Més de dos milions de catalans reben atenció d'entitats aplegades a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social que confia que el Parlament aprovi, després de tres anys, la llei del tercer sector que ha de reconèixer la feina que fan professionals i voluntariat. Des del maig del 2025, Xavier Trabado Farré n'és el president en substitució d’Enric Morist, mort sobtadament.

Malgrat les bones xifres de l'economia i d'un atur baix, la pobresa ha crescut 0,8 punts en l'últim any a Catalunya. Es trenca així la tendència d'una tímida reducció que va arrencar el 2021 gràcies a la injecció d'ajudes de l'escut social aprovat arran de la crisi de la pandèmia. Segons l'última Enquesta de Condicions de Vida, publicada aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 24,8% de la població catalana és pobre i viu amb privacions materials. L'empitjorament social no ha sorprès les entitats i ONGs, que fa mesos que noten un augment de la demanda, fins i tot entre les persones que tenen una feina. El llindar de la pobresa es fixa en ingressos inferiors de 13.800 euros per a una sola persona i de 29.100 per a dos adults i dues criatures, i, de fet, la precarietat s'està acarnissant especialment entre els menors de 16 anys.

"Et sents una illa quan migres, en mig d'un oceà de tràmits". La frase l'ha pronunciat Tatiana Cárdenas, colombiana acabada de nacionalitzar espanyola, per definir els dèficits del sistema d'acollida i els serveis d'atenció per a la nova immigració. Amb dades i entrevistes, un informe presentat aquest dijous per la Taula del Tercer Sector coincideix de ple amb les seves paraules, i qualifica el sistema de caduc, massa rígid i burocràtic per a unes necessitats i perfils tan diversos de les persones que arriben en aquesta onada migratòria que ha fet que Catalunya hagi arribat als vuit milions d'habitants.

No totes les persones que tenen dret a rebre una prestació social la cobren. N'hi ha que ni tan sols la demanen perquè o bé no saben que hi tenen dret o ni tan sols fan la sol·licitud per desconeixement. És el fenomen conegut com a non take-up o bretxa de cobertura, i deixa milers de persones vulnerables sense protecció. Es calcula que a Catalunya el 79% de les famílies amb fills que podrien rebre el complement per infància no el reben; el 18% de les persones que compleixen els requisits per a la renda garantida de ciutadania no se'n beneficien, i un 66% dels potencials usuaris de l'ingrés mínim vital (IMV) tampoc.

Als prejudicis que assenyalen les dones feministes, les persones immigrants, pobres, gitanes o el col·lectiu LGBTIQ, s’hi ha de sumar l’impacte que representa la desinformació, les mentides que s’escampen com la pólvora a través de perfils virtuals. No és que les informacions falses siguin un escenari modern, però en l’última dècada s'ha produït “un punt d’inflexió”, a partir del Brexit i de les primeres eleccions en què es va imposar Donald Trump als EUA.

Adeu multitudinari per a Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector, mort d'un infart als 59 anys el divendres 2 de maig a Igualada. A l'acte de comiat de l'activista, que durant dues dècades havia estat coordinador de Creu Roja Catalunya, s'hi han aplegat familiars, amics, membres d'entitats socials, així com una àmplia representació política, encapçalada per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i bona part de la cúpula directiva del departament. També hi han anat l'expresident Pere Aragonès i antics consellers de diferents governs que havien tractat Morist. La gran afluència al tanatori de la capital anoienca aquest dilluns ha obligat a fer la cerimònia a l'exterior, on el senzill fèretre ha estat rebut amb aplaudiments.

Les 3.000 entitats del tercer sector (des de les que s'encarreguen de temes d'infància o pobresa, passant per lleure o salut mental) van superar l'any passat la barrera dels dos milions de persones ateses. El creixement de l'activitat, però, no va acompanyat d'un finançament estable, i aquesta mancança condemna les associacions a endeutar-se. Sense anar més lluny, el 41% d'aquestes entitats estan pendents que les administracions públiques els hi paguin les partides compromeses, segons les conclusions del baròmetre que ha presentat la Taula del Tercer Sector de Catalunya amb dades de l'exercici tancat del 2023. De mitjana, el deute públic representa una quarta part dels pressupostos de les entitats, és a dir, 25 euros de cada 100.

Els ingressos del 20% dels catalans que més guanyen multipliquen gairebé per cinc (per 4,6, exactament) els del 20% de la població que menys guanyen. Aquesta diferència mostra la desigualtat social a Catalunya, una bretxa que des de fa una dècada es manté en percentatges semblants. Si bé és cert que hi ha una lleugera millora a partir de la pandèmia, la taxa de pobresa està clavada en el 25% de la població. Encara és més alta entre els menors de 18 anys, que arriba al 34%, i molt més entre la població immigrada, en què s'enfila fins al 45%.

No fa ni 24 hores que Enric Morist (Igualada, 1965) substitueix la veterana Francina Alsina al capdavant de la Taula de les Entitats del Tercer Sector, una plataforma que aplega 3.000 entitats i 37 federacions socials, que es dediquen des del lleure, a la salut mental o l'atenció a la vulnerabilitat i la discapacitat. Al currículum de Morist, que havia estat expresident de l'organització, es destaquen les dues dècades com a responsable de Creu Roja a Catalunya i l'actual direcció de la Fundació Ajuda i Esperança.

Relleu a la Taula d'Entitats del Tercer Sector. L'activista Enric Morist és el nou president de la gran plataforma d'associacions socials i federacions en substitució de Francina Alsina, que ha esgotat els dos mandats màxims. La de Morist ha estat una candidatura única en les eleccions per renovar la junta directiva, que s'ha presentat com un òrgan continuista amb la tasca dels seus antecessors. Com a diferència, ara n'han quedat fora la Federació Catalana d'Entitats Contra el Càncer i la Fundació Pere Tarrés, mentre que, per contra, han aconseguit un representant de Cohabitac (dedicada al dret a l'habitatge) i l'Associació Sant Joan de Déu de Catalunya.

D'aquí 25 anys els majors de 84 anys representaran el 24% dels catalans de més de 65 anys –enfront de l'actual 20%–. Això vol dir, un de cada quatre. L'envelliment i, en especial, el sobreenvelliment, juntament amb els nous models familiars, qüestionen el model actual de cures de la gent gran, basat sobretot en les residències, sense oblidar el paper essencial que hi juguen les famílies, en essència les dones, ja que el 90% de les cuidadores ho són. D'una banda, perquè no hi ha cap previsió pressupostària que les places de geriatria augmentin al mateix ritme que la vellesa dependent; i, de l'altra, per un nou perfil de gent gran que expressa la voluntat de mantenir-se a casa seva i no ingressar a cap centre per no perdre la seva autonomia personal.

Els resultats de les últimes eleccions europees obliguen a plantejar-se com combatre el discurs de l'odi que l'extrema dreta i influencers populistes han aconseguit que es faci un forat a les institucions. Però la pregunta és com frenar una narrativa que ataca drets fonamentals i que s'ha armat amb missatges simplistes que ja han començat a penetrar en barris amb una alta exclusió social, on han atret col·lectius que, en realitat, estan en la seva particular diana. On el nosaltres [els locals, els occidentals] contra els altres [immigrants] no funciona, s'ha explotat la defensa d'uns valors suposadament tradicionals que consagren la família i els rols de gènere convencional com a pilars essencials de la societat. Persones joves i també immigrades, gitanos o fidels de determinades interpretacions evangelistes i islàmiques ultraconservadores s'han sentit atrets per un discurs contra els drets de les dones, ple de LGTBI-fòbia, antigitanisme i racisme.

Si hi ha un factor que marca les probabilitats de ser pobre a Catalunya és el de l’origen. Haver nascut fora dels límits de la Unió Europea gairebé multiplica per tres el risc d’exclusió social, el terme amb què la sociologia defineix una vida marginal i amb privacions de necessitats bàsiques: el 52,7% dels estrangers no comunitaris són pobres, enfront del 20,7% dels nascuts a Espanya, segons l’informe dels indicadors socials Insocat, elaborat per la federació ECAS. I si al lloc de naixement se li afegeix el factor del gènere, la fotografia de la pobresa té nom de dona, de dona migrant.

L'octubre del 2023 els bancs d’aliments van rebre l’última de les remeses de productes procedents del programa europeu FEAD. S’han acabat les partides comunitàries d’aliments que es distribueixen entre la població vulnerable i, després d’algun ajornament, finalment aquest 2024 és l’any en què la Comissió Europea es passa al model de targetes moneder amb què comprar el cistell bàsic. L’objectiu és allunyar-se de la “beneficència del pot de llegum i arròs” i “dignificar les persones perquè puguin triar què mengen a través d’una compra més o menys normalitzada en un supermercat”, justifica Patricia Bezunartea, directora general de Diversitat Familiar i Serveis Socials del ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. 

Imagina que els teus ingressos mensuals són de 710 euros i que en pagues 280 per un pis de lloguer. Pot semblar difícil, no només haver trobat un lloguer tan assequible, sinó arribar a final de mes amb poc més de 400 euros. Amb això has de cobrir l’aigua, la calefacció, el menjar, la factura del mòbil i, si t’arriba, alguna activitat d’oci per oblidar com tens de complicada la vida. Però, per difícil que t’ho sembli, un 7% de la població de Catalunya viu així o pitjor; és a dir, per sota el llindar d’ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). I, d’aquests, gairebé la meitat pateixen de sobrecàrrega financera de l’habitatge, destinant més d’un 30% dels seus ingressos al lloguer o la hipoteca. 

Quantes persones esperen torn per entrar en una residència o una ajuda per la dependència? Pel cap baix, en són gairebé 19.000, però el cert és que la resposta a aquesta pregunta no és fàcil, perquè a diferència del que passa amb les llistes d'espera a la sanitat, no hi ha cap registre fiable que quantifiqui les demores per accedir als recursos i serveis inclosos dins de la cartera pública de serveis; primer, perquè les diverses administracions que hi tenen competències no disposen de registres fidedignes i, segon, pel fet que aquest catàleg està en part desfasat.

El sotrac de la pandèmia persisteix amb una pobresa enquistada. Gairebé dos milions de catalans depenen de l'ajuda i els serveis que ofereixen les entitats socials, cosa que suposa un augment del 23% respecte a les últimes dades del 2017: en total 350.000 usuaris nous, que requereixen un acompanyament extra per subsistir, segons l'últim Baròmetre del Tercer Sector Social, que ha presentat aquest dimarts la Taula d'Entitats. L'òrgan ha constatat que la vulnerabilitat no ha tocat fons. Dos terços d'aquestes associacions preveuen incrementar el nombre de persones ateses durant aquest any. "Les famílies s'empobreixen i l'exclusió social severa s'aguditza", ha sentenciat la presidenta de l'entitat, Francina Alsina, que ha reclamat també celeritat per aprovar la llei del tercer sector per enfortir el finançament.

"Plou sobre mullat". Amb aquesta frase, el gerent del Grup Sant Pere Claver, Carles Descalzi, defineix la situació de les entitats socials catalanes, que a la dècada de congelació pressupostària s'hi afegeix la inflació disparada i l'encariment del preu dels subministraments. Una de cada quatre associacions, de fet, admet que té problemes per quadrar els números i un 5% avança que si l'administració no actua haurà de tancar alguns dels serveis que ofereix o reduir el nombre de persones que assisteix. Les dades s'extreuen d'una enquesta elaborada per la patronal del sector, La Confederació, i la Taula del Tercer Sector entre les seves entitats, que xifra en 281,5 milions d'euros el sobrecost que han hagut de pagar aquestes organitzacions que, tot i ser privades, ofereixen servei públic a través de concerts o contractacions del Govern, ajuntaments o institucions supramunicipals. Com pot afectar aquests resultats? En la qualitat del servei i també en el fet que no es poden tocar els sous del personal regits per convenis molt per sota dels de salut o educació públics.

Falten els resguards de transferències bancàries i del datàfon a l'expedient de la subvenció, i a la Fundació Montblanc salten totes les alarmes. L'absència d'un justificant d'una despesa és una de les causes perquè l'administració pública de torn no faci el pagament corresponent a un projecte o un estudi ja fets. Finalment, per no perdre els 30.000 euros de la subvenció, responsables de l'entitat decideixen anar a buscar els rebuts al lloc on s'ha desenvolupat el projecte de cooperació: a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo, a més de 5.000 quilòmetres de distància i 12 hores d'avió.

Dotze anys és el temps que ha trigat la Generalitat a posar al dia l'IRSC, l'indicador de renda de suficiència, la referència a partir de la qual es calculen les prestacions socials per poder fer front a les necessitats més bàsiques de la població més vulnerable. Si finalment el Govern tira endavant els pressupostos de l'any vinent, aquest índex s'incrementarà un 8%, fins a situar-se als 615 euros mensuals, el percentatge mínim que exigien les entitats socials per adequar-se a l'augment del cost de la vida en aquesta última dècada.