'enfila 170 metres fins a arribar a tocar de plaça de Catalunya, passant pel Portal de l'Àngel, probablement l'avinguda que tenia els comerços de roba més transitats de la ciutat a l'antiga normalitat. Ciutat Vella, el districte de les postals de la Barcelona del disseny i de l'arquitectura medieval, és també el que més persones ateses a serveis socials té (6.000) i el que concentra més punts d'entrega d'àpats (cinc), a més de les targetes menjador que reben famílies necessitades i els repartiments a domicili tant del consistori com d'algunes fundacions i xarxes veïnals.

Les portes de Santa Anna, obertes des de feia tres anys a tot el que necessitava aixopluc, companyia, suport i alimentació, es van tancar –com tantes i tantes institucions– quan el coronavirus ens va obligar al confinament. Des de l'Ajuntament i la Generalitat s'ha fet tot el possible per atendre les necessitats més urgents dels sensesostre. S'han habilitat espais i s'ha donat allotjament a molta gent. Però sabem prou bé que hi ha algunes persones que sempre resten fora de la xarxa d'ajuda, per diferents motius que no és el moment de jutjar: la por a identificar-se, el no voler separar-se del gos...

La frase “quant és?” pot acabar sent història amb la creixent aplicació de la intel·ligència artificial en la restauració. Proppos, una start-up barcelonina, ha desenvolupat un caixer que, amb una càmera i intel·ligència artificial, reconeix els plats d’una safata i elabora el compte de manera automàtica. L’aparell, que ha entrat en l’última fase abans de començar-se a comercialitzar, està dissenyat per al sector de les col·lectivitats, és a dir, els restaurants de self-service a gran escala on es generen pics de feina com ara hospitals, seus de multinacionals i estadis.

Un dels punts més calents de la polèmica del decret de menjadors és que les associacions de mares i pares d’arreu de Catalunya volen seguir gestionant els menjadors escolars de manera directa, cosa que no es garanteix en l'esborrany del decret que tenia el departament d'Educació entre mans. Malgrat que la conselleria ha posat sobre la taula aquesta setmana en una reunió amb la plataforma SOS Menjadors Escolars la possibilitat de regular per llei, i no per decret, l'espai del migdia a les escoles, l'entitat ha volgut mantenir les protestes previstes i han tret el servei als patis de les escoles, carrers i places. Primer, per reclamar precisament una llei que blindi el temps del migdia i garanteixi una implementació progressiva de la universalitat i la gratuïtat i, segon, per celebrar que el departament d'Educació hagi aturat el decret de menjadors.

El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha suspès cautelarment l'acord marc de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat per a la contractació dels serveis de menjador escolar. Segons l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec) –que l'havia recorregut–, aquest acord dificulta greument l'accés de les petites i mitjanes empreses a les contractacions i els impedeixen competir en igualtat de condicions.

L'endarreriment que acumula la Generalitat en el pagament de les beques menjador s'enfila ja als sis mesos. A principis d'aquest mes d'abril, els pares han rebut el 8% de la quantitat total del curs, "l'equivalent només al setembre", segons explica Jaume Ramos, responsable de la comissió de menjadors escolars de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac). Aquest fet ha agreujat els problemes econòmics de moltes AMPA, que han hagut d'avançar aquests diners o bé han endarrerit el pagament a les empreses proveïdores. L'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec), patronal del sector, exposa que la crisi i la falta d'ajuts han reduït un 20% el nombre d'alumnes que es queden a dinar a l'escola, una davallada detectada al llarg del curs.