Economia 22/09/2021

La Fed insinua una retirada dels estímuls a partir del novembre

El banc central dels EUA admet que la pujada de contagis per covid ha alentit el creixement dels sectors afectats

2 min
Jerome Powell, president de la Reserva Federal.

L'economia dels Estats Units comença a sortir del pou en què tot el món va caure el març del 2020, amb l'esclat de la pandèmia. Des de llavors, els bancs centrals han injectat estímuls mai vistos en l'economia per evitar una catàstrofe planetària. Segons el banc central dels EUA, però, "aviat" potser tocarà començar a retirar alguns d'aquests estímuls, en particular la compra massiva de deute. Segons el seu president, Jerome Powell, aquesta retirada es podria començar al novembre, quan se celebri la pròxima reunió de la institució.

Segons ha explicat la Reserva Federal (que és com es diu el banc central dels EUA), "si els progressos [de l'economia] segueixen en termes generals com es preveu, el comitè considera que una moderació en el ritme de compres d'actius podria estar justificada aviat". Així ho ha dit en un comunicat que, posteriorment, el seu president ha completat. Powell ha dit que aquesta retirada podria començar al novembre i que, tot i que no hi ha cap calendari tancat, es podrien anar reduint les compres progressivament fins a acabar-les per complet a mitjans del 2022, és a dir, l'estiu vinent.

Actualment, el banc central dels EUA està comprant 120.000 milions de deute cada mes. En el passat ja va avisar que les compres es mantindrien fins que hi hagués un avenç "substancial" que acostés els EUA a l'estabilitat de la inflació i cap a la plena ocupació. A diferència del Banc Central Europeu, que només està obligat a fixar-se en els preus, el mandat de la Fed també la força a valorar l'estat del mercat de treball.

El comunicat sosté que, des del desembre passat, l'economia ha fet "progressos cap a aquests objectius" i que, per aquest motiu, si tot continua igual, aviat tocarà iniciar la retirada.

L'avaluació de la Fed també inclou una modesta advertència: "Els sectors més afectats per la pandèmia han millorat en els últims mesos, però la pujada de casos de covid-19 n'ha alentit la recuperació", explica.

La inflació és l'altre factor que preocupa els bancs centrals: mentre a Europa ja ha arribat al 3% (el nivell més alt dels últims deu anys), als EUA fins i tot supera el 5%. En condicions normals això provocaria una pujada de tipus del banc central, per evitar que els preus segueixin escalant amb tanta rapidesa. Tot i reconèixer que la inflació "és elevada", la Fed també li treu importància i sosté que es deu a "factors transitoris".

Precisament, i tot i que a Europa la recuperació és més lenta que als Estats Units, el Banc Central Europeu ja va anunciar a principis d'aquest mes que començava a reduir les seves compres de deute en vista de l'escalada de la inflació.

Algunes veus (sobretot provinents d'Alemanya) han arribat a insinuar que l'eurobanc podria començar a apujar els tipus d'interès d'aquí dos anys. El governador del Banc d'Espanya, però, ho va negar la setmana passada considerant que "no es compleixen les condicions" perquè això passi.

Als EUA també veuen lluny una possible pujada dels tipus d'interès. Segons va dir Powell, la retirada de les compres de deute no indica res respecte a un possible increment dels tipus.

stats