Sempre cal mirar la part positiva de les coses. La lliga de futbol ja no haurà de fer acrobàcies amb el senyal televisiu per no mostrar els 15 segons de vaga de cames cansades dels seus futbolistes, que protestaven així per la decisió que un partit se celebrés a Miami. Fins ara ens mostraven plans de l'estadi fent servir un dron, o estadístiques, o un aficionat rialler a la graderia.

Els capitans i futbolistes de Primera Divisió es planten contra la Lliga i el partit que volen portar a Miami. L'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) ha anunciat una protesta durant la jornada 9, que es disputa aquest cap de setmana. Els jugadors s’aturaran durant 10 segons a l’inici de cada partit. El motiu que argumenten és "una protesta simbòlica com a reivindicació per la manca de transparència, diàleg i coherència" de la patronal espanyola que dirigeix Javier Tebas. Des del sindicat de futbolistes afegeixen que han deixat al marge els jugadors del Vila-real i el Barcelona, els dos equips que hauran de jugar als Estats Units abans de Nadal, per tal que no s’interpreti com una "mesura contra cap club".

Doncs el Barça jugarà un partit de Lliga a Miami. Si el Vila-real - Barça es jugarà a Florida és, bàsicament, per guanyar diners, ras i curt. Com la Supercopa a terres àrabs. La quantitat de diners que paguen els saudites és tan escandalosa, que tothom acaba abaixant el cap, perquè els diners arriben a tots els clubs. I en el fons, tots tenim un preu. Després dels saudites, ara toca Miami. "Welcome to Miami. Bienvenidos a Miami", com cantava Will Smith en una cançó bastant dolenta, però que s'enganxava.

Un estiu més el Barça s'ha trobat amb dubtes i incerteses pocs dies abans de debutar a la Lliga. I ja van quatre estius. Hansi Flick ja no va poder alinear Dani Olmo en les dues primeres jornades l’any passat. Una situació que s’accentua als despatxos d’Aristides Maillol, però que també comparteixen altres equips de la lliga espanyola. Sevilla, Getafe o Llevant són alguns dels altres clubs que tampoc han pogut inscriure les seves cares noves. “El problema, sobretot per al Barça, és com està feta la normativa”, assegura Rubén Mancera, advocat de Salas Miralles & Mancera.

Dani Olmo i Pau Víctor podran jugar aquest diumenge la final de la Supercopa d'Espanya. Els dos futbolistes del Barça tornaran a estar a les ordres de Hans-Dieter Flick gràcies a la mesura cautelar d'urgència concedida pel Consell Superior d'Esports (CSD), un òrgan que depèn del ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. La decisió, segons el comunicat facilitat per l'estament, es pren per evitar “un perjudici econòmic i esportiu greu per al club i els futbolistes” i es fonamenta, entre altres coses, en l'article 27 de la llei de l'esport, que esmenta el dret dels esportistes professionals “a una carrera conforme a les seves potencialitats i amb garanties i certeses”. Així mateix, el CSD argumenta que “el Barça i els jugadors estan immersos en la Supercopa” i que la no adopció de la mesura cautelar “podria malmetre els interessos de la selecció espanyola".

El Barça ja té la confirmació mitjançant un comunicat que la Lliga i la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) deneguen les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. Els organismes se segueixen remetent als articles 130.2 i 141.5 del reglament de la RFEF, que "impedeixen que un jugador a qui se li cancel·la la llicència pugui, durant la mateixa temporada, obtenir llicència en el mateix equip del club al qual ja estava vinculat". Durant el matí s'ha reunit la Comissió de Seguiment del Conveni de coordinació de la Lliga-RFEF i ha decidit "no concedir el visat previ ni la llicència definitiva" que havia sol·licitat el Barça.

Quan faltava mitja hora per a la mitjanit del divendres 3 de gener, el Barça rebia l'OK de la Lliga per al contracte entre el club blaugrana i els fons d'inversió àrabs pels seients vip del futur Camp Nou. És a dir, la patronal donava validesa a l'acord, confirmava que havia rebut part dels diners necessaris per validar-ne l'oficialitat i validava que el Barça havia tornat automàticament a la regla 1:1 en matèria de fitxatges, la que l'autoritza a gastar cada euro que ingresses en la incorporació d'un nou jugador.

Una interpretació de la normativa favorable als interessos del Barça per part de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) és l'únic que pot salvar la junta de Joan Laporta en el sainet de Dani Olmo i Pau Víctor. La Lliga de Javier Tebas ja ha donat per tancada la carpeta fent desaparèixer de la seva pàgina web els dos futbolistes de l'apartat de blaugranes inscrits. Però tot i que la patronal és l'encarregada de validar les llicències, la RFEF és la responsable de ratificar-les i donar el visat definitiu. Aquesta circumstància permet al club una última pilota penjada a l'olla per buscar l'heroica després de no haver fet els deures durant els últims mesos.

"El Jan és advocat, no empresari. Un empresari sent la necessitat de delegar per fer créixer l'empresa. Un advocat no sent aquesta necessitat", explica a l'ARA una persona de l'entorn de Joan Laporta. El poder del Barça actual es resumeix en l'omnipresència del president executiu, l'acompanyament permanent de Manana Giorgadze des de dins del club i el consell d'Alejandro Echevarría des de fora. La resta de personatges que orbiten a la zona de més atracció del sistema laportista, com els directius Ferran Olivé i Joan Soler, l'executiu Manel del Río i el secretari tècnic Deco, són satèl·lits que es desplacen segons els desitjos i els odis del seu astre.

El mateix jutge que el 2023 va donar la cautelar a Gavi amb la qual encara està inscrit a la Lliga ha decidit aquest divendres denegar-l'hi al Barça per a inscriure Dani Olmo i Pau Víctor a partir de l'1 de gener. Es tracta d'Ignacio Fernández de Fenespleda, titular del jutjat mercantil 10 de Barcelona. A diferència del cas Gavi, en aquesta ocasió ha comparegut en el litigi la Lliga de Javier Tebas, que té la pressió al darrere de tres clubs, l'Atlètic de Madrid, el Sevilla i l'Athletic Club, que miren amb lupa cada moviment que el Barça fa amb relació al fair play econòmic.

El Barça s'ha imposat amb contundència a l'Espanyol per 3-1 en el derbi barceloní, amb un doblet de Dani Olmo i un gol de Raphinha que el mantenen en una dinàmica excel·lent. Però aquest ha estat un derbi disputat en un context de tragèdia al País Valencià, situació que hauria d'haver estat més que suficient perquè la Lliga de Javier Tebas l'ajornés per a una altra data. A continuació, els apunts en calent del partit.

Cada cop que hi ha una aturada de seleccions surt a debat el tema del calendari. Els clubs es queixen perquè perden els seus jugadors internacionals i pel risc de lesió que això comporta. Els futbolistes treuen el fetge per la boca i amenacen amb anar a la vaga. I els aficionats es queden sense partits del seu equip els caps de setmana. La pela és la pela i el negoci del futbol només rutlla –o això opinen els que manen– si la pilota roda. Amb contractes milionaris pel mig, ningú està disposat a renunciar a la seva part del pastís.

La primavera del 2021, quan Joan Laporta va recuperar la presidència del Barça, una de les primeres decisions que va prendre va ser la de reformular els comptes que havia heretat de Bartomeu. Assessorat per Ferran Reverter, aleshores CEO del club, i Eduard Romeu, vicepresident econòmic, va optar per tancar un primer any amb moltíssimes pèrdues. Va devaluar jugadors i va aprovisionar diners per litigis pendents, entre d'altres. El moviment va derivar en 481 milions en vermell, i pretenia carregar tota la part negativa en aquell primer any de mandat. A partir d'aquí, es volia començar de zero. Però el que no sabia Laporta és que aquesta decisió, lògica en l'àmbit empresarial, suposava un tret al peu esportivament. Des de llavors, i malgrat activar palanques i fer una retallada dràstica de despeses, el club ha tingut problemes amb el fair play financer.

Per segon any consecutiu, la Lliga ha tornat a quedar fora del podi dels campionats nacionals que més gasten en el mercat de fitxatges estiuenc. Tot i incrementar un 43% la inversió realitzada l’estiu passat, fins als 559 milions de dòlars (542 milions d'euros), ha quedat per darrere de la Premier League, la Serie A i la Ligue 1, segons l’International Transfer Snapshot 2024, estudi que elabora la FIFA amb dades reals a tancament del mercat. Segons es desprèn de l’informe, la inversió conjunta dels clubs del campionat espanyol li ha permès superar la Bundesliga i la Saudi Pro League, que l’any passat l’havien superat. 

"Sort que va venir Hugh Grant a la llotja –explica a l'ARA un dels assistents a la zona noble de l'Estadi Olímpic Lluís Companys al Barça - Athletic Club del dissabte 24 d'agost–. Va ser l'únic que va aconseguir tranquil·litzar l'emprenyada que Laporta portava a sobre", afegeix. Des que l'actor va aparèixer a la vida del president blaugrana, el dia a dia del Barça s'ha fet lleuger. En una setmana l'afició culer ha deixat de banda l'ateisme dels últims temps i ha començat a creure en el politeisme de Hansi Flick, Lamine Yamal i Dani Olmo.

Encara que a les aparicions públiques Javier Tebas digui meravelles de la Lliga, la realitat és que la competició espanyola ha perdut atractiu. Una bona mostra en són els drets televisius. Si temps enrere creixien com l'escuma, els últims anys s'han estancat. Per aquest motiu, el president de la patronal es va afanyar a allargar l'acord amb Telefónica, fins al 2027, per la mateixa quantitat anual. No millorava els ingressos, però s'assegurava que no entressin en regressió. Era i és un problema de marca. Per això el fitxatge de Kylian Mbappé s'ha celebrat tant o més a les oficines de la Lliga que a la llotja del Santiago Bernabéu. Ha de servir, o això pensa Tebas, per girar la truita i que en el futur, si les previsions es compleixen, suposi una bona entrada de diners de la qual es beneficiaran tots els clubs, també el Barça.

Va entrar o no va entrar? La pregunta no es podrà respondre mai del cert, a menys que aparegui un vídeo no oficial d'algú que era a la graderia i que, casualment, enregistrava aquella acció just des de la línia de porteria. La rematada de Lamine Yamal que va refusar Lunin amb mig cos a l'interior de la porteria ha estat (i serà) de les més comentades del clàssic entre el Reial Madrid i el Barça (3-2). Aleshores el partit estava empatat i la diana hauria suposat l'1 a 2 per als blaugranes.

El Barça que veiem a la gespa és una metàfora del funcionament del club. L’equip, sense una substància futbolística consistent, s’aguanta amb pinces amb remuntades a última hora: un mirall de la llotja. Tot se salva in extremis amb palanques de tota mena o avals màgics mentre l’aigua entra per tot arreu. Ja fa tres anys que una quasi moció de censura -amb què Laporta no va tenir res a veure- va lapidar Bartomeu, però la sensació d’anar a la deriva continua i els senyals per a aquest 2024 no són bons. Només els dos títols aconseguits amb Xavi la temporada passada maquillen el rumb erràtic del vaixell, que té la tripulació viva però sempre flirtejant amb el desastre. La salut de la piloteta està en dubte malgrat que Xavi demani respecte pel vigent campió de Lliga, però és només la punta de l’iceberg d’una estructura malmesa. Fins quan es podrà sostenir el Barça només a base de fe, pit i collons?

Javier Tebas (Costa Rica, 1962) és una d'aquelles persones que no deixen indiferent a ningú. De les que són a totes les salses. Però rere la faceta més cridanera i controvertida s'amaga un personatge hiperactiu que ha dedicat l'última dècada a transformar la Lliga. Vinculat al futbol des dels anys 90, va ser president de l'Osca del 1993 al 1998 i posteriorment es va dedicar a assessorar múltiples clubs professionals. Representant del G-30 des del 2003 –actualment, G-35–, va continuar l'escalada professional fins a assolir la presidència de la patronal de clubs el 2013. Va ser l'únic candidat. Aquesta setmana comença el seu quart mandat després de ser, novament, l'únic aspirant als comicis.

Javier Tebas té corda per a estona. El president de la lliga ha presentat la seva dimissió aquest matí per avançar el procés electoral, previst inicialment per al 2024. Es tracta d'una jugada estratègica del directiu aragonès, que al veure que no hi ha cap candidatura alternativa amb cara i ulls, s'aplana el camí per seguir manant a la patronal. Tebas es presentarà per sumar un quart mandat al capdavant de la Lliga.