El 12 d’abril de 1984 quatre milicians palestins van segrestar un autobús israelià de la línia 300 amb 35 passatgers, la majoria colons jueus, a la Franja de Gaza. En l’operació de rescat va morir una soldada i dos dels quatre segrestadors. Els altres dos segrestadors van ser capturats amb vida i van ser executats poc després per agents dels serveis secrets del Shin Bet.

Hores crucials per a la Global Sumud Flotilla, que aquesta matinada ha entrat en zona perillosa, on Israel podria atacar –tal com ja ha passat– els vaixells que volen trencar el bloqueig i fer entrar ajuda humanitària a Gaza. A primera hora d'aquest dimecres, la Flotilla ha denunciat una "operació intimidatòria" contra els seus vaixells per part de les forces navals israelianes durant la nit. "Un dels nostres vaixells principals, Alma, ha estat envoltat de forma agressiva durant diversos minuts per un vaixell de guerra israelià. Durant l'incident, les comunicacions a bord han estat deshabilitades de forma remota, mentre la nau s'aproximava perillosament i ha obligat el capità a realitzar una maniobra brusca evasiva per evitar una col·lisió frontal", denunciava la GSF en un comunicat.

La setmana passada, un dia després que Israel bombardegés Doha amb la intenció de matar els negociadors de Hamàs, el president del país, Isaac Herzog, va mantenir un agre debat a Londres amb Bronwen Maddox, la directora de la prestigiosa Chatham House, a propòsit de la guerra a Gaza i la legitimitat de les accions del govern de Benjamin Netanyahu en resposta al 7 d'octubre del 2023. Maddox va recordar a Herzog que "les famílies dels ostatges semblen consternades per l'atac a Qatar", fins al punt d'assegurar que "Israel està destruint les negociacions que podrien haver portat un alto el foc".

El que lamentablement viuen cada dia, des de fa quasi dos anys, els habitants de la Franja de Gaza, a banda de les comparances que molts mitjans han fet del genocidi jueu durant la Segona Guerra Mundial, m’ha fet pensar en l’extermini de Masada. M’explico. Masada, provinent de l’hebreu metsudà, que vol dir fortalesa, és una antiga fortificació situada al desert de Judea, amb vistes al mar Mort. El seu estratègic emplaçament, dalt d’un altiplà de roca aïllada, la converteix en un idoni refugi natural.

Cinc dels vaixells petits de la vintena que formen part de la Global Sumud Flotilla van haver de tornar a girar cua dilluns a la nit a causa, asseguren, de "condicions meteorològiques extremes" al mar en el seu segon intent d'emprendre el viatge fins a Gaza. El seu objectiu és arribar-hi carregats d’ajuda humanitària per a les víctimes del conflicte i, malgrat els entrebancs amb què s'estan trobant –és el segon cop que tornen a port pel mal temps després d'admetre que la sortida de diumenge va ser "una prova"–, asseguren que mantenen la intenció d'amarrar en territori palestí.

Entre aplaudiments i crits de “Free, free Palestine”, les embarcacions de la Global Sumud Flotilla han anat sortint d'una a una aquest diumenge a la tarda des del Moll de la Fusta de Barcelona amb un doble objectiu: d'una banda, portar ajuda humanitària per als més d’un milió de gazatins que malviuen a causa del bloqueig que Israel manté sobre la Franja de Gaza des del 2007; i, de l'altra, denunciar la passivitat dels governs occidentals davant les atrocitats comeses per Benjamin Netanyahu.

Al crit de "Free Palestine!", Barcelona ha tenyit aquest divendres el Moll de la Fusta de negre, blanc, verd i vermell, en l’inici d’unes jornades que es prolongaran fins al diumenge 31. Aquell dia salparà la Global Sumud Flotilla rumb a Gaza amb una doble missió: “Obrir un corredor humanitari per fer arribar ajuda a la població civil palestina i alertar el món sobre la necessitat d’implicar-se i denunciar i conscienciar sobre més de vuit dècades de genocidi i neteja ètnica exercides per Israel contra el poble gazatí”, segons ha destacat l’activista brasiler Thiago Ávila durant la presentació d’aquesta jornada inaugural.

Compte enrere perquè la Global Sumud Flotilla salpi des de Barcelona per portar ajuda humanitària a Gaza. La iniciativa anunciada fa un parell de setmanes per l’activista sueca Greta Thunberg tindrà una doble missió: obrir un corredor per fer arribar ajuda a la població civil palestina i conscienciar el món de la necessitat d'implicar-se per "trencar el setge il·legal d’Israel a Gaza".

El president dels Estats Units, Donald Trump, torna aquest dimecres a situar Gaza al centre de la seva agenda. La Casa Blanca acollirà una "gran reunió" per debatre el pla que l’administració nord-americana prepara per al futur de l’enclavament palestí un cop s’acabi la guerra. La trobada, que serà presidida pel mateix Trump, vol donar forma a un “pla integral” per al "dia després", segons ha declarat aquest dimarts en una entrevista a Fox News l’enviat especial del president per a la Franja, Steve Witkoff. No ha aclarit qui podria participar-hi, per bé que el ministre d'Exteriors d'Israel, Gideon Sa'ar, és ara mateix a la capital dels Estats Units.

Gaza viu atrapada en una crisi marcada per la devastació i l'escassetat. Les dades oficials revelen un escenari dramàtic: escoles devastades, fam que avança i una comunitat sotmesa a restriccions cada vegada més severes. L'ONU calcula que el 97% dels centres educatius han sofert danys greus o requereixen reconstrucció, i la fam ja assoleix nivells que només es reserven per a les emergències més extremes. Més de 60.000 persones han mort en aquest conflicte, i entre elles hi ha moltes víctimes d'inanició. La situació amenaça amb irreversibles danys físics i cognitius en una generació despullada d'infància.

"Ens embarquem de nou per trencar el bloqueig". Amb aquesta frase inicial, l'activista sueca Greta Thunberg ha anunciat que el 31 d'agost vinent sortirà des d'Espanya una nova flotilla per portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza. Ho ha fet amb un vídeo penjat al seu Instagram on apareixen desenes d'activistes més i algunes cares conegudes, com l'actriu nord-americana Susan Sarandon o l'actor anglès Liam Cunningham.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha comparegut aquest diumenge davant la premsa internacional per defensar que Israel no té cap responsabilitat en la greu crisi humanitària que es viu a la Franja de Gaza, i per insistir que les forces israelianes conqueriran Ciutat de Gaza malgrat la pluja de crítiques rebudes pel seu govern des de divendres, quan va donar llum verda a l’operació militar. El mandatari ha afirmat que “les úniques persones a les quals es fa passar fam deliberadament són els ostatges [israelians], i no pas els civils palestins”. “Des del començament de la guerra, Israel ha permès l'entrada de prop de dos milions de tones d'ajuda. No conec cap altre exèrcit que hagi permès que tanta ajuda arribi a la població civil en territori enemic. Si tinguéssim una política de fam, ningú a Gaza hauria sobreviscut després de dos anys de guerra”, ha destacat davant una pantalla de color negre on es podia llegir amb lletres grans en anglès “Obre els ulls a les mentides de Hamàs”.

El juny del 2024 vaig publicar un article defensant la solució dels dos estats en el conflicte Israel-Palestina. Ha passat més d’un any i l’horror de Gaza continua. Retorno al tema. Des de dos angles: el moral i el polític.

L'actor Leonardo DiCaprio ha aixecat molta polseguera amb un dels seus últims projectes empresarials: un nou hotel de luxe a la població costanera d'Herzliya, al nord de Tel-Aviv (Israel), a vuitanta quilòmetres de Gaza, on la població s'està morint de fam després d'un setge total de l’exèrcit israelià i de la destrucció de totes les fonts d’aliments amb bombardejos. L'actor, que sovint fa bandera del seu activisme ambiental, participarà en el projecte amb un 10% de les accions. Segons el diari econòmic israelià Globes, el Comitè de Planificació i Construcció del districte de Tel-Aviv ha aprovat la construcció del nou complex turístic, que ocuparà una superfície de 51.000 metres quadrats. D’altra banda, The Jerusalem Post informa que el complex, certificat com a ecològic i ubicat a l’Herzliya Marina Hotel, tindrà 14 plantes i 365 habitacions.

La meva sogra, la Fàtima, no sap llegir ni escriure. Només parla àrab palestí col·loquial i camina a trossets a causa d'una artritis debilitant als genolls. I, tanmateix, a causa del desplaçament reiterat a què l'exèrcit israelià obliga els palestins, ara, amb uns 80 anys, es veu obligada a viatjar pel món. Després d'una estada al Caire, actualment es troba a Riad, a l'Aràbia Saudita, amb un visat que caduca aviat. Està rumiant on anar després.

Dilluns, el dissenyador de moda Miguel Adrover va compartir un post a Instagram amb unes captures de pantalla. S’hi podia llegir un correu electrònic en què la representant d’Adrover declinava l’oferta de crear un vestit a mida per a Rosalía. El motiu: "Miguel no treballa amb cap artista que no hagi donat suport públicament a Palestina". A la descripció del post, Adrover especificava que no tenia res personal contra l’artista; de fet, celebrava els seus èxits i confessava la seva admiració (admiració que compartim). Encara que alguns han qualificat Adrover d’oportunista (la crítica a algú mainstream com un intent de situar-se en el focus mediàtic i treure’n rèdit personal), a mi m’interessa el debat que obre: de què serveix i per què és important posicionar-se.

Dues de les principals organitzacions no governamentals defensores dels drets humans a Israel, B'Tselem i Metges pels Drets Humans, han publicat aquest dilluns dos informes en què conclouen que Israel està cometent un genocidi a Gaza, d'acord amb els paràmetres establerts del dret internacional. És el primer cop que aquestes entitats israelianes arriben a aquesta conclusió després de gairebé 22 mesos de bombardejos indiscriminats a la Franja palestina i d'haver-se provocat una fam generalitzada, i en conseqüència, és el primer cop, també, que criden a una acció internacional contra el govern israelià per parar-li els peus.

El terra va tremolar sota l’impacte d’un altre atac aeri a prop nostre, com si l’esclat d’un tro hagués fet trontollar la clínica de campanya improvisada. A dintre es va estendre el pànic. Un nadó ploriquejava en un racó i, en un altre, una mare demanava ajuda a crits. Enmig de caixes d’aliments terapèutics escampades per terra, jo aguantava en braços un nen esquelètic que no tenia més de 4 anys, amb les extremitats flàccides i els ulls enfonsats. Just uns instants abans havia aconseguit donar-li una cullerada d’una pasta força nutritiva feta amb cacauet. Quan em disposava a donar-n’hi una altra, una explosió em va arrencar el menjar de les mans i li va omplir de terra la boca que havia deixat oberta. Ell no es va immutar; no tenia ni forces per plorar.

La memòria del dolor travessa les generacions. Que l’avi fos fuetejat per la Guàrdia Mora de Franco fa sentir una certa sensació a l’esquena dels nets, de la mateixa manera que notes les ulleres que tenies, a tall de diadema, al cap quan te les treus d’allà.