“La compra especulativa d’habitatges és molt baixa”. Així de contundent s'ha mostrat aquest dimarts el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, José Alberto Marín, després de la presentació del nou Portal Estadístic del Notariat. Aquesta eina informàtica i gratuïta permet tenir informació "fiable" del mercat de l'habitatge, segons el degà, perquè "totes les compravendes passen per la notaria".

Móra d'Ebre és el municipi català on és més barat comprar un habitatge, segons el rànquing elaborat pel portal Idealista. Així, el preu del metre quadrat en aquest municipi de la Ribera d'Ebre se situa en 747 euros, quan la mitjana a Catalunya és de 2.739 euros. És a dir, el preu del metre quadrat a Móra d'Ebre se situa un 73% per sota de la mitjana a Catalunya.

Llogar un pis continua sent un infern (com també comprar-lo, sens dubte). Ho sap tothom i és profecia, que diria el poeta. Els intents de frenar els preus estan començant a funcionar, però a mitges. I amb disfuncions. És més que probable que sense topalls i zones tensionades fos pitjor. Però la millora és lleugera i presenta contradiccions. Avui n'expliquem una que fins ara ha passat desapercebuda, per poc evident, i que mostra la complexitat de la situació a l'hora de fer que els preus efectivament baixin o, si més no, no pugin.

Barcelona i Madrid pateixen des de fa dos anys una bombolla al mercat de l'habitatge, segons un nou estudi. Entre les causes hi ha diversos factors, des de l'increment de població per l'arribada d'immigració i la manca de construcció pública i privada de nous habitatges fins a l'abaratiment del crèdit i l'entrada d'inversors de caràcter especulatiu.

Que l'accés a l'habitatge continua sent gairebé una utopia per a una bona part de la població, tot i està reconegut com a dret a l'article 47 de la Constitució, és evident. La compravenda és difícil, i especialment el lloguer per residència habitual és car, amb increments molt per sobre dels salaris i una oferta molt limitada. Per això Catalunya, que ja tenia previst durant l'anterior legislatura contenir les rendes que perceben els propietaris, va ser la primera a aplicar els topalls a les anomenades zones tensionades, previstos a la llei de l'habitatge que el Govern de coalició del PSOE i Sumar va aconseguir aprovar fa gairebé dos anys.

L'avinguda Supermaresme del municipi de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, és el carrer amb els habitatges més cars de Catalunya, segons un estudi del portal immobiliari Idealista. Aquesta avinguda ocupa, a més, la quarta posició al rànquing estatal.

Els preus dels immobles no han parat de pujar: pisos, cases, pàrquings, trasters... Fent una mirada al passat, podríem pensar que estem de nou en una bombolla. Al cap i a la fi, fa quinze anys va explotar tot i els preus van caure en picat (petita esperança). Per desgràcia, però, la situació del mercat avui és ben diferent i no es pot preveure una caiguda dels preus.

La diferència entre el dol i la melancolia, diu la psicoanàlisi, és que el dol plora un objecte definit, mentre que la melancolia es lamenta d’una cosa que no es pot assenyalar. La melancolia ve d’una pèrdua no plorada, segurament pel que té d’imprecisa i inconscient, d’intangible i fugissera. D’abstracta, també. De remota. Són, els d’ara, temps melancòlics.

Del 7 al 9 de juny es va celebrar a Barcelona l'ISHF (International Social Housing Festival), amb 2.000 participats procedents d’Europa i d’Amèrica, tots experts i expertes favorables a les polítiques públiques d’habitatge. Va ser l'ocasió per compartir i comparar les directrius polítiques actuals de països i ciutats, per exposar els reptes que cal afrontar i, també, perquè el model de Barcelona rebés molts elogis dels participats internacionals en conferències i debats.

A Catalunya, aquest octubre va ser el millor desè mes de l'any en venda d'habitatges de la sèrie històrica –iniciada el 2008–, i al conjunt d'Espanya el millor octubre des del 2007, just abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Però malgrat aquests registres rècord, els experts detecten ja una moderació del mercat i preveuen una frenada, i fins i tot caigudes, per als pròxims mesos a causa de les pujades de tipus d'interès i la inflació.

“Jo vaig comprar la casa per 100.000 euros l’any 2005. Ara, al costat de la meva se’n ven una per 23.000. Si ho sé, m’espero”, contesta mig rient la Yolanda, una veïna d’Alcaudete de la Jara (Toledo, Castella la Manxa), quan li pregunten pel preu de l’habitatge en aquest municipi manxec de poc més de 1.600 habitants. Alcaudete s’ha fet famós fa poc per ser el lloc d'Espanya on comprar una casa surt més tirat de preu, segons Idealista.

"Vam criticar la manera com es repartia l'ajuda espanyola del bo jove i ara ho volem resoldre". Així de directa ha començat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, quan aquest divendres ha anunciat que la Generalitat tira endavant un bo jove català, amb una partida idèntica, de 29 milions, per corregir les deficiències que tenia l'ajuda de 250 euros que va posar en marxa el govern de Pedro Sánchez al juny. En aquell moment l'allau de sol·licituds va fer que la prestació s'acabés en qüestió d'hores: "Ens van arribar més de 39.000 sol·licituds i els diners només arribaven per a 9.700 joves, i com que només els podíem atendre per ordre d'arribada, moltes sol·licituds van quedar desateses", ha recordat Cervera.

L’índex de preus de consum (IPC) a Catalunya va pujar un 10,2% a l’agost respecte al mateix mes de l’any anterior, però es va moderar una dècima comparat amb el juliol, quan va registrar un 10,3%, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’increment es manté impulsat, sobretot, per l’electricitat, el gas i els combustibles. També destaca la pujada anual del preu dels aliments, que enguany són un 13,8% més cars que l’any passat. Es tracta de l’augment més alt des de l’inici de la sèrie estadística, el gener del 1994.

El nombre d'hipoteques registrades a Catalunya el segon trimestre, just abans del seu previsible encariment per l'augment dels tipus de referència per part del BCE i l'escalada de l'Euríbor (el principal índex de referència dels tipus hipotecaris), es va disparar per sobre del 10%, segons l'estadística del Col·legi de Registradors publicada aquest dilluns.

La casa més cara de Catalunya

Hola, em dic Xavier i estic enganxat a mirar cases en venda per internet. Així que tinc vint minuts per badar, obro l’ordinador i em poso a navegar pel vast món de les immobiliàries. Cases, pisos, masies, parcel·les... Tot m’interessa. Res no se’m resisteix. No hi ha poble de Catalunya que no hagi rastrejat. Ensenya’m una foto d’un xalet i te’n diré què en demanen. Anomena’m una població i te’n cantaré el preu del metre quadrat. D’entrada, tres conclusions. Primera. No hi ha gangues, de duros a quatre pessetes ja no en donen enlloc. Segona. Hi ha moltes cases i pisos que, per més que rebaixin el preu, no es vendran mai i ja no els ocuparà ningú. Mai més. I tercer. Cada vegada es veuen menys llibres als habitatges de la gent. S’hi veuen fotos de la família –majoritàriament pixelades–, pòsters d’equips de futbol i una pila d’aparells per fer tota mena de gimnàstiques. La pandèmia, en aquest sentit, va convertir qualsevol balcó esquifit en un parc temàtic del fitness. Últimament, però, m’he entretingut a mirar les cases més cares del país. Una torre dels anys seixanta a Tamariu, per 7 milions d’euros, no entra ni al podi. D'un casalot a Sant Feliu de Guíxols te’n demanen 9 milions i mig i potser només aprofitaries la cuina. En canvi, a Foixà, per 10.750.000, et donen el castell i fins i tot la muralla medieval, la capella, una cadira de barber i unes banyeres que semblen la tomba de Napoleó als Invàlids. És la síntesi justa del bon gust entre l’antigor i la sensibilitat. Res a veure amb la modernitat radical de la casa rècord, a Tossa de Mar. A la zona de la Martossa, per 10 habitacions i 12 banys, te’n demanen 12.500.000. Cada vàter surt per un milió. L’arquitectura i les vistes –tu diràs– són immillorables. Tant tocaries el piano de cua com t’asseuries a fer un toc al celler. El curiós és que l’agència mostra 90 fotos perfectes de la casa i en cap d’elles no hi surt ni un sol llibre. 

]]>

Els preus de l'habitatge lliure a Catalunya van augmentar durant el primer trimestre de l'any un 7,7%, gairebé un punt per sota del 8,5% d'augment en el conjunt d'Espanya. Es tracta del repunt més important des del tercer trimestre del 2007, segons s'extreu de l'índex de preus de l'habitatge publicat avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les xifres queden lluny de la mitjana de la Unió Europea, que registra augments de més del 10%.

]]>

A mitjans dels anys 50, una revista francesa va crear el terme balearització, que ha quedat des de llavors en l’àmbit acadèmic com a símbol, entre altres coses, de l’ús especulatiu i insostenible del litoral d’una zona per a usos turístics. Aviat, però, farà fortuna un altre terme: eivissització, un fenomen consistent en expulsar la població resident per fer lloc als turistes i precaritzar fins a l’infinit les condicions de vida dels treballadors temporers del sector.

]]>

Han passat tres mesos des que el govern espanyol va donar el seu vistiplau en primera lectura a l'avantprojecte de la llei d'habitatge estatal. Ara, després d'un estira-i-arronsa amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el text ha arribat aquest dimarts al consell de ministres en segona lectura i fa el salt definitiu al Congrés de Diputats, on caldrà negociar-la amb els partits polítics i, per tant, pot patir modificacions abans de l'aprovació final.

]]>

La compravenda d'habitatges a Catalunya ja ha superat clarament l'impacte de la pandèmia el tercer trimestre d'aquest any, amb un creixement de quasi el 9% respecte al mateix trimestre de l'any anterior i s'ha tornat a nivells que no es veien des de l'any 2007, just abans de l'esclat de la bombolla, segons les dades publicades per l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i el Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (COAPI Barcelona), que provenen del Col·legi de Registradors.

]]>

"L'Espanya buidada es torna a buidar". Aquesta és la visió de Ferran Font, cap d'estudis i portaveu del portal Pisos.com, sobre el mercat immobiliari de l'Estat. El fenomen que es va produir a l'inici de la pandèmia, quan els compradors van començar a buscar habitatge en àrees perifèriques, ja s'ha diluït i la pressió del mercat immobiliari torna a les grans ciutats. "La tornada a la realitat de l'oficina ha impulsat de nou l'interès per buscar habitatge a les grans capitals", explica aquest expert.

]]>