Què fa que una reunió a una vall a l'estat de Wyoming, als EUA, en un paratge idíl·lic, sigui tan important? Què fa que els mercats estiguin tan pendents d'aquesta trobada anual que organitza la Reserva Federal de Kansas City sota la protecció de les muntanyes Rocalloses, que comença avui dijous i acaba dissabte? L'interès durant aquestes dates d'agost sempre hi és, perquè en aquest conclave hi participen els governadors de bancs centrals dels principals països del món, juntament amb ministres d'Economia i empresaris. No és estrany perquè del que es debat en aquesta reunió sense corbates i en un ambient de relaxació i discreció depenen moltes qüestions tan pragmàtiques com si les hipoteques s'encariran o s'abaratiran o si hi haurà més o menys crèdit per invertir, no tan sols als EUA sinó a escala global.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Jerome Powell, parlarà divendres en la trobada de bancs centrals de Jackson Hole (a l'estat nord-americà de Wyoming), una intervenció en la qual podria apuntar a una retallada dels tipus d'interès als EUA. La reunió, que se celebra cada any a finals d'agost, arriba en un moment de desacceleració de l'economia nord-americana, la qual cosa ha augmentat la pressió sobre la Fed per abaratir el preu del diner, tal com ja va fer al juny el Banc Central Europeu (BCE).

L'anomenada quota catalana del Banc d'Espanya fa més d'un any que està vacant. El seient del consell de govern d'aquesta institució, que va estar ocupat durant sis anys per la professora de l'Iese Núria Mas, està vacant des del març del 2023, sense que ni el govern espanyol ni la Generalitat hagin proposat públicament cap nom per ocupar-lo.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, assumeix la possibilitat que l'economia de la zona euro hagi entrat en recessió tècnica el quart trimestre del 2023, perquè hagi encadenat dos trimestres consecutius de decreixement, tot i que ha subratllat que, en tot cas, no serà una recessió profunda. Les dades preliminars que poden confirmar aquesta realitat les publicarà l'Eurostat aquest dimarts.

Un Banc Central Europeu dividit entre centre i perifèria encara aquest dijous la seva reunió de tardor, en la qual haurà de decidir si manté el ritme de pujades de tipus d'interès o frena l'encariment del preu del diner. Curiosament, la situació és la contrària del que es podria esperar tenint en compte la conjuntura actual al Vell Continent: els països del nord i el centre són els que menys creixen, però alhora reclamen més augments de tipus, malgrat l'impacte negatiu que tenen les pujades sobre l'activitat econòmica.

Suècia és un dels estats que més reticències ha mostrat per acceptar l'oficialitat del català a la Unió Europea, esgrimint dubtes sobre la necessitat d'introduir "llengües minoritàries" –encara que el català tingui més parlants que el suec– i sobre el cost de les traduccions. Les traves sueques i dels altres estats anomenats frugals –com Finlàndia, els Països Baixos o Dinamarca, sempre preocupats per la despesa pública a la UE– són habituals quan es proposen noves mesures a la Unió. La qüestió és que, en el cas suec, provenen d'un país que està en fals respecte a un punt essencial de la integració europea: la moneda.

El Banc Central Europeu ha anunciat aquest dijous una nova pujada dels tipus d'interès de 0,5 punts percentuals, de manera que els tipus bàsics a la zona euro se situaran en el 3,5%, el nivell més alt des de la tardor del 2008, durant l'esclat de la crisi financera internacional. La institució monetària, doncs, no ha variat el seu full de ruta per frenar l'escalada de preus malgrat les recents turbulències al sector bancari.

Amb el final de la pandèmia i, sobretot, l'encariment de l'energia causat per la invasió russa d'Ucraïna, els bancs centrals de tot el món han apujat els tipus d'interès. Aquests increments han tingut un efecte directe sobre el cost de les hipoteques, que s'han encarit de manera dràstica en pocs mesos.

El Banc Central Europeu ha anunciat una nova pujada dels tipus d'interès de 0,75 punts, la qual cosa situa els tipus bàsics al 2%, ha informat l'organisme monetari en un comunicat posterior a la reunió del seu consell de govern celebrada aquest dijous. Es tracta de la segona pujada consecutiva d'aquesta magnitud, després de l'aprovada al setembre, la més forta des que es va crear la institució el 1999.

El comitè de política monetària del Banc d'Anglaterra ha satisfet les expectatives. Tot just acaba d'anunciar aquest dijous al migdia que apuja els tipus d'interès de l'1% a l'1,25%, cosa que situa el preu del diner al nivell més alt des del gener del 2009. És la cinquena pujada consecutiva del regulador britànic. L'anunci té lloc en un moment d'escalfament dels preus, amb una predicció d'inflació de dos dígits a finals d'any –ara és del 9%, la més alta en 40 anys– però en un context de contracció de l'economia, en concret del 0,3%, segons les dades del mes d'abril.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha apujat 0,75 punts percentuals els tipus d'interès bàsics, la pujada més forta registrada des del 1994, amb l'objectiu de frenar l'escalada de preus que afecta l'economia nord-americana, segons ha informat aquest dimecres la institució.

El deute públic torna a encarir-se. Les mesures anunciades aquesta setmana pel Banc Central Europeu, que al juliol apujarà els tipus d'interès i acabarà el programa de compra massiva de bons estatals, són el punt final simbòlic i real a quasi una dècada de tipus en caiguda lliure, fins al punt antinatural que països fortament endeutats com Espanya van arribar a col·locar títols amb interessos negatius en plena crisi de la pandèmia.

Canvi d'era a l'economia europea. El Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous posar fi al seu programa de compra de deute públic i corporatiu, el mateix dia que ha anticipat que en la pròxima reunió del seu consell de govern, prevista per al juliol que ve, anunciarà una pujada dels tipus d'interès, que serà la primera en una dècada. Les dues mesures tenen com a objectiu reduir l'escalada de preus que afecta l'economia de la zona euro, especialment des que la invasió russa d'Ucraïna va disparar el preu de l'energia.

Elvira Nabiúl·lina és una de les principals responsables que l'economia russa aguanti, de moment, les sancions. La governadora del Banc Central de Rússia ha intentat minimitzar l'impacte del bloqueig imposat pels països occidentals arran de la invasió d'Ucraïna, però ha avisat que la capacitat del país té un límit.

"El període en el qual l'economia del país ha pogut viure de les reserves s'ha acabat". Així de clara va ser Elvira Nabiúl·lina, la governadora del Banc Central de Rússia, sobre les capacitats de l'economia del seu país per continuar resistint les sancions imposades pels països occidentals. Segons la banquera, a l'economia russa li esperen mesos molt complicats, especialment a partir del segon i tercer trimestre d'aquest any, amb restriccions al comerç exterior, en un moment en què el Kremlin ja es troba amb grans dificultats per pagar el deute.

El Banc Central Europeu manté el guió dels últims mesos. La seva presidenta, Christine Lagarde, ha tornat a descartar aquest dijous una pujada dels tipus d'interès malgrat l'escalada de preus generalitzada a tota la zona euro. La institució monetària no es deixarà influir tot i els increments del preu del diner aprovats per altres bancs centrals del món, l'últim aquest mateix dimecres als Estats Units.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat aquest dimecres la reducció del seu programa de compra de deute a partir d'aquest mes, tal com ja havia deixat entreveure. La rebaixa serà de 15.000 milions de dòlars mensuals, fet que suposa començar a retirar gradualment els estímuls monetaris desplegats per donar suport a l'economia davant de la crisi provocada per la pandèmia. En el comunicat emès al final de la reunió de dos dies, en què ha deixat sense canvis els tipus d'interès en el rang d'entre el 0% i el 0,25%, la Fed ha justificat la decisió per la "substancial" millora de l’economia, encara que reconeix que la inflació continua sent "elevada".

Les pujades de preus continuen sense preocupar al Banc Central Europeu (BCE), que ha anunciat aquest dijous que manté pràcticament sense canvis la seva política d'estímul de l'economia. La presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde, ha assegurat que la inflació era "temporal" i que se solucionaria el 2022.

Jens Weidmann se’n va. El que ha sigut el principal bastió de l’austeritat durant l’última dècada al Banc Central Europeu ha anunciat inesperadament que plega després de deu anys de derrotes. Abandona el càrrec de governador del Bundesbank (el banc central alemany) "per motius personals" just quan la seva gran avaladora, Angela Merkel, abandona la cancelleria d’Alemanya, quan Europa es planteja posar unes normes fiscals menys rígides i quan la inflació –la gran obsessió d’aquest economista i de tota l’escola germànica– s’ha disparat a Europa als nivells més alts des del 2008.