L’estratègia de Zelenski per fer col·lapsar la indústria petroliera russa

MoscouEls atacs ucraïnesos contra instal·lacions petrolíferes russes s’han convertit en gairebé diaris. Des de principis d’agost onades de drons castiguen les principals refineries del país i han provocat una crisi inèdita: preus de la benzina disparats, estacions de servei tancades, cues per posar gasolina i cupons de racionament, que s’han convertit en elements quotidians per a uns ciutadans als quals cada vegada els costa més ignorar que estan en guerra.

Aquest és un dels objectius de Volodímir Zelenski: que els russos se sentin també víctimes del conflicte. Segons el president ucraïnès, “els incendis en les refineries i en els terminals d’exportació de petroli són les sancions més efectives”. Kíiv apunta sobretot a les plantes que produeixen carburant per a la demanda interna, però també ha començat a impactar en els ports des d’on Rússia envia cru a l’estranger, fonamental per a la seva economia.

Segons explica a l’ARA l’expert en energia nord-americà Thomas O’Donnell, aquesta campanya compta amb el vistiplau de Washington. Després de constatar la negativa de Vladímir Putin a acordar la pau, Donald Trump hauria donat llum verda a Zelenski perquè colpegés Rússia on més mal li pot fer. Així s’explicaria que, des de finals d’agost, Ucraïna hagi atacat per primera vegada dos dels tres principals terminals russos de petroli. Alhora, agafaria sentit l’obsessió del líder dels Estats Units perquè els països de l’OTAN aturin del tot la compra d’hidrocarburs a Moscou com a condició per imposar-li sancions, interpretada des d’Europa com una nova maniobra de contemporització de la Casa Blanca davant del Kremlin. “Per a Rússia, exportar és una qüestió existencial; Putin està acorralat”, assegura el professor.

Atacs a la Rússia profunda

En els últims mesos els serveis secrets ucraïnesos han atacat gairebé dues terceres parts de les 38 principals refineries. Han aconseguit impactar cinc vegades contra la central de Riazan, prop de Moscou, una de les que més benzina produeix, i aquesta setmana han danyat la planta de Tiumén, a Sibèria, a 2.100 quilòmetres de la frontera ucraïnesa, en l’atac de més abast per part d’un dron kamikaze des de l’inici de la invasió.

Segons Kommersant, les instal·lacions paralitzades per les accions de Kíiv concentren un 20% de la capacitat de refinació de tot el país i han provocat una caiguda del 10% de la producció total de combustible. L’onada d’aparells no tripulats contra la indústria petroliera russa va començar en plenes vacances d’estiu i coincidint amb l’època de collita, el moment de l’any de més alta demanda de gasolina. Els preus dels carburants es van disparar a la borsa i, de seguida, la crisi es va traslladar al mercat minorista, on continuen enfilats. 

Com a resultat, moltes benzineres han hagut de tancar. L’empresa d’anàlisi OMT-Consult calcula que 360 establiments han hagut d’abaixar la persiana, un 2,6% dels prop de 14.000 oberts a tot Rússia. On més s’estan notant els problemes de subministrament és a Crimea. En aquesta península ocupada, gairebé la meitat dels sortidors han tallat l’aixeta, les autoritats han imposat un límit de proveïment de carburant de vint litres per persona al dia i s’han repartit cupons de racionament. Al sud de Rússia, també han tancat un 14% de les gasolineres i, per bé que de moment s’ha evitat que la crisi d’abastiment arribi a Moscou, l’escassetat s’ha fet evident en diverses zones del país.

Tot controlat, segons el Kremlin

El Kremlin intenta rebaixar la magnitud de l’alarma i assegura que està prenent “les mesures necessàries”. Per exemple, s’ha prorrogat la prohibició d’exportar benzina fins al 2026 o s’ha hagut de recórrer a les importacions de combustible de països com la Xina, Corea del Sud o Singapur. Zelenski ironitzava recentment quan assegurava que ara Rússia és “un país-gasolinera que no ven, sinó que importa gasolina.”

Tot i això, els experts russos no creuen que la situació derivi en una crisi econòmica. “És improbable un col·lapse total de l’economia russa a curt termini, però els riscos són reals i creixents”, afirma a l’ARA Kazi Sohag, investigador de la Universitat Federal dels Urals. Segons el professor O’Donnell, l’escassetat de benzina “exacerba problemes ja existents” i afecta el transport de mercaderies o les fàbriques que funcionen amb combustible.

El govern rus ha fixat finals d’octubre com a data per eliminar les interrupcions en el subministrament de gasolina, però els especialistes no són tan optimistes. Al seu canal de Telegram Kíril Rodiónov escriu que cal “garantir la plena seguretat” de les refineries i “negociar la retirada de les sancions” a la maquinària. Ucraïna no només colpeja a un ritme superior al dels operaris russos a l'hora de reparar els danys, sinó que les sancions deixen Moscou sense el material necessari per reconstruir les plantes i tornar a produir benzina.