La Comissió Europea ha proposat la creació d'una aplicació mòbil per digitalitzar el carnet d'identitat o passaport a l'hora de viatjar per l'espai Schengen, o bé per entrar-hi. La mesura pretén agilitzar els controls a l'hora de, per exemple, agafar un avió o un tren. Per a això, Brussel·les planteja la necessitat de crear un marc comú per a l'ús de credencials de viatge electròniques i el desenvolupament d'una 'aplicació' batejada com 'EU Digital Travel'.

El passaport espanyol és el que obre més portes del món, és a dir, el passaport que permet l'entrada a més països sense necessitat de visat segons l'últim índex de passaports de Visa Guide World, un portal en línia que avalua la força i la validesa dels passaports de 199 països i territoris.

“Les últimes remeses de passaport a Espanya comencen per PAO, però la tipografia està portant confusió perquè sembla que sigui PA0. Molt de compte, sobretot si viatges als Estats Units. Et pots quedar a terra”. És el missatge que va compartir fa dos dies a Twitter l’usuari Nacho Carretero i que ha destapat un problema amb la lletra O i el número 0 dels nous passaports. Ell havia emplenat el formulari ESTA que demanen els EUA per poder-hi volar com a turista i que s’ha de tenir per agafar qualsevol avió que aterra allà. Però a l'arribar a la porta d’embarcament va descobrir la confusió tipogràfica: ell havia escrit PA0 quan el que consta oficialment al seu passaport és PAO. Com que l’ESTA no coincidia amb el passaport, no va poder volar.

Quan el Rai, ciutadà italià establert a Barcelona, va començar els tràmits per renovar-se el passaport encara faltaven set mesos perquè el document li caduqués. Fa més de deu anys que viu a Barcelona i sap que els tràmits al consolat italià de Barcelona sempre són lents. “Vaig pensar que era millor curar-me en salut i fer-ho amb temps, perquè tenia viatges per qüestions laborals per als quals no em serviria només el DNI i no em volia arriscar”, explica. Tot i això, no va poder viatjar: el passaport no li va arribar a temps. “No només vaig perdre el viatge sinó que la setmana passada em vaig veure obligat a anar –amb el DNI, que sí que està en vigor– fins a la meva ciutat d’origen, a Itàlia, per renovar-me el passaport allà”. La lentitud del consolat italià de Barcelona li ha sortit cara: 230 euros d’anar i tornar que, evidentment, va pagar de la seva butxaca, i un altre viatge pagat i perdut. Però el seu cas no és, ni de bon tros, l’únic.

Igual que tothom (o quasi) té una vida interior, aviat la gent portarà un passaport de portes endins anomenat passaport sanitari. En això les persones ens assemblem a les plantes i també a Mongòlia. N'hi ha d'interior i d'exterior. Les criatures d'interior no som gaire de viatjar. Un dels millors pretextos per no anar més enllà de la botiga de queviures de la cantonada és l'internacionalisme. Diuen que el remei per als nacionalismes consisteix en veure món, però succeeix el contrari, com més països es visiten (anava a dir coneixen) més nacionalista es torna tothom. Això funciona per acumulació, com quasi tot a la vida. Veure que tothom té un país és com veure que tothom té un patinet elèctric: s'acaba volent tenir-ne un com qualsevol fill de Déu. No és que vulgui comparar els països amb els patinets, encara que tots dos siguin un perill per a la gent que va tranquil·la per la vida.

Les discoteques continuaran sense poder reobrir perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la petició del sector. Però, per primer cop, la decisió no s’ha pres per unanimitat, perquè un jutge aposta per permetre que els locals d’oci nocturn reprenguin l’activitat amb el passaport covid. La patronal Fecasarm va presentar un recurs contra el tancament que manté el Govern –les discoteques només poden obrir als espais exteriors fins a les 0.30 h i sense ballar–. El sector demanava la reobertura amb un pla que limités l’accés als clients que estiguessin vacunats, tinguessin un test negatiu de covid o haguessin passat el virus. Una petició que ha rebut el suport d’un dels quatre magistrats de la sala, Héctor García Morago, que menciona la sentència de fa dos dies del Tribunal Suprem sobre el certificat covid i retreu a la Generalitat que no hagi “explorat” aquesta via.

L’endemà que el Tribunal Suprem avalés que es pugui exigir el passaport covid per entrar a la restauració i l’oci nocturn, el Govern ha admès que estudia aquesta aplicació a Catalunya. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha explicat que la decisió judicial “obre una porta” que la Generalitat vol “explorar atentament”. “Tenim l’obligació de valorar totes les opcions”, ha avançat Cabezas, que ha assegurat que encara no tenen “cap concreció” del fet que es pugui demanar el certificat covid per accedir a bars, restaurants i discoteques, com ha autoritzat el Suprem a Galícia.

La justícia torna a marcar les mesures de la pandèmia. El Tribunal Suprem diu sí a l’opció que es pugui exigir el passaport covid per entrar als establiments de restauració, hostaleria, oci nocturn i joc. La sala ha acceptat la petició de la Junta de Galícia, que vol que es pugui demanar el document per accedir a alguns locals o, com a alternativa, presentar una prova PCR o d’antígens negativa feta en les últimes 72 hores o demostrar que s’ha passat el virus. El criteri del Suprem difereix del que manté el Tribunal Superior de Justícia de Galícia, que havia rebutjat la mesura. L’alt tribunal, en canvi, considera que “el benefici que proporciona [...] és molt superior al sacrifici que comporta l’exigència de presentar la documentació”. La posició del Suprem estableix jurisprudència a Espanya i obre la porta a aplicar aquesta mesura a altres comunitats, com ara Catalunya.

"Mira, és molt fàcil, m'ensenyen el codi QR que tenen a l'aplicació AntiCovid o un certificat imprès i jo ho escanejo amb el meu mòbil. I ja em surt si tenen el passaport covid, el seu nom i la data de naixement", explica un cambrer —prefereix no dir el seu nom— del Bistro Lyonnais del barri de la Bastilla de París. A partir d'avui, els restaurants francesos han de comprovar si els seus clients tenen el passaport covid. Al principi, el govern volia imposar multes de fins a 45.000 euros per als bars i restaurants que no ho fessin, però, després de les queixes del sector, el govern va haver d'afluixar i va rebaixar la xifra a 7.500. "Nosaltres el demanarem a tothom qui vulgui menjar al nostre restaurant, ara bé, no és culpa nostra si un client ens enganya i ens ensenya un passaport covid que no és seu. El que no farem és demanar el carnet d'identitat per verificar que són ells. Som cambrers, no policies", diu Victor Langue, treballador del bar En Vrac del barri de la Chapelle de París.

Dimecres el president Emmanuel Macron va interposar una denúncia contra Michel-Ange Flori, un ciutadà resident al sud de França. Flori, conegut a les xarxes socials per les seves crítiques al govern i a la policia, havia penjat dos cartells enormes a les localitats de Toló i la Sanha, a la Provença, en què apareixia el mandatari francès caracteritzat com Adolf Hitler: amb bigot rectangular i uniforme nazi. Al costat de la foto, i en lletres ben grans, una frase: “Obeeix, vacuna’t”. 

El Certificat Covid europeu entrarà en vigor aquest dijous per facilitar els desplaçaments dins la Unió Europea i fer-los més segurs. Tot i que per viatjar per l'espai Schengen no serà obligatori disposar del document, tenir-lo agilitzarà els desplaçaments: per exemple, eximint de fer quarantenes i tests diagnòstics a l'arribada al país de destinació. Fins ara, Catalunya ha emès més d'un milió de certificats, la majoria per acreditar la pauta completa de vacunació.

La necessitat de reactivar el turisme interior i transfronterer a tot el continent europeu de manera que sigui un dels motors econòmics de la recuperació post-pandèmia –tot i les veus que alerten d'una possible tercera o quarta onada, en funció de les regions; o de les gravíssimes situacions que encara viuen l'Índia o el Brasil, per exemple– està duent tant el Regne Unit com diversos països de la Unió Europea, com França i Itàlia, entre altres, a ultimar ja diverses fórmules de passaport covid per garantir al màxim uns viatges segurs. Si més no, al continent.

Arreu del món s’han administrat més de 448 milions de dosis de vacunes contra el coronavirus i, en alguns països, les campanyes de vacunació han permès reprendre una vida quasi normal. A Israel, on s’ha vacunat el 50% de la població, els residents poden mostrar un “carnet verd”, que demostra que han sigut vacunats, per entrar a restaurants, teatres i gimnasos. Tant la Unió Europea com la Xina han anunciat fa poc la seva versió dels passaports de vacunació. Tot i que aquests certificats poden permetre als titulars entrar a establiments dins d’un país, els governs també esperen utilitzar-los per regular els viatges i les fronteres internacionals.

Els països de la Unió Europa s'han donat tres mesos per enllestir els detalls tècnics d'un certificat de vacunació que pugui estar en marxa a l'estiu. Així és com estan les posicions en aquest debat que tot just comença:

A mesura que avança la campanya de vacunació creixen les esperances de tornar a la normalitat. Amb la immunització s'espera recuperar la tranquil·litat per abraçar els éssers estimats, tornar a la feina, al cinema, a pujar a un avió. I mirant-ho des de la butxaca, es busca reiniciar unes economies en quarantena. Experts, autoritats i actors econòmics busquen la manera més segura de prémer el reset, i va guanyant força la idea d'un passaport de vacunació. La mesura, però, arriba acompanyada de diverses polèmiques que s'intensifiquen com més s'acosta l'estiu. Amb el bon temps s'agreuja no només la pressió del potent sector turístic, sinó també la fatiga pandèmica.

Per poder celebrar esdeveniments grans de tipus cultural o esportiu, ha dit l'investigador Oriol Mitjà, encara queden "bastants mesos". Però quants? Segons l'epidemiòleg, dependrà de si s'acaba implementant l'acreditació immunitària [passaport no és, segons ell, una paraula correcta] en grans concentracions. "Sense acreditació immunitària, els actes multitudinaris no es podran fer fins d'aquí un any i mig o dos", ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio.

El guàrdia civil de la Manada acusat de violar una jove als Sanfermines del 2016 i condemnat per abusos sexuals va tornar a sortir ahir pel seu compte dels tribunals després d’una compareixença de més de quatre hores que ha de servir a l’Audiència de Navarra per decidir si envia novament l’home a la presó, tal com ahir van demanar la fiscalia, la defensa de la víctima i l’acusació popular que exerceixen el govern foral i l’Ajuntament de Pamplona. El condemnat va sortir de la presó d’Alcalá-Meco de Madrid després de pagar una fiança de 6.000 euros. Era el divendres 22 de juny. El següent dilluns tenia cita a la comissaria de la policia espanyola de Sevilla. Ahir l’acusat va assegurar que només volia demanar informació sobre com entregar el passaport als jutjats perquè no el trobava. Però els tres policies que el van atendre van negar que fes cap consulta i van reiterar que l’home volia fer-se el passaport.

Un dels membres de la Manada acusat de violar una jove als Sanfermines del 2016 i condemnat a nou anys de presó per abusos sexuals va intentar aconseguir el passaport dilluns passat, tres dies després d'haver sortit de la presó, però li van denegar. Es tracta del condemnat que és agent de la Guàrdia Civil i que ha estat dos anys en presó preventiva al centre penitenciari militar d'Alcalá-Meco de Madrid. La fiscalia ja ha demanat a l'Audiència de Navarra que el citi en una compareixença en la que demanarà que torni entre reixes per risc de fuga.

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut 46 persones, entre integrants i clients, relacionades amb una organització criminal d'origen subsaharià que es dedicava a la falsificació de documents. D'una banda, el grup suplantava la identitat de persones que aspiraven a treure's el carnet de conduir a canvi de 2.000 euros. De l'altra, fabricava documents per vendre entre la comunitat de Ghana resident a l'estat espanyol, com ara passaports per 600 euros, permisos de residència per 300 i certificats per 150.