Ucraïna fa un pas inèdit en la guerra atacant la flota russa a l’ombra

MoscouEn plenes negociacions de pau, Volodímir Zelenski vol demostrar a Donald Trump que encara té més capacitat de fer mal a l’economia russa. Ucraïna ha traspassat una línia que fins ara havia respectat atacant vaixells que transporten petroli rus sota bandera de països tercers, l’anomenada flota a l’ombra, que el Kremlin utilitza per esquivar les sancions. Fins ara Kíiv no havia gosat enviar drons contra embarcacions civils per por de la reacció dels seus aliats, però en menys de dues setmanes ja n’ha danyat cinc, l'últim dimecres a la nit.

Els serveis especials ucraïnesos només han reconegut tres dels atacs, tots al Mar Negre, però dos vaixells més han patit explosions en diferents punts: l’un a les costes de Turquia i l’altre, a la costa occidental d’Àfrica, en aigües del Senegal. Cap dels impactes ha provocat ferits ni vessaments de combustible.

Aquesta escalada s’ha d’emmarcar en la campanya que, des de l’estiu, du a terme Ucraïna contra el sector petrolier rus. Inicialment es va limitar als bombardejos contra refineries i dipòsits de cru; més endavant, amb el beneplàcit dels Estats Units, va colpejar els principals ports d’exportació de petroli rus, una altra línia vermella fins aleshores, i ara ha anat un pas més enllà atacant la flota a l’ombra.

Tampoc és casual que aquest redoblament dels esforços per ofegar un dels principals mitjans que té el Kremlin per finançar la guerra arribi just quan han entrat en vigor les noves sancions nord-americanes contra les dues grans petrolieres russes, Rosneft i Lukoil. A mesura que es restringeix l’accés de Moscou al mercat del cru, el govern rus busca maneres alternatives de distribuir els seus productes a través d’aquests vaixells, que operen amb estructures societàries molt opaques. La Unió Europea n’ha sancionat més de cinc-cents.

Però per a Ucraïna no n’hi ha prou perquè Rússia troba constantment escletxes per burlar les sancions. Per aquest motiu opta per la coerció. I, de moment, funciona, tal com ho demostra el fet que un dels armadors dels vaixells malmesos ja ha anunciat que deixarà de carregar fuel rus. A més, a conseqüència dels atacs, el cost d’assegurar aquestes embarcacions s’ha disparat i això pot desincentivar encara més el trànsit pel Mar Negre.

Trump no s’ha pronunciat sobre els atacs, però els seus aliats sí que ho han fet i estan nerviosos. Turquia va advertir que els incidents havien creat “greus riscos per a la seguretat del transport marítim, la vida humana i el medi ambient”. Poc després, la guàrdia costanera de Romania va haver d’abatre un dron naval ucraïnès a tocar de la seva costa. I, mentrestant, els països bàltics han reclamat a Kíiv que no ataqui vaixells en les seves aigües perquè “no seria prudent”. 

Putin amenaça amb enfonsar vaixells

Vladímir Putin acusa l’exèrcit ucraïnès de “pirateria” i amenaça amb enfonsar els vaixells que transporten gra, metalls i altres mercaderies des dels ports ucraïnesos, fins i tot si tenen bandera d’altres països. “La solució més radical és tallar l’accés d’Ucraïna al mar”, va dir, en el que podria interpretar-se també com un avís de les intencions d’envair la regió costanera d’Odessa, l’última sortida marítima de la Ucraïna no ocupada. Alhora, va ometre que, a mitjans de novembre, drons russos havien incendiat un mercant turc que descarregava gas liquat en un port ucraïnès, l’endemà que Zelenski signés un acord per importar aquesta font d’energia dels Estats Units.

La navegació al Mar Negre portava molts mesos relativament tranquil·la. S’havien recuperat gairebé els nivells de comerç previs a la guerra, després que el 2022 Rússia estigués a punt de provocar una crisi alimentària global impedint la distribució de gra ucraïnès. Ara la nova estratègia de Kíiv podria trencar aquest equilibri. 

El nou impuls negociador de Trump no ha comportat una disminució de les hostilitats, sinó el contrari. En les últimes setmanes, l’exèrcit rus també ha incrementat els bombardejos contra infraestructures energètiques ucraïneses i ha provocat grans apagades a les principals ciutats del país. Tots dos bàndols miren d’esprémer els seus recursos per fer palès a ulls de la Casa Blanca el seu potencial militar, mentre el president nord-americà es frustra veient que ni uns ni altres semblen encara prou desesperats per signar un acord a qualsevol preu.