Societat 20/10/2021

L'Observatori de l'Ebre va recomanar un sismògraf submarí que el Castor no va instal·lar

Els experts apunten que els terratrèmols es van originar en una falla desconeguda fins aleshores

3 min
Els dos acusats pel conegut com a cas Castor, Recaredo del Potro (dreta) i José Luis Martínez Dalmau, a l'Audiència de Castelló

ValènciaInstal·lar un sismògraf submarí per vigilar l'evolució del magatzem de gas i, així, complementar els dos que ja hi havia a la costa. Va ser la recomanació de l'Observatori de l'Ebre, entitat contractada per vigilar l'impacte de les operacions del magatzem Castor, però la companyia Escal UGS no la va incorporar. Ho ha explicat aquest dimarts l'exdirector de l'organisme Joan Miquel Torta, durant la segona sessió del judici que pretén aclarir si l'empresa i els seus dos màxims exalts càrrecs, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, van tenir alguna responsabilitat en els terratrèmols que va patir la costa del Montsià i del Baix Maestrat el 2013. També han declarat funcionaris del ministeri d'Indústria i treballadors de la plataforma logística.

El testimoni de Torta ha sigut ratificat per la també exrepresentant de l'observatori, Arantza Ugalde, que ha puntualitzat que els informes no consideraven imprescindible situar el sismòmetre submarí en una fase inicial. Quan li han preguntat per l'origen dels moviments sísmics, Ugalde ha coincidit amb la tesi de l'estudi encapçalat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i ha afirmat que es van registrar en una falla desconeguda fins aleshores, situada per sota de la zona d'injecció del gas i de la falla d'Amposta. Menys taxativa s'ha mostrat a l'hora d'assenyalar l'origen d'aquesta fractura. Ha apuntat que els canvis de pressió en la cavitat submarina haurien pogut ajudar a moure la falla d'Amposta, però que aquesta afirmació era només "una hipòtesi".

L'encarregada de relatar la cronologia dels fets ha sigut la llavors responsable de la secció sísmica de l'Observatori de l'Ebre, Estefania Blanch, que ha explicat que abans de la injecció de gas, iniciada el juny del 2013, només s'havien detectat 21 moviments sísmics, mentre que entre els dies 9, 10 i 11 de setembre se'n van registrar 50, alguns de superiors als 2,5 graus. Sobre els avisos traslladats a la companyia, ha detallat que ja el dia 10 es va informar l'empresa que hi havia anomalies, una situació que es va confirmar dos dies després amb 47 microsismes. Va ser aleshores quan Blanch va enviar un correu electrònic a Escal UGS per suggerir posar fi a les injeccions o reduir-ne el cabal, petició que va ser acceptada el 15 a la tarda, dos dies abans de la paralització de la plataforma.

En representació de l'administració han declarat en qualitat de testimonis Sergio López, ex subdirector general d'Hidrocarburs i actual executiu de la petroliera Cepsa, i Jaime Suárez, director general de Política Energètica entre 2012 i 2014. El primer ha explicat que la relació amb Escal UGS va ser de "col·laboració absoluta" i que tot el que es va demanar a la companyia "es va complir". Per la seva banda, Suárez ha detallat que el govern espanyol va ser informat de tots els sismes, inclosos els més petits, i que va ser quan els terratrèmols van incrementar d'intensitat el dia 24 de setembre –va ser de 3,6 graus–, i després el 28 i el 30 de setembre –fins a 4,3–, que es va decidir que les injeccions de gas, ja aturades el 17 de setembre, no es podien reprendre a l'octubre com inicialment havia previst l'empresa. En aquest sentit, Suárez ha assenyalat que els tècnics del ministeri d'Indústria van considerar com a possible origen dels terratrèmols les activitats de la plataforma Castor, que "haurien desestabilitzat" la zona.

15.000 euros d'indemnització per persona

El pes dels interrogatoris l'estan assumint la fiscal de Medi Ambient de Castelló, Dolores Ofrecio, i l'advocat de l'acusació popular que exerceix l'entitat Associació d'Afectats per la Plataforma Castor. La primera ha demanat per a l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, sis anys de presó, una multa de 15.600 euros i inhabilitació per a activitats geològiques i gasistes durant tres anys i mig. A més de les peticions del ministeri fiscal, el segon ha sol·licitat que l'asseguradora Zurich assumeixi els danys causats pels sismes a deu veïns de la zona i que durant el judici es valorin les afectacions en una altra vintena d'immobles. Finalment, els 123 socis de l'associació reclamen una indemnització pels danys morals pel pànic i la inseguretat patida durant l'onada sísmica de 15.000 euros per persona, 1.845.000 euros en total, molt per sobre dels 2.500 euros inicialment anunciats per la mateixa companyia.

stats