M. VICTÒRIA MOLINS
M. VICTÒRIA MOLINS

Nosaltres sí que hi som!

Vull respondre a l'article d'Isabel Turull a l'ARA de dimarts passat. Entenc la seva indignació davant l'aparent indiferència de l'Església pel que fa a la injustícia que s'està cometent amb els presos...

La ciutat dels prodigis també plora

He viscut molt de prop l'operació de neteja que s'ha fet de forma tan espectacular al Raval per acabar, en la mesura del possible, amb els famosos narcopisos que tant estaven perjudicant no només la imatge...

Robin Hood a l'inrevés

Des de la meva perspectiva diària amb persones sense sostre, d'una banda, i amb els meus veïns i coneguts del Raval i Ciutat Vella, de l'altra, i per les nombroses situacions de què sovint hem de parlar a...

De Quatre Camins a Estremera

Podia fer servir Twitter per opinar sobre aquest tema, però això de restringir-me les paraules no m'ha agradat mai, ni als exàmens de la facultat. Necessito expressar tot el que he sentit en veure unes...

La història del Dabo, el sagristà musulmà

"Dabo, necessito que m'obris la porta del claustre"; "Dabo, podràs quedar-te una estona més perquè me n'haig d'anar...?"; "Dabo, han deixat tota bruta l'entrada..."; "Dabo, Dabo, Dabo"... I, sempre amb un...

Del barraquisme a l'acampada

Durant la meva infantesa vaig conèixer, gràcies a les inquietuds socials heretades del meu pare, les barraques que omplien grans extensions a la rodalia de la ciutat. Els que vivíem als barris més...

Rancúnia no, però tristesa... fins a les llàgrimes

Escric aquest article tot i saber que no agradarà a tothom, o que a alguns no els semblarà oportú que una monja tingui la seva opinió sobre un tema al qual posaran el qualificatiu de polític o, encara més...

Dones en plenitud

Avui em fa por obrir el mòbil perquè estarà ple de missatges de tota mena al voltant d'un tema únic: la dona. Alguns es convertiran en "virals", paraula que ha deixat de banda gairebé el seu significat...

L’altra Barcelona

Abans-d’ahir, al capvespre, pujava al metro pensant en els problemes que em venien al cap i rumiant la manera de trobar alguna solució a una de les més punyents necessitats de la gent que m’envolta, quan em...

Abraçades que surten del cor... ara, quan fa un any

Any difícil en molts sentits, aquest 2017 que acabem de deixar per endinsar-nos en un 2018 tan ple d’incògnites com d’amenaces i pronòstics injustos. Ja ho hem recordat massa, amb humor o amb indignació,...

L’endemà

Em desperto el dia 2 d’octubre amb una sensació estranya, i no tant pel refredat que vaig agafar a la matinada tot esperant a la porta del col·legi electoral sinó perquè me’n vaig anar al llit amb el cap...

Un col·lectiu invisible s’ha fet visible... i molest

Quan, ara ja farà sis mesos, el papa Francesc ens animava, als que havíem començat una experiència d’Església oberta -l’Hospital de Campanya de Santa Anna-, amb la frase “Gracias por el lío que armaron en...