En plena negociació estancada per a la recaptació de l'IRPF en el futur, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) incorporarà 152 persones de manera temporal per cobrir l'atenció durant la pròxima campanya de la renda a partir del maig que ve. Es tracta d'un increment del 49% del personal d'aquestes característiques respecte a l'exercici passat. A més, se sumaran 36 oficines distribuïdes per Catalunya dedicades a aquesta tasca. D’aquestes, vuit seran plataformes temporals destinades exclusivament a l’atenció de renda i s’ubicaran a Barcelona (tres centres), Girona, Lleida, Tarragona, la zona del Baix Llobregat i la zona del Besòs.

“Nunca segundas partes fueron buenas”

Això d’avui del finançament és més difícil que l’intent de l’amnistia. Perquè parlem de diners. Més encara, parlem dels diners dels catalans que financen una part del benestar d’espanyols de les altres comunitats. 

En el context de les negociacions per a la recaptació de tots els impostos fruit de l'acord per al nou finançament del PSC i ERC, la Hisenda catalana va fregar l'any passat el rècord d'ingressos en tributs propis i cedits. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'organisme sobre el qual pivoten aquests canvis, va recaptar el 2024 un total de 5.286 milions d'euros per aquests conceptes, la segona xifra més alta mai aconseguida, només superada lleugerament per la del 2006 (5.362 milions), quan la Generalitat pràcticament no tenia cap tribut propi i just abans d'esclatar la bombolla immobiliària. La xifra de l'any passat va suposar un increment d'un 12% respecte de l'exercici anterior, gràcies a l'impuls dels gravàmens lligats a l'activitat immobiliària, segons les dades de l'administració catalana.

L'empresa Playbadalona SA va ser el principal morós de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb un deute de més de 10 milions d'euros, segons la llista anual de deutors que ha publicat aquest dilluns l'organisme. Al document hi apareixen un total de 51 contribuents que acumulen pagaments pendents amb la Hisenda catalana per valor de 88,5 milions d'euros.

Per segona vegada, la Generalitat ha publicat aquest dimecres la llista dels principals morosos de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). En aquest rànquing apareixen les persones que van tancar el 2020 amb deutes i sancions tributàries pendents de pagament superiors al milió d'euros. A diferència de l'any anterior, quan es va publicar per primer cop, a la classificació hi apareixen més persones físiques que empreses. Concretament, la Generalitat ha detectat nou morosos que són particulars i vuit que corresponen a societats mercantils. En l'últim recompte s'havien identificat nou infractors, dels quals sis eren empreses i tres persones físiques.

La Generalitat ha publicat per primera vegada la llista dels màxims morosos de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Sis empreses i tres particulars encapçalen aquest rànquing, format per les persones que van tancar el 2019 amb deutes i sancions tributàries pendents de pagament superiors al milió d'euros. Tots els passius corresponen als impostos de la Generalitat o bé als tributs cedits per l'Estat que gestiona l'ATC, i sumen 14,8 milions d'euros. Entre les empreses destaca la presència del sector del joc i de les immobiliàries.

Més de dos anys després que el comencessin a investigar per l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre, l’exsecretari d’Hisenda Josep Lluís Salvadó ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha assumit la causa que l’afecta a ell i a l’ex número dos d’Economia Josep Maria Jové, pel finançament de l’1-O i el desenvolupament de la Hisenda catalana, que havia començat a investigar el jutjat d'instrucció 13. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, Salvadó ha negat totes les acusacions, s’ha desvinculat de l’organització de l’1-O i ha assegurat que va desenvolupar al màxim la Hisenda catalana però sense sobrepassar les competències que Catalunya té delegades dins de la llei.

El Tribunal Constitucional ha decidit mantenir la suspensió cautelar dels articles de diverses lleis tributàries catalanes que a l'agost del 2017 van crear estructures per a una hisenda pròpia, com una Agència Tributària, un Consell Fiscal i un Institut d'Estudis Tributaris. Les normes suspeses, a més de crear els esmentats organismes, afecten matèries com l'accés de funcionaris a l'administració tributària catalana i dissenyen diversos aspectes que farien funcionar un sistema de recaptació independent.

4.500 milions d’euros. Aquesta és la quantitat d’impostos que la Generalitat i les seves 180 empreses públiques paguen anualment en impostos a l’Estat, sigui en concepte d’IRPF, IVA, impost de societats o cotitzacions a la Seguretat Social. A partir de l’octubre tots aquests diners es pagaran a través de l’Agència Tributària de Catalunya, la Hisenda catalana, segons ha pogut saber l’ARA. Gestionar el pagament d’impostos estatals vol dir que l’ATC serà qui canalitzarà el pagament de l’IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social de les 200.000 persones que aproximadament treballen al sector públic català, sigui al Govern o a les seves empreses, a més del que es paga en concepte d’IVA o impost de societats.

Una altra norma cap al Consell de Garanties Estatutàries. Aquest dimarts, Ciutadans ha anunciat en la reunió de la Junta de Portaveus al Parlament que portarà la llei del codi tributari, una de les lleis de desconnexió impulsades per Junts pel Sí i la CUP, al Consell perquè la considera antiestatutària. De fet, el portaveu adjunt de Cs, Fernando de Páramo, ha opinat que la normativa és un "'xiringuito' d'estat" perquè la considera una "duplicitat" que ara per ara, Catalunya "no necessita".

"Catalunya començarà a recaptar quan el procés estigui madur". Són paraules del secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, en una entrevista a 'El matí a Catalunya Ràdio'. La clau per arribar a aquesta fase passa per celebrar el referèndum i tenir "una participació molt important i una victòria clara". No obstant, no ha donat detalls sobre quin ha de ser aquest percentatge.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) va detectar un frau fiscal de 360,42 milions d'euros durant 2015 i 2016, és a dir, durant els dos primers anys d'aplicació del pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.

Les declaracions de l'exsenador i exjutge Santi Vidal sobre una eventual obtenció de dades de manera il·legal, ha obligat la Generalitat a explicar-se sobre quines dades en realitat maneja. De fet, de seguida que van transcendir les afirmacions de Vidal, el Govern, en veu del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, va negar rotundament que s'hagués accedit il·legalment a cap base de dades.

El final de curs al Parlament continua marcat per l'acceleració del procés sobiranista. Si dimecres el ple desobeïa obertament el Tribunal Constitucional i admetia a tràmit la primera de les lleis de ruptura –la de l'Agència Catalana de Protecció Social–, aquest divendres JxSí i la CUP han tancat la ponència conjunta de la futura llei de l'administració tributària catalana.

La directora general de Tributs i Joc de la Generalitat, Elsa Artadi, ha assumit des d'aquest dimarts la secretaria d'Hisenda del govern català. Així ho ha anunciat la vicepresidenta i portaveu del govern, Neus Munté, que ha explicat que Artadi ocuparà el lloc arran de la jubilació de Georgina Arderiu, que ostentava el càrrec des de la creació d'aquesta secretaria en el marc de la reestructuració del departament d'Economia i Coneixement per desplegar la nova administració tributària de Catalunya.

El Pla B del Govern si fracassen les negociacions del pacte fiscal és tirar pel dret i crear una Hisenda Catalana. López Casasnovas la veu viable però recorda que farà falta una reforma de la Constitució o un pacte amb l'Estat perquè delegui funcions en l'Agència Tributària Catalana. També remarca que Espanya no és viable econòmicament amb el concert basc, el navarrès i el català a la vegada.