Vladímir Putin feia temps que tenia Telegram entre cella i cella, però no ha estat fins aquesta setmana que li ha declarat formalment la guerra. Les autoritats russes han alentit tant l’aplicació que gairebé no funciona per als més de 60 milions d’usuaris que té al país. El Kremlin acusa el seu fundador, Pàvel Dúrov, de saltar-se la llei, però ell assegura que el veritable objectiu del govern rus és empènyer els ciutadans cap a un servei de missatgeria nacional de nova creació i supervisat pels serveis secrets. La jugada no només ha generat malestar al carrer, sinó també a l’exèrcit, on molts soldats s’han queixat que la plataforma és vital per a les comunicacions al front i per a la defensa antidrons.

La voracitat amb què les operacions d’assalt dessagnen les tropes russes a Ucraïna ha obligat el Kremlin a buscar soldats més enllà de les seves fronteres. A l’Àfrica, Rússia aprofita la influència cultivada durant anys per crear xarxes de reclutament que exploten la desesperació de molts joves que anhelen una vida millor. Per primera vegada, una investigació del grup INPACT –que va néixer per monitoritzar els excessos dels mercenaris de Wagner– ha posat xifres a aquest fenomen: ha documentat prop de 1.500 casos de nois africans enviats a primera línia, dels quals 300, un de cada cinc, van morir.

“Crimea no és menys important per a la seguretat de Rússia del que ho és Groenlàndia per a la dels Estats Units”. Amb aquesta declaració, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha deixat clar quin rèdit espera treure el Kremlin de les ambicions de Donald Trump sobre l’illa. Lluny de censurar l’expansionisme nord-americà, Vladímir Putin és conscient que la implosió de l’ordre occidental provocada per la Casa Blanca dona ales a l’agressió russa d’Ucraïna, legitima la seva cosmovisió i, de retruc, desvia el focus dels bombardejos diaris contra Kíiv.

Dos laboratoris occidentals confirmen que el dissident rus Aleksei Navalni va morir enverinat, segons la seva viuda, Iúlia Navàlnaia. En un vídeo publicat aquest dimecres, l’activista explica que les mostres biològiques del seu marit es van enviar a l’estranger poc després de la seva mort en una colònia penal, el 16 de febrer de 2024, i que almenys dos equips científics han arribat a la mateixa conclusió de manera independent.

La Viquipèdia ja havia tingut problemes abans amb el Kremlin, amb censors russos que l'amenaçaven, gairebé des de l'inici de la guerra d'Ucraïna el 2014. Però no va ser fins a finals del 2023, amb l'aparició d'anuncis brillants a Moscou, que va quedar clara l'existència d'un pla seriós per substituir-la. La RuWiki, com es coneix el projecte dels censors, és principalment una còpia directa de la Viquipèdia. Però, en aquesta nova eina, els moments més delicats de la història s'han exclòs o s'han reescrit. Els ideòlegs del Kremlin esperen que milions de russos acceptin ara aquestes noves versions com la veritat.

Cinc dies després de la mort d’Alexei Navalni, les autoritats russes encara no han lliurat el cadàver a la família. L’entorn del líder opositor, que ja va ser enverinat el 2020 i que ara hauria mort en una presó de l’Àrctic de forma sobtada després de fer una passejada matinal, reclama una autòpsia independent per aclarir les circumstàncies de la defunció, que el Kremlin va atribuir a una trombosi.

L'opositor a Vladímir Putin Aleksei Navalni ha comparegut aquest dijous a través d'un enllaç de vídeo davant del Tribunal Suprem per defensar el seu dret a pauses més llargues per menjar i l'accés a més llibres a la presó, inclosos textos religiosos. Vestint un uniforme de presó negre i a peu dret darrere les reixes en una habitació petita i sense mobles, Navalni, de 47 anys, semblava demacrat, però ha parlat de manera animada i sense notes, informa Reuters.

La propaganda russa s'està estenent als videojocs arreu del món. A Minecraft, el joc immersiu propietat de Microsoft, els jugadors russos hi representen la batalla per Soledar, una ciutat d'Ucraïna –amb mines de sal– que les forces russes van capturar al gener, i han publicat un vídeo del joc a la xarxa social més popular del seu país, VKontakte.

Anna Bosch (Barcelona, 1963) ha estat corresponsal de Televisió Espanyola a Moscou, a Washington i a Londres. Segurament, si hagués fet les seves rigoroses cròniques amb el micròfon de TV3, avui formaria part de l’star-system català. Diu que no li sap greu no ser una estrella a Catalunya, però sí que li ha dolgut que durant molt de temps, quan era fora, no se la considerés una periodista catalana. A Moscou hi va arribar el 1998, gairebé per casualitat, pel trencament de lligaments de qui n’havia de ser el corresponsal. Ara ha publicat El año que llegó Putin, un llibre interessantíssim per entendre millor el personatge, el Kremlin i la societat russa. Bosch està a punt de volar a Londres per cobrir la retransmissió de la coronació del rei Carles III.

El màxim assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha dialogat durant els últims mesos amb el seu homòleg rus, Nikolai Patruxev, en un esforç per reduir el risc d'amenaça nuclear. Sullivan, a més, ha parlat amb el conseller de política exterior de Vladímir Putin, Iuri Uxakov. Ho han revelat alts càrrecs del govern dels Estats Units, que han indicat que l'objectiu de Washington és preservar la via de comunicació amb Moscou i no pas arribar a un acord sobre la guerra a Ucraïna, segons ha publicat el diari nord-americà The Wall Street Journal.

El març de l’any 2000 Roman Abramóvitx va aterrar a l’aeroport d'Anàdir a dalt d’un vol privat. Al mateix aeroport, va negociar amb les autoritats locals disposar d’un helicòpter per passar una setmana visitant un munt de poblacions de la regió de Txukotka, el punt més a l’est de Rússia, just a l’altra banda d’Alaska. Una zona més gran que la península Ibèrica habitada per tot just 50.000 persones, bona part de les quals a Anàdir. Una de les regions més fredes i remotes del planeta, amb més rens que persones. Un paratge gèlid envoltat per l'estret de Bering i l'oceà Àrtic. Abramóvitx hi aterrava per donar-se a conèixer. Malgrat que no hi havia viscut, ni hi tenia cap familiar i era el primer cop que trepitjava la regió, estava disposat a convertir-se en el seu governador. I per guanyar les eleccions, li tocava donar-se a conèixer i prometre una pluja de milions. Va fer les dues coses, esclar. Va guanyar les eleccions per al partit de Vladímir Putin.

Quan la cambra baixa del Parlament rus, la Duma, es va reunir el mes passat per primera vegada després de les eleccions de setembre, un dels seus membres més novells era un nom molt més conegut als Estats Units que al seu país natal. Maria V. Butina va protagonitzar titulars quan va ser condemnada, fa tres anys, per haver operat com a espia i haver intentat infiltrar-se en cercles polítics conservadors influents abans i després de les eleccions del 2016 a la Casa Blanca.

Davant l'extens reportatge del New York Times sobre presumptes vincles amb Rússia de Josep Maria Alay, cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, i l'advocat Gonzalo Boye, el Kremlin ha negat aquest dimarts tots els suposats contactes amb l'entorn de Puigdemont. I no només amb l'expresident, sinó que el govern rus ha desmentit qualsevol vincle amb el moviment independentista. "No és més que una mentida", ha assegurat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en declaracions als mitjans recollides per l'agència de notícies Sputnik.

Amnistia Internacional ha retirat l’estatus de "pres de consciència" al líder opositor rus Alexei Navalni, després de rebre múltiples peticions per uns comentaris xenòfobs que va fer en el passat, del quals "no s'ha retractat" i que "freguen l'apologia de l'odi". Un portaveu a Moscou ha dit que l’organització ha estat “bombardejada” amb queixes sobre la conducta del polític fa quinze anys, concretament per un vídeo que s’ha fet viral des del seu empresonament en què compara els immigrants amb paneroles, en el que han qualificat com a “discurs d’odi”, una actitud que no casa amb l’etiqueta de “pres de consciència”, segons el criteri intern de l'ONG.

El Kremlin ha rebutjat aquest dimarts la possibilitat d'obrir una investigació criminal sobre el suposat enverinament del líder de l'oposició russa, Aleksei Navalni, que està ingressat en estat greu a l'hospital La Charité de Berlín després que la setmana passada prengués un te i pocs minuts després es trobés malament de sobte.

"D’acord amb l’article 9 de la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques […], el ministeri federal de Relacions Exteriors ha declarat que dos treballadors de l’ambaixada de Rússia a Berlín són persona non grata". Amb aquest comunicat, Alemanya ha anunciat aquest dimecres l’expulsió de dos empleats de l’ambaixada russa per les sospites que l’estat rus està directament implicat en l’assassinat d’un ciutadà georgià d’origen txetxè l'agost passat. El setmanari de referència a Alemanya, Der Spiegel, apunta que es tracta de dos agents secrets del Departament central d’Intel·ligència rus (GRU).

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat al seu compte de Twitter que al seu exadvocat i antiga mà dreta, Michael Cohen, "ha de complir la pena de presó que li pertoca". L'acusació arriba després que Cohen declarés dijous passat en un tribunal federal de Nova York que havia mentit al Congres dels Estats Units.

Els opositors al Kremlin, russos o estrangers, que s’han vist obligats a marxar de Rússia han respirat una mica més alleujats en saber-se aquest dimecres que en la 87a Assemblea d’Interpol, a Dubai, s'ha triat finalment com a president el sud-coreà Kim Jong-yan i no el candidat rus, Aleksandr Prokoptxuk.