L’any 1979 el Josep va llogar una casa al centre de Badalona. Una finca al carrer Sant Jaume, a tocar de mar, de dues plantes i amb golfes, amb un petit pati i fins i tot un pou d’aigua de 4 metres i mig de profunditat. El 1987 va decidir comprar-la. Quan va anar a fer la hipoteca l’entitat bancària el va advertir que primer havia de redimir un cens que estava vigent a la finca. Va haver de pagar 60.000 pessetes de l’època –360 euros– a Ramon de Sarriera Fernández de Muniaín, marquès de la Manresana i marquès de Barberà. Com que no va registrar la redempció, l’any 2016 va rebre una carta de l’advocat Oriol Savall en representació del marquès per reclamar “el pagament de les pensions censatàries i lluïsmes dels últims 10 anys. El cens que havia de pagar era de 0,003005 cèntims anuals. El missatge, segons el Josep, era clar: “Per 0,003 cèntims et puc fotre la casa; per tant, vull que em redimeixis”. Va registrar la redempció que ja havia realitzat 18 anys abans i va respondre a mà a l’advocat per posar els punts sobre les is.

El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions xifres rècord de participació i ha crescut un 350%, en bona part a causa de la pandèmia. La gran majoria de votants que ho van sol·licitar han pogut votar per correu. No és el cas, però, de la Sílvia Barceló, una veïna de Barcelona a qui aquest diumenge no se li ha permès fer-ho. Barceló va sol·licitar el vot per correu el passat 2 de febrer, però la documentació mai va arribar a la seva destinació. "No em va arribar cap notificació ni res", explica en conversa amb l'ARA.

La Fiscalia de Barcelona investiga com s’ha fet el cens per la multiconsulta prevista per l’Ajuntament d’Ada Colau, segons ha avançat el Periódico i han confirmat fons judicials a l’ARA. El ministeri públic vol esbrinar si el consistori ha cedit dades confidencials a una empresa per elaborar-lo.

Cinc responsables de l’empresa Unipost han assegurat al jutge que investiga els preparatius de l’1 d’octubre que no sabien que tenien les 45.000 targetes censals que la Guàrdia Civil els va intervenir al setembre a Terrassa. Els cinc treballadors han declarat com a testimonis davant del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.

El Govern ha negat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que en el procés participatiu del 9-N utilitzés un cens electoral a partir de la base de dades pública del Servei Català de la Salut (CatSalut) o de la Direcció General d'Atenció Ciutadana, tal com assegura la fiscalia. En dos escrits remesos al TSJC, el Departament de Presidència i el CTTI asseguren que el projecte 'Invictus' no va acabar tirant endavant i que no es va usar cap base de dades vinculada a Salut o a la Seu d'Administració Electrònica de la Generalitat per al 9-N.

Fins a 5.376.193 persones (5.313.499 residents i 62.694 estrangers residents a l'estat espanyol), podran votar als comicis locals del 24 de maig, segons el cens que s'ha fet públic aquest dilluns. El mateix dia se celebraran eleccions al Consell General d'Aran, el cens provisional per a les quals és de 6.964 persones. Les llistes estan ara en termini d'exposició pública per rectificar possibles errors.

El vicepresident Jordi Cardoner ha ofert una roda de premsa per presentar el tancament i les conclusions finals del procés d’actualització del cens dels socis, que va concloure el 31 de desembre del 2014. Un cens fet "amb pulcritud" que ha permès, segons Cardoner, tenir el millor cens gràcies a la feina de 60 persones a l'oficina d'atenció al soci. Segons el cens, el Barça té ara mateix 144.756 socis. La feina va començar l'octubre del 2012 i ha acabat fa poc. Segons ha explicat Cardoner, el 73,9 dels socis són homes i 37.773 són dones (26,1%). "Cada cop la mitjana de dones puja" ha dit. Cardoner ha destacat la fidelitat del club, ja que "les dades demostren que qui neix soci del Barça, mor soci del Barça".

El calendari previst inicialment per desplegar els preparatius de la consulta del 9 de novembre preveia que aquest divendres aparegués publicat a les seus dels ajuntaments i a la web de la Generalitat el llistat provisional del registre de participació. Però la suspensió del marc legal de la consulta està frenant bona part dels preparatius, i el de l'exposició publica del cens del 9-N n'és un. De moment, el Govern no publica el cens de la consulta per les incerteses legals que hi planen, han assegurat fonts de la Generalitat consultades per l'ARA. També des del telèfon d'informació de la Generalitat, el 012, s'informa el ciutadà que la llista del cens provisional no es podrà consultar mentre estigui suspès el paraigua legal –llei de consultes i decret de convocatòria– del 9-N.

El Govern ha reobert aquest dilluns els censos i els registres per sol·licitar el dret a vot per a la consulta. Apuntar-s'hi era un tràmit que havien de fer els nouvinguts sense nacionalitat espanyola, els catalans a l'estranger, les persones internes en centres penitenciaris o en centres de menors de justícia juvenil de Catalunya i les persones dependents per poder participar a la votació del 9–N. Ara bé, el decret de convocatòria fixava que el termini per inscriure-s'hi se situava entre el dia 1 –just el dia abans en què es van aturar tots els preparatius de la consulta– i el dia 7, aquest dimarts. Per tant, seguint amb aquests terminis, les persones afectades per les eventualitats anteriors només podrien realitzar els tràmits per formar part del cens aquest dilluns i dimarts. Tot i això, aquests terminis ja no són vàlids.

Un nou pas endavant en l'avenç cap al 9-N, després de la cimera unitària de divendres i malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. Els nouvinguts sense nacionalitat espanyola, els catalans a l'estranger, les persones internes en centres penitenciaris o en centres de menors de justícia juvenil de Catalunya o les persones dependents ja poden sol·licitar des d'aquest dilluns la seva inscripció al cens o al registre corresponent per poder votar el 9-N, tal com estava previst en el decret de convocatòria original i amb els procediments que ofereix el web del Govern –encara sense actualitzar–. Dimarts, després de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional, tots aquests tràmits s'havien congelat.

La plataforma unionista Societat Civil Catalana presentarà demà un escrit a la Fiscalia perquè investigui un possible "ús fraudulent" de les dades dels ciutadans de Catalunya per part de la Generalitat per celebrar la consulta del 9 de novembre. Ahir, el departament de Governació va signar un conveni de col·laboració amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per a la utilització de les dades del registre de població de Catalunya de cara a la consulta que ahir mateix va ser convocada per part del president Artur Mas.

Nova reunió de la ponència que elabora la llei de consultes al Parlament. En la sessió d'aquest divendres, la ponència ha abordat punts neuràlgics de la norma, com ara les persones legitimades per participar en les consultes. L'objectiu és trobar una fórmula que eviti reproduir el cens electoral oficial, només utilitzable en el cas d'un referèndum amb autorització de l'Estat.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha parlat aquest divendres al matí amb l'alcaldessa de Cabrils per "mostrar-li tot el suport" de l'executiu català davant la decisió d'un jutge de suspendre l'acord de l'ajuntament de cedir el padró per al 9-N. Segons explica en un comunicat, el departament de Governació "confia plenament en la legalitat de l'acord de ple", que especifica que s'emmarca "d'acord amb el marc legal que empari l'esmentada consulta".

El director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Frederic Udina, no descarta que sigui aquest organisme el que cedeixi el cens per fer la consulta el 9 de novembre. En declaracions aquest diumenge a La Xarxa, Udina ha explicat que l'Idescat té "la informació del cens municipal" però ha recordat que "hi ha una llei en tràmit al Parlament que dirà quin és l'organisme i quin és el mecanisme pel qual aquesta informació es fa servir o no".

CiU, ERC i ICV-EUiA han arribat a un preacord pel que fa al cens que es farà servir per la llei de consultes populars no referendàries. El padró ampliat que els ajuntaments envien a l'Idescat és l'eina escollida per superar les dificultats que podrien sorgir si, en canvi, s'escollís el cens electoral, que no inclou ni als immigrants ni a les persones d'entre 16 i 18 anys, als que la llei de consultes reconeixerà el dret de participació.