El catedràtic de sociolingüística de la UOC Joan Pujolar (Olot, 1964) és un dels grans especialistes en la construcció de la identitat a través de la llengua. En els darrers anys ha centrat la seva investigació en els nous parlants de català: qui són, com muden de llengua, per què i quin reconeixement reben de la comunitat. El dissabte 25 d'octubre participarà en el seminari Semicercles que organitza la Plataforma per la Llengua amb una oportuna ponència sobre El català, la immigració i la cohesió social.

Les sospites sobre la voluntat real del Partit Popular d'implementar la literalitat de la nova llei educativa si el resultat no afavoria alguns dels seus posicionaments comencen a prendre forma. Així es desprèn almenys de la circular enviada per la conselleria d'Educació als centres d'ensenyament en la qual dona instruccions sobre com s'han d'aplicar els resultats de la consulta sobre la llengua a les aules que es va fer ara fa unes setmanes.

Debats encesos en les xarxes, cartes de queixa d'antics alumnes i alguns retrets. El PP i Vox han aconseguit que l'impuls de la doble denominació bilingüe de la ciutat de València hagi generat una nova polèmica entre les diferents sensibilitats del valencianisme polític i, de pas, reforçar les tesis dels populars que acusen les universitats i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) d'impulsar un model de llengua allunyat del que utilitzen els ciutadans.

La demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

Un afebliment més gran de l'ensenyament en català que se sumarà al retrocés del seu ús social. És la conseqüència que molts ciutadans temen que tingui la consulta sobre la llengua vehicular a les aules que s'inicia aquest dimarts al País Valencià i que es tancarà el pròxim 4 de març. La iniciativa ha estat impulsada pel PP i Vox, que defensen que la votació donarà "llibertat" a les famílies i aconseguirà que la llengua "deixi d'estar imposada". Uns arguments que no han convençut la majoria d'associacions de progenitors, docents i activistes. "Disfressen de llibertat el que és una persecució. El que pretenen és un genocidi lingüístic", alerta la presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó.

Retornar als noms castellans a tots els municipis d'Espanya. És una de les fites que fa temps que es va marcar Vox, que hi continua insistint amb iniciatives com la que recentment va intentar aprovar al Congrés dels Diputats. Fins ara, la majoria plurinacional –i l'abstenció del PP– sempre li ha aturat els peus, però l'extrema dreta no defalleix. L'última iniciativa pretenia que Catalunya i Galícia imitessin el camí del País Valencià o Navarra, que tenen la doble toponímia. Vox va presentar, el maig del 2024, una segona la proposició en la qual diuen que la toponímia s'ha convertit un "camp de batalla" i una "eina per construir discursos amb finalitats polítiques". Per això demanaven una regulació de les lleis estatals que "han esborrat de l'ordenament jurídic topònims castellans d'ampli ús com Gerona o Orense". En el text, els ultres afirmaven que "aquest intent d'aniquilació de la llengua" va en contra de l'article 3 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, la toponímia en llengües vernacles va en contra de la carta magna?

Els intents de convertir l'escola en camp de batalla de la llengua fa anys que duren. Entitats minoritàries, amb el suport del nacionalisme espanyol de la dreta i l'extrema dreta, han aconseguit judicialitzar i enverinar el debat. Han sembrat la llavor de l'enfrontament. Cal dir, però, que a la pràctica han tingut un seguiment social exigu. Perquè la realitat és la que és i, per moltes distorsions mediàtiques que es difonguin, la llengua socialment feble, especialment entre els joves, és el català. Per tant, és la que necessita un impuls especial, una discriminació positiva que va donar peu als inicis de l'autogovern al pacte per la immersió lingüística basat en la idea de fer-la llengua vehicular prioritària de l'ensenyament, necessitat que no només es manté, sinó que fins i tot avui és més imperativa que fa quaranta anys.

Un informe del flamant Departament de Política Lingüística fet públic pel Govern, constata, talment com un informe mèdic, que l’ús social del català ha passat entre 2003 i 2018 del 49% al 41%, explica aquesta situació preocupant –que no apocalíptica– perquè en escenaris plurilingües els usos es decanten progressivament cap a la llengua més poderosa. A casa nostra això és una realitat ben eloqüent, vista la preponderància del castellà, en gran part a causa del fenomen migratori, tot i que no es pugui menystenir el nombre de parlants no nadius. Amb tot, no cal dir que la situació al Principat és comparativament millor que en altres zones del domini lingüístic perquè el coneixement, ús i adhesió a la llengua són més grans i la protecció legal i les polítiques de foment, més vigoroses. 

El català no pot esperar. I si parlem del català i els joves, encara menys. Cada parlant que es perd o no es guanya abans dels 20 anys és algú que difícilment es recuperarà. Les dades són clares: l’ús com a llengua habitual entre els de 15 i 34 anys ha caigut en 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i altres llengües (del 43% el 2007 al 25% el 2022). Durant dècades es van posar les esperances de recuperació de l’idioma, que sortia minoritzat del franquisme, en infants i adolescents gràcies a l’escola –amb la immersió– i a la televisió. Tot i els límits evidents en altres terrenys (per exemple, als cines), es va fer feina i es va avançar. Fins que la fórmula es va esgotar al tombant de segle. L’explosió del món audiovisual (primer amb les teles privades i després amb internet, les plataformes i les xarxes socials) ha perjudicat el català i ha tingut un efecte directe en el món infantil i juvenil. La crisi educativa, i en concret la relaxació de la immersió, combatuda políticament i judicialment, també ha debilitat el paper de l’escola com a factor d’implantació de la llengua històrica del país. Hi ha hagut altres factors: s’ha associat el català a l’independentisme (cosa que l’ha marcat políticament) i l’arribada de població forana ha suposat un repte no sempre fàcil d’abordar.

L'endemà que el PP i Vox anunciessin la seva disposició a fer seves l'esperit i la lletra de la iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià i convertir aquesta opció en voluntària, les dues formacions han presentat la seva futura llei. Es tracta d'una norma que es queda a mig camí entre el model defensat dimecres a les Corts i l'avançat al desembre, quan el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, va afirmar que serien les famílies les que triarien la llengua vehicular de cada centre.

La Sàfia té 36 anys i en fa 24 que va venir del Pakistan. Amb 12 anys va arribar al Raval i no se n’ha mogut: aquí va estudiar a l’Institut Miquel Tarradell, aquí ha construït una família amb dos fills i aquí treballa, en un bar del carrer Joaquín Costa on ens veiem pràcticament cada dia. Sempre prova de respondre'm en català. "Però que bé que parles català!", li comenta un client habitual que ens ha sentit, sorprès, perquè ell cada dia li demana el cafè amb llet en castellà. "M’agradaria que em parlessin més el català", comenta ella. És la manera com l’ha començat a parlar: amb els clients i amb els fills.

El Partit Popular i Vox han fet marxa enrere en la seva iniciativa perquè el coneixement del català sigui menys valorat que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública valenciana. La rectificació l'ha avançat el diari digital Valencia Plaza i l'han confirmat a l'ARA fonts presents en les reunions entre els dirigents de la conselleria de Sanitat i els representants dels treballadors que aquests dies negocien la futura norma.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

Llicenciada en filosofia i lletres (secció filologia catalana) a la Universitat d’Alacant, Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) és la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2022. Hi conversem en un moment delicat per a la institució i per al valencià a causa de la política que el Partit Popular i Vox han començat a aplicar des de l'arribada a la Generalitat fa poc més de mig any.

El Consell rebaixarà el valor del coneixement del valencià per treballar en la sanitat pública. Així ho ha avançat aquest divendres el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que ha informat que la competència lingüística en català continuarà sent un mèrit, però puntuarà menys.

El govern valencià pretén que siguin les famílies i no el consell escolar els que triïn la llengua vehicular de cada centre. Així ho ha avançat en una entrevista concedida a l'agència Europa Press el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, que ha detallat que la conselleria compta amb un esborrany "molt avançat" de la que serà la nova llei de plurilingüisme, que serà tramitada per les Corts durant els pròxims mesos. La norma ara vigent estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en català i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès.

Les vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià han augmentat gairebé un 10%. Això és el que denuncia l'informe Drets Lingüístics 2023 que han elaborat 15 organitzacions cíviques i sindicals i que han lliurat aquest dilluns a la Sindicatura de Greuges.

Entitats com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, El Tempir o el Sindicat de treballadors i treballadores de l'ensenyament del País Valencià han celebrat aquesta setmana el 40è aniversari de la llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), que es va aprovar el 23 de novembre del 1983. Les associacions han aprofitat els diferents actes, que es completaran aquest diumenge al matí al col·legi Joaquim Sorolla d’Alacant, amb una jornada festiva, per fer balanç de la norma i assenyalar els avenços assolits, però també les mancances.

"Conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana". Aquest va ser l'objectiu amb el qual l'any 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va proposar l'ús de la denominació català-valencià que dilluns el PSPV va reivindicar per frenar l'estratègia secessionista de PP i Vox, que la setmana passada es van afanyar a reclamar que el valencià compti amb el mateix "estatus d'oficialitat" que el català, l'euskera i el gallec en les institucions espanyoles i europees.