El cas Castor es va convertir en un escàndol el setembre de fa deu anys, quan un magatzem de gas sota el mar va provocar més de mig miler de terratrèmols a les Terres de l’Ebre i a Castelló. I des de llavors l’escàndol va anar creixent. Primer, perquè els gestors de la plataforma marítima havien de saber, vuit anys abans que el magatzem es posés en marxa, que la falla d’Amposta continuava activa, i segon, perquè es van desoir peticions prèvies per establir algunes mesures de control. També per l’actitud dels directius de Castor, que parlaven de "microsismes" i van minimitzar el problema.

La barca avançava a poc a poc a través del mar Mediterrani. Aquell dia estava molt tranquil. Eren les 5.30 de la matinada, negra nit, i els dos experimentats pescadors es guiaven pel GPS, que mai no falla. L’aparell, seguint les coordenades, els va portar fins a la boia que buscaven. "Vam estirar la corda, però estava tallada, no hi havia cap caduf", recorda ara, quinze anys més tard, Agustí Servulo, pescador de la Ràpita. Els cadufs són unes àmfores de fang que s’usen com a paranys per pescar pops roquers. Es llancen al mar lligats entre ells (acostuma a haver-n’hi uns 50 en una mateixa corda) i es deixen uns dies esperant que els pops els utilitzin com a amagatall. A cada extrem hi ha una boia per després trobar-los més fàcilment i poder-los recuperar. Però aquell dia algú se’ls havia avançat. "Vam pensar que ens els havien robat, però era estrany perquè mai ens havia passat", diu. Van anar a comprovar les altres boies i estaven exactament igual. Havien desaparegut uns 160 cadufs. "Vam preguntar a les Cases d’Alcanar, però ningú no en sabia res i a Vinaròs ens van dir que havien vist les barques dels inspectors valencians", explica.

El cas Castor no té culpables. L'Audiència de Castelló ha absolt Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'exconseller delegat de la companyia, del delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa empresa, pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013. Els tres magistrats de la secció primera que encapçala el togat Esteban Solaz han dictat la sentència que considera que "no existeix constància probatòria" sobre en quina mesura "les injeccions van afectar el medi ambient produint els sismes de més magnitud" i que tampoc "hi ha constància que causessin danys personals ni materials en els ciutadans de les poblacions pròximes al magatzem de gas Castor".

Vist per a sentència el judici del cas Castor. En l'última sessió de la vista per l'actuació del magatzem de gas submarí, la fiscal de Medi Ambient, Dolores Ofrecio, ha assegurat que els responsables de l'empresa van "menystenir" el risc sísmic de la plataforma i van "minimitzar" l'abast dels terratrèmols. Així, la representant del ministeri fiscal s'ha refermat en la petició d'una pena de sis anys de presó per a Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'ex conseller delegat de la companyia, per un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa companyia, propietat en un 66,67% d'ACS, l'empresa que encapçala el magnat Florentino Pérez.

Els gestors de la plataforma Castor sabien que a la zona hi havia una falla activa. Així ho han assegurat en seu judicial Rubén Juanes i Bradford H. Hagen, dos dels responsables de l'informe de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i de la Universitat de Harvard encarregat pel govern espanyol i que va servir per anunciar el tancament de la plataforma Castor l'any 2017. Segons la seva declaració, des del 2005, tres anys abans d'obtenir la concessió i vuit abans de l'inici de la injecció de gas en període de proves, l'empresa impulsora del magatzem submarí, ESCAL UGS, disposava dels resultats d'una anàlisi sísmica que ja constatava la presència de falles actives a la zona.

Instal·lar un sismògraf submarí per vigilar l'evolució del magatzem de gas i, així, complementar els dos que ja hi havia a la costa. Va ser la recomanació de l'Observatori de l'Ebre, entitat contractada per vigilar l'impacte de les operacions del magatzem Castor, però la companyia Escal UGS no la va incorporar. Ho ha explicat aquest dimarts l'exdirector de l'organisme Joan Miquel Torta, durant la segona sessió del judici que pretén aclarir si l'empresa i els seus dos màxims exalts càrrecs, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, van tenir alguna responsabilitat en els terratrèmols que va patir la costa del Montsià i del Baix Maestrat el 2013. També han declarat funcionaris del ministeri d'Indústria i treballadors de la plataforma logística.

No es tractava de terratrèmols sinó de “microsismes” i una injecció de gas és incapaç de fracturar una falla per si sola. Aquests són els dos principals arguments que han adduït en la seva defensa els dos acusats del cas Castor, l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'ex conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a l’Audiència de Castelló en l'inici del judici pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013.

El Tribunal Suprem ha decidit que l'Estat ha de pagar 1.350 milions d'euros al Santander, CaixaBank i Bankia pel cas del magatzem de gas Castor, davant el litoral de Vinaròs, que mai va entrar en funcionament. Els bancs havien avançat a Escal –l'empresa controlada per Florentino Pérez– la indemnització establerta per la no entrada en funcionament del magatzem, que després el Tribunal Constitucional va declarar nul·la.

El manteniment inactiu i sense desmantellar del magatzem de gas Castor va costar 42 milions d’euros entre els anys 2014 i 2017. És el que ha denunciat aquest divendres el senador de Compromís, Carles Mulet, després de tenir accés a l’auditoria realitzada per l’empresa Deloitte.

La fiscalia s'ha oposat als recursos presentats per l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, i pels directius Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat, per evitar ser jutjats per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. En l'escrit de resposta als acusats, al qual ha tingut accés l'agència ACN, el ministeri públic reitera que l'actuació dels principals directius de l'empresa i de la companyia durant les injeccions de gas al magatzem submarí en la primera meitat de setembre del 2013 no va ser "ràpida, eficaç i transparent".

Desmantellar les instal·lacions del projecte Castor tindria un cost superior als 260 milions d'euros i els treballs s'allargarien durant cinc anys. Així consta en el pla previ que la companyia Enagás va elaborar el mes de febrer del passat i que està sobre la taula del govern espanyol. El document no preveu retirar la totalitat dels gasoductes terrestres i submarins, sinó que aposta per abandonar-los.

La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha desestimat investigar si la indemnització del govern espanyol del PP als antics gestors del projecte Castor (Escal UGS) va suposar irregularitats comptables. El grup format per X-Net, l'Observatori del Deute en la Globalització i l'Institut de Drets Humans de Catalunya havia demanat a l'organisme que investigués els acords del consell de ministres del 3 d'octubre del 2013 que van permetre aquest pagament exprés de 1.351 milions d'euros a l'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez per renunciar a la concessió.

El jutjat de primera instància número 4 de Vinaròs (Baix Maestrat) ha decidit processar l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. A més de l'empresa, també han sigut processats dos directius de la companyia, Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat.

El govern espanyol vol que els consumidors de gas continuïn assumint el cost del manteniment del projecte Castor el proper any tot i les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem que anul·len i reverteixen els pagaments anteriors.

La factura que haurà de pagar l’Estat pel cas del fallit magatzem de gas Castor, que es va construir davant les costes de Vinaròs, augmenta. Una nova sentència del Tribunal Suprem, a la qual ha tingut accés l’ARA, eleva en 100 milions d’euros els diners que l’Estat haurà de tornar als usuaris per aquesta infraestructura que en el seu dia va ser adjudicada a Escal, una empresa participada majoritàriament per ACS, la constructora controlada per Florentino Pérez. El Suprem ja va dictar una sentència, a començaments de mes, que condemnava l’Estat, arran d’un recurs presentat per la patronal Cecot, a tornar als usuaris quasi 18 milions d’euros pel manteniment del Castor. Ara, en la nova sentència per un recurs presentat per la Generalitat, es reconeix que s’han de tornar 100 milions d’euros més.

Els promotors de la querella criminal pel cas Castor han presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) perquè investigui la trama política al voltant del projecte. És el següent pas després que l'Audiència Nacional desestimés fins a dos cops la querella criminal, presentada per la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, la plataforma X-Net i l'Institut Català de Drets Humans. El promotors ja van avançar al setembre que recorrerien al TC per esgotar totes les vies legals a Espanya i picar a la porta de la justícia europea si és necessari.

La justícia espanyola no investigarà els impulsors del projecte Castor, el magatzem de gas que hauria pogut provocar un terratrèmol de fins a 6,8 graus davant de les costes de les Terres de l’Ebre i que ha costat centenars de milions d’euros a les butxaques dels ciutadans de l’Estat. L’Audiència Nacional ha decidit avui desestimar per segon cop la querella criminal interposada a principis d’any contra Florentino Pérez, el president de la constructora ACS i accionista majoritari d’Escal UGS –que gestionava el Castor– i contra un total de cinc exministres del PP i el PSOE que van impulsar i gestionar el projecte fracassat. Es tractava dels socialistes Joan Clos, Miguel Sebastián (Indústria), Magdalena Álvarez (Foment) i Elena Espinosa (Medi ambient); i per part dels populars, l’exministre d’Indústria José Manuel Soria.

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha desestimat i arxivat la querella interposada contra els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa i contra empresaris com el president d'ACS, Florentino Pérez, entre d'altres, en relació amb el projecte Castor, en entendre que els fets denunciats no són constitutius d'infracció penal.